18/05/2026 | 07:00
La crisi de l’habitatge es constata en les dades que analitzen el creixement del mercat immobiliari. A Catalunya, en un any, el preu mitjà de comprar un pis s’ha incrementat un 9,07%, cosa que representa l’augment interanual més elevat de l’última dècada. En els últims 10 anys, els preus no han parat de pujar. El Portal Estadístic del Notariat publica anualment dades detallades de l’estat del mercat immobiliari en els últims 12 mesos. Més enllà de la crisi dels lloguers, aquestes són les altres dades de la crisi de l’habitatge: els preus reals per la compra d’un pis, no els que surten a Idealista.
Hem analitzat els 70 municipis amb més de 20.000 habitants de Catalunya i, d’entre aquests, Sant Cugat del Vallès és el municipi en què l’import mitjà de compravenda ha estat més elevat, concretament de 587.973 €, seguit de Sant Just Desvern, on s’han venut habitatges per un preu mitjà de 558.515 €.
A la cua hi ha Amposta, on l’import mitjà dels habitatges ha estat de 79.621 €, i Tortosa, on ha estat de 85.476. Són els dos únics municipis de més de 20.000 habitants en què el valor és inferior a 100.000 euros.
Però el preu de l’habitatge el determina el preu mitjà del metre quadrat. El municipi en què més car s’ha venut el metre quadrat ha estat Sitges amb un valor de 4.752 €. Només 3 dels 70 municipis més poblats tenen un preu mitjà per metre quadrat inferior als 1.000 euros i són Valls (752 €), Tortosa (869 €) i Amposta (959 €).
Quants anys de sou necessites per comprar-te un pis a Barcelona?
El doctor en Antropologia Econòmica i expert en habitatge Jaime Palomera afirma a CRÍTIC que la dada més important de totes és l’esforç. “El preu de qualsevol bé l’has de mesurar amb relació als ingressos”. Segons les dades del Portal Estadístic del Notariat, es necessiten 5,06 anys de renda neta per poder comprar un habitatge a Catalunya, una dada que no ha parat de créixer en els últims anys. L’edat mitjana a què s’han comprat aquests immobles ha estat de 45 anys.
Per províncies, Barcelona és on més esforç han de fer els ciutadans per poder comprar. Concretament, fan falta 5,47 anys de renda neta per poder accedir a la compra d’un habitatge. A Tarragona, aquest esforç és de 3,68 anys; a Girona fan falta 5,37 anys de renda neta per poder comprar, i a Lleida, 3,29 anys.
“El preu dels habitatges en un determinat lloc pot augmentar; però, si els ingressos de la població ho fan a un ritme inferior, l’esforç de la població creix i a la inversa; aquesta és la clau”, afirma Palomera.
Tal com explica el mapa, Barcelona és també la província on hi ha hagut més activitat, més compravendes i per un major valor. És la província amb els valors més elevats en tots els indicadors. La segueixen Girona; després, Tarragona, i, finalment, Lleida.
Un pis petit a Esplugues de Llobregat costa més que una casa a Banyoles
També és interessant prestar atenció a les dimensions dels habitatges que s’han venut; així podem veure que, mentre a Barcelona la superfície mitjana dels immobles venuts ha estat de 84 metres quadrats per un preu mitjà de 387.427 €, a Tortosa els habitatges venuts han estat de 98 metres quadrats per un valor de 85.476 €, i a Valls s’han venut cases de 136 m² per un import mitjà de 102.157 €.
Existeixen, doncs, municipis en què habitatges de grans dimensions s’han venut a preus elevats com seria Sant Quirze del Vallès, on de mitjana més superfície han tingut els habitatges venuts (164 m²) per un valor de 430.354 €.
D’altra banda, existeixen municipis en què s’han venut habitatges de grans dimensions a preus dels més assequibles, en comparació, com seria el cas de Banyoles, en què la superfície mitjana ha estat de 140 m² per un valor mitjà de 194.493 €.
A l’últim, hi ha ciutats denses, com Barcelona, en què habitatges de petites dimensions tenen preus elevadíssims, o com pot ser el cas també d’Esplugues de Llobregat, en què 87 m² poden tenir un valor mitjà de 405.678 €.
Per què continua pujant el preu dels habitatges a Catalunya?
L’entrada d’aquest 2026 podria marcar un punt d’inflexió en el sector immobiliari: experts del món bancari i immobiliari auguren un descens en el volum de compravendes i una possible moderació en l’escalada de preus, especialment forta a les zones més tensionades, com pot ser la ciutat de Barcelona. Segons les dades del Consell General del Notariat, el refredament del mercat —que ja s’intuïa a finals de l’any passat— s’ha consolidat durant el primer bimestre de l’any amb una caiguda interanual al gener (-11,4%) i al febrer (-7,7%). Si es consolidés aquest refredament… es frenaria el boom de preus iniciat a partir de l’any 2020.
Tot i això, els preus seguiran pels núvols. “El preu no puja o baixa en funció d’on hi ha més demanda; no hi ha una correlació estadística directa”, defensa l’expert Jaime Palomera contradient una hipòtesi generalitzada. “Els preus de l’habitatge es mouen per les expectatives de revaloració”, és a dir, per les expectatives de guanyar diners. Palomera hi afegeix que “l’adquisició d’habitatge com a actiu a Catalunya per part de persones riques, i no tan riques, és el que fa que entrin diners al mercat immobiliari i s’incrementin els preus”.
Javier Gil, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i autor del llibre Generación inquilina, analitza el futur del capitalisme rendista en una conversa amb Palomera, en la qual defensa que “per tal que el preu continuï creixent, no només has d’inflar el preu dels que ja tens, sent l’habitatge l’actiu central, sinó que has de generar cada vegada una base més àmplia d’actius. Vivim en un món en què cada vegada més coses es converteixen en actius atenent aquesta lògica”.
Jaime Palomera: “En els últims anys a Catalunya, hi ha hagut una entrada massiva de diner” per a compres especulatives
Però resulta que el mercat immobiliari és molt especial perquè “l’oferta es triga molt a poder augmentar; és rígida”, explica Jaime Palomera. “Això vol dir que tu pots augmentar l’oferta, però no ho fa ràpid. L’oferta de mòbils, per exemple, pot incrementar-se ràpid perquè es produeixen constantment a gran velocitat, però es triga molt a construir nous pisos; s’incorporen a poc a poc al mercat”.
Segons l’expert, en els últims anys, a Catalunya “hi ha hagut una entrada massiva de diner” degut a les compres especulatives. Però això “té un límit normatiu, polític”. Fa referència a mesures com el topall dels preus del lloguer i l’augment de l’impost sobre transmissions patrimonials a la compra d’habitatge per part de grans tenidors que han frenat les pràctiques especulatives i l’increment desmesurat de preus.
La bombolla immobiliària està arribant al límit?
La gran pregunta que es fa molta gent que no pot accedir al mercat de compra i s’ha de quedar al lloguer és com s’ho fan per vendre pisos de 350.000 o 400.000 euros a l’àrea de Barcelona? En la majoria dels casos, segons les dades del Col·legi Notarial de Catalunya i d’algunes immobiliàries, es fa gràcies a préstecs familiars, inversió estrangera i al comptat. Palomera assegura que l’altra gran entrada de diner al mercat immobiliari són les hipoteques. “Quan els bancs donen hipoteques, el que fan és inflar els preus”. Segons l’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), en els darrers dos anys han augmentat moltíssim les compres a través de donacions. Les persones joves que compren és perquè els pares tenen diners i els poden donar als fills perquè paguin l’entrada.
“Si els bancs no poden donar tantes hipoteques i es redueix la compra de pisos al comptat, el mercat pot estar arribant als límits”
Palomera argumenta que aquestes donacions no es poden allargar molt més en el temps. “La part de la població que té estalvis i pot donar diners als seus fills és una part limitada i és difícil que continuï passant amb aquests registres. Si els bancs no poden donar tantes hipoteques i tampoc hi ha aquests tipus de compres directes que eren dues formes d’entrada al mercat amb efecte inflacionari, necessàriament, el mateix mercat està arribant als límits”, conclou.
Catalunya té 6.000 pisos turístics menys en un any
La crisi de l’habitatge és multifactorial, cosa que vol dir que s’explica per moltes variables. Algunes de les més importants és la quantitat de pisos turístics, que podrien ser al mercat de lloguer o de compravenda, i no hi són perquè no es destinen a l’ús com a habitatge.
La quantitat de pisos turístics d’un municipi està relacionada directament amb l’increment de preus perquè “els preus de l’habitatge depenen fortament de fins a quin punt els habitatges d’un municipi són vistos com a actius”, assegura Palomera. “Quan una part important de l’habitatge comença a entrar al mercat turístic, és un indicador que el conjunt dels habitatges són vistos i tractats pel mercat immobiliari i per la societat o municipi com un actiu abans que com un bé de primera necessitat”, conclou.
Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la província on hi ha més pisos turístics és Girona, amb 17.754, seguida de Barcelona, amb 15.741. La quantitat d’aquest tipus d’establiments s’ha reduït de manera considerable a Catalunya, amb 6.000 pisos turístics menys entre el 2024 i el 2025.
