07/10/2026 | 07:00
(Actualitzat a 7 d’octubre de 2026, a les 17:23 hores)
L’anunci sobtat d’avançament electoral ha agafat amb els deures encara per fer els tres partits a l’esquerra del PSC a Catalunya. ERC, els Comuns i la CUP han de prendre moltes decisions en pocs dies. Les esquerres catalanes o no tenen candidat confirmat, o no saben amb qui s’acabaran presentant en coalició o, en el cas dels cupaires, no saben ni tan sols si s’hi presentaran o no. Totes les incògnites s’han de resoldre en uns 10 dies. Sobretot destaquen les carpetes obertes de Gabriel Rufián i d’Ada Colau. Reunions, trucades, pressions, candidats que es proposen, candidats que s’ho pensen, periodistes ficant el nas on no els ho demanen. Nervis. Comença l’any electoral més convuls i polaritzat dels últims 30 anys, i l’esquerra, l’ha agafat a contrapeu.
Radiografiem el minut a minut de com està a hores d’ara cada candidatura a l’esquerra del PSC (que presentarà com a candidat l’exministre i exalcalde de Barcelona Jordi Hereu). Tot, explicat per a dummies. Aquí teniu tot el que se’n sap, i també el que no se’n sap. Envia-ho al teu cunyat progre.
El Front Ampli i els Comuns: Ada Colau, la gran incògnita
Primer, com es dirà el partit aquest cop? Després dels noms de Catalunya Sí Que Es Pot, En Comú Podem o Catalunya en Comú… probablement a l’Estat espanyol la candidatura de les esquerres espanyoles es dirà Front Ampli (Frente Amplio, emulant el nom del Front Popular republicà o del Front Ampli uruguaià). Però a Catalunya encara no se sap el nom exacte de la candidatura.
El que sabem és que almenys la plataforma que agrupa Sumar, Esquerra Unida i Més Madrid preveu presentar-se el 17 d’octubre en societat i, si poden, anunciar qui encapçalarà la candidatura. El dubte, però, és si aquesta candidatura anirà amb Podem o no. I també s’està intentant arribar a pactes electorals al País Valencià amb Compromís, a les Illes amb Més i a Aragó amb la Chunta Aragonesista. No serà fàcil aquest cop.
Se suposa que després de vuit mesos de negociacions des que Yolanda Díaz anunciés la seva sortida, no hi hauria d’haver més divisions, sinó més unitat. Tot i això, el problema, a banda de diferències amb el programa electoral o el suport al PSOE, serà la confecció de les llistes. Podem exigeix fer primàries, i, de fet, ja ha anunciat unes primàries obertes a la ciutadania on el més probable és que es presenti Irene Montero.
Más Madrid i Comuns ja han proposat el nom d’Ada Colau com a cap de cartell del Front Ampli per a tot l’Estat
Tanmateix, la primera cara a sortir públicament a oferir-se com a candidata va ser la de Mónica García, relativament desconeguda a Catalunya. Ve de Més Madrid i ha estat ministra de Sanitat al Govern de Pedro Sánchez. Sorprèn, però, la seva autocandidatura perquè fa poc ja havia estat proclamada oficialment per Més Madrid com a cap de cartell per a les eleccions a la Comunitat de Madrid del 2027. Tot i això, només hores després del seu oferiment com a candidata, el seu propi partit, Más Madrid, va proposar que Ada Colau fos la cap de cartell del Front Ampli, però presentant-se per Barcelona, i mantenint Mónica García com a cap de llista per Madrid.
Des de Catalunya, ha ressorgit el nom d’Ada Colau. Colau va renunciar a presentar-se novament a l’alcaldia de Barcelona i, fins ara, tenia un paper discret com a presidenta de la Fundació Sentit Comú. El que sabem a hores d’ara és que Colau només hauria comunicat al seu entorn que, en cas de fer-se una candidatura realment unitària, això vol dir incloure-hi Podem, i si se li demana, ella es plantejaria participar d’alguna manera en les eleccions. Però, de moment, no és candidata a res.
L’únic que vam poder confirmar a CRÍTIC, fa uns dies, eren aquestes reflexions de Colau: “És cert que m’han proposat fer el pas. Si les converses entre partits aconsegueixen ser generoses i avançar en la unitat, per descomptat em sentiré responsable d’ajudar tant com pugui per evitar que governi el feixisme a Espanya. Però ara mateix jo no soc candidata a res”. I, ahir, va ser encara més explícita al programa Cafè d’idees, de Gemma Nierga, a La 2: “No tenia previst tornar a la primera línia. Però és un moment històric molt important. Ens hem de posar a disposició”.
Les portes, doncs, són obertes, i Colau diu que està “a disposició”. Si fes el pas, tindria dues opcions: ser candidata del Front Ampli a tot l’Estat… o ser candidata dels Comuns per Barcelona.
Ahir mateix, l’agència de notícies EFE va assegurar que a la darrera reunió de l’executiva dels Comuns, que es va fer dilluns a la tarda, la majoria van mostrar-se favorables que l’exalcaldessa de Barcelona fos la cap de llista del Front Ampli a Espanya, i, si fos així, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i la portaveu al Congrés, Aina Vidal, podrien ser els números 1 i 2 de la llista dels Comuns a la demarcació de Barcelona. Tot, però, està en l’aire encara.
El calendari que es van autofixar els partits del Front Ampli té marcat en vermell el proper dissabte 17 d’octubre: aquell dia volen fer la presentació de la plataforma a Madrid i fer oficial el nom de la candidata o les candidates que encapçalin la llista electoral. Quedarà, aleshores, tot just un mes per a les eleccions del 29 de novembre.
L’encaix de Podem al Front Ampli continua sent, mesos després de la trencadissa, un dels maldecaps. Els d’Irene Montero i Ione Belarra reclamen fer primàries obertes els dies 14 i 15 d’octubre per escollir els seus caps de llista. Tot i això, des de Sumar ja han dit que aquestes dates són massa justes i que no veuen clar fer unes primàries per decidir el candidat. Prefereixen negociar-ho i arribar a un consens intern entre els partits. De fet, diverses fonts consultades per CRÍTIC consideren que el perfil de Colau podria ajudar a una entesa entre Sumar i Més Madrid i Podem, i superar la dicotomia irreconciliable entre haver d’escollir Mónica García (Més Madrid) o Irene Montero (Podem) com a cap de llista.
Esquerra: Gabriel Rufián, la gran estrella?
A Esquerra Republicana les coses són més clares. La direcció d’Oriol Junqueras va rebutjar frontalment totes les propostes de Gabriel Rufián per intentar cosir una candidatura plurinacional, província per província, amb la resta de les formacions d’esquerres, i vol presentar-se en solitari, com sempre. Malgrat les discrepàncies evidents, Junqueras va tornar a dir ahir en una entrevista a la Cadena SER que el seu candidat “segur que serà Gabriel Rufián”. Fonts d’ERC expliquen que Rufián, malgrat anar per lliure i haver-se anat allunyant del junquerisme, és el seu “millor valor” per al 29-N.
L’entorn de Rufián avisava dilluns que es trobava en un “període de reflexió” per “escoltar tothom i decidir”
Tot i això, va sorprendre que dilluns fonts de l’entorn de Rufián expliquessin a tota la premsa que es trobava “en un període de reflexió” i que volia dedicar aquesta setmana a “escoltar tothom i decidir” quin paper tindrà en les eleccions. En les últimes setmanes, Rufián havia assegurat que no trencaria amb ERC. Però també és cert que el portaveu al Congrés havia demanat a ERC que s’impliqués en la construcció d’una candidatura unitària de les esquerres sobiranistes de tot l’Estat.
Teòricament, aquests dubtes s’haurien de resoldre el cap de setmana, si no abans.
La CUP: es planteja no presentar-s‘hi?
La Mesa Nacional de la CUP, el nou màxim òrgan de decisió del partit, decidirà aquest dissabte si es presenten o no a les pròximes eleccions espanyoles. “Portem setmanes de debat, i s’estan analitzant tots els escenaris”, explica a CRÍTIC una font del Secretariat Nacional. L’objectiu és poder consensuar una decisió ja aquest dissabte perquè porten setmanes de reunions valorant si fer el pas o no, i centrar-se en les eleccions municipals d’aquesta primavera.
La CUP decidirà dissabte si es presenta o no a les pròximes eleccions espanyoles, després d’haver-s’hi quedat sense escons
Si decidissin presentar-s’hi, l’elaboració de llistes es faria a posteriori a tota velocitat. La presentació de candidatures al Congrés s’ha de fer entre el 21 i el 26 d’octubre. Ara mateix, cap nom no ha sortit a les travesses després de l’anunci de la diputada Laure Vega de presentar-se a les municipals per Barcelona.
Malgrat que la CUP sempre ha dit que la seva acció política està centrada a Catalunya, va decidir presentar-se a les eleccions al Congrés dels Diputats per primer cop els anys 2019 i 2023. En les darreres eleccions espanyoles, però, no van aconseguir obtenir ni un sol diputat i van perdre els dos escons que havien aconseguit Mireia Vehí i Albert Botran. Van passar dels 245.000 vots a només 98.000 vots en quatre anys. Per això, ara mateix hi ha dubtes sobre si tornar a fer l’esforç de presentar-s’hi.
