25/09/2017 | 19:00
Detencions, escorcolls en seus de conselleries, en diaris, en impremtes, intervenció dels comptes de l’Administració catalana, amenaces de penes per “sedició”, prohibició d’actes, de llibertats civils bàsiques com la reunió i l’expressió, desembarcament per “terra, mar i aire” de forces de l’ordre… A hores d’ara és evident que l’escalada repressiva de l’Estat ha fet un salt qualitatiu i ens trobem davant l’aplicació del 155 ‘de facto’ via Consell de Ministres. Però també les mobilitzacions en defensa de l’1 d’octubre han experimentat un salt qualitatiu. Aquest 21-S, el carrer ha tornat a agafar la iniciativa amb unes mobilitzacions massives que, pel seu caràcter espontani i pels seus elements d’autoorganització, més enllà del repertori habitual de la societat civil institucionalitzada, alguns ja comencen a anomenar “el 15- M sobiranista”.
Davant l’estat d’excepció ‘de facto’ que s’ha imposat des de l’Estat, serà fonamental preservar i potenciar aquests elements heterogenis, d’autonomia i d’autoorganització, que s’han començat a activar al marge del repertori habitual que fins ara canalitzava el gruix del Procés. Ho serà per poder votar l’1 d’octubre i també per evitar un tancament “restaurador” de la crisi per dalt. Si, malgrat la mobilització de la gent en la defensa de les urnes, se’ns impedeix físicament votar aquest 1 d’octubre, la resposta no pot ser altra que prendre els carrers i paralitzar el país; és en aquest sentit que es planteja convocar una vaga general i social per al 3 d’octubre: tres sindicats, la IAC, la COS i la CGT ja han realitzat els preavisos necessaris.
La vaga general com a opció
Ens caldrà ser molts/es per aconseguir votar aquest 1 d’octubre. Només amb l’activació popular massiva podrem garantir-ho, i, tot i així, serà difícil. El Govern espanyol ja ha demostrat aquests darrers dies que cap imatge a escala internacional no el condicionarà per impedir el referèndum i que està disposat a tot. Si han entrat a la seu de la CUP sense ordre judicial, i també han ocupat els departaments i han detingut persones… per què no haurien d’entrar a retirar les urnes aquest 1 d’octubre?
Una vaga general interpel·la la base social i potencia elements d’autoorganització des de baix del moviment
Per això, la vaga general i social no ha de ser només una mobilització de resposta que manifesti el malestar i denunciï la repressió, sinó que és l’instrument que permetrà preservar aquest caràcter heterogeni i d’autoorganització popular que ha començat a manifestar-se aquest 21-S. L’entrada en escena i el protagonisme del món del treball té un caràcter estratègic en un doble sentit: permet interpel·lar i ampliar la base social d’aquest procés alhora que amplia i potencia els elements d’autoorganització des de baix del moviment. En la mesura que això passi i al capdavant en la defensa del dret a decidir del poble català s’hi posin el món del treball i els moviments socials a través d’una vaga social general, també l’àmbit de les sobiranies i del dret a decidir s’ampliarà. I l’agenda social d’aquests moviments i aquests sectors populars començarà a tenir una força “constituent” si encapçalen la lluita. Això és fonamental per començar a construir i visualitzar una nova correlació de forces en el camp sobiranista davant l’agenda “constituent” neoliberal de Junts pel Sí.
Seria en aquest context de vaga general i mobilització al carrer quan s’hauria d’exigir un gest al president Puigdemont i no és cap altre que la proclamació de la República Catalana i l’obertura d’un procés constituent. Proclamar la República en un context de vaga general, acompanyada del suport de més d’un 80% d’alcaldes/es que en aquests moments també estan amenaçats per l’Estat espanyol, podria tenir una enorme força catalitzadora que fes precipitar la crisi de règim aquí i arreu de l’Estat.
És a través de la vaga general que s’hauria d’exigir al president la proclamació de la República Catalana
Les mobilitzacions de solidaritat que hem vist aquests dies, des de Madrid fins a la Corunya, passant per Andalusia o pel País Basc, no fan impensable que, davant l’estat d’excepció i la involució de llibertats que tenen un efecte evident arreu de l’Estat, s’activessin vagues solidàries i mobilitzacions massives amb el suport actiu dels ajuntaments del canvi i les altres forces progressistes de la resta de l’Estat que han estat defensant el dret a un referèndum a Catalunya.
La República Catalana no seria pas una DUI, sinó que, com el referèndum, representaria mantenir efectiu el trencament amb la legalitat de l’Estat a través d’un mecanisme molt més integrador i democràtic que la DUI. Aquesta és el terreny comú en què es troben les forces sobiranistes, independentistes i no independentistes, que reconeixen el caràcter sobirà del poble de Catalunya. La República Catalana que hauria de definir-se en el marc del procés constituent (també la seva relació amb la resta dels pobles d’Espanya des de la seva lliure decisió) es proclamaria, per tant, en un context on les classes treballadores i populars es troben compromeses i mobilitzades o interpel·lades des dels municipis i en un escenari de vaga general. Evidentment, l’Estat no es quedaria de braços plegats i augmentaria la repressió. Però la proclamació de la República seria la projecció més lògica per mantenir el pols amb el Govern espanyol d’una manera massiva i democràtica després que se’ns hagi impedit repetides vegades un referèndum pactat i s’hagi bloquejat per la via de la força el referèndum unilateral.
La convocatòria d’eleccions amb llista única com a derrota
L’altra possibilitat és que, si se’ns impedeix el referèndum, i més enllà de si hi ha o no vaga general, que estem convençuts que hi ha de ser, el Govern vulgui convocar eleccions i proposar una llista única i amb la DUI com a sol punt. Aquest escenari ens abocaria a la derrota. D’una banda, perquè retorna a la legalitat espanyola (convocatòria d’eleccions autonòmiques) i, de l’altra, ens tornarem a trobar amb una llista dels comuns que, sense posicionar-se en aquests termes, i, per tant, sense que se’ls pugui computar en cap de les dues opcions, ens pot tornar a dur a una majoria d’escons independentistes però no a una majoria de vots (tornem al començament, bucle, el dia de la marmota). Amb l’agreujant d’una CUP presa dins d’una llista única.
Per tant, i més enllà, de mobilitzar-nos, d’exigir la llibertat de les persones preses i d’organitzar-nos per defensar el referèndum, cal que comencem a pensar què farem si no podem votar, i això no pot improvisar-se ni ho podem fiar a un pacte entre partits i els líders de les entitats sobiranistes.
Convocar unes eleccions amb una llista única i amb la DUI com a sol punt ens abocaria a la derrota
Mai no havíem tingut la llibertat del nostre poble més a prop, un escenari de crisi de règim que pugui obrir processos constituents aquí i arreu tant a tocar, amb el que això pot significar també per a Europa. En els pròxims dies tenim la possibilitat que les forces constituents de drets socials engegades pel 15-M i pel procés independentista es trobin aquí i s’activin a tot l’Estat en defensa de la democràcia davant la involució repressiva de l’Estat —ja n’hem vist mostres els darrers dies. Però el principi unificador de la repressió no és mecànic; cal activar les subjectivitats antagonistes dels de baix i intervenir activament sobre la crisi actual. Cal que exigim de manera ben clara i convertir-ho en un avís cap al Govern espanyol: o ens deixeu votar o convocarem una vaga general i social que acabarà en la proclamació de la República Catalana.
La crisi de règim de l’Estat espanyol obre una possibilitat emancipadora per a tots aquells sectors populars que estem patint les polítiques austericides aquests anys i és també una defensa efectiva de la democràcia i del dret del poble a decidir el seu futur. Tot plegat anirà lligat necessàriament al fet que els sectors populars esdevinguem els protagonistes de la resolució i no deixarem a casa la nostra agenda social constituent, sinó que serà la nostra major força i el millor instrument de ruptura per fer efectiu aquest dret. La República Catalana i el procés constituent són els millors instruments que els i les de baix tenim si l’1 d’octubre ens impedeixen votar.
