Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Els problemes de Junts pel Sí i Raül Romeva amb la corrupció

21/09/2015 | 01:35

Raül Romeva al debat de TV3. Foto: CCMA
Raül Romeva al debat de TV3. Foto: CCMA

Els dos darrers debats electorals (a La Sexta el dissabte i a TV3 ahir diumenge) han servit per constatar l’enorme incomoditat que genera en Raül Romeva haver de donar la cara com a cap de llista de Junts pel Sí a les acusacions de corrupció contra CDC esgrimides per la resta de partits polítics. És injust que Romeva, un polític honest, es vegi obligat a afrontar els retrets per les seus embargades de Convergència. Però el cert és que l’exeurodiputat d’ICV va acceptar jugar a aquest paper i ara li toca empassar-se un gripau especialment amarg que li pertocaria a Artur Mas, que s’ho mira còmodament des del sofà de casa.

L’estratègia de Junts pel Sí davant de la qüestió de la corrupció és bicèfala. L’entorn convergent i els creadors de relat del ‘masisme’ han apostat pel discurs de la guerra bruta: no hi ha res de cert, tot són invencions de l’Estat contra Mas i el procés. ERC, Romeva i alguns dels independents que formen part de Junts pel Sí han anat en una altra direcció: no negar l’existència de presumptes casos de corrupció, però fixar l’accent en què la creació d’un nou estat és la possibilitat de fer net i crear millors estructures de control. Romeva ahir va insistir en un detall rellevant: a la llista de Junts pel Sí no hi pot haver ningú imputat per corrupció. També ho deia en l’entrevista de CRÍTIC.

Els dos discursos són problemàtics. El primer és fa aigües per motius obvis: la gestió de Convergència i Unió durant els últims quaranta anys ha distat molt de ser exemplar pel que fa a la corrupció. És molt fàcil: estem parlant del partit del Cas Palau i del Cas ITV, el pare fundador del qual ha confessat haver defraudat durant anys la hisenda pública. Ningú nega l’existència d’informes de la UDEF amb grans dosis d’imaginació sobre Mas o Trias, però hi ha indicis més que evidents que alguna cosa ha funcionat molt malament a CDC durant molts anys. Com deia Lluís Llach en l’entrevista de CRÍTIC, “tots els partits del 78 estan emmerdats fins al coll”.

Es pot fer net de la mà de CDC?

La segona estratègia discursiva també és problemàtica, perquè es desmunta fàcilment: com pretenen Romeva, ERC i la resta d’actors progressistes de Junts pel Sí crear un nou estat on la corrupció es fiscalitzi i condemni, si el lideratge explícit d’aquest procés queda en mans de CDC i Artur Mas? En un moment com l’actual, és lògic que l’independentisme pretengui comptar amb el concurs de totes les sensibilitats possibles. En aquest sentit, Convergència representa un sector social bàsic. Però això no vol dir que necessàriament Convergència i Mas hagin de liderar el procés. Sense llista unitària existia la possibilitat d’una hegemonia d’esquerres dins del sobiranisme que ara no es produirà.

Es per això que Romeva es troba descol·locat als debats. El discurs de Junts pel Sí sobre la corrupció no qualla i contra més presència té el tema en la campanya del 27-S, més complicat és argumentar de manera sòlida. L’estratègia plebiscitària tenia molts riscos: agradi o no, això no és la campanya d’un referèndum. Són unes eleccions. I en unes eleccions la gent vota per molts motius, entre ells la corrupció. Si el sobiranisme sabia que havia d’afrontar unes eleccions, per evitar quedar atrapats en aquest pantà el més intel·ligent era fer-ho des d’opcions plurals. Quan controla el marc, Junts pel Sí creix. Però quan ha de competir amb altres relats –com passa en un debat televisiu– les tensions s’accentuen.

A tot això, entrem en la setmana serà decisiva. L’escenari segueix obert i tot i que la majoria absoluta independentista sembla viable amb el concurs de la CUP, la majoria absoluta de Junts pel Sí no està ni molt menys assegurada. Ahir el cap de premsa d’Artur MasJoan Maria Piqué, afirmava en un tuit que l’establishment volia un bon resultat de la CUP i que l’autèntic enemic dels poderosos era Junts pel Sí i en especial Artur Mas. Una cosa semblant van dir alguns d’Ada Colau. Comença la festa.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies