30/11/2015 | 02:44
La jornada de debat nacional de la CUP a Manresa, en què la formació consultava les seves bases sobre l’estratègia de negociació seguida amb Junts pel Sí, ha generat una gran tensió en el món sobiranista. La hiperventilació d’alguns actors ha assolit límits inèdits. El resultat de la jornada, tot i no ser vinculant, ha estat llegit per l’entorn ideològic de Convergència com el veto definitiu a Mas i l’avantsala de la repetició d’eleccions. Les bases de la CUP han validat l’estratègia seguida fins ara per l’equip negociador de la formació: continuar buscant un acord amb Junts pel Sí, sobre la base d’una sèrie de mesures socials i de procés constituent i sempre que la presidència de la Generalitat no l’assumeixi Artur Mas, sinó una figura de consens. Sembla que entrem en una nova fase, en què, a més de #PressingCUP, també parlarem de #PressingMas. L’esquerra independentista considera que la pilota és a la teulada de Convergència i que a Mas li toca moure fitxa.
Més enllà de les reaccions abrandades de tots els colors, però, caldria prendre perspectiva, respirar amb una mica de calma i aclarir unes quantes coses sobre l’assemblea de Manresa. Un consell: cap fred, molta til·la i rellegiu els tuits abans de publicar-los. Aquest és un manual (no hiperventilat) per entendre el debat ‘cupaire’ del 29-N.
Compte a extreure conclusions rotundes de l’assemblea del 29-N
La CUP va plantejar ahir quatre escenaris diferents però interconnectats. Les més votades van ser, per aquest ordre: seguir negociant amb Junts pel Sí i trobar un candidat alternatiu que no sigui Mas (823); seguir negociant amb Junts pel Sí i, en cas que no hi hagi candidat alternatiu, a Mas, anar a eleccions (574); investir Mas a canvi d’una sèrie de compromisos (434), i esperar fins després del 20-D i mirar d’arribar a un pacte d’investidura (amb Mas o sense) comptant amb abstencions de Catalunya Sí que es Pot (139). Cal, però, relativitzar els resultats i no extreure’n conclusions gaire rotundes, perquè es tractava d’una jornada de debat no vinculant –no d’una assemblea general. A més, els militants i simpatitzants podien votar més d’un escenari a la vegada i hi havia opcions no excloents entre si.
Pren força l’opció de no investir Mas encara que suposi anar a eleccions al març
Si una cosa queda clara, però, és que les bases ‘cupaires’ avalen majoritàriament l’estratègia de no investir Artur Mas. L’opció més votada va ser seguir negociant per arribar a un acord i investir un candidat alternatiu (sense aclarir què passaria si Mas no fes el pas al costat, però en tot cas sense descartar res). La segona opció més votada va en la mateixa línia, però ja preveu què fer si Mas no cedeix: si no hi ha candidat alternatiu, eleccions. Surten reforçats, doncs, els sectors partidaris de no investir Mas en cap cas, encara que això suposi obrir de nou les urnes. Aquesta ha estat l’estratègia seguida en el si de la CUP per Endavant, però no solament: també l’ha avalat una part de l’entorn ideològic i dels moviments socials que simpatitzen amb l’esquerra independentista, com ha quedat palès amb el manifest ‘Gir a l’esquerra’.
Malgrat tot, la CUP no ha descartat encara investir Artur Mas
Una part significativa dels presents (434) consideren l’opció d’investir Artur Mas. No és una porció gens menor: un terç dels participants en l’assemblea d’ahir la tenen en compte ja ara, quan encara queda més d’un mes de marge per negociar. Aquesta és l’opció avalada per Poble Lliure i que han defensat públicament les últimes setmanes veus com Juli Cuéllar, portaveu de Mataró. Xavi Oca i Carles Castellanos, històrics de l’MDT, també han fet públic un escrit en aquesta línia. Aquesta opció ahir no va guanyar, però caldria veure què passaria en una assemblea a ‘caixa o faixa’. L’opció triomfadora d’ahir (seguir negociant per desbancar Mas) no especificava què fer en cas que Mas no fes un pas al costat. Què votarien els més de 800 partidaris d’aquesta via en cas que Junts pel Sí no cedís i la votació final fos “o Mas o març”?
Hi ha temps per negociar: l’assemblea definitiva podria ser el 27 de desembre
La decisió definitiva es prendrà en una assemblea nacional que tindrà lloc o el 12 o el 27 de desembre. La data es decidirà avui. En cas que l’opció d’investir Mas hagués tingut un suport majoritari, la lògica hauria portat a accelerar els tempos i l’assemblea s’hauria celebrat el dia 12. Com que el mandat és seguir negociant, però, el més probable és que l’assemblea s’acabi celebrant el dia 27 de desembre. Hi ha, doncs, un mes de marge perquè Junts pel Sí i la CUP explorin la possibilitat d’un Govern sense Mas. Si això no és possible, molt probablement l’assemblea del 27 acabarà resolent el dilema: o Mas o eleccions. Entremig, un mínim de dos dinars familiars (Nadal i Sant Esteve) d’alt voltatge sobiranista.
La pilota és sobre la teulada de Mas: pas al costat o març?
El mes de desembre serà molt llarg per a Artur Mas i Convergència. Mas no té ara la facultat d’avançar eleccions, de manera que necessàriament s’hauran d’esgotar els terminis. Tècnicament, fins al 10 de gener hi ha temps per investir president. Abans hi ha unes eleccions espanyoles on la marca de Convergència (Democràcia i Llibertat), segons les enquestes, ho té difícil per assolir bons resultats. El sondeig d’ahir de ‘La Vanguardia’ li atorgava la quarta posició, per sota d’ERC. Els resultats de les catalanes sempre difereixen del de les espanyoles. Però, si Convergència fa figa el 20-D… voldrà forçar un avançament electoral? Si Mas fa un pas al costat, Convergència podria conservar la presidència de la Generalitat, l’actual quota de poder dins de Junts pel Sí i tindrà 18 mesos per completar el seu procés de refundació des del Govern. Si Mas no fa un pas al costat, l’escenari del març és incert per a tothom, però sobretot per a CDC. L’equilibri de forces entre els independentistes i els no independentistes pot acabar sent similar, però en el si de l’independentisme CDC pot perdre el lideratge.
L’efecte del gir a l’esquerra: buscant una ‘CUP en Comú’
El manifest fet públic dissabte en defensa de la línia que ha seguit fins ara la CUP, al qual van donar suport 140 personalitats diferents, ha reforçat els partidaris de no investir Mas en el Debat Nacional. Benet Salellas es queixava en una entrevista a l’’Ariet’ que la CUP havia trobat poc suport dels sectors contraris a investir Mas, i la resposta ha estat un text que ha signat gent de procedència molt diversa: alguns noms rellevants de l’entorn de la CUP, però també del Procés Constituent com Teresa Forcades i Arcadi Oliveres i –important i significatiu– de l’entorn dels ‘Comuns’, com Joan Subirats o Jordi Bonet, i dels moviments socials: noms de la PAH, de candidatures alternatives… La llista de signatures podria avalar la idea d’una ‘CUP en Comú’, cosa que porta a pensar quin paper i quines sinergies podria generar una candidatura de la CUP en unes eleccions al març i quin paper hi hauria de tenir Catalunya Sí que es Pot.
Tot és obert: Mas, març, acord constituent o obertura de l’Estat el 20-D
En tots els apunts que hem fet els últims mesos ho hem deixat clar: tots els escenaris són oberts. I ho segueixen essent ara. Les quatre propostes votades ahir per la CUP, de fet, coincideixen bastant amb els quatre escenaris que va plantejar CRÍTIC en aquest article del 29 de setembre, tan sols dos dies després de les eleccions. En l’actualitat segueix havent-hi quatre possibles escenaris: la CUP cedeix i investeix Mas; la CUP no cedeix, Mas tampoc i hi ha noves eleccions; la CUP i Junts pel Sí arriben a un acord per fer president una figura de consens, i, ‘last but not least’, el 20-D ens deixa un escenari més obert que permet explorar acords de Junts pel Sí (o de Junts pel Sí i la CUP) amb altres formacions del Parlament actual.
2015, #UnAnyCrític. Si us va agradar el maig i vau vibrar amb el setembre, no patiu: el desembre no us decebrà.
