Augmenten les formes de participació juvenil al marge de les institucions

L’associacionisme i el voluntariat són elements clau per a una societat, sobretot perquè aporten cohesió, faciliten el desenvolupament de comportaments democràtics i un major coneixement dels afers públics. A Catalunya existeixen al voltant de 2.000 entitats inscrites en el Cens d’entitats juvenils de la Direcció General de Joventut, de les quals formen part més de 220.000 joves. El 60% d’aquestes entitats actuen dins l’àmbit de l’associacionisme educatiu, mentre que el 20% es dediquen a l’acció social i cultural i la resta són organitzacions polítiques o sindicals, de cooperació i d’intercanvi, formen part del món estudiantil o són plataformes territorials.

Una de les principals conclusions de l’Enquesta de participació i política de la Generalitat de Catalunya és el fet que el col·lectiu de persones de 15 a 29 anys és un dels grups que tenen major interès per la política, una mica per sobre que el global de la població. Això sí, s’identifiquen amb els partits polítics en menor mesura que la resta i mostren menys predisposició a la participació electoral. Cal dir, però, que les dades més recents van ser recollides el 2011 i que, potser, l’aparició recent de noves forces que aglutinen més joves en les seves bases podria fer variar aquesta identificació.

Canvis en la manera d’organitzar-se

La crisi econòmica i els seus efectes principals, “com la precarietat, la cultura individualista i la criminalització de l’acció juvenil i de la protesta, són factors que han jugat en contra de l’associacionisme”, explica Miquel Rueda, membre del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Tot i així, aquest col·lectiu no ha deixat d’organitzar-se, si bé les formes d’organització han canviat. La desafecció i la desconfiança en les institucions han afectat més les noves generacions que els altres grups d’edat; però, en lloc de tenir una actitud passiva, molts joves han substituït els canals de participació més tradicionals per noves formes d’organització menys jeràrquiques i més enfocades a causes específiques, com les organitzacions no governamentals, les feministes, els casals autogestionats o els moviments socials. Els joves tenen menys necessitat de vehicular la seva participació a través de les organitzacions que tradicionalment mediaven l’acció social i política, com els partits i els sindicats, i més ganes de tenir una implicació directa amb les causes que defensen. Com a conseqüència, també han ampliat les vies d’incidència i ara molts d’ells opten per mecanismes no previstos pel sistema, com la protesta, les manifestacions o el recull de signatures.

El nivell educatiu i l’origen social són dos dels factors que expliquen les diferències de participació entre els joves

En aquest context, les noves generacions han passat d’entendre la política com un procés tancat i hermètic que es dóna en el si de les institucions a veure-la com un espai ampli de debat que va molt més enllà de fer efectiu el dret a vot cada quatre anys. “Tenim una concepció més oberta de la participació, i això també explica que hi hagi menys joves en les organitzacions tradicionals però que n’hi hagi més en moviments socials i plataformes”, matisa Rueda.

La bretxa del gènere

Durant l’etapa escolar, les persones tendeixen a organitzar-se en entitats de lleure o derivades d’activitats extraescolars; però, a mesura que avança l’edat, opten per espais de naturalesa més política. El nivell educatiu i l’origen social són dos dels factors que ajuden a explicar per què dins el mateix col·lectiu de persones joves hi ha diferències en la participació. La instrucció (no solament la pròpia, sinó també la dels pares i mares), els vincles amb l’entorn social o el lloc de naixement esdevenen elements clau, apunten les dades de l’Enquesta de participació i política, a l’hora d’intervenir sobre la realitat social.

També sembla constatable el fet que el jovent s’organitza de diferent manera en funció del gènere. D’una banda, les dones participen menys en l’associacionisme formal; però, en canvi, són més presents en les xarxes informals o en el treball voluntari. Són majoria en les associacions educatives, en les especialitzades, i representen un percentatge molt major que els homes en les organitzacions enfocades a l’àmbit cultural i d’intercanvi. Col·laboren més en espais que cerquen béns col·lectius i que estan orientats a la cura, mentre que ells són més actius en les associacions polítiques i, especialment, en les sindicals. En aquest cas, la diferència entre la participació masculina i femenina és estructural i s’explica perquè la incorporació de la dona en el mercat de treball va ser molt més tardana. A mesura que el percentatge d’ocupació entre homes i dones s’ha anat equilibrant, també ha augmentat la participació de les dones dins aquests espais, malgrat que encara hi ha moltes diferències en funció del gènere.

Els resultats de l’Enquesta són una aproximació de quin és l’estat de l’associacionisme al país, però el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya considera que falten indicadors fidedignes que recullin aquesta realitat. Es fa difícil concretar amb exactitud el volum de joves que participen en espais diversos perquè només es registren aquelles associacions que estan constituïdes jurídicament, deixant al marge, per exemple, plataformes, moviments socials, alguns sindicats o entitats esportives. Segons indica el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, “un de cada tres joves de 15 a 29 anys pertany, almenys a una entitat”, però aquesta dada “també pot ser falsa”, explica Miquel Rueda, “perquè aquí tampoc hi surten representats els joves que formen part de col·lectius que no estan constituïts”.

La necessitat de promoure el teixit associatiu

Al mes de maig, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Direcció General de la Joventut van organitzar un congrés per identificar els problemes que afronta el col·lectiu. Fruit d’aquesta trobada, els participants van elaborar una carta que recull 150 propostes necessàries per millorar les condicions de vida del jovent, com la promoció de models alternatius d’accés a l’habitatge més enllà del lloguer i de la compra, la creació d’un protocol de prevenció, intervenció i sensibilització del suïcidi juvenil o el foment de la participació. Respecte a això, el Govern de la Generalitat es va comprometre a entomar aquesta carta “com a repte de futur i base de les futures polítiques de joventut”, assegurava la directora general de Joventut, Marta Vilalta; “partim d’un escenari de plena voluntat”.

El CNJC considera imprescindible que l’Administració promogui el teixit associatiu en barris i pobles

Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya consideren imprescindible que l’Administració promogui el teixit associatiu en barris i pobles i que “blindi, reconegui i oficialitzi” tots els nivells d’organització. “És important incloure els moviments que no estan constituïts jurídicament però que sí que representen multitud de persones joves i que tenen una incidència important en la societat”, afirma Rueda.

En aquest sentit, Marta Vilalta explicita també que l’Administració és conscient dels canvis de comportament, tendències i maneres d’implicar-se dels joves i, per això, assegura que “des del Govern tenim molt clar que hem d’adaptar-nos a la realitat i volem escoltar tothom, així com atendre les diverses maneres d’implicar-se i de participar dels i les joves”. “Sabem que la nostra feina pren sentit i és realment efectiva quan garantim la participació dels diferents actors, entre els quals, l’associacionisme juvenil i el jovent en general”, rebla Vilalta.

Malgrat que les mostres de fallida del sistema i els casos de corrupció, sumats a les traves que han d’afrontar a l’hora d’accedir a drets fonamentals com l’habitatge o el treball, dificulten que els joves se sentin identificats amb les institucions, aquest col·lectiu segueix actiu, implicant-se en l’entorn, i aquesta participació s’ha de posar en valor. “Demanem que se’ns reforci i se’ns escolti, perquè som garants del present i del futur”, conclou Miquel Rueda.