12/12/2016 | 00:05
22.55 hores de la nit. Metro de Barcelona. Tres joves —dos dels quals, menors d’edat— pugen al vagó a l’estació de Fabra i Puig de la línia 1. Es dirigeixen directament cap a un jove estranger de trets asiàtics que està assegut. Un d’ells grava un vídeo amb el seu telèfon mòbil. L’altre jove comença aleshores “de forma immediata i summament agressiva” a colpejar de forma reiterada “amb cops de puny totes les parts del cos de la víctima, sobretot la cara” fins que comencen a intervenir-hi altres passatgers del metro. Els joves, que feien apologia de la ideologia nazi i de la “supremacia de la raça blanca”, van pujar el vídeo a Twitter i a YouTube amb el títol “Pegando a un chino” [sic]. El vídeo es va propagar per les xarxes socials. L’any 2016 es va celebrar el judici, amb sentència condemnatòria contra els tres agressors. La Fiscalia contra els Delictes d’Odi recull a la seva memòria anual de 2015 aquest atac i 300 casos d’agressions, intimidacions i amenaces més comesos amb la voluntat de discriminar persones per motius d’ètnia, origen o procedència, orientació o identitat sexual, creences, religió, sexe o discapacitat. És només una mostra de la dimensió del problema avui dia a Catalunya.
La Fiscalia alerta del creixement de denúncies per atacs i agressions de tipus xenòfob, racista i islamòfob a Catalunya i, sobretot, a l’entorn de la ciutat de Barcelona i a la comarca del Vallès Occidental. El total de fets delictius per discriminació i racisme ha augmentat un 19% aquest 2015 a la província de Barcelona, mentre que en el global de Catalunya es produïa una lleugera reducció. De 129 casos denunciats el 2010 s’ha passat a 232 casos, segons la seva memòria del Servei de Delictes d’Odi. Els casos d’intolerància religiosa també s’han disparat a l’alça: 29 casos el 2015 i 20 el 2014, mentre que el 2013 hi havia hagut 9 denúncies. “La majoria d’aquests casos són per islamofòbia”, assegura la Fiscalia. De fet, és un fenomen preocupant davant l’ascens polític i social d’un discurs contra la immigració i els musulmans —fins i tot amb brots racistes violents— que s’està produint a tot Europa i, en part, als Estats Units de Donald Trump. A Catalunya també hi ha una important presència d’organitzacions polítiques i associacions d’extrema a dreta, tal com explicava un article a CRÍTIC de Jordi Borràs.
La majoria d’aquestes accions penals, en concret un 80%, es produeixen a Barcelona i a la seva província. Aquesta concentració de delictes d’odi a la capital catalana ha augmentat respecte als últims anys: del 65% dels últims anys al 80% actual. Torna, doncs, un fenomen que podia semblar associat als anys vuitanta i noranta, però que probablement mai no va desaparèixer del tot. La comarca amb més de delictes d’odi registrats és el Barcelonès (que inclou Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma), amb 91 casos dels gairebé 300 registrats aquest 2015. És una proporció similar a la proporció d’habitants que viu a la comarca respecte al global de Catalunya. “Les dades són preocupants per l’augment de casos. Hem d’obrir ja un debat social”, avisa Jaume Asens, regidor de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. “Cal matisar que les xifres són millors que a la resta de l’Estat espanyol i molt millors que a la resta d’Europa. Tot i això, no estem immunitzats”, hi afegeix.
La segona comarca amb més quantitat de casos va ser el Vallès Occidental (29), que també és la segona comarca més poblada. La presència activa de grups d’extrema dreta a Sabadell i a les poblacions del seu entorn s’ha reactivat en els últims mesos. Tal com va denunciar recentment un reportatge publicat a la ‘Directa’, “una vintena de persones neofeixistes, principalment establertes a Sabadell i amb nombrosos antecedents penals, han constituït un grup organitzat que articula accions violentes i intimidatòries” a la zona. Segons la informació de Sònia Agulló, “els membres d’un grup anomenat ‘Último Bastión’ es troben darrere els principals atacs feixistes ocorreguts els últims anys. Són vells coneguts dels cossos policials: sumen més d’un centenar d’antecedents i acumulen condemnes de desenes d’anys de presó”.
Posteriorment, les comarques amb més quantitat de casos d’agressions denunciades són el Maresme (22), el Baix Llobregat (22) i el Vallès Oriental (15) i el Bages (15). L’atac violent d’un grupuscle de neonazis contra un grup de joves a la Stroika de Manresa, que es va produir al març de 2012 després d’un concert de grups de música antifeixistes, va marcar un abans i un després a la comarca. Els agressors van arribar a la zona cridant “Sieg Heil” —un crit nazi– i van començar a atacar les víctimes. La pitjor part se la va endur un noi de 16 anys, que va quedar en estat crític i va entrar en coma després de la pallissa.
Destaquen les xifres de denúncies molt més baixes que es van produir l’any passat a les ciutats de Tarragona, Lleida o Girona —cinc en cada territori— i com a la majoria de comarques no es denuncien atacs xenòfobs, islamòfobs o homòfobs. Tot i això, les xifres, en ser relativament baixes en aquests territoris, poden canviar molt d’any en any en funció de les agressions de cada any.
Alerta per atacs islamòfobs
Els motius de delictes de discriminació més habituals, segons la memòria de la Fiscalia, són “racisme i xenofòbia” (34%), després “la ideologia política” (32%) i seguit de “l’orientació i identitat sexual” (16%) i “la religió” (12%). També hi ha investigacions per delictes d’odi relacionats amb la negació i l’enaltiment del genocidi, les agressions a persones discapacitades o, a més, pel motiu de ser o semblar “pobre”, un fenomen conegut per “aporofòbia”. Els que més augmenten, però, són els atacs per motius religiosos i, en concret, contra els musulmans. Avui, 12 de desembre, és el Dia Internacional contra la Islamòfobia, que es commemora en diverses ciutats europees.
Avui precisament, la ciutat de Barcelona celebra les jornades “Actuar contra la islamofòbia. Propostes per combatre la discriminació avui” amb l’objectiu de denunciar la presència de la islamofòbia. L’Ajuntament de Barcelona, a través de la regidoria de Drets de Ciutadania, vol posar aquest tema a l’agenda municipal amb un diàleg entre el filòsof Santiago Alba Rico, autor del llibre ‘Islamofobia’ (Icaria); Amparo Sánchez, de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, i el mateix Jaume Asens.
Jaume Asens: “El millor antídot contra el discurs de l’odi i de la por és treballar per reconèixer la diversitat religiosa de la ciutat i del país”
Asens, en declaracions a CRÍTIC, considera que la islamofòbia és, sobretot, causada per la ignorància i pel desconeixement. “El millor antídot contra el discurs de l’odi i de la por és treballar per reconèixer la diversitat religiosa de la ciutat i del país”, explica. El govern de Barcelona en Comú aposta per tasques de prevenció i, per això, està impulsant un Pla contra la islamofòbia que s’està debatent entre entitats musulmanes i associacions de defensa dels drets humans. Els objectius del pla són “visibilitzar la islamofòbia”, sobretot entre la comunitat musulmana per apoderar-la, “reforçar les garanties judicials” —fins i tot, si cal, fent que l’Ajuntament es presenti com a acusació en casos greus amb víctimes especialment indefenses— i “contrarestar la imatge negativa dels musulmans” a Catalunya.
La llista d’agressions contra musulmans a Catalunya de l’últim any és llarga i preocupant. El passat 29 d’agost, dos homes d’extrema dreta, que pertanyen al grup ‘ultra’ Brigades Blanc-i-Blaves, de l’Espanyol, i amb un llarg historial d’agressions xenòfobes, van atacar a cops i puntades de peu a la panxa una dona embarassada de 8 mesos que duia un nicab al barri del Raval de Barcelona. La Guàrdia Urbana els va detenir dies després. L’Ajuntament de Barcelona s’ha personat com a acusació popular en el cas de l’agressió. Al juliol de 2015, un jutjat de Mataró va condemnar un home per colpejar dues dones d’origen marroquí que estaven assegudes a l’estació de tren mentre cridava “moras de mierda” i “todos sois unos guarros, no valéis nada”. El 5 de gener, el Jutjat Penal de Barcelona va condemnar a tres anys de presó una persona d’estètica ‘skinhead’ que, juntament amb altres desconeguts, van apallissar un jove pakistanès venedor ambulant i li van causar legions gravíssimes. Però la cosa no acaba aquí: agressions amb crits xenòfobs contra un restaurant de menjar ‘kebab’, agressions contra un taxista mentre estava resant davant l’Hospital del Mar; o el robatori i agressions d’un grup de neonazis contra una botiga amb “treballadors pakistanesos”.
Impunitat (relativa) de l’extrema dreta
Aquestes agressions de grupuscles vinculats a l’extrema dreta contra musulmans, immigrants, homosexuals o dones apareixen poc a les portades de la premsa i no acostumen a formar part de l’agenda política pública a Catalunya excepte quan hi ha imatges de vídeo enregistrades d’una agressió física. La Fiscalia de Delictes d’Odi intenta fer ara un crit d’alerta davant d’una situació perillosa i en augment, ja que sovint les víctimes són ciutadans anònims, immigrants, amb pocs recursos econòmics o col·lectius menystinguts per la societat.
El Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que porta gairebé 7 anys de feina, va ser el primer servei d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. El fiscal especial està centrat exclusivament en la lluita contra els delictes comesos amb la voluntat de discriminar persones per motius d’ètnia, origen o procedència, orientació o identitat sexual, creences, religió, sexe o discapacitat, entre altres motius. Una de les queixes de la memòria és precisament “la falta d’estadístiques a Espanya” sobre delictes d’odi i les mancances del sistema informàtic per fer un bon seguiment de cada cas judicial.
La memòria de delictes d’odi també destaca que, del total de casos registrats, només 75 van acabar en sentències judicials l’any 2015. D’aquestes sentències, 47 van ser condemnatòries i 28 d’absolució dels acusats. Ha augmentat el nombre de sentències judicials per delictes de racisme, xenofòbia o islamofòbia els últims anys, però encara hi ha molts casos de denúncies sense resoldre.
Malgrat les dades, la mateixa Fiscalia reconeix que una part de les agressions, atacs o amenaces no es denuncien mai, sobretot en aquest tipus de delictes, per por o per desconeixement de les víctimes. “És, doncs, difícil determinar si l’augment significatiu de fets denunciats és degut a un increment real del nombre d’agressions o a un augment de la consciència ciutadana”, matisa l’informe.
L’únic cas de la Fiscalia de Delictes d’Odi d’amenaces de l’extrema dreta contra un periodista és el del fotoperiodista Jordi Borràs
Un cas especial, destacat a la memòria de la Fiscalia de Delictes d’Odi, és el d’amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. El Jutjat d’Instrucció núm. 23 de Barcelona investiga un delicte d’amenaces greus contra el periodista especialitzat en extrema dreta Jordi Borràs, fotògraf, entre altres mitjans de CRÍTIC, “mentre exercia la seva feina el 12 d’octubre de 2015 durant una manifestació de grups polítics vinculats a l’extrema dreta a Barcelona”. És l’únic cas, a la memòria, de denúncies contra un periodista.
També hi ha condemnes a webs i blogs a Internet per delictes de “provocació a la discriminació, a l’odi o a la violència”. Per exemple, el Jutjat Penal núm. 16 de Barcelona va condemnar a penes de tres anys un individu per haver creat un blog titulat “Resistencia sin Líder” en el qual difonia notícies, imatges i vídeos de caràcter denigrant i vexatori contra musulmans, jueus, immigrants, homosexuals i transsexuals defensant “la supremacia de la raça ària” [sic].
Clubs de futbol, espai per a la xenofòbia
L’informe denuncia la importància dels grups ‘ultres’ violents del món del futbol com a principal factor de “captació, reclutament i fanatització dels joves que posteriorment cometen delictes d’odi”, sobretot, en el cas de les agressions racistes, xenòfobes i per qüestions ideològiques. El fenomen ‘ultra’, que va créixer especialment durant els anys vuitanta a l’Estat espanyol, no ha desaparegut de les preocupacions judicials i policials.
La Fiscalia recorda als clubs de futbol catalans que la llei contra la violència, el racisme i la intolerància a l’esport obliga els clubs a dur un registre de seguretat sobre persones i grups ultres que entren als camps, la prohibició de l’exhibició de símbols, pancartes o càntics que puguin incitar a la violència o a l’odi per motius racistes i xenòfobs.
