17/02/2020 | 19:00
Les empreses més contaminants a Catalunya, segons les dades publicades recentment pel Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol, són la petroliera Repsol, la gasista Naturgy (antiga Gas Natural), la química Dow Chemical Ibérica i les cimenteres Molins i Portland. Per tant, el ‘top 5’ de les plantes industrials amb emissions més perjudicials per al medi ambient en el territori català són actualment les productores o refinadores de petroli, de gas, de químics i de ciment. Catalunya és la segona comunitat autònoma, després d’Andalusia, amb més emissions letals per al clima, a causa, sobretot, de la concentració d’instal·lacions industrials al voltant de Tarragona i de Barcelona.
Des del 1990 (any de referència del Tractat de Kyoto), les emissions de gasos contaminants a Catalunya s’han incrementat prop d’un 25%. Malgrat la declaració institucional d’”emergència Climàtica” feta per la Generalitat, el 2018 van atènyer uns 48 milions de tones (MT). La UE gestiona un mercat de drets d’emissions de carboni que comptabilitza només els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) provinents d’instal·lacions fixes. A Catalunya, aquestes emissions tenen el seu origen en només 139 instal·lacions i suposen un 30% del total. La resta, un 70%, provenen del transport, del consum (residencial, comercial, institucional) o de l’agricultura… Tanmateix, cal matisar que l’aviació i el transport marítim internacionals resten a part, sense comptar, per la qual cosa tots els inventaris d’emissions resten per sota de les dades reals.
L’àrea metropolitana de Tarragona acull la majoria de les empreses més contaminants de Catalunya i, fins i tot, se situa per sobre de la demarcació de Barcelona o de comarques industrials com el Baix Llobregat o els Vallesos. Les dades oficials del Ministeri d’emissions reals a la demarcació de Tarragona estan sovint per sobre dels drets d’emissió concedits per la Unió Europea: Repsol (3.048.790 tones equivalents de CO2), Dow Chemical Ibérica (1.061.929), Cemex España (707.752), Sociedad Española de Carburos Metálicos (383.296), Iberdrola/Tarragona Power (240.281), Tortosa Energia (180.613) i Industrias Químicas del Óxido de Etileno [IQOXE] (137.240). En contrast, la demarcació de Lleida en pateix només una entre les 15 més contaminants, i Girona no en té cap. El desequilibri territorial, doncs, és flagrant en protecció climàtica.
La número 15 de la llista de més contaminants és, precisament, IQOXE, la planta química que va provocar l’explosió del Camp de Tarragona al gener i en la qual van morir tres persones. Aquesta fàbrica va duplicar de llarg durant l’any 2018 els drets d’emissió atorgats (137.240 per les 59.801 tones atorgades). Les raons podrien ser diverses, però un dels factors a considerar podria ser que hagués estat funcionant molt per sobre del que seria un ritme de producció normal, cosa que n’incrementaria els riscos. La diferència entre les emissions reals i els drets d’emissions té un rerefons econòmic rellevant: si te’n “sobren”, els vens i en treus un benefici extra; si te’n “falten”, els has de comprar a tercers i encareix el balanç de resultats. De tota manera, el 2018 estaven molt barats (uns 13 €/tona; ara oscil·len entre els 25 i 30 €/tona tendència alcista).
Conèixer quines són les empreses i instal·lacions fixes més contaminants al nostre país és clau per entendre quines són les prioritats per descarbonitzar el nostre mode de vida i consum. Per això, CRÍTIC repassa aquí, empresa per empresa, el ‘top 5’ de les grans companyies industrials més contaminants a Catalunya.
Repsol (Tarragona)
Amb dues instal·lacions a Tarragona (la refineria de petroli i la química al Morell), representa el grup petrolier i petroquímic líder a l’Estat espanyol i amb una presència considerable a escala global, ja que és present en 55 estats dels cinc continents. ‘Forbes’ la situava el 2017 entre les 25 transnacionals energètiques més importants del món. El 2018 va emetre 3.048.790 tones equivalents de CO2 en les seves dues plantes (+45% i un +17% per sobre dels drets d’emissions concedits pel que fa a refinament de petroli i a la fabricació de productes petroquímics). Malgrat presumir de ser una empresa compromesa amb el medi ambient, acumula nombrosos casos de denúncia per devastació ecològica en zones com l’Amazònia peruana que són l’hàbitat històric de pobles indígenes. Entre els seus accionistes principals hi ha Sacyr i Black Rock, la primera gestora de fons especulatius del planeta.
Naturgy Generación (Sant Adrià de Besòs i port de Barcelona)
L’antiga Gas Natural Fenosa és una transnacional que es dedica al subministrament de gas natural i d’altres energies d’origen fòssil. ‘Forbes‘ la incloïa el 2017 com una de les 25 companyies líders mundials en el sector energètic. Les dues instal·lacions a Barcelona són centrals tèrmiques de cicle combinat. No tenia reconeguts drets d’emissions, però el 2018 va emetre 1.685.082 tones equivalents de CO2. Repsol i La Caixa n’eren els accionistes majoritaris fins al 2019. Ara el control l’exerceixen fons especulatius com CVC, GIP, la gasista algeriana Sonatrach i, sobretot, la Corporación Financiera Alba, de la família March.
Dow Chemical Ibérica (la Pobla de Mafumet i Tarragona)
Forma part de DowDuPont, el primer grup químic del món. A les comarques de Tarragona té dues plantes on fabrica materials químics derivats dels hidrocarburs, la immensa majoria sintetitzats a partir del petroli. Les emissions van pujar a 1.061.929 tones el 2018, un 18% per sobre dels drets concedits. Els trobem en pintures, medicaments, embalatges i tot tipus de béns de consum. DowDuPont està controlat per una munió de fons d’inversió especulatius com ara The Vanguard Group (amb més de 5 bilions en cartera) i Black Rock.
Cementos Molins (Sant Vicenç dels Horts)
El grup Cementos Molins fabrica formigó, ciment i àrids en vuit estats tan diversos com Bangladesh, Tunísia, Mèxic o l’Argentina. El capital és majoritàriament familiar i la seu de l’empresa és actualment a Madrid. A la planta de Sant Vicenç dels Horts va emetre un 20% més de CO2 que la quota assignada. En la seva activitat internacional fa negocis associat a Lafarge Holcim, el fabricant de ciment líder al planeta, amb 75.000 empleats en 80 estats. A Catalunya, la filial (Lafarge Cementos) ocupa el novè lloc en emissions de CO2 en el rànquing.
Cementos Portland (Sitges i Santa Margarida i els Monjos)
Les dues plantes del grup Cementos Portland Valderrivas a Catalunya són part d’aquesta filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una transnacional especialitzada en el sector de les infraestructures, avui controlada per l’empresari mexicà Carlos Slim, el cinquè home més ric del món segons ‘Forbes’. Van superar d’un 4% la quota d’emissions assignada durant el 2018.