Artur Mas: proposta o xantatge?

No és el mateix posar el càrrec a disposició del president d’una empresa que presentar-li la dimissió irrevocable. I no és el mateix dir que un pot encapçalar o tancar una llista que dir que la tancarà i no l’encapçalarà. De fet, és molt diferent. En el primer cas normalment un espera que el ratifiquin, és a dir, que un tercer li validi la confiança. I en el segon, un pren la iniciativa de deixar pas. Ahir Artur Mas va deixar entreveure que té ganes de liderar la llista, però vol fer-ho per aclamació popular. Fa la sensació que té l’objectiu de dir: “Ho faig perquè m’ho demaneu, perquè jo estic disposat a sacrificar-me”. Una lectura que com era previsible ja li han començat a comprar els seus adeptes i, fins i tot, alguns que no ho eren fins fa 24 hores.

Junqueras, desubicat

El president de la Generalitat va voler tancar la seva conferència d’ahir amb aquest cop d’efecte que va aixecar grans aplaudiments entre els assistents. En quasi tots, excepte en algun, com Oriol Junqueras que no sabia ni on mirar. No aplaudia. Estava incòmode. Desubicat. Casualment, les càmeres del 3/24 l’enfocaven just en aquell moment. Potenciant el contrast entre l’actitud de Junqueras i la de la resta dels assistents. Potser, fins i tot es preguntava si havia fet bé anant a escoltar la “trampa” que li havia parat Artur Mas, el qual jugava a casa i amb el públic entregat. Anirà Mas la setmana vinent a escoltar la conferència del líder d’ERC?

La salutació entre tots dos abans de començar i en acabar l’acte va ser gèlida. Pràcticament ni es van mirar. El llenguatge no verbal entre tots dos fa preveure unes negociacions tenses i complicades. Ahir Mas va fer una proposta o va fer xantatge? Perquè el plantejament va ser: o la meva proposta o no hi ha eleccions. Artur Mas acostuma a optar per dialogar i després proposar. Ahir va fer el contrari: proposar i després dialogar. Era el millor camí per establir una via de negociació? El seu objectiu era demostrar generositat o marcar territori?

Reforçar el lideratge

El que va dir Mas ahir en gran part ja circulava pels mitjans els dies previs. No hi va haver grans novetats. Per tant, l’objectiu principal de l’acte d’ahir, més que explicar el full de ruta del president, era reforçar el seu paper de líder. I en això, cal reconèixer que a CDC són uns artistes. Ho saben fer de forma extraordinària. Ahir ho van tornar a demostrar un cop més.

La posada en escena i el treball posterior dels seus generadors d’opinió va tornar a esdevenir infal·lible. I amb aquesta feina estudiada i genialment executada, com ja van fer el 9N, van enviant el missatge que volen que arribi a la ciutadania: només hi ha un polític capaç de liderar aquesta llista: Artur Mas i Gavarró.

“Generositat” i “deixar de banda els personalismes” van ser dos punts importants de la conferència de Mas. Però tot i això, la posada en escena de l’acte va ser absolutament personalista. I la proposta va ser poc generosa perquè les condicions que va imposar d’entrada poden ser una barrera per si mateixes. Al final, el que s’amaga darrera de tot plegat és la política de sempre, és a dir, la lluita per liderar el procés. Un cop comencin les negociacions es podrà veure què enten Mas per generositat.

També és important tenir present que no van assistir a l’acte els líders dels altres dos partits que van donar suport al 9-N des de l’inici, David Fernández (CUP) i Joan Herrera (ICV-EUiA). Sempre van donar suport a Mas fins al 9-N, amb més o menys entusiasme. Tot i que alguns ara els volen fer desaparèixer i que siguin actors de tercera, caldrà veure com es posicionen.

Una ‘llista de país’ amb imputats?

Entre els assistents hi havia diferents personalitats. També algun diputat de CiU imputat per corrupció com Xavier Crespo. Una qüestió que no s’ha destacat. CiU ha aconseguit amb el procés minimitzar el ressò mediàtic dels casos de corrupció en que s’ha vist immersa en els darrers temps. A la llista de país tindrien cabuda polítics d’aquest perfil i trajectòria?

Tot i que en política no sigui habitual, i com bé diu Mas, ara és un moment excepcional i és imprescindible parlar clar als ciutadans perquè el perfil polític de la llista pot donar pistes de quina mena de país es pretén construir. No tothom tindrà fe cega en aquesta proposta que va fer ahir el president de la Generalitat i caldrà veure quins sacrificis està disposat a fer Mas i el seu entorn per tal de convèncer els descreguts.

D’altra banda, el pensament únic sempre és perillós. De moment es coneix la proposta de Mas, però cal escoltar la resta de formacions polítiques. Creure que només hi ha un camí és una opció, però no l’única. Sempre va bé una dosi d’esperit crític perquè com deia Walter Lippmann: “On tots pensen igual, ningú pensa massa”.