17/04/2026 | 06:00
En una ciutat travessada per la pressió urbanística, les desigualtats socials i la soledat no desitjada, hi ha equipaments que sovint treballen lluny dels focus, però que sostenen bona part de la vida quotidiana dels barris. Són els casals de barri: espais municipals de proximitat on el veïnat no només hi va a fer activitats, sinó també a trobar-se, organitzar-se i impulsar iniciatives col·lectives. A Barcelona, aquesta funció s’ha anat fent més visible amb el pas dels anys, fins al punt que l’Ajuntament ha començat a ordenar-la i reforçar-la sota un model específic: el dels casals de barri comunitaris.
Què són els casals de barri i com han evolucionat
Els casals de barri són equipaments municipals orientats a la dinamització comunitària, a la participació ciutadana i al desenvolupament de projectes col·lectius. Per Bet Bárbara, directora de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, els casals de barri són els “espais de referència comunitària més propers als ciutadans on, com a veí o veïna, pots aportar el teu saber, la teva experiència i el teu coneixement per promoure activitats i organitzar-te en la comunitat”.
En els seus orígens, molts d’aquests espais van tenir una funció principalment sociocultural, centrada en tallers i activitats per al veïnat. Amb el temps, però, han anat incorporant una mirada més comunitària, reforçant el seu paper com a espais de trobada, de participació i d’impuls d’iniciatives compartides amb entitats i col·lectius del territori. Bárbara explica que, cada vegada més, els casals han deixat de ser “un lloc on l’equip tècnic proveeix la població de tallers i activitats” i han passat a ser un espai “obert a la participació dels veïns en el disseny del que hi passa”.
Els casals de barri han incorporat una mirada més comunitària, amb més participació i impuls d’iniciatives compartides
Aquesta evolució ha anat definint un model de casal comunitari que s’articula al voltant de tres grans eixos: benestar, organització comunitària i cultura comunitària. El primer té a veure amb la promoció de la qualitat de vida i de les cures; el segon, amb la creació d’espais de participació i projectes col·lectius, i el tercer, amb les activitats i iniciatives culturals que reforcen la identitat i la vida compartida dels barris.
Xarxa de Casals de Barri de Barcelona: 44 equipaments repartits pels districtes
Actualment, Barcelona compta amb 44 casals de barri distribuïts pels diferents districtes de la ciutat. En conjunt, la xarxa mobilitza prop de 130 professionals vinculats a la dinamització comunitària, la programació d’activitats i l’acompanyament a iniciatives impulsades pel veïnat. Pel que fa als models de gestió, 29 casals funcionen amb gestió cívica, és a dir, amb una gestió impulsada per entitats del territori, mentre que 15 es gestionen a través d’empreses especialitzades en dinamització sociocultural, sempre sota titularitat municipal. Aquesta diversitat de fórmules conviu dins d’una mateixa xarxa que treballa per reforçar la vida social i comunitària dels barris.
Els casals desenvolupen tallers culturals i formatius, activitats de salut i benestar, propostes culturals comunitàries i projectes impulsats pel mateix veïnat. Molts també disposen d’espais de participació com assemblees, grups motors o espais de coordinació amb entitats del barri, que permeten implicar-se en la definició dels projectes i de les activitats. Als casals “busquem que vingui la ciutadania organitzada, però també aquella població que potser d’entrada no vindria; però, si li oferim la possibilitat de participar, potser coneix veïns i veïnes i poden pensar activitats interessants o necessàries per a la seva situació”, reflexiona Bárbara.
El model de casals de barri comunitaris que impulsa Barcelona
Per consolidar aquest paper, el darrer any l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una mesura de govern que vol desplegar i reforçar el model de casals de barri comunitaris. La mesura, explica Bet Bárbara, “s’ha treballat de forma conjunta entre els gestors dels casals, els districtes i la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària”. L’objectiu és enfortir aquests equipaments com a espais de referència per a l’acció comunitària, posant al centre la participació ciutadana, el treball en xarxa amb el teixit associatiu, la construcció de vincles socials i la promoció del benestar comunitari.
El model de casals de barri comunitari vol enfortir aquests equipaments com a referència per a l’acció comunitària
Aquest desplegament no se centra només en els objectius, sinó també en les condicions per fer-los possibles. Així, Acció Comunitària està treballant de manera prioritària amb 28 casals de barri per reforçar les seves capacitats a l’hora d'”impulsar processos comunitaris, a través d’acompanyament tècnic, espais de formació i suport als equips” com explica Bárbara. Entre els diferents processos de capacitació dels equips tècnics que s’han ofert, s’ha posat a disposició dels casals la possibilitat de fer una formació específica de la Universitat de Barcelona en acció comunitària, finançada amb fons europeus. Un total de 15 casals de barri han participat en aquest curs.
El model també incorpora eines i millores per consolidar aquesta feina: una nova eina de gestió pròpia, un sistema d’avaluació que permeti evidenciar la tasca comunitària dels casals, millores en els sistemes de comunicació posats a disposició dels projectes o més pressupost per reforçar els equips dels casals, com en el cas de les noves figures Enllaç.
Casals de barri i polítiques de cures: el servei Enllaç
Un dels àmbits on aquest enfocament es concreta és el de les cures, i per això s’ha creat el servei Enllaç: benestar i cures comunitàries. Aquest servei, que de moment ja s’ha desplegat en vuit casals de barri de la ciutat, crea una figura referent al casal vinculada al benestar i a la cura. Anna Sala és la responsable del servei Enllaç als casals de Torre Baró i Vallbona. “El que fa una figura com la meva és precisament d’enllaç entre la població del barri i les activitats comunitàries que es puguin fer al casal, amb una mirada posada al benestar i les cures”, explica. En concret, la figura que s’està desplegant en aquests casals se centra en tres targets, com explica Sala: “amb persones que es troben en situació de soledat no volguda, amb persones en situació de vulnerabilitat i amb persones cuidadores”.
En aquest sentit, la figura d’Enllaç connecta els casals amb el projecte de ciutat Barcelona Cuida i, en particular, amb la Targeta Cuidadora, adreçada a donar suport a les persones cuidadores. Des dels casals es pot facilitar l’accés i la tramitació d’aquesta targeta, però també orientar el veïnat cap a recursos i serveis del territori, detectar necessitats socials emergents, generar espais de trobada i de suport mutu i impulsar iniciatives comunitàries vinculades al benestar i a les cures.
El servei Enllaç crea una figura referent al casal vinculada al benestar i la cura
A Torre Baró, la figura de l’Enllaç s’ha començat a desplegar aquest 2026 i ja treballa en la coordinació entre altres serveis i professionals del barri, no només per fer “detecció de necessitats”, sinó també “acompanyaments”, explica Sala. Dins del casal, també participa “en un grup de treball que està elaborant un pla d’acollida” i dona suport al projecte comunitari que s’està gestant al voltant de l’espai de la cuina. “Estem codissenyant amb la comunitat un procés sobre com s’entén l’espai de la cuina, quines necessitats pot suplir, d’alguna manera, i quina forma s’hi vol donar”, exemplifica Sala.
Can Carol, un exemple de participació comunitària a Vallcarca
El Casal de Barri Can Carol és un equipament de gestió cívica i comunitària des de la seva creació. “El casal va néixer de la reivindicació veïnal del moviment associatiu de Vallcarca que volia mantenir el patrimoni arquitectònic del barri i també reivindicar més espais verds i més espais culturals com el de Can Carol”, explica Júlia Lloveras, una de les cocoordinadores del casal. Per tal d’optar a la gestió del casal, que va obrir les portes el 2021, les entitats del barri es van constituir com a federació: la Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC).
Ja en les primeres sessions de portes obertes van ser les mateixes veïnes les que van definir les primeres comissions del casal. Com a particularitat, explica Lloveras, “aquestes comissions gestionen el pressupost de les seves activitats”. Amb el temps, però, es va veure la necessitat de connectar millor aquests espais i apropar més la gestió quotidiana a la base participativa del projecte. “L’any 2024 es va decidir que calia que les comissions no només participessin en les activitats, sinó que també formessin part de la gestió general del casal”, diu Júlia Lloveras. Així, sense eliminar les comissions ja existents, a Can Carol, van sortir 3 comissions transversals: la Comissió Gestora, el màxim òrgan de decisió del casal; la de Programació decideix sobre el pressupost i la programació trimestral, i la de Comunicació detecta necessitats d’acollida, participació i estratègia comunicativa.
A Can Carol, la participació va més enllà de la proposta d’activitats i es tradueix també en espais de decisió i de corresponsabilitat
Aquest nou funcionament permet que tothom triï els espais de participació que més s’adeqüen a les seves possibilitats. La cocoordinadora del casal explica que “l’experiència és rellevant perquè mostra com la participació pot anar més enllà de la proposta d’activitats i traduir-se també en espais de decisió i de corresponsabilitat”. Un any i mig després d’aquest canvi, la valoració que es fa des de Can Carol és positiva: “Creiem que aquest funcionament demostra que es poden resoldre de manera comunitària les necessitats del veïnat”, assegura Lloveras.
Reptes per consolidar els casals de barri comunitaris
El desplegament del model de casals comunitaris planteja també diversos reptes. Un dels principals és consolidar les capacitats dels equips i dels equipaments perquè puguin sostenir processos comunitaris en el temps. Això requereix “no només enfortir en nombre l’equip, sinó també enfortir la manera de treballar, en metodologia i en formació”, concreta Bet Bárbara.
Entre els reptes, també hi ha el de reforçar el treball en xarxa amb entitats i agents del territori i promoure la participació activa de la ciutadania en la definició i el desenvolupament dels projectes dels casals. El repte, en definitiva, és consolidar aquests equipaments com a infraestructures socials de proximitat capaces d’articular iniciatives col·lectives i donar resposta, des del territori, a necessitats socials diverses.
La feina que tot això comporta, però, val la pena, com demostren iniciatives com la de Can Carol. La seva cocoordinadora, Júlia Lloveras, assegura que treballar des de la comunitat els ha permès millorar el funcionament del casal “entre totes”, i això és un “exemple de la capacitat que tenen els espais comunitaris de transformar-se i adaptar-se a les necessitats del context”.
