El que ens hi juguem a Girona el 2027

Tornaré a ser candidat de Guanyem a l’alcaldia de Girona. M’ho ha demanat l’assemblea, n’he parlat amb la meva família i m’hi veig amb cor. No ha estat un mandat fàcil. En general, ser alcalde és un privilegi, però també és molt dur. Ara bé, sento passió per Girona i sento un gran compromís amb la idea de ciutat que portem al cap i al cor: una Girona plena de vida, una Girona socialment cohesionada i una Girona vinculada a la catalanitat i a l’alliberament nacional. Això em dona l’energia necessària per continuar. Necessitem quatre anys més per dur a terme les transformacions que defensa el nostre programa i que ens van empènyer, contra tot pronòstic, a assolir l’alcaldia el 2023.

Els canvis volen temps, i hem d’acabar allò que hem començat. En aquests primers anys, hem posat ordre a algunes qüestions de les que es veuen menys, com ara algunes que fan referència als treballadors públics, un puntal dels serveis i, per tant, de la qualitat democràtica. Ens ha tocat també implementar un canvi de model de recollida de residus que venia del mandat anterior i que era agosarat: Girona és la ciutat catalana més gran que canvia, de cop, tot el seu sistema cap al porta a porta i els contenidors tancats. Això ha portat molts problemes, però puc dir, amb orgull, que hem donat la cara per solucionar-los, fent els canvis necessaris per posar-ho més fàcil. No vam tirar enrere el contracte perquè hauria costat molts diners a tots els gironins i gironines. I també perquè no volem fugir d’estudi quan la Unió Europea (UE), en consonància amb la situació de crisi climàtica, demana que el 2030 s’arribi al 70% de recollida selectiva. Girona ja n’ha assolit el 60% després de 15 anys estancada en xifres inferiors, i així podrà arribar a les exigències europees. Malauradament, això no ho poden dir gaires ciutats catalanes de la nostra mida. Per a nosaltres, l’adaptació de les ciutats cap a una major resiliència al canvi climàtic no és una càrrega, sinó una convicció, i per això hem promogut diverses iniciatives en clau de postcreixement. Per això també vam presentar, divendres passat, el projecte d’una gran pèrgola solar al parc Central que té tres virtuts: generar una gran quantitat d’energia descarbonitzada, fer-ho a través d’una empresa pública (L’Energètica) i amb una infraestructura que proporcionarà ombra i nous usos ciutadans a un espai que calia ordenar.

Als sectors conservadors de la ciutat no els agrada la transformació urbana; als sectors espanyolistes, que hi hagi un alcalde independentista i d’esquerres

Portem molt de temps treballant per la pèrgola, però el resultat es veurà en el mandat següent. Com aquesta, d’algunes polítiques més transformadores només n’hem pogut posar la llavor. En el cas de l’habitatge, aviat podrem estrenar les primeres promocions de pisos protegits, que també venen d’abans, en aquest cas gràcies a acords de Guanyem, llavors a l’oposició, amb l’alcaldessa anterior. En educació, sí que ja funcionen tots els programes d’educació pública no formal, però encara trigarà un temps el nou institut Ermessenda. En el cas de les pacificacions, també n’hem pogut veure algunes de completades, com l’acabada d’estrenar de Narcís Blanch, però n’hi ha moltes més per acabar i d’altres per començar. Una Girona plena de vida passa, entre altres coses, per uns carrers on es pugui fer vida comunitària, on es consolidin activitats de cultura popular i en neixin de noves, com ara la Festa de Cap d’Any o l’Escudellada que hem celebrat del començament de l’any ençà.

Això no agrada a tothom: als sectors conservadors de la ciutat no els agrada la transformació urbana; als sectors espanyolistes no els agrada un alcalde independentista i d’esquerres, compromès amb la llengua i amb l’alliberament nacional.

Girona és una excepció. Tenim un govern d’unitat independentista que hem mantingut estable gràcies a molta feina per tal d’encaixar en la pluralitat. D’uns anys ençà, el panorama polític és més plural i les coalicions es fan necessàries. Però, així com la Generalitat, l’Estat o l’Ajuntament de Barcelona no tenen pressupostos per la incapacitat d’arribar a acords de qui hi ha al capdavant, a Girona hem fet valdre una majoria diversa per tirar endavant un govern estable.

I què ens hi juguem, en les properes eleccions? Ens hi juguem que aquesta excepcionalitat gironina es mantingui, amenaçada com estarà pel creixement del trumpisme local, tant l’espanyolista com el que porta la senyera. L’extrema dreta s’alimenta de les dinàmiques més nocives (individualisme, aïllament) per fomentar una societat trencada. Guanyem som l’antítesi de tot això: garants d’una ciutat cohesionada, on tots els barris són importants i on els serveis públics s’han de cuidar i fer créixer. Una ciutat orgullosa de tenir una empresa pública de gestió de l’aigua i una altra per al tractament de residus. Una ciutat compromesa amb l’erradicació del sensellarisme, ja que compta amb l’únic recurs per acollir persones sense sostre de tota la demarcació (finançat en un 70% per l’Ajuntament). Una ciutat on la catalanitat, a través d’encomanar la llengua, relliga en un sentit comunitari.

Volem que Girona continuï sent un referent dels fronts amplis de caràcter municipal, en els quals l’independentisme exerceix el lideratge

No volem tampoc que Girona estigui governada per una força del règim del 78, representant de l’esquema que castiga el món local a ser l’últim escalafó, amb un finançament escanyat, que posa molt difícil la tasca de mantenir uns serveis públics de qualitat. Una força representant, també, de la manca d’inversions que durant dècades han deixat en precari el nostre servei ferroviari.

Volem que Girona continuï sent un referent dels fronts amplis de caràcter municipal, en els quals l’independentisme exerceix el lideratge. Això també ens ho juguem el 2027. Una ciutat vinculada als Països Catalans, que per això hem promogut l’agermanament amb Manacor (Mallorca) i les visites dels batlles d’Elna, a la Catalunya del Nord, i d’Alzira, al País Valencià. Una ciutat oberta també a aliances amb municipis bascos i gallecs.

En definitiva, malgrat els temps que corren, volem que Girona continuï sent un bastió. Així que donaré la cara per quatre anys més de transformacions i de compromís.