09/09/2022 | 06:00
Els independentistes no creuen que la independència hagi de ser la prioritat del Govern, ni tampoc estan especialment decebuts amb els partits polítics. Estan més a favor del feminisme i de l’ecologisme que els partidaris del “no” a la independència, i també tenen millors condicions de vida. Aquestes són algunes de les claus que es poden extreure del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat al mes de juliol passat.
L’independentisme, que afronta una Diada marcada per la picabaralla interna i un mínim històric de suport des de l’any 2017, encara agrupa un 41% dels ciutadans segons el CEO. La lletra petita de les enquestes permet anar més enllà dels tòpics sobre què pensen els independentistes. S’hi observen tendències com un ampli suport a la via pactada, una visió relativament positiva dels partits sobiranistes i la percepció que Junts i el PSC són partits de centredreta.
Ja no tenen la independència com a prioritat
Els enquestats independentistes no consideren que la independència sigui el problema polític més important de Catalunya. En la darrera enquesta del CEO, les relacions entre Catalunya i Espanya apareixen com la tercera preocupació política més repetida dels independentistes. Concretament, només un 11,9% dels partidaris de l’Estat propi ho situa com el problema més important. Per sobre, apareixen la insatisfacció amb la política, amb un 16,5% de les respostes, i el funcionament de l’economia, amb un 15,4%. Els contraris a la independència donen lleugerament més importància al conflicte nacional, i el situen com el segon problema més important del país, amb un 14,1% de les respostes.
En una altra pregunta, el CEO planteja quina hauria de ser la prioritat del Govern de la Generalitat. La tendència es confirma en aquest punt, ja que un 53,2% dels independentistes aposta per “reduir la pobresa i les desigualtats socials”, seguit d’un 29,6% que demana “impulsar el creixement econòmic”. Només un de cada deu independentistes prioritza el conflicte nacional, i creu que el Govern s’hauria de centrar en les relacions entre Catalunya i Espanya.
La valoració era diferent en altres enquestes anteriors, en què els independentistes sí que havien assenyalat el conflicte nacional com el principal problema polític. Fa tres anys, un 27,8% dels independentistes preguntats pel CEO ho considerava així. En el baròmetre presentat fa gairebé cinc anys, just després del referèndum de l’1 d’octubre, el percentatge d’independentistes que veien les relacions entre Catalunya i Espanya com el problema polític més important pujava fins al 42,7%.
Aproven els seus partits malgrat la divisió interna
La divisió i les picabaralles internes han estat una constant de l’independentisme institucional, però els votants continuen tenint una visió relativament positiva dels partits polítics sobiranistes. Esquerra obté un 6,05; Junts, un 5,45, i la CUP voreja l’aprovat, amb un 4,97. Aquestes xifres són les notes mitjanes que posen el conjunt de partidaris del “sí” a la independència als diferents partits polítics, independentment de quin partit hagin votat o si no en van votar cap.
ERC aprova fins i tot entre els enquestats que votarien Junts per Catalunya, i a la inversa passa el mateix: Junts aprova entre els qui votarien ERC. Amb tot, la crispació entre partits no sembla traduir-se amb la mateixa força cap als votants.
Esquerra aprova entre els enquestats que votarien Junts, i a la inversa passa el mateix
La situació és diferent al bloc del “no”. Els enquestats no independentistes suspenen tots els partits que defensen la unitat d’Espanya. El PSC (4,41) i En Comú Podem (3,23) recullen les millors notes, però tots dos lluny de l’aprovat. Ciutadans (2,39), el Partit Popular (2,38) i Vox (1,2) reben valoracions molt dolentes per part dels catalans contraris a la independència, malgrat ser els partits amb les posicions més dures contra el sobiranisme.
Són més partidaris de la via pactada (fins i tot si voten Junts o la CUP)
Un 28% del total de persones enquestades es mostra partidari de la independència mitjançant “una via pactada”. En canvi, només un 11% prefereix apostar per la “independència unilateral”. Amb proporcions diferents, els votants de tots els partits independentistes prefereixen la via pactada. En el cas de Junts, un 43% aposta per la via pactada, i un 37%, per la unilateral. Pel que fa als cupaires, són un 54% els qui creuen en la via pactista. Entre els votants d’ERC, la distància és molt més gran: els partidaris de l’acord multipliquen per quatre els unilateralistes.
Al gener del 2018, pocs mesos després del referèndum, la situació era diferent. Davant d’una pregunta similar del CEO, un 45,2% dels independentistes apostava per “seguir amb la via unilateral cap a la independència”, mentre que un 42,1% volia “buscar un acord bilateral amb el Govern central”.
No creuen que Junts ni el PSC siguin d’esquerres
La ubicació ideològica que proclamen els partits no sempre coincideix amb la que li atribueix la ciutadania. Junts per Catalunya ha rebutjat repetidament ser qualificat de partit de dreta, però un 43% dels independentistes el percep així. En una escala en què zero és extrema esquerra i 10 extrema dreta, un 20,5% dels independentistes atorga un 5 a Junts per Catalunya, la posició més centrista, i 3 de cada 10 independentistes els situa a l’esquerra o al centreesquerra.
La percepció sobre el Partit Socialista de Catalunya (PSC) és semblant: només un 23% dels independentistes el situa a l’esquerra o al centreesquerra. Per contra, un 47,1% situa els socialistes al cantó dretà de l’espectre polític, i un 24,1% considera que és un partit centrista. Amb tot, la mitjana de totes les valoracions dels enquestats independentistes situa Junts lleugerament més a l’esquerra que els socialistes.
Són més benestants que els partidaris del “no”
A banda de demanar l’opinió, el CEO planteja diferents preguntes per detectar el nivell econòmic personal dels enquestats. S’hi observa una posició lleugerament millor dels independentistes. Per exemple, es pregunta si la persona es pot permetre anar de vacances fora de casa durant una setmana l’any o si té cotxe propi. En aquests dos casos, vuit de cada deu independentistes s’ho poden permetre. Entre els partidaris de la unitat d’Espanya, només són set de cada deu. A banda, un 27% dels independentistes paga a una persona per ajudar-los a les feines de la llar, nou punts més que en el cas dels que no ho són (16,3%). La diferència es redueix quan es pregunta per segones residències: un 24% dels sobiranistes disposa d’un altre habitatge a banda de la residència habitual, i un 22% dels contraris a la independència també.
La meitat de les llars sobiranistes ingressa més de 2.000 €. Això només passa en un 39% de no independentistes
El mateix baròmetre també pregunta pels ingressos nets mensuals a la llar de la persona entrevistada. Aquí s’observa que un 49,5% de les llars dels independentistes ingressen més de 2.000 euros el mes. En canvi, això només passa en un 38,6% dels no independentistes. En el topall de 4.000 euros mensuals, més minoritari, també s’observen diferències: el superen un 13,9% de les famílies dels partidaris de l’Estat propi, i la xifra es redueix a un 9,6% entre els que prefereixen la unitat d’Espanya.
El feminisme, més hegemònic entre l’independentisme
En les darreres enquestes, el CEO ha introduït noves preguntes relacionades amb el feminisme per saber què en pensa la societat catalana. El darrer baròmetre preguntava directament quina és l’opinió sobre el feminisme. L’hegemonia del moviment és clara: un 78,4% de les persones entrevistades es declara “més aviat” o “molt” partidari del feminisme. Tanmateix, els percentatges varien en funció de la posició en el debat nacional. Entre les persones favorables que Catalunya sigui un Estat independent, el grau de suport al feminisme és d’un 87,8%, i, en canvi, entre les no independentistes baixa fins al 70,7%. Un factor que també pot explicar-se en gran mesura perquè els partidaris de la independència són més joves que els que hi estan en contra, i el feminisme desperta més simpaties en aquestes franges d’edat.
En una altra pregunta, el CEO planteja a la persona enquestada què pensa de “la gent feminista”. En aquest cas, la resposta és gradual, de zero a deu, entenent que el zero és l’antipatia màxima i el 10 és la simpatia màxima. Entre els independentistes, la gent feminista obté un 7,5. En canvi, entre els partidaris de la unitat d’Espanya la nota és un 6,1. També es pregunta a la inversa: quina nota posa la persona enquestada a “la gent contrària al feminisme”. Aquí els independentistes posen un 1,5, i els que no ho són, un 2,3.
Són (lleugerament) més ecologistes
En una altra enquesta del 2021, el CEO preguntava sobre l’emergència climàtica i sobre polítiques per combatre-la. L’enquesta no va dividir entre independentistes i no independentistes, però sí que dona resultats diferenciats per votants de partits polítics, i les dades mostren un compromís ecologista lleugerament més alt que entre els votants de partits sobiranistes.
Els votants d’ERC i de la CUP són més partidaris dels impostos a la benzina o de la creació de nous peatges
En concret, l’enquesta pregunta si la lluita contra el canvi climàtic hauria de ser una prioritat a Catalunya, i un 60% dels enquestats creu que sí. La dada és lleugerament inferior en el cas dels votants de Junts (58%) i superior en els de la CUP (75%) i d’ERC (62,3%). A banda dels comuns, que es mostren com els més ecologistes (78%), els votants dels altres quatres partits no independentistes (el PSC, Ciutadans, el PP i Vox) se situen per sota de la mitjana general.
Pel que fa a l’opinió sobre polítiques concretes, el CEO pregunta si s’han d’augmentar els impostos als combustibles com la benzina. En general, només un 22,4% dels catalans està a favor d’aquesta opció. El suport entre els votants de Junts és pràcticament igual, d’un 23%. En canvi, entre els votants d’Esquerra són 11 punts més, fins a un 34%, i en el cas dels de la CUP, un 41%. L’enquesta presenta dues preguntes més en aquesta línia. La creació de peatges en totes les autopistes i autovies només reuneix un 16% de suport entre els enquestats. Altre cop, els votants de Junts se situen en la mitjana (16%), mentre que els d’ERC (23%) i de la CUP (21%) la superen. Quan es pregunta per la creació d’un peatge a l’entrada de Barcelona, el suport general és una mica més alt, amb un 23% de partidaris i un 55% de contraris. Els votants de tots els partits independentistes són més partidaris d’aquesta opció que la mitjana catalana: un 37% dels d’Esquerra i de la CUP hi estan a favor, i un 28% dels de Junts també.
