12/03/2017 | 20:00
El Parlament de Catalunya ha aprovat amb el suport de Junts pel Sí i la CUP els pressupostos del Govern per al 2017. El teixit social no s’ha quedat de braços plegats. Concentracions, manifestacions i vagues han reivindicat, des de l’inici de la negociació dels pressupostos, que les partides tinguessin en compte la situació de vulnerabilitat que viu la ciutadania en el moment actual. Se’ls ha escoltat? CRÍTIC ha reunit 25 opinions d’activistes de moviments socials, d’organitzacions i d’ONG catalans que han respost a dues preguntes concretes:
— Com valoreu la proposta de pressupostos de la Generalitat per al 2017?
— Quina opinió us mereix el primer any de Govern de Junts pel Sí?
Aquestes han estat les seves respostes:
Economia / Deute / Fiscalitat
1. Iolanda Fresnillo: “El Govern no té en compte factors com la distribució de la riquesa”
Sòcia d’Ekona
Pressupostos
Pel que fa al deute, és cert que es redueix el pes del pagament d’interessos, però és degut a una combinació de la conjuntura de baixos tipus d’interès (als quals la Generalitat pot renegociar, dins d’uns marges molt estrets, alguns crèdits a curt termini) i de l’estratègia de refinançar deute financer amb la banca a través del FLA [Fons de Liquiditat Autonòmica], que és a un interès molt baix. El 2016, del 0,537% (enguany sembla que pujarà al 0,834%). El refinançament de deute bancari a través del FLA, que ens lliga cada cop més amb l’Estat espanyol, és el que està permetent la reducció del pes del deute als pressupostos, que segueixen amagant una part d’un deute de prop de 30.000 milions d’euros en finançaments estructurats. Si bé la Generalitat sembla que ha aconseguit negociar les condicions d’alguns d’aquests acords, el seu pes als pressupostos és encara gran, amagat en diverses partides.
Govern
Les polítiques econòmiques segueixen responent als interessos d’uns quants, sense tampoc tractar de revisar el model econòmic (encara molt basat en el totxo i en el turisme). Les polítiques de suport als sectors econòmics es basen en una visió del creixement que no té en compte factors com la distribució de la riquesa a través d’una ocupació de qualitat (no es reverteix la precarització laboral), l’impacte ambiental, o la dimensió de gènere (se segueix sense abordar la dimensió de cures de l’economia). Així mateix, es pretén situar Catalunya en el mapa econòmic global atenent només als rèdits econòmics, i no a com la nostra relació amb el món impacta arreu o ajuda a cobrir les necessitats de les classes populars (aquí i fora de les nostres fronteres).
2. Sergi Cutillas: “Els pressupostos no toquen els impostos a les rendes més altes, el 4% de la població”
Economista
Pressupostos
Junqueras ho tenia tot al seu favor, amb el suport de CSQEP i de la CUP, per pressionar el PDECat per fer una reforma fiscal progressiva i fer uns pressupostos que revertissin les retallades. En canvi, ha deixat que els pressupostos servissin de xantatge a la CUP i no ha tocat els impostos a les rendes més altes, el 4% de la població. L’augment en despesa social de 1.170 milions d’euros del qual presumeix surt de la baixada del cost del deute, de 800 milions, per la qual cosa aquests diners estan disponibles sense posar en marxa una recaptació progressiva coherent amb els temps de crisi, que se li pressuposaria a un polític d’esquerres. La resta dels diners d’aquest augment surten d’una previsió recaptatòria molt optimista que no tinc clar que s’assoleixi. Veig poc probable que, tot i incomplir el límit de dèficit imposat, s’assoleixin aquests 1.170 milions d’augment, que per altra banda ja són insuficients.
Govern
Puigdemont podia haver-se desmarcat de les brutals retallades de Mas i intentar compensar el mal fet, i Junqueras tenia una posició de poder privilegiada en el mateix sentit. La realitat és que tant el PP com CiU, amb suport d’ERC a partir del 2012, no van dubtar a entrar en conflicte amb la part més vulnerable de la població, fent retallades entre el 2010 i el 2014, i que, un cop fetes, no semblen disposats a revertir-les. Aquest Govern mostra que redistribuir la riquesa i compensar els més vulnerables no és prioritari. Si es compleix l’augment de despesa social que promet el Govern, la despesa en educació encara continuaria 600 milions per sota que el 2010 i la de sanitat 1.000 milions per sota aproximadament. I encara s’atreveixen a parlar dels pressupostos més socials de la història. Em sembla frívol i, a més, fals.
3. Josep Manel Busqueta: “S‘han mantingut en els paràmetres neoliberals propis de l”austerocràcia'”
Membre del Seminari Taifa
Pressupostos
Al contrari del que diu el Govern, aquests són els pressupostos més neoliberals de la història. Són uns pressupostos desvinculats d’una realitat social marcada per la precarietat social i laboral. Confeccionats sota el dogma del control del dèficit, recordem que, si el pacte d’estabilitat i creixement determina un nivell de dèficit del 3%, els pressupostos de la Generalitat fixen el nivell de dèficit en el 0,6%. Per la banda dels ingressos són uns pressupostos que continuen mantenint els nivells de regressivitat fiscal que han consolidat Catalunya com una de les zones més desiguals d’Europa. Són uns pressupostos que no recuperen els nivells d’ingrés en l’impost de successions i patrimoni que existia el 2008 i en matèria d’IRPF beneficien el 4% de la població amb una base imposable per sobre dels 60.000 euros.
Govern
En matèria de política econòmica, ha sigut un Govern que s’ha mantingut en els paràmetres neoliberals propis de l”austerocràcia’. En matèria de política industrial i laboral, ha sigut incapaç de generar cap iniciativa amb incidència en la millora de l’activitat productiva i en la creació d’ocupació de qualitat. El mateix que en matèria agrícola, on les petites explotacions i sobretot la producció ecològica estan patint els rigors d’unes polítiques que els neguen el futur. Les apostes estrella del Govern han continuat ancorades en el model fracassat del passat. Barcelona World esdevé l’exemple paradigmàtic de com es continua fiant el desenvolupament econòmic a l’economia especulativa que afavoreix els interessos financers, en aquest cas La Caixa, a través de la requalificació dels terrenys.
Educació
4. Rosa Cañadell: “La desinversió en educació ha sigut nefasta i injustament repartida”
Llicenciada en psicologia. Professora. Exportaveu d’USTEC·STEs
Pressupostos
Els pressupostos en educació són insuficients i no reverteixen, ni de bon tros, les retallades que s’han fet a Catalunya, ni tampoc el caràcter classista de les polítiques del Departament: la desinversió en l’educació pública ha sigut nefasta i injustament repartida. Ha calgut una convocatòria de vaga de tots els sindicats per arrancar alguna millora. Finalment, la consellera ha acceptat reduir aquest curs una hora l’horari lectiu i es compromet a fer el mateix amb la segona hora l’any que ve, així com millorar les substitucions, dues de les demandes més importants que feien els sindicats. Això implica 140 M€ més, però ens falta molt encara per arribar a una inversió en educació per a la xarxa pública que s’acosti a la mitjana dels països europeus.
Govern
Junts pel Sí, com no podia ser d’altra manera, ha fet una política social i econòmica totalment regressiva. Recordem que, en aquests aspectes, CiU ha anat sempre de la maneta del PP i ara, amb l’excusa del Procés, també ERC s’ha apuntat a recolzar aquestes polítiques. En moments de crisi, que afecten bàsicament els sectors més desafavorits, s’ha fet ben poc per pal·liar la situació; ans al contrari, no s’han revertit les retallades als serveis socials i s’ha abandonat a la seva sort les persones que perdien la seva casa. Tampoc s’ha redreçat la fiscalitat injusta que tenim. La pobresa i l’augment de les desigualtats a Catalunya n’és una trista i clara mostra.
Inclusió / Risc d’exclusió / Justícia social
5. Teresa Crespo: “Existeixen situacions de vulnerabilitat greu que no tenen resposta”
Presidenta de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)
Pressupostos
El missatge del Govern és que són els pressupostos més socials de la història i que hi ha hagut un increment de 1.170 M€ en despesa social; però, no ens enganyem, no hem recuperat la reducció que aquests anys han patit la majoria dels departaments socials (educació, salut, serveis socials) i ens trobem tot just al nivell d’inversió social del 2010, malgrat el fort augment de les necessitats emergents. Existeixen situacions de vulnerabilitat greus a les quals no es dóna resposta. Hi ha temes cabdals, com l’habitatge, la pobresa energètica, la pobresa greu, la garantia de rendes o els serveis i les prestacions de la dependència, que resten pendents de solucions més contundents.
Govern
Si bé les dades macroeconòmiques ens diuen que hem sortit de la crisi, la gent que està a l’atur i ha exhaurit tot tipus de prestació, o que treballa i continua sent pobra, o que no rep una mínima renda per viure dignament, no ha notat l’existència de polítiques socials i econòmiques transformadores que li donin benestar. Al contrari, copsa unes desigualtats cada cop més grans i veu que el discurs polític està molt allunyat de la seva realitat quotidiana. Se sent cada dia més exclosa i amb major dificultat per trencar la dinàmica en què es troba perquè els poders polítics no prioritzen suficientment les polítiques socials, ni la lluita per una societat més equitativa. No es potencia la inversió social necessària, ni un sistema fiscal més redistributiu i progressiu.
6. Maria Campuzano: “El Govern hauria de complir i fer complir la Llei 24/2015”
Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica
Pressupostos
Els pressupostos només parlen de 10 M€ per a pobresa energètica, però no s’hi especifica bé en què s’invertiran: s’intueix que serà en el pagament de factures. Si el Govern de la Generalitat complís i fes complir la Llei 24/2015, no caldria incloure en els pressupostos el pagament de les factures. La Llei 24/2015 estableix que els deutes de les famílies que no poden fer front al pagament dels subministraments bàsics d’aigua, de llum i de gas han de ser assumits per les empreses amb ajuts a fons perdut o descomptes molt significatius, i això s’ha de concretar en un conveni signat entre l’Administració i l’empresa. Per tant, si se signessin aquests convenis i les empreses assumissin la seva responsabilitat, és a dir, fer-se càrrec del 100% del cost de les factures que les famílies no poden pagar i no el 50% com ha plantejat el Govern fa un parell de setmanes en la seva proposta de conveni, no caldria dedicar 10 milions d’euros al pagament de factures.
Govern
Falta determinació per part del Govern en l’aplicació de la Llei 24/2015. Fa molts mesos que demanem a la Generalitat inspeccions d’ofici a les companyies elèctriques, de gas i d’aigua i sancions pel seu incompliment, així com la signatura dels convenis perquè deixem de destinar fons públics a pagar factures a unes companyies amb beneficis multimilionaris. La proposta de conveni que va plantejar el Govern arribava 16 mesos tard i era insuficient: només es demana que les empreses es facin càrrec del 50% de les factures i les deixa escollir entre condonar el deute o fer descomptes, quan la majoria de famílies necessiten precisament les dues coses. Tampoc inclou l’obligació de regularitzar el servei a les famílies que viuen en habitatges “recuperats” i que les companyies subministradores de llum i de gas i algunes d’aigua es neguen a posar comptadors.
7. Patricia Cantarell: “No s’ha recuperat el nivell d’inversió social previ a les retallades”
Portaveu de la Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global
Pressupostos
Considerem del tot insuficient el pressupost destinat a lluitar contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats. L’increment de determinades partides socials no suposa un canvi de rumb cap a un model socioeconòmic més equitatiu, no dóna resposta a la situació en què ens trobem a casa nostra i tampoc fa una aposta decidida per les polítiques de cooperació internacional, pau i drets humans. No hem recuperat el nivell d’inversió social previ a les retallades, quan de fet en caldria més perquè les necessitats han augmentat com a conseqüència de la crisi. Calen uns pressupostos que donin compliment a les mesures aprovades al ple del Parlament sobre emergència social i que es proposin millorar la progressivitat del nostre sistema fiscal per avançar cap a unes polítiques redistributives.
Govern
Malgrat la celebració del ple d’emergència social i la creació d’una comissió de seguiment, els avenços en les polítiques de lluita contra la pobresa i la desigualtat han estat escassos. No hem vist determinació en qüestions urgents, com combatre la precarietat laboral, regular els preus de l’habitatge de lloguer, ampliar i millorar l’accés a la salut i als serveis sociosanitaris, o posar en marxa la renda garantida de ciutadania. Tampoc s’ha millorat l’equitat del sistema fiscal per fer-lo més progressiu, un aspecte que contribuiria a la reducció de les desigualtats que, malauradament, han crescut aquests darrers anys i han deixat molta gent en situació o en risc d’exclusió social.
8. Diosdado Toledano: “Els pressupostos no inclouen cap partida per implementar la renda garantida”
Representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania
Pressupostos
El projecte de pressupostos dóna l’esquena a la població més vulnerable en no incloure cap partida econòmica per implementar la renda garantida de ciutadania. A més, ignora les decisions del poder legislatiu, que a l’octubre de l’any passat en ple parlamentari aprovava per unanimitat una resolució per la qual “es compromet a adoptar totes les decisions necessàries per tal que durant l’any 2017 es posi en marxa de manera efectiva la prestació de la renda garantida de ciutadania”. L’absència d’aquesta partida també reflecteix una manca de respecte a la sobirania del poble de Catalunya en no facilitar l’aplicació de la llei que desenvolupa l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia, i que esperem que s’aprovi en l’any en curs.
Govern
Segons la meva opinió, han estat continuistes amb les polítiques del Govern neoliberal de CiU. De submissió a les polítiques ‘austericides’, de retallades de la despesa social, imposades per Brussel·les a través dels tractats d’estabilitat pressupostària i de la llei orgànica recentralitzadora del 27 d’abril de 2012, que va ser aprovada al Congrés dels Diputats amb el vot favorable de CiU.
Cooperació i centres de pau / Defensa dels drets humans
9. Míriam Acebillo: “Cooperació rebrà només 17 dels 23,6 milions previstos”
Presidenta de Lafede
Pressupostos
El pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament previst per al 2017 és de 17,4 milions d’euros, 8,8 milions més que l’any anterior. Tècnicament ha augmentat, però cal recordar que el 2008 l’Agència va arribar als 47,7 milions. Hi ha, doncs, un increment perquè som en una fase de recuperació de pressupost després d’unes retallades que pràcticament van acabar amb les polítiques de cooperació internacional, pau i drets humans. Aquest increment, però, no és el que es va aprovar al Parlament via Pla director de cooperació. El Govern es va comprometre a reservar 23,6 milions per a aquest any, no 17, i, per tant, són uns pressupostos insuficients i no en podem estar satisfetes. Aquests sis milions que falten ens obliguen a ser escèptiques.
Govern
Encara som molt lluny d’assolir els nivells d’inversió en polítiques socials a Catalunya i en cooperació, pau i drets humans, previs a les retallades, i recordem que llavors ja eren insuficients. Tot i que aquest Govern ha fet un gir de discurs i està més receptiu a les nostres demandes, les seves respostes sempre són un “sí” condicionat i posposat. Valorem, per tant, que es podria haver anat molt més enllà per combatre les desigualtats i l’exclusió social a casa nostra, especialment amb una aposta per un sistema fiscal realment progressiu que garanteixi una millor redistribució dels pressupostos. Alhora, amb tots els esforços que s’estan fent perquè Catalunya tingui més presència internacional, esperàvem veure un pas endavant clar i decidit en les polítiques de cooperació internacional, pau i drets humans.
10. Miquel Carrillo: “Els pressupostos no respecten el Pla director de cooperació”
President de la Federació espanyola d’Enginyeria sense Fronteres
Pressupostos
Els pressupostos deixen una sensació agredolça: és cert que es trenca la tendència dels governs anteriors i es comença a remuntar en matèria de drets humans i de cooperació, però també ho és que no es respecta el Pla director de cooperació. Continuem a la cua de l’Estat autonòmic i sembla que l’acció exterior d’un eventual nou Estat seguirà les convencions i pràctiques dels estats tradicionals. El problema és que, com admetia l’oposició en la darrera compareixença del conseller Romeva a la Comissió d’Afers Exteriors, ningú esmenarà els pressupostos pel que fa al seu Departament. No compleixen els seus propis compromisos, però ningú sentirà les nostres queixes en aquest moment de canvi polític català, on sembla haver-hi millors prioritats que intervenir a redreçar la crisi mundial que patim.
Govern
Les sensacions que arriben són de gestió de les engrunes, molta despesa fixa amb poc marge o poca voluntat de maniobra. Alguns retocs positius segurament, però res d’entrar a fons en la fiscalitat, que segurament és la mare dels ous, la palanca de canvi. Se’ns omple la boca amb l’economia circular, les finances ètiques, les energies renovables o el transport públic, però no veiem com es posen les bases fiscals per avançar cap a un model que cada exercici és més urgent posar en pràctica.
11. Francesc Mateu: “No es pot pensar una política exterior social amb els pressupostos actuals”
Director Oxfam Intermón a Catalunya
Pressupostos
En l’àmbit de cooperació internacional i drets humans, el pressupost és decebedor. Fa anys que ho és i ho ha estat amb tots els partits de Govern. L’Agència Catalana va veure retallat el seu pressupost en un 92% en els darrers anys i, encara que s’està recuperant (17 M€), som molt lluny dels mínims, per sota de l’import al qual es va comprometre el Parlament (23 M€) i molt lluny del desitjable 0,7% (el 0,7% del PIB català seria al voltant dels 1.500 M€). No es pot pensar a tenir una política exterior social, ètica i responsable amb aquests pressupostos de cooperació. La política exterior és part de la manera de situar-se com a país responsable al món (vegeu realitatajut.org).
Govern
L’any de mandat de Junts pel Sí ha estat marcat més per gestos que per fets. Però els gestos han estat positius. L’aproximació al sector, la voluntat de revertir dinàmiques tant econòmiques com de relació i l’esforç per intentar assumir iniciatives com la de ser una “zona lliure de paradisos fiscals” han topat amb dificultats legals. Sí que volem destacar en l’àmbit de coherència de polítiques la decisió de crear un observatori de l’impacte de l’empresa catalana a l’exterior. Ara cal passar dels gestos als fets.
12. Àlex Guillamon: “El pressupost en cooperació està per sota de quasi totes les altres comunitats autònomes”
Coordinador d’Entrepobles
Pressupostos
La implicació en la cooperació i la responsabilitat internacional en uns pressupostos no es mesuren tan sols, ni principalment, pel pressupost destinat a la cooperació al desenvolupament. La política energètica, ambiental, la petjada de la nostra economia sobre els ecosistemes, la fiscalitat, etc., són indicadors més importants. Malauradament, pel que fa a tot això, no es registren signes de comprensió dels importantíssims reptes que se’ns plantegen a escala global i que ens afecten directament. I, pel que fa als pressupostos de cooperació, aquest any sortim del nivell sota mínims, però continuarem sense complir els compromisos del Pla director de cooperació, i per sota de quasi totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol i de tots els països del nostre entorn (incloent-hi Grècia).
Govern
Aquest any i escaig de Govern ha estat, a grans trets, un any de polítiques continuistes respecte de l’anterior, tant pel que fa a les polítiques socials com al mateix procés sobiranista, a excepció d’alguns detalls adreçats al que s’anomena “eixamplar la base del procés”, com, per exemple, les mesures contra la pobresa energètica, que són més posicionaments que mesures generadores de transformacions efectives. Una de les principals i més lamentables víctimes d’aquest any ha estat el projecte de procés constituent participatiu: això no depenia de Madrid ni del Tribunal Constitucional, però “el més calent és a l’aigüera”.
Treball
13. Camil Ros: “Necessitem uns pressupostos valents en polítiques fiscals”
Secretari general de la UGT de Catalunya
Pressupostos
Aquests no són uns pressupostos de sortida de la crisi, sinó de “qui dia passa any empeny”. El PIB del 2016 serà superior en números absoluts al del 2008; per tant, pel que fa a la macroeconomia, poden dir que la crisi està superada. En canvi, les polítiques de retallades es mantenen quan haurien de ser uns pressupostos de recuperació de retallades. Necessitem uns pressupostos valents en polítiques fiscals. No afrontar debats com el de l’IRPF demostra que no són uns pressupostos fiscalment ni justos, ni equitatius, sinó que responen més a equilibris parlamentaris que a les necessitats econòmiques i socials del país. A l’últim, aquests pressupostos han de fer front a la cronificació de la pobresa; per tant, és clau poder arribar a un acord per crear la renda garantida de ciutadania.
Govern
Els governs s’han de valorar per les seves polítiques, i les polítiques es fan amb pressupostos. Aquest ha estat un any de Govern de Junts pel Sí, però sense pressupostos, de manera que es pot considerar que han estat 12 mesos en funcions. Un any on s’han bloquejat molts debats necessaris per al debat nacional i no s’ha afrontat de manera clara una sortida digna de la crisi. Calen noves polítiques; si no, a Catalunya es cronificaran les desigualtats socials.
14. Dolors Llobet: “Estem vivint una situació de paràlisi de l’acció de Govern”
Portaveu de CCOO de Catalunya
Pressupostos
Els pressupostos són insuficients per donar resposta a la situació d’emergència social derivada de l’atur, la precarietat laboral i les retallades. L’increment de la despesa social encara està per sota de la pressupostada el 2010 i no es reverteixen ni la meitat de les retallades. De moment no preveuen cap partida per a la renda garantida de ciutadania, la partida de foment de l’ocupació és clarament insuficient i la de suport a la indústria està sota mínims. I hi ha marge per obtenir més ingressos per la via de l’impost de successions, l’impost de patrimoni i l’IRPF i fer pagar més a les rendes altes, però el Govern ha renunciat a utilitzar les competències pròpies que permetrien recaptar 800 milions d’euros més, i a una fiscalitat justa i progressiva.
Govern
Des de fa temps estem vivint una situació de paràlisi de l’acció de Govern. Un exemple és el mateix debat actual dels pressupostos, que s’estableix més en termes superestructurals, en la lògica de l’estabilitat parlamentària al voltant d’un full de ruta determinat, que no pas en la resposta a les demandes econòmiques i socials. Cal donar resposta a les necessitats de la gent i a l’increment de desigualtats i s’ha de fer ara perquè hi ha molta gent que no pot esperar. Per això instem el Govern a aprovar de forma immediata la renda garantida de ciutadania i a actuar contra l’augment de la precarietat laboral amb tots els instruments que té al seu abast.
15. Ermengol Gassiot: “Els increments en la despesa no compensen la destrucció de serveis públics”
Secretari general de la CGT a Catalunya
Pressupostos
Són uns pressupostos continuistes amb els darrers no prorrogats (de l’any 2013) que tampoc no trencaven amb la lògica pressupostària dels primers governs de Mas. L’increment de la despesa és conseqüència d’una flexibilització del límit de dèficit atorgat per Montoro a les autonomies i no d’una aposta política de la Generalitat. Mantenen les retallades d’anys precedents i les privatitzacions amb increments petits en la despesa que no compensen la destrucció de molts serveis i programes d’inversió pública. Alguns exemples: a l’Administració pública no es recuperaran els llocs de treball perduts des del 2010. A la sanitat la despesa continua més de 1.000 M€ per sota la del 2010 i no podrà revertir ni el tancament de plantes, ni la sobrecàrrega de feina d’unes plantilles molt minoritzades. En l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació, se segueix assumint que la sortida de l’atur depèn del fet que cada treballador/a es recicli en cursos de formació.
Govern
Essencialment ha mantingut les retallades i privatitzacions dels governs d’Artur Mas des del 2011, amb alguna petita pinzellada cosmètica. Cal notar que l’externalització del sector públic ve d’abans i que el tripartit no la va revertir en absolut.
Cultura
16. Pere Camps: “La inversió en cultura no arriba a l’1%; no es pot qualificar d’aposta progressista”
Director del festival Barnasants.
Pressupostos
Són uns pressupostos “lampedusians”: sembla que canviï alguna cosa, però en realitat no canvia res, i dir que són els més socials de la història és un brindis al sol. En cultura, no podem dir que hem anat enrere, perquè és previst que s’hi destini quasi un 10% més que el 2015; però, tot i així, la inversió no arriba ni a l’1% del total, cosa que no es pot qualificar d’aposta progressista a favor de la cultura. Una política cultural òptima hauria d’estar encaminada a la creació d’una xarxa de programació estable arreu del nostre país, és a dir, crear cultures des de la base i garantir l’accés de totes les capes de la ciutadania. La cultura hauria de ser assumida com un element de màxima prioritat en un Govern progressista que lluita per la sobirania, i això no queda reflectit en els pressupostos.
Govern
Les classes populars han d’estar disposades a avançar cap al dret a decidir, i per això han de tenir un Govern que les representi i que no aparqui els problemes per quan s’aconsegueixi la independència. La gent que fa el nostre país viu dia a dia realitats molt complicades i se sent òrfena davant d’aquesta versió moderna del “vuelva usted mañana”. El Govern segueix sense ser capaç de desenvolupar polítiques socials avançades, i d’aquesta manera no aconseguirà la sobirania, que ha de ser nacional i social alhora.
Salut
17. Juanma Pericàs: “El pastís de la salut se segueix repartint entre els mateixos”
Membre de la Marea Blanca
Pressupostos
La “reversió de les retallades” no és suficient, ni de lluny. Dels 9.540 M€ de pressupost del CatSalut del 2010, l’increment percentual, proper al 5%, és més d’un 2% inferior a l’increment mitjà per a altres sectors i el percentatge considerat d’aspectes socials de la salut dintre dels 1.170 milions d’euros “extres” en despesa social és insuficient i poc justificat. Les partides específiques es dediquen en general a mantenir intacta l’estructura ‘hospitalocèntrica’ i ‘medicalitzadora’ del “model català” de salut, tan defensat últimament pel ‘lobby’ Cercle de Salut. La partida de salut pública s’emporta només un 0,13% del total. És a dir, el pastís de la salut se segueix repartint entre els mateixos. El Pla de salut de Catalunya 2016-2020, malgrat l’ús d’una retòrica més ‘salubrista’ i enfocada als determinants socials de la salut, és fonamentalment continuista amb els plans de salut previs.
Govern
L’anàlisi economicosocial del Govern actual és, i ha estat des del principi, liberal o neoliberal, segons si el pes de les contradiccions inherents a aquest Govern (la CUP i moviments socials vinculats al Procés per un costat, empresaris independentistes d’última hora per l’altre com a extrems) han escorat més determinades polítiques mínimes cap a una visió més “social”, insuficient, reduccionista i autolegitimadora. Pensem que les reformes mínimes que s’han portat a terme —molts cops arrencades per la pressió popular— són en general més cosmètiques que volgudes, cosa demostrada de forma eloqüent per la recepció negativa del “Pla de xoc” per part dels partits de l’esquerra i dels moviments socials i encara de forma més contradictòria per l’aprovació dels pressupostos per part de la CUP, amb el nas tapat i dient que qualsevol intent de negociar els pressupostos seria insuficient.
Col·lectiu LGTBI
18. Eugeni Rodríguez: “No hi ha la complicitat esperada amb les entitats LGTBI”
President de l’Observatori contra l’Homofòbia
Pressupostos
La valoració de l’OCH sobre els pressupostos en matèria LGTBI és molt i molt negativa. Després de gairebé dos anys i mig de l’aprovació de la Llei 11/2014, no hi ha una partida destinada a crear els organismes que diu la Llei i a la contractació dels professionals especialitzats que caldrien. El suport a les entitats és molt limitat i extremament dificultós d’accedir-hi. No hi ha la complicitat esperada per activar accions que necessiten un suport econòmic que sempre se’ns diu que no és possible. Caldria una dotació de com a mínim cinc vegades més que l’actual (500.000 €) per poder implementar protocols, establir les polítiques a tot el territori, suport a entitats, formació, atenció a la víctima.
Govern
En general, han estat molt continuistes en relació amb altres legislatures. No hi ha hagut un canvi real de paradigma vers unes polítiques socials que prioritzin reforçar allò públic i donin suport a l’habitatge, educació i salut. Trobem que cal reforçar les partides destinades als sectors més vulnerables.
Drets econòmics i socials
19. Irene Escorihuela: “En els nous pressupostos, el dret a l’habitatge sembla el gran perjudicat”
Directora de l’Observatori DESC
Pressupostos
Els pressupostos plantejats presenten diferents aproximacions en matèria de drets socials i econòmics. A primer cop d’ull, les prioritats del Govern semblen encaminar-se —en part, gràcies a les mobilitzacions al carrer— cap a una major despesa i inversió en matèria d’educació i la renda garantida de ciutadania. En l’extrem oposat, el dret a l’habitatge sembla el gran perjudicat. D’altra banda, el pressupost en sanitat, si bé constitueix la partida social més elevada, no incorpora increments tan pronunciats. En l’espera de la votació de les esmenes i les darreres negociacions, la distribució de la despesa és encara incerta. Tanmateix, pel que fa a la part impositiva, el Govern no està fent servir totes les eines al seu abast per redistribuir la riquesa.
Govern
L’objectiu de les polítiques socials és garantir un nivell de vida adequat de la ciutadania, que es concreta en el fet de tenir el dret a l’habitatge, a l’alimentació o a la salut coberts. Les retallades socials ens ubiquen en un moment en què és difícil revertir la pèrdua de drets, i les mesures impulsades pel Govern aquest any no han aconseguit fer-ho. Per exemple, pel que fa a l’habitatge, han estat positius la producció legislativa, l’augment dels ajuts i la proposta d’iniciatives innovadores, però no ha anat acompanyats d’actuacions valentes amb impactes reals en la matèria (sancions, expropiacions…).
20. Esther Vivas: “Falta voluntat política per canviar la tendència de les retallades”
Periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries
Govern
El tancament en banda del PDECat i d’ERC a fer cap tipus de reforma fiscal és el millor exemple de la falta de voluntat política per canviar la tendència de les retallades. Tan “antisistema” és augmentar l’IRPF a les rendes que cobren més de 60.000 euros anuals? O modificar l’impost de successions o de patrimoni perquè qui més té més pagui? Quan Catalunya sigui independent i “tinguem les eines d’un Estat”, aleshores sí, diuen els seus portaveus, obviant que en l’actualitat ja existeixen les competències suficients per portar a terme aquests canvis. Un cop tancat el cicle electoral estatal, curiosament, Junts pel Sí ha aprovat dues mesures gens populars: l’ús de pistoles elèctriques per part dels Mossos, fins i tot en supòsits vetats per l’ONU, i el nou “Barcelona World”, incloent-hi una taxa del joc reduïda del 10%, quan hauria de ser del 55%.
Habitatge
21. Carlos Macías: “S’hauria de destinar un 1,5% del PIB (3.255 milions d’euros) a inversió en habitatge”
Portaveu de la PAH
Pressupostos
El Govern no té intenció de passar de la retòrica a l’aplicació de polítiques públiques en matèria d’habitatge que permetin executar les reformes estructurals que facin viable garantir el dret a l’habitatge. Holanda o el Regne Unit, referents en polítiques d’habitatge, destinen un 3% del PIB a polítiques públiques d’habitatge. Si la Generalitat tingués la voluntat de caminar cap a la garantia de drets, hauria de destinar un 1,5% del PIB (3.255 milions d’euros) a inversió en matèria d’habitatge. La inversió real en habitatge per al 2017 és prevista en 64 milions d’euros, és a dir, un 0,02% del PIB català. La llei catalana del dret a l’habitatge del 2007 marca com a objectiu arribar al 15% del parc públic d’habitatge, i fer-ho en plans quinquennals del 5% fins al 2027. Avui dia, 10 anys després, continuem a l’1% i aquests pressupostos faran que el 2018 continuem a l’1%.
Govern
Garantir el dret a l’habitatge a Catalunya requereix l’aplicació amb determinació de la normativa vigent i d’inversió en polítiques públiques que ens permetin duu a terme les reformes estructurals necessàries, qüestions que el Govern sembla que ha decidit abandonar.
Ecologisme / Sobirania alimentària
22. David Palau: “Els pressupostos són molt lluny de la cura urgent que necessita el model agrari actual”
Activista del món gastronòmic
Pressupostos
A Catalunya en 20 anys han desaparegut 52.739 explotacions, 51 cada setmana; avui en dia menys d’un 2% de la població es dedica a la pagesia, i la renda agrària ha caigut un 39% entre el 2001 i el 2015, un 2% només el darrer any. Tot això s’explica amb l’aposta per un model agrari productivista, que força els pagesos a incrementar la seva productivitat i, per tant, malvendre els seus productes. La sobirania alimentària al nostre país és possible, però no ho serà mai dintre d’un sistema capitalista, i els pressupostos neoliberals de JxSí no fan més que allargar la malaltia i les causes d’aquesta, molt lluny de la cura urgent que necessita el model agrari.
Govern
No hi ha cap aposta convençuda i convincent per canviar el model alimentari i capgirar el sistema actual, on tots els elements de la cadena productiva formen part de l’estratègia global de reproducció del capital. En definitiva, no es planteja cap estratègia a llarg termini, cap projecte amb vista al futur i amb la intenció de capgirar la nefasta situació actual i apostar per un model que, senzillament, ens asseguri una alimentació saludable i propera, un paisatge ric i una dignificació de la pagesia.
23. Gerard Batalla: “No es qüestiona als actors que han monopolitzat la política agrària en els últims anys“
Pagès i membre de Som lo que Sembrem
Govern
En matèria pagesa, ERC vol assentar-se a la conselleria d’agricultura però fa els mateixos errors del PSC en el tripartit. No es qüestiona als actors que han monopolitzat la política agrària en els últims anys (agroindustria, tecnocràcia i sindicats agraristes). Al matí es parla de producció local, sobirania alimentària, gestió del medi i d’una nova política alimentària. Però a la tarda es continua apostant per l’exportació i la privatització del menjar. No s’afronten els punts de desequilibri associats a l’agricultura industrial (transgènics, sobreproducció del porcina, nous regadius, concentració de la propietat, contaminació d’aigües, aire i menjar). Es parla de la població urbana com un subjecte a incorporar a la política alimentària però només com a subjecte passiu al que cal explicar-li com són les coses. S’utilizen algunes consignes dels moviments agroecològics però per mantenir l’actual règim alimentari.
Pressupostos
Els pressupostos no contradiuen el conjunt de la política agrària comú ni preveuen mecanismes alternatius al seu sistema d’ajuts (com podria ser una renda bàsica pagesa temporal). Hi ha punts positius com el fons inicial per constituir banc de terres i l’auditoria del Canal Segarra-Garrigues. Però no suposen ni un replantejament d’aquesta obra ni tampoc un fre a l’especulació amb la terra. Tampoc s’aprova el cànon eòlic. És hora que la societat expliqui a la pagesia com és l’alimentació que vol i deixi d’impressionar-se davant mig miler de tractors reclamant més ajudes.
Feminisme
24. Maria de la Fuente: “El pressupost en ‘polítiques de dones’ és un terç menor que el del 2010”
Directora de l’Observatori IQ
Pressupostos
El pressupost en “polítiques de dones” és molt lluny de recuperar-se respecte a les retallades acumulades en relació amb el 2010, i encara hi ha un terç menys del pressupost que aquell any. A més, el personal de l’Institut Català de les Dones ha disminuït, cosa que afecta greument la qualitat de les polítiques que s’impulsen des d’aquest organisme, ja que n’ha marxat personal especialitzat en el tema. Pel que fa a polítiques de violència masclista, no hi ha una previsió d’augment dels esforços en aquest àmbit tot i que cal celebrar que aquest any s’han començat a aplicar les indemnitzacions a víctimes, previstes en la Llei 3/2008. En tot cas, les polítiques per a l’equitat de gènere es fan des de totes les partides. Per això, la Llei d’igualtat encomana que es faci una previsió de l’impacte de gènere que pot tenir el pressupost, cosa que no s’ha fet.
Govern
Algunes polítiques socials han millorat (és el cas de les polítiques sanitàries, que, tanmateix, encara tenen greus mancances), però hi ha àmbits d’autèntica emergència social que no han tingut la resposta que seria necessària. És el cas de les polítiques de dependència, on els drets de les persones dependents i les de les persones cuidadores segueixen sense fer-se efectius.
Migracions / Crisi de refugiats
25. Alba Cuevas: “Les polítiques de lluita contra el racisme no són transversals”
Directora de SOS Racisme
Pressupostos
Des del nostre àmbit de treball, que és la lluita contra el racisme i per la igualtat de drets, aquests pressupostos, com ja és habitual, es caracteritzen, d’una banda, per la manca de transversalitat: les partides es vinculen a departaments concrets que cobreixen petites parcel·les sense pensar en una actuació global i conjunta (un exemple: la manca de respostes transversals davant el risc d’exclusió social que suposa la diversitat d’origen, de cultura o color de pell per als joves). I, d’altra banda, per l’estalvi econòmic a curt termini, que prioritza seguir posant tiretes sense atendre els problemes estructurals, obviant el cost tant econòmic com social a llarg termini (un exemple: la creació de circuits paral·lels per garantir drets fonamentals com el padró i la targeta sanitària…).
Govern
El full de ruta del Govern de Junts pel Sí és la construcció d’un nou Estat, i crec que és fonamental que els pilars d’aquest Estat siguin garantir la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom, i que ho facin des del principi. No em serveix que primer es vulgui crear un Estat i que després ja farem que aquest sigui just.
