10/04/2026 | 06:00
Malgrat els grans avenços de les últimes dècades, la desigualtat entre les dones i els homes persisteix. Les dones tenen menys activitat productiva remunerada, feines més precàries, pateixen més atur i reben pensions més baixes. Tot i aquesta realitat, a la majoria de les ciutats són els homes qui protagonitzen una de les expressions més visibles de l’exclusió, com ho és el sensellarisme.
Segons el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP), el servei municipal d’atenció social per millorar les condicions de vida de persones adultes que viuen i fan vida al carrer o en assentaments a Barcelona, el febrer de 2026 es van detectar 1.783 persones que dormien al ras a Barcelona i només el 7,80% eren dones (133). “Sovint ens hem preguntat per què hi ha poques dones al carrer quan en realitat la qüestió era on són les dones en situació de sensellarisme”, diu Albert Sales, investigador de l’Institut Metròpoli.
Abans d’arribar al ras, moltes dones poden passar temps en situacions d’exclusió residencial greu
Abans d’arribar al ras, explica Sales, moltes dones poden passar temps en “situacions d’exclusió residencial greu: de casa d’una amiga a casa d’una altra sense domicili fix, aguantant relacions de violència, o cremant relacions i xarxes socials que les podrien ajudar”. Carme Fortea, directora dels Serveis de Sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona, hi afegeix que aquestes experiències demanen “una intervenció diferent de les que habitualment tindrien els homes que trobem al carrer”.
La Susana és una ciutadana de Barcelona que ha passat per aquesta situació. “Jo tenia una vida normal, una feina i un pis… però el 7 de juliol de 2023 vaig patir un desallotjament i, després de passar uns dies a casa els meus pares, em vaig veure al carrer”. Poques setmanes després va poder accedir a un servei d’allotjament temporal, però assegura que ha viscut i presenciat situacions de molta violència envers les dones: “Elles són més vulnerables, i se n’aprofiten més”.
Sensellarisme femení: per què no sempre apareix al carrer
L’informe La perspectiva de gènere en les polítiques d’atenció al sensellarisme a Barcelona (2020-2024), elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, subratlla que el deteriorament físic i l’impacte en la salut mental associats a la vida al carrer acostumen a ser especialment intensos en les dones. Darrere d’aquest deteriorament, explica Fortea, hi ha “violències, agressions i abusos masclistes i per diversitat sexual, dols i pèrdues relacionades amb la maternitat o amb situacions greus d’inseguretat física i econòmica”.
Arran d’aquesta experiència, la por o la inseguretat poden actuar com a barrera per accedir o mantenir-se en determinats recursos col·lectius. “Que les dones que han patit violència masclista i que estan en situació de sensellarisme visquin en equipaments massificats i plens d’homes les col·loca en una situació de risc per a la seva història, i això pot fer que s’allunyin dels recursos”, subratlla Sales. Per això, més enllà del nombre de places, el repte és que els dispositius siguin percebuts com a espais segurs i habitables, i que ofereixin prou privacitat per sostenir el vincle i l’acompanyament.
El deteriorament físic i l’impacte en la salut mental associats a la vida al carrer acostumen a ser especialment intensos en les dones
Quan la Susana es va quedar al carrer, anava a menjadors socials per fer els àpats. “Allí em sentia intimidada. Alguns homes volien aprofitar-se de la meva situació o patia tocaments. Al final preferia no menjar que trobar-me en aquella situació i sé que això també passa a més dones”. Per això, la treballadora social li va proposar anar al Centre Residencial de Primera Acollida de Sant Gervasi i després a La Violeta, dos equipaments no mixtos de la xarxa municipal destinats a dones que es troben en situació de sensellarisme. “Allà m’he sentit segura i escoltada”, explica la Susana.
Polítiques municipals contra el sensellarisme: del curt termini a itineraris més estables
Fa temps que Barcelona està dissenyant les polítiques d’abordament del sensellarisme a partir de respostes segmentades ajustades a les necessitats dels diferents perfils de persones que es troben en situació de sensellarisme (persones joves, famílies, persones amb problemàtiques de salut mental, dones…).
En aquest marc, la Mesura de govern per a la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona 2020-2023 és una iniciativa pionera que aterra el compromís d’avançar en aquest àmbit i superar la mirada androcèntrica imperant en el disseny de recursos i de serveis. La mesura “preveu que les persones han de ser protagonistes del seu propi procés de millora i, en aquest sentit, la mirada de gènere ens ha ajudat a atendre en millors condicions les necessitats de les dones que pateixen sensellarisme”, diu Fortea.
L’Ajuntament de Barcelona situa la despesa anual d’atenció a persones sense llar per sobre dels 50 milions d’euros
En aquest sentit, l’informe de l’Institut Metròpoli descriu com s’ha transformat el sistema d’atenció, que no depèn només d’obrir recursos, sinó de canviar com funcionen: revisió de plecs i criteris de qualitat, formació dels equips, ajustos en l’habitabilitat dels espais (amb serveis no mixtos que creen més intimitat i seguretat) i més participació de les dones en la configuració dels serveis.
“En el cas de les dones, l’itinerari posa èmfasi a crear espais d’intimitat i de seguretat, per la violència i els abusos que han patit moltes d’aquestes dones”, explica Fortea, que remarca que sobretot treballen “temes d’empoderament i de promoció de vida autònoma, d’aconseguir ingressos que els permetin recuperar l’autonomia personal”.
En termes de recursos, l’Ajuntament situa la despesa anual d’atenció a persones sense llar per sobre dels 50 milions d’euros, aproximadament un milió d’euros la setmana. En el balanç dels serveis especialitzats, presenta indicadors que apunten a una certa estabilització en els processos: un 72% de dones finalitzen l’estada amb ingressos; un 40%, amb feina, i un 77%, assolint objectius personals.
Recursos específics per a dones: de la seguretat a l’autonomia
Una part de la perspectiva de gènere es concreta en recursos específics per a dones i en la transformació d’equipaments perquè l’entrada al sistema no sigui un nou factor de risc. El Marc estratègic per l’abordatge del sensellarisme a Barcelona (2024-2027) situa en 206 les places en serveis exclusivament per a dones dins d’un total de 2.900 places públiques i privades que hi ha a la ciutat. Sales explica que “en el moment en què les dones van veure que hi havia un equipament no mixt, moltes de les que fins llavors no s’havien acostat a cap centre s’hi van sentir prou còmodes per anar-hi i començar un procés i un treball de vinculació amb els serveis socials”.
Barcelona té 206 places en serveis exclusivament per a dones dins d’un total de 2.900 places públiques i privades que hi ha a la ciutat
En aquest mapa hi ha recursos com La Llavor, un servei públic gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials, amb 40 places, que, segons les dades municipals, ha acompanyat 152 dones en cinc anys. També La Violeta, un Centre Residencial d’Inclusió de l’Ajuntament gestionat per ASSÍS, amb 26 places, orientada a processos de recuperació i d’autonomia. Una de les places és la que ocupa la Susana. “Hi estic en règim de mitja pensió i estic contenta perquè aquí tinc el meu propi espai, i m’ofereixen molta ajuda amb la motxilla que porto. Sento que hi tinc suport, m’han ajudat a trobar feina, a tenir un pla d’estalvis i fins i tot m’han acompanyat en temes mèdics, perquè jo tinc problemes de salut i necessito suport”.
La Llar Rosario Endrinal és un altre espai també liderat per ASSÍS de bracet de l’Ajuntament de Barcelona, operativa des del març de 2024 amb 10 allotjaments amb estada indefinida en un model d’habitatge primer (housing first) en format comunitari. Aquest és un projecte particular de housing first perquè és comunal i “el model d’intervenció preveu que les dones comparteixin espais comuns”, explica la directora dels Serveis de Sensellarisme de l’Ajuntament. L’espai està pensat per a “dones que tenen una llarga trajectòria al carrer i que no s’han vinculat a serveis socials”.
En paral·lel, el mateix paquet de mesures inclou millores d’habitabilitat en dispositius d’acollida. L’Ajuntament ha ampliat el Centre Residencial de Primera Acollida (CPA) Sant Gervasi, on va anar primer la Susana, fins a 100 places, incorporant-hi canvis per augmentar la privacitat i serveis com dutxes i menjador.
Alguns serveis per a persones sense llar a Barcelona: del carrer a l’estabilització
Més enllà dels recursos específics per a dones, la xarxa municipal també ofereix altres recursos mixtos que combinen intervenció a l’espai públic, recursos residencials temporals, atenció diürna i alternatives d’habitatge amb suport. Sales recorda que “els serveis socials adreçats a les persones sense llar han de donar resposta a gent que ha viscut l’exclusió de molts mecanismes de protecció social”.
La porta d’entrada al carrer és el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, que localitza i contacta persones adultes que dormen i desenvolupen la seva activitat diària a l’espai públic o en assentaments, ofereix atenció a peu de carrer amb equips multidisciplinaris i treballa perquè la persona es vinculi als serveis i recursos existents.
La porta d’entrada al carrer és el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, que contacta persones adultes en situació de sensellarisme
Quan cal una resposta residencial immediata i atenció socioeducativa intensiva, existeixen serveis d’allotjament temporal col·lectiu, amb cobertura d’allotjament, alimentació i higiene. L’accés acostuma a fer-se per derivació dels serveis socials municipals.
Per sostenir rutines i cobrir necessitats bàsiques durant el dia, l’Ajuntament disposa de centres de dia, on s’ofereixen higiene (dutxa i canvi de roba, i en alguns casos bugaderia), atenció socioeducativa individual i grupal i activitats comunitàries.
Més enllà de l’emergència, la xarxa municipal inclou recursos residencials amb suport. Els habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu ofereixen allotjament temporal i compartit, amb un pla de treball i un temps d’estada limitat. I el programa Primer la Llar s’adreça a persones soles amb una llarga trajectòria al carrer o amb necessitats concurrents (salut mental, addiccions, manca de xarxa) i parteix d’una idea simple: assignar primer un habitatge i, des d’aquí, desplegar l’acompanyament socioeducatiu per facilitar accés a serveis universals, prestacions i autonomia.
Com a resposta d’emergència residencial també hi ha els APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals), allotjaments temporals amb acompanyament socioeducatiu per a persones i famílies en risc d’exclusió mentre no hi ha una alternativa residencial estable, amb estades previstes de fins a dos anys. I, per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, la ciutat disposa de menjadors socials, amb accés mitjançant derivació i seguiment dels serveis socials.
Reptes i horitzons: arribar abans i sostenir millor les sortides
Per a Fortea, un dels reptes principals continua sent arribar abans i detectar situacions que poden derivar en sensellarisme: “Hem de tenir indicadors, establir circuits i línies de treball que permetin identificar aquests casos amb prevenció”, diu.
Per a Sales, aquest augment s’emmarca en la crisi residencial i de preus. L’accés a un habitatge a llarg termini pot ser un gran maldecap per a les dones perquè, com apunta Fortea, algunes d’elles tenen fills a càrrec i la recerca d’un allotjament estable encara és més complicada. Per això, Sales insisteix que “no es tracta d’allotjar, sinó que al final del camí hi hagi un accés efectiu a l’habitatge”, i destaca el projecte Primer la Llar com a exemple d’aquesta mirada que es vol anar consolidant.
Mentrestant, la feina amb dones en situació de sensellarisme passa també per reforçar la coordinació entre serveis socials i sanitaris. Fortea aposta per ampliar “la formació de tots els professionals que treballen en aquest àmbit, per tenir aquesta mirada del sensellarisme femení”. I Sales hi afegeix que aquesta perspectiva ha de ser estructural i incorporar “persones amb orientacions i identitats de gènere diverses que també pateixen molta violència al carrer”. Al carrer, assegura la Susana, “hi he trobat més persones de les que m’hauria imaginat i també dones i persones trans que, com jo, necessiten espais de seguretat i de confiança. Crec que és necessari que hi hagi més serveis no mixtos per a totes nosaltres“, diu.
