21/11/2023 | 06:00
Tretze dels 25 municipis més rics de Catalunya han consumit durant els darrers 10 mesos més aigua de la permesa pel Pla de sequera de la Generalitat. Arran de la manca de pluges, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fixar al gener passat un límit de consum de 230 litres per habitant i dia. Matadepera, la ciutat amb més renda per capita del país segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), consumeix 422 litres per habitant i dia: 212 litres per sobre del límit i el triple que la localitat gironina de Salt, el municipi més pobre. Així es desprèn de les dades que fa públiques cada mes l‘Agència Catalana de l’Aigua.
El mateix passa amb quatre municipis més del top 10 de localitats amb més renda de Catalunya: Rajadell (303 litres), Alella (261 litres), Malla (960 litres) i Saldes (410 litres). Entre els 25 més rics, només n’hi ha 3 que se situïn per sota del llindar dels 200 litres: l’Argentera (167 litres), Cabrera de Mar (196 litres) i Tiana (188 litres). A més, n’hi ha un (Sant Jaume de Frontanyà) que no aporta dades. Cal tenir en compte que és el municipi menys poblat de Catalunya, on només hi són censats 30 habitants.
Les dades de l’ACA fan referència a les conques internes, aquelles que reguen els rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània, com el Ter o el Llobregat. En l’actualitat, com que els embassaments es troben al mínim històric, aquests municipis estan en fase d’excepcionalitat. Si no plou, el Govern ha explicat que al desembre vinent la situació entrarà “en fase d’emergència”. Això implicarà un nou llindar més estricte de 200 litres per habitant. Si posem el focus en aquesta futura limitació, 21 dels 25 municipis catalans més enriquits superen el llindar.
La conselleria d’Acció Clmàtica no ha imposat cap sanció econòmica pel fet de saltar-se els límits de la sequera
Segons el Pla especial de sequera aprovat pel Govern, superar aquests límits pot implicar la imposició de sancions econòmiques. Però el Departament d’Acció Climàtica, que encapçala el conseller David Mascort, admet a preguntes de CRÍTIC que encara no s’ha començat a sancionar per cap dels incompliments del límit de consum dels municipis. Avui és previst que el Govern aprovi noves restriccions a l’àrea de Barcelona i també a Girona, prèvies encara a la fase d’emergència.
Com més renda, més consum d’aigua
Les localitats amb més renda per capita se salten més les restriccions que la mitjana del país. Si ens fixem en el conjunt dels 592 municipis catalans regats per les conques internes, un 43% superen el llindar dels 230 litres per habitant i dia. Si posem el focus en les 25 localitats amb més renda, són el 52% les que se salten el límit.
Els 25 municipis més empobrits, en canvi, se situen per sota de la mitjana global del país: només un 40% superen el llindar de les restriccions. I un 44% consumeixen menys de 200 litres per habitant, un percentatge que en el cas dels municipis més enriquits se situa en el 12%.
Salt, al Gironès, és la localitat amb menys renda per capita del país i consumeix 129 litres per habitant i dia, mentre que la seva veïna Girona augmenta fins als 216 litres. Albanyà, el segon municipi amb menys renda de totes les conques internes, mostra un consum superreduït de 43 litres diaris per persona. Ara bé, en el conjunt dels 25 més pobres, també n’hi ha 10 que superen el llindar de 230 litres diaris. És el cas de Lloret de Mar (243 litres) o Cabanelles, a l’Alt Empordà (265 litres).
Viladecans, l’Hospitalet i Santa Coloma, per sota dels 150 litres
El consum a les 20 ciutats més poblades de Catalunya mostra que, en termes generals, el consum per habitant i dia és més reduït que la mitjana catalana. Ara bé, hi ha diferències rellevants. Santa Coloma de Gramenet és la ciutat més pobra, i també la que menys aigua consumeix: 134 litres per persona i dia. Viladecans i l’Hospitalet de Llobregat són les altres dues ciutats grans que es mantenen per sota els 150 litres.
En canvi, Sant Cugat del Vallès és la ciutat més enriquida, i també la tercera que més aigua consumeix: 213 litres per habitant. Per damunt hi ha, amb xifres quasi equivalents, Girona (216 litres) i Granollers (215 litres). Entre les ciutats amb més de 200 litres diaris de consum personal, també hi ha Rubí, malgrat que la seva renda es troba per sota de la mitjana catalana.
Sense sancions ni dades dels grans consumidors
A preguntes de CRÍTIC, el Departament d’Acció Climàtica confirma que les sancions als municipis que superin el llindar de consum d’aigua no seran imminents: “S’estan analitzant individualment, municipi per municipi, els incompliments, per començar a iniciar els expedients als que més superin els límits sense justificació”. Fonts de la conselleria expliquen que encara trigaran “unes setmanes” a completar aquest procés. L’ACA té potestat per sancionar pels consums excessius des del mes d’agost passat.
Aigua és Vida reclama que es coneguin i se sancionin els consums excessius de les empreses
Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida, considera que l’Agència fa tard: “Ja fa mesos que haurien d’haver sancionat els que passen els límits”. De totes maneres, Maschio creu que cal analitzar bé les dades dels municipis més petits per comprovar “que no s’estiguin imputant al consum municipal activitats que no toquen, com ara l’agrícola o la industrial”.
En qualsevol cas, el portaveu d’Aigua és Vida lamenta que s’amaguin les dades de consum que no són dels municipis, sinó dels grans consumidors, és a dir, les empreses amb instal·lacions agrícoles o industrials que reben una captació pròpia d’aigua fora del circuit municipal: “No tenim dades i no sabem si s’estan complint les reduccions que marca el Pla de sequera”.
