19/10/2015 | 01:13
Sembla que el candidat de Podem en les eleccions espanyoles, Pablo Iglesias, no sabia (o no va poder dir) unes quantes històries sobre Ciutadans que li haurien anat bé per guanyar el debat amb Albert Rivera en l’excel·lent retorn del programa ‘Salvados’ a La Sexta. És estrany perquè tot això és informació pública i coneguda. Sincerament, crec que Iglesias va perdre una bona oportunitat, per la televisió i en horari de màxima audiència, per remuntar en les enquestes de cara a les eleccions del 20-D. CRÍTIC repassa cinc fets —no opinions— sobre Ciutadans que indignarien fins i tot bona part dels seus votants i que, incomprensiblement, no van aparèixer —o només ho van fer de passada— a la conversa dirigida pel periodista Jordi Évole.
1. Condemnar el franquisme: si s’ha de fer es fa, però…
Diu Rivera que “si s’ha de fer” condemnaria el franquisme. I per què va evitar votar-hi en contra al Parlament? Al final del programa, Évole els pregunta a tots dos si condemnarien el règim franquista. Rivera assegura que “si s’ha de fer” ho faria. Aquí Rivera tenia una via per defensar-se de qualsevol acusació de tebior amb el franquisme: el 27 de setembre de 2013, enmig d’un llarg ple de debat de política general al Parlament, sí va votar a favor d’una resolució que condemnava els règims “feixistes i totalitaris” en general. Però, tanmateix, va perdre una gran oportunitat de fer una condemna més explícita en un debat sobre el franquisme al Parlament només alguns dies després. Els diputats de Ciutadans van sortir de l’hemicicle just en el moment que tocava votar una moció de condemna del règim de Franco i del feixisme presentada per ICV-EUiA i, així doncs, van evitar haver-se de posicionar punt per punt. Aquesta moció rebutjava la distinció a la División Azul, proposava traslladar el cadàver de Franco o la devolució immediata de tots els ‘papers de Salamanca’. La moció va ser aprovada per tots els partits excepte Ciutadans i el PP.
Abans de sortir de l’hemicicle i evitar votar, C’s havia dit que només votaria a favor d’alguns punts de la moció. La diputada Inés Arrimadas va ser l’encarregada de defensar el posicionament de Ciutadans que demanava incloure la condemna del terrorisme i de l’enaltiment del terrorisme en una moció sobre el franquisme. Això va dir l’ara cap de llista en seu parlamentària: “Lo que uno no puede pretender es que se visualice y se condene únicamente las barbaries y los episodios trágicos y lamentables y condenables que hemos tenido en la historia reciente de nuestro país, porque ha habido de todos los colores, de todos, y no me refiero únicamente a la Guerra Civil, sino que ha habido otros episodios trágicos e, insisto, condenables, en los que la violencia, la persecución o las matanzas las han sufrido personas de otra ideología política“. Abonava això la tesi que iguala “dos bàndols” i “dues violències” durant el cop d’Estat del juliol de 1936 i la posterior guerra civil. Precisament el manifest fundacional de Movimiento Ciudadano, embrió del Ciudadanos estatal, ja va deixar clar en el seu posicionament sobre la memòria històrica que “la nova etapa exigeix tancar i enterrar el capítol de les dues Espanyes”.
El 27 de setembre de 2013, però, també es va votar una proposta de resolució al Parlament presentada per ICV-EUiA per promoure “totes les accions legals” necessàries per procedir a la il·legalització dels grups feixistes, nazis, xenòfobs o homòfobs que utilitzen o propugnen la violència. Hi van votar a favor tots els grups excepte el PP, que ho va fer en contra, i Ciutadans, que es va abstenir.
2. La fundació de Ciutadans va esquivar durant quatre anys el control públic de les donacions que rebia
Rivera va esforçar-se durant tot el programa d’Évole a negar qualsevol vincle amb un possible finançament des de les empreses de l’Ibex-35 i a assegurar que a la seva web expliquen tots els seus ingressos. Sorprenentment, Iglesias no va recordar al líder de Ciutadans que el finançament de la fundació Tribuna Cívica, vinculada al partit, va quedar fora del control públic durant quatre anys. Tanmateix, encara ara, com és el cas de la majoria de partits polítics, Ciutadans no publica totes les donacions privades que reben les seves fundacions afins.
Ni la Sindicatura de Comptes ni el Tribunal de Comptes no van poder investigar la fundació entre els anys 2009 i 2012. L’organisme català no podia perquè la fundació estava registrada al Ministeri de Cultura, a Madrid, i l’organisme espanyol tampoc no podia perquè l’anterior llei de finançament de partits només permetia controlar les de partits que tinguin representació “a les Corts Generals”, és a dir, al Congrés i al Senat. La FAES, del PP i amb seu a Madrid, sí que ha donat sempre els seus comptes a la Sindicatura de Comptes catalana.
Mentre la Generalitat protestava per no tenir els papers de Tribuna Cívica el 2013 va aparèixer el nom d’una segona fundació vinculada a C’s i que tampoc no havia estat auditada: Ègara Civitas, amb seu a Terrassa.
Posteriorment, C’s va entregar els comptes de les seves fundacions des del 2008 a la Generalitat i va traslladar la seu de Tribuna Cívica a Barcelona.
3. Ciutadans busca el centre amb candidats d’extrema dreta
Buscant el centre, buscant el centre, buscant el centre… Però Rivera va oblidar mencionar —i ningú no li ho va recordar— que el seu partit es va veure forçat a expulsar durant la campanya electoral de les municipals del maig passat una seixantena de candidats de “perfil dubtós”, entre membres de llistes fantasma, ‘ultres’ i implicats en casos de corrupció. El cert és que diversos candidats a llistes com l’Hospitalet de Llobregat, Mataró i, fins i tot, l’alcaldable de Barberà del Vallès però també a Gijón, Múrcia, Getafe o Navalcarnero tenien un passat poc de centre. El periodista Jordi Borràs, especialitzat en extrema dreta, va fer una radiografia completa dels dirigents de Ciutadans que provenien de partits d’ultradreta com Falange i de xenòfobs com la Plataforma per Catalunya.
4. Ciutadans cultiva el seu perfil social… votant com el PP
Què ha votat Ciutadans al Parlament en els últims 10 anys? El partit de Rivera acostuma a votar el mateix que el Partit Popular en qüestions socials, econòmiques i, fins i tot, de caràcter moral. Iglesias, quan debatien al programa d’Évole, no va poder explicar, amb fets i vots sobre la taula, els posicionaments de Rivera al Parlament els últims 10 anys. Malgrat que C’s capta una part del seu votant en zones de classe treballadora, la seva política al Parlament ha estat sempre més propera a postulats liberals i de dretes. Tal com vam recopilar en un article de CRÍTIC, Ciutadans s’ha posicionat molt lluny de l’esquerra. Fins i tot van aconseguir incorporar a les seves files una destacada exdiputada del Partit Popular com Carina Mejías.
Vegem uns quants exemples concrets: va votar en contra d’establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l’augment de l’impost de successions; es va abstenir en l’impost sobre les emissions de gasos contaminants; es va abstenir en la votació en què s’aprovava la Llei d’horaris comercials, destinada a restringir la liberalització del sector del comerç que suposava la llei espanyola; va proposar modificar la llei per prohibir l’ús del burca tant en edificis públics com al carrer; va mostrar-se a favor, en una moció votada al Parlament a l’abril de 2013, de retirar la targeta sanitària als immigrats en condició “irregular”; juntament amb el PP, va votar en contra d’una moció que demanava a l’Estat “la possibilitat de fer un referèndum sobre la restitució de la república o la continuïtat de la monarquia”; també es va abstenir en una moció presentada pel PSC, en la qual es demanava de manera immediata la retirada de l’avantprojecte de llei sobre l’avortament presentat pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón (al final, fins i tot, Mariano Rajoy va obligar Gallardón a retirar-lo!). La llista sencera de votacions de C’s al Parlament seria llarga.
Ciutadans s’ha presentat en dues ocasions a les eleccions europees i en ambdues les seves coalicions han distat molt de tenir un caràcter progressista. La primera vegada, el 2009, s’hi va presentar formant part de Libertas, un paraigua que agrupava diversos partits de la ultradreta europea i de to euroescèptic. L’experiència va ser un fracàs electoral. Actualment, i després d’haver aconseguit dos diputats en les eleccions al Parlament Europeu del mes de maig passat, Ciutadans forma part del grup ALDE (liberals) juntament amb el PNB i Convergència. D’esquerres, d’esquerra, a Ciutadans no ho semblen.
5. Ciutadans presumeix de no tenir imputats…
…però va recol·locar l’imputat Jordi Cañas d’assessor al Parlament Europeu. Ciutadans va tornar a fitxar al novembre de 2014 Jordi Cañas, malgrat que ell mateix havia dimitit mesos abans com a diputat al Parlament quan es va descobrir la seva imputació per un presumpte cas de frau fiscal. El partit el va col·locar com a assessor al Parlament Europeu. Cañas es va incorporar a l’equip de l’eurodiputat Juan Carlos Girauta i, des d’aleshores, treballa per a ell des de Barcelona. Ciutadans sempre ha justificat que Cañas “no està imputat per corrupció, sinó per un tema personal” i que “té un màster en comunicació política i l’experiència personal dels anys en primera línia al Parlament”.
Cañas està sent investigat, amb la seva exparella, el germà d’aquesta i 8 persones més, per haver defraudat a Hisenda gairebé 429.203 euros en l’impost de societats de l’exercici del 2005, a través d’un entramat societari immobiliari.
Aquest punt sí va sortir al debat, però només uns quants segons després d’aparèixer el tema, Rivera va aconseguir hàbilment girar la qüestió cap a la polèmica del pagament d’impostos de l’empresa de Juan Carlos Monedero, exdirigent de Podem.
