Set infografies per entendre l’ecosistema de l’extrema dreta global: així funciona la internacional ‘ultra’

Durant les darreres dècades, partits, líders i organitzacions d’extrema dreta han abandonat la lògica nacional i han construït el que s’ha anomenat “la internacional ultra“. Una xarxa global per on circulen estratègies, projectes, recursos i dirigents. Al voltant dels partits s’ha desenvolupat una infraestructura formada per think tanks, fundacions, plataformes, grups de pressió, xarxes empresarials, conferències internacionals i mitjans de comunicació. Aquesta xarxa contribueix a elaborar discursos, impulsar polítiques i connectar moviments de diferents països, sobretot entre Europa, els Estats Units i l’Amèrica Llatina.

CRÍTIC, amb la col·laboració d’Entrepobles i de l’Observatori DESCA, ha elaborat un mapatge d’aquesta xarxa global per explicar-ne la dimensió. El resultat són set infografies que ressegueixen les peces principals d’aquest ecosistema. Hem recollit dades del Transnational Institute (TNI), del Global Project Against Hate and Extremism (GPAHE), de Bloom i de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, amb la qual hem desenvolupat investigacions sobre el lobby ultradretà contra el dret a l’avortament.

A partir d’aquest buidatge, i amb disseny de Fàbrika Gràfika, hem generat set infografies per visualitzar on l’extrema dreta governa o creix electoralment, les seves connexions transnacionals, com es financen les seves organitzacions, quins temes prioritzen els seus lideratges i com han penetrat en els mitjans de comunicació i en les grans plataformes digitals.

On governa i on agafa embranzida l’extrema dreta?

L’Amèrica Llatina viu un gir cap a la dreta que s’ha accelerat durant els darrers anys i que ha guanyat una nova dimensió amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. En total, avui, en més d’una vintena de països de la regió governen forces d’extrema dreta o de la dreta tradicional (aquestes últimes no s’han pintat al mapa). Una de les excepcions del continent és el Brasil. En les eleccions presidencials del 25 d’octubre passat, Luiz Inácio Lula da Silva va derrotar Flávio Bolsonaro en una remuntada històrica en la segona volta.

A Europa, l’escalada ultra també ha agafat força durant l’última dècada, sobretot en governs de coalició i a Itàlia, l’exemple més consolidat, amb Giorgia Meloni al capdavant del Govern des del 2022. En diversos països, les forces d’extrema dreta superen o s’acosten al 15% de suport en les enquestes, com passa a Catalunya i a l’Estat espanyol. Els mapes mostren tant els països on la ultradreta ja forma part del poder com aquells on ha assolit un pes electoral rellevant.

Quines connexions internacionals ha teixit l’extrema dreta?

L’ecosistema de think tanks o centres de pensament, fundacions polítiques, xarxes, plataformes i partits d’extrema dreta ha teixit una xarxa transnacional a través de la qual es comparteixen idees, projectes, estratègies i programes. Aquestes connexions permeten als diferents actors reforçar-se mútuament i traslladar discursos i estratègies d’un país a un altre.

Una de les principals vies de coordinació són les conferències internacionals, on líders polítics, think tanks, activistes i altres actors d’extrema dreta de diversos països coincideixen i estableixen vincles. Aquesta infografia destaca les connexions internacionals més rellevants entre les organitzacions analitzades pel Global Project Against Hate and Extremism, que ha identificat més de 300 conferències celebrades en 35 països entre el 2000 i el 2024.

No són, però, les úniques: la majoria d’aquests actors mantenen vincles que travessen fronteres i continents. El gràfic posa especialment el focus en les connexions entre Europa i l’Amèrica del Nord, tot i que també existeixen xarxes consolidades amb l’Amèrica Llatina.

Com es finança l’extrema dreta a Europa i als Estats Units?

L’extrema dreta global es finança a través d’una xarxa de donacions privades de grans magnats i fundacions ideològiques que operen a diferents escales: nacional, intercontinental i internacional.

La infografia mostra, d’una banda, les organitzacions que es financen principalment a través de donacions individuals i, de l’altra, les que ho fan majoritàriament mitjançant altres entitats —think tanks, fundacions, empreses, etc.— ideològicament afins. La majoria d’organitzacions no identifiquen els seus donants i es limiten a assenyalar que provenen de fonts privades. La informació és molt opaca, i els fluxos de diners són difícils de seguir.

També hi ha casos d’organitzacions d’ultradreta finançades per governs aliats, com ha passat amb diverses entitats durant el Govern de Viktor Orbán a Hongria.

Quins temes prioritzen els líders de l’extrema dreta?

Dins del marc discursiu de l’extrema dreta global hi ha una sèrie d’enemics comuns: causes, col·lectius i idees assenyalats per una gran part dels seus lideratges, tot i que cada polític adapti el discurs al seu context nacional.

La immigració, el feminisme i els drets LGTBIQ+, el globalisme o el multilateralisme, les institucions internacionals, el canvi climàtic, l’Agenda 2030 o el comunisme es presenten com a amenaces per a la nació, la família, la llibertat o els valors tradicionals.

La infografia recull alguns dels conceptes principals que articulen aquest discurs i els lideratges que els han convertit en eixos de la seva comunicació política. Per exemple, entre els líders que s’han pronunciat amb més força contra la migració destaquen la italiana Giorgia Meloni, la francesa Marine Le Pen, el britànic Nigel Farage i, a l’Estat espanyol i a Catalunya, Santiago Abascal i Sílvia Orriols.

Quin ecosistema digital i de mitjans controla la ultradreta?

En diversos països, l’extrema dreta ha aconseguit influir o adquirir el control de diaris, de cadenes de televisió i de plataformes digitals a través de grans empresaris afins. Aquest ecosistema mediàtic ha contribuït a amplificar discursos autoritaris, racistes i xenòfobs i, en alguns casos, a arraconar les veus dissidents.

L’exemple més clar és el dels Estats Units de Donald Trump, on diversos mitjans amplifiquen el discurs reaccionari del president i la desinformació sense sotmetre’ls a crítica. Alhora, les xarxes socials i les plataformes digitals s’han convertit en espais de normalització de discursos extremistes i han acostat cada vegada més les grans tecnològiques i l’extrema dreta autoritària.

També a Europa, la ultradreta exerceix una influència creixent sobre la premsa, la ràdio i els canals de televisió, tant tradicionals com de nova creació. Els països seleccionats ofereixen una mostra de diferents formes de penetració de l’extrema dreta en l’ecosistema mediàtic.