28/01/2018 | 19:12
El cessament del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria de les eleccions que van celebrar-se el passat 21 desembre són les tres mesures més visibles que ha comportat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Ara bé, no són ni molt menys les úniques. Més enllà de la causa judicial oberta contra el procés –i que manté a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, la intervenció de les institucions catalanes ha suposat el cessament de centenars de càrrecs i la paralització de l’activitat legislativa. Pel que fa a les finances, el control total per part del Govern espanyol dels comptes de la Generalitat va arrencar abans, concretament el 20 de setembre. Des d’aquella data, tots els pagaments i contractes de l’Administració autonòmica han necessitat l’autorització de l’execució estatal.
L’associació ServidorsCAT, formada per diversos treballadors públics pocs dies abans que s’aprovés l’aplicació del 155, ha recollit les afectacions en l’informe ‘Inventari de danys’. El document subratlla que la Generalitat intervinguda té un “nivell d’activitat molt inferior a l’habitual” i “mai no havia funcionat tan malament”. En matèria econòmica, la pèrdua d’autonomia s’ha traduït en un augment de la burocràcia per poder formalitzar els pagaments, en més càrrega de feina dels treballadors públics, en l’alentiment en diverses contractacions o en el retard, o directament l’aturada, en el pagament de subvencions. La intervenció total de la Generalitat ha generat un seguit d’afectacions i un profund “malestar” que, segons tots els treballadors consultats per CRÍTIC, impedeixen parlar d’una situació de “normalitat”.
Adjudicació polèmica a Indra
Però, malgrat la intervenció, en l’àmbit de contractació la maquinària administrativa de la Generalitat no s’ha aturat els darrers dos mesos. Des de l’aplicació del 155, l’Administració catalana ha adjudicat centenars de contractes, vinculats tant al seu funcionament ordinari com a la realització d’obres o serveis diversos. La gran majoria de contractes han seguit els procediments administratius habituals. Però n’hi ha algun que ha aixecat certa polseguera, com l’adjudicació del recompte electoral dels comicis del 21-D, que va anar a parar a Indra per un import de més d’1,4 milions. El contracte, formalitzat a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) –empresa pública al Departament de Presidència–, va ser concedit mitjançant una tramitació d’urgència, un procediment que permet evitar l’obertura d’un concurs públic i, per tant, adjudicar els encàrrecs a dit. La contractació d’Indra va generar polèmica entre sectors sobiranistes. La companyia, convertida en una multinacional tecnològica amb interessos en diverses branques de negoci, té com a accionista principal el mateix Govern espanyol, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
Però el d’Indra no ha estat, ni molt menys, l’únic contracte adjudicat per la Generalitat intervinguda. També s’ha tancat la contractació de diverses obres, especialment per part de Ports de la Generalitat, FGC i Infraestructures.cat, tres societats vinculades al Departament de Territori i Sostenibilitat. Ports de la Generalitat, per exemple, ha concedit dos contractes a Roma Infraestructures i Serveis que conjuntament superen els 2 milions d’euros, tot i que un dels casos és mitjançant una unió temporal d’empreses, per obres als ports de Vilanova i la Geltrú i de l’Escala, o més d’un milió a Copcisa a través de dos encàrrecs als ports de Cambrils i de Sant Feliu de Guíxols. També hi ha hagut contractes destacades pel que fa a l’import per a l’adquisició de subministraments energètics.
Grans constructores, empreses energètiques i el Grup Serhs de Ramon Bagó
Pel que fa a FGC, hi trobem contractes a Comsa, una de les principals constructores catalanes; els més de 2,5 milions concedits a Infraestructuras Trade, en un cas per a obres a l’estació de Sant Cugat i en un altre per al manteniment de la via de la línia Lleida – la Pobla de Segur, o els gairebé 1,8 milions a la companyia Gestión Maquinaria Ferroviaria per al manteniment de locomotores. Els dos principals contractes d’Infraestructures.cat tenen com a protagonista Copisa Constructora Pirenaica, una de les gegants del sector a casa nostra. Juntament amb Agefred, es reparteixen gairebé 12 milions d’euros per a l’execució de les obres del nou centre de salut amb servei d’urgències de Granollers, mentre que amb Excavaciones y Pinturas rebran més de 6 milions per a obres de millora de la C-66 entre Serinyà i Sant Ferriol.
Altres contractes destacats són els més de 50 milions en carburants que la Generalitat ha adquirit a Repsol, la seva filial SolRed, BP Oil España i Petrocat; els més de 9 milions que han anat a parar a Gas Natural Fenosa per al subministrament energètic per a la línia 9 del metro, els 1,7 milions rebuts pel gegant multiserveis Clece per al manteniment de diversos edificis del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, o els més de 600.000 euros que han recaigut en el Grup Serhs, presidit per l’exdirigent convergent i antic alcalde de Calella Ramon Bagó, per proveir de cafè i llet per als esmorzars dels interns dels centres penitenciaris de Catalunya.
Subministraments en l’àmbit sanitari
En l’àmbit sanitari destaquen contractes per a l’adquisició de medicaments o vacunes, com els gairebé 3,5 milions pagats a Merck Sharp & Dohme Española per comprar 87.000 dosis de vacuna contra el virus del papil·loma humà, o els 4,7 milions per a Amgen a canvi de “fàrmacs exclusius”. O els prop de 10 milions que l’Hospital Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona o l’Institut de Diagnòstic per la Imatge reparteixen entre Multiserveis Ndavant, Tècniques de Neteja i, sobretot, OHL Servicios Ingesan. Aquesta forma part del gegant empresarial espanyol OHL, que va iniciar-se en la construcció però que amb el pas dels anys ha ampliat el negoci també en el sector de serveis.
Durant aquest temps, també s’han adquirit subministraments destinats als centres sanitaris catalans, com els més d’11,3 milions d’euros que l’Institut Català de la Salut ha pagat per comprar gases, benes i embenatges, apòsits secs, esparadrap i altres materials d’immobilització, i que s’han repartit entre diverses empreses, com 3M España (1,4 milions) o Textil Planas Oliveras (1,7 milions), o els més de 5,6 milions que el mateix organisme ha destinat al “subministrament agregat d’higiene personal” per a diversos centres. Entre les beneficiades hi ha Laboratorios Indas, amb gairebé dos milions, i novament Textil Planas Oliveras (més de 700.000 euros) i 3M España (187.000).
Altres adjudicacions milionàries fan referència a serveis com la neteja o la seguretat d’instal·lacions públiques, com ara els edificis i dependències del Departament de la Vicepresidència, atorgada a Ilunion Seguridad per més d’1,1 milions; les estacions de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que fonamentalment recau en Ombuds Compañía de Seguridad per més de 3,2 milions; les dependències del Servei d’Ocupació de Catalunya, en què diverses companyies, com Lacera Servicios y Mantenimiento, es reparteixen gairebé 2 milions, o instal·lacions vinculades al Departament de Cultura, més d’1 milió dividit en quatre blocs, amb LD Empresa de Limpieza y Desinfección com a principal adjudicatària, amb més de 500.000 euros.
Afectacions en la contractació i control de tots els pagaments
L’informe ‘Inventari de danys’ documenta més d’una norantena d’afectacions en la contractació, bàsicament referides a l’alentiment en l’adjudicació o la signatura de contractes. La presidenta de l’associació, Yolanda Hernández, explica a CRÍTIC que fonamentalment el que hi ha hagut és un endarreriment en determinats processos de contractació, provocada per la intervenció de la Generalitat. És a dir, que el gruix dels contractes s’ha acabat adjudicant, però més tard i amb més tràmits burocràtics del que succeïa abans.
Les finances de la Generalitat estan totalment intervingudes des del 20 de setembre. Des d’aleshores, tots els pagaments que porta a terme la Generalitat han de rebre l’autorització del Ministeri d’Hisenda, comandat per Cristóbal Montoro. Més enllà del malestar personal que senten molts treballadors, això ha comportat una major càrrega de feina i que s’allarguin processos que abans eren gairebé automàtics. Ho explica a CRÍTIC una funcionària de la Generalitat encarregada de fer pagaments i amb dècades d’experiència a l’Administració, que per qüestions de seguretat prefereix mantenir l’anonimat. “Fins a la intervenció, quan havies de fer un pagament el passaves per l’aplicació corresponent i en 10 minuts ho tenies. Ara poden passar més de dues hores”, comenta.
Des que l’equip de Montoro s’encarrega d’autoritzar els pagaments, “només hi ha una persona per departament que pugui fer transferències. Abans de cada pagament ha d’enviar una declaració de responsabilitat, juntament amb un document amb totes les operacions que vol fer sota aquesta responsabilitat. A partir d’aquí has d’esperar l’autorització del Ministeri d’Hisenda i, posteriorment, ja es poden fer els pagaments bancaris”. El control financer és total i també afecta l’anomenat fons de maniobra, que s’utilitza, per exemple, per pagar despeses del dia a dia. “No podem fer absolutament res sense el permís de Madrid, per petit i urgent que sigui el pagament”, recalca la mateixa font.
La treballadora hi afegeix que hi ha partides directament “bloquejades”, com ara “moltes subvencions” o qüestions vinculades a “atencions protocol·làries, l’organització de conferències o publicitat” i que a mesura que han anat passant setmanes han rebut diverses instruccions de com operar: “Bàsicament, des de Madrid s’envien les ordres a la intervenció general de la Generalitat i des d’aquí ens ho passen a nosaltres dient què hem de fer”. “Hi ha molt mala maror, la gent està molt cremada i treballem molt a disgust”, conclou. Segons Yolanda Hernández, de ServidorsCAT, s’ha arribat al punt que hi ha treballadors “espantats” amb por del que poden fer o posar o no en un informe per temor de possibles represàlies.
La responsable de la federació de serveis públics de la UGT de Catalunya, Encarna Fernández, subratlla que “no es treballa igual quan saps que el teu conseller és a la presó o a l’exili. Hi ha un sentiment d’incomoditat”. La dirigent sindical comenta que una de les conseqüències que la intervenció de la Generalitat ha tingut per als treballadors públics és la paralització de les negociacions amb l’Administració per poder recuperar les pagues extres corresponents als anys 2013 i 2014. A més a més, la convocatòria d’oposicions per a noves places de funció pública s’ha endarrerit algunes setmanes. Per a Joan Maria Sentís, responsable d’àrea pública de CCOO, el que hi ha hagut sobretot és “un efecte psicològic” en els treballadors, més enllà de la ideologia que tinguin, més que no pas una afectació directa en la feina, ja que el gruix del personal ha continuat fent la mateixa tasca sense incidències. “El que voldríem tots plegats és que s’acabés aquesta situació tan estranya, perquè, més enllà del malestar, per culpa d’això sempre tenen l’argument que no és el moment per abordar negociacions per recuperar les condicions dels treballadors públics”. Segons Sentís, la intervenció no ha tingut una incidència pel que fa a l'”atenció al ciutadà”.
Nomenament de sis alts càrrecs via 155
Segons recull l’informe ‘Inventari de danys’, el 155 ha comportat el cessament de més de 250 persones. Al mateix temps, però, el Govern espanyol ha nomenat sis càrrecs en el mateix període per executar diverses tasques. Destaca el cas del mallorquí Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior i designat per encarregar-se de feines tant del Departament d’Interior com del de la Vicepresidència. Puigserver, que va ser l’encarregat de donar els resultats del 21-D, és un advocat de l’Estat amb una llarga trajectòria que ha tingut diversos càrrecs tècnics durant els successius governs del PP.
En l’àmbit de nomenaments com a conseqüència del 155, la casuística és força diversa. Per exemple, tant Esther Sastre com Rosa Anna Castillo han tornat als càrrecs que ja ocupaven abans de l’aplicació del 155, com a cap de l’oficina de comunicació del Departament d’Interior i directora general de Modernització de l’Administració de Justícia, respectivament. Àngel Cortadellas s’ha mantingut com a director de Serveis de Justícia, però alhora ha estat designat “suplent temporal” del secretari general de Justícia i del director del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada.
Però també hi ha hagut externs que han entrat al Govern. És el cas de Miquel Mateo, que s’ha convertit en el nou director general de Centres Concertats i Centres Privats. Prèviament era el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. També hi ha el cas de Lluís Baulenas, que el 13 de setembre va ser destituït com a president del Consorci d’Educació de Barcelona per la consellera Clara Ponsatí i el 22 de novembre va tornar al càrrec per ordre del ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo.
Més de 250 cessaments
Més enllà de tots els membres del Consell Executiu, entre els càrrecs cessats també hi ha l’antiga eurodiputada socialista Maria Badia, que exercia de secretària d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat; tots els responsables de les delegacions a l’exterior del Govern; el cap de l’oficina del President, Josep Rius, un dirigent clau a l’interior de Palau els darrers anys; el director general de la Policia, Pere Soler, a més del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o els diversos delegats territorials de la Generalitat a les vegueries.
També hi ha nombrosos responsables de comunicació, com el periodista Pere Martí, que exercia de director de comunicació del president Puigdemont, o Joan Maria Piqué, que havia estat cap de premsa d’Artur Mas i ara exercia de director del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar. O l’expresident d’Òmnium Cultural Quim Torra –ara diputat de Junts per Catalunya–, que era el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.
A més, comptabilitza la intervenció de diversos organismes i la supressió o dissolució de més d’una vintena, entre els quals s’hi inclou el Parlament, el Diplocat –decisió que ha comportat l’acomiadament del personal que hi treballava–, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) o les diverses delegacions de la Generalitat a l’exterior, que també ha deixat sense feina tots els treballadors que hi exercien una tasca.
Iniciatives legislatives decaigudes i retard de subvencions
Com a conseqüència de la dissolució del legislatiu català també han decaigut totes les iniciatives que es tramitaven a la cambra en el mandat passat, com ara el Projecte de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública, el Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la Proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, la Proposició de llei contra l’abús bancari o les normatives que han de permetre la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i la creació de la comarca del Lluçanès, entre d’altres.
La intervenció econòmica de la Generalitat des del 20 de setembre ha implicat que determinades subvencions s’hagin pagat amb retard, cosa que ha generat tensions financeres en el funcionament de les entitats que les havien de rebre, que directament no s’hagin abonat o que en alguns casos s’hagi aturat la convocatòria per atorgar-les. Després de denunciar la situació, les entitats del tercer sector van veure com a mitjan novembre el Govern espanyol desbloquejava el pagament d’una partida de més de 10 milions d’euros imprescindible per al funcionament de diversos dels seus programes.
Per a Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT, el futur Govern de la Generalitat hauria d’intentar revertir totes les afectacions que ha comportat la intervenció per part de l’Executiu estatal, però admet que en determinats casos no serà gens fàcil ni, sobretot, immediat. “Per exemple, tornar a crear les delegacions a l’exterior no és automàtic. Necessites comptar amb una dotació pressupostària, i per a això cal un nou pressupost”. En tot cas, els mesos vinents veurem si les conseqüències del 155 hauran estat temporals o, en alguns casos, es convertiran en permanents.
