20/03/2019 | 18:37
“Una societat dividida en bàndols és l’escenari ideal perquè triomfin les ‘fake news’”. La màxima és del periodista Marc Amorós i la política i la societat catalana no se n’escapen. Des del dia del referèndum, l’1 d’octubre del 2017, i durant tot un any van circular per les xarxes socials un mínim de 120 notícies falses, detectades i verificades. Informacions que van córrer com la pólvora per generar estats d’opinió a favor i en contra de les càrregues policials de l’1-O, de Carles Puigdemont, o del mateix referèndum. Què deien exactament aquestes ‘fake news’? Quin objectiu tenien? CRÍTIC i StoryData han investigat les notícies falses que s’han viralitzat a les xarxes socials durant un any clau del procés i les ofereix de manera desgranada en cinc gràfics.
L’anàlisi s’ha fet a partir de les dades del compte de Twitter de ‘Maldito Bulo‘, un projecte periodístic de verificació d’informació que, des de juny de 2017, forma part de l’Internacional Fact Checking Network, el segell metodològic de garantia internacional de verificació.
Veritat i mentida, en paral·lel
Durant l’any analitzat, el fets reals i els falsejats han corregut en paral·lel a través de les xarxes socials però les notícies ‘fake’ han intentat suplantar la realitat sobretot en els dies clau del Procés, com són la celebració del referèndum, l’aturada de país, l’aplicació del 155, les eleccions del 21-D o l’empresonament dels Jordis i dels consellers de Carles Puigdemont. Un timeline de fets noticiables i notícies falses que mostra aquest gràfic a través de la tria de 20 moments clau.
Des del dia del referèndum i fins a l’1 d’octubre de 2018 els fets reals més rellevants tenen detectats com a mínim una ‘fake news’ que intenta distorsionar-los. En el cas de l’1-O, moltes de les informacions falses estaven relacionades amb la violència policial que es va viure durant aquella jornada. És el cas també del suposat nen que es va quedar paralític en una càrrega policial; la mort d’un policia a causa d’un infart; vídeos de càrregues dels Mossos però que eren de 2014 o el Whatsapp que va circular assegurant que només es va poder votar en 62 taules electorals.
El relat fals també va explicar, entre d’altres ‘fake news’, que l’article 155 va fer eliminar el català dels webs de la Generalitat o va fer córrer una suposada fitxa de la Interpol de Carles Puigdemont. També es van vessar rius de tinta inventada sobre el recompte de vots per part d’Indra durant el 21-D; el suposat frau a les targetes censals o l’empadronament massiu d’espanyols de cara a aquestes eleccions, a més del ball de xifres que va suposar el decret de Rajoy que facilitava la sortida d’empreses de Catalunya i al qual, entre d’altres empreses, no es va acollir Casa Tarradellas, tal com es va afirmar.
El timeline fals del Procés també acredita sancions per drogues a Oriol Junqueras i Jordi Sánchez a les presons madrilenyes; la campanya per recollir fons des de Suïssa per part d’Anna Gabriel o el suport amb estelades a la independència de Catalunya per part de la policia alemanya, entre moltes altres notícies falses.
De tots els fets històrics rellevants seleccionats, la celebració dels dos comicis clau, el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions al Parlament del 21-D, són els que generen més notícies falses. Per a ‘Maldito Bulo’, l’1-O representa el naixement del “boom de la desinformació” a Espanya. Un fenomen “com el que s’havia vist a altres països” i que té com a cúspide el desembre de 2017, el mes que acumula més trànsit de ‘fake news’. Durant aquest mes, van córrer fins a 34 ‘fake news’ per les xarxes socials, entre elles, la prohibició de la junta electoral de votar amb llaços grocs o la prohibició de garantir espais electorals als partits independentistes per al 21-D. També va ser mentida que els independentistes demanessin que es posés un llaç groc als sobres electorals, el tancament de l’Institut Ramon Llull de l’Alguer a causa de l’aplicació de l’article 155 o que el cosí d’Inés Arrimadas fos governador civil de Franco, malgrat que sí que ho va ser el cosí del seu pare.
Puigdemont, Ciutadans, 1-O i 21-D lideren el rànquing temàtic
Carles Puigdemont i Ciutadans, juntament amb els dos comicis més importants d’aquest període de la història de la Catalunya contemporània, l’1-O i el 21-D, són les temàtiques que han generat més notícies falses durant l’any clau del ‘Procés’.
Segons el relat fals, l’avi de Puigdemont va ser franquista; la revista satírica francesa Charlie Hebdo li va dedicar una portada a l’expresident i diversos jutges del Suprem van viralitzar videos en què cantaven “Puigdemont, a la presó”. Però també va difondre la fotografia d’una Inés Arrimadas fent la salutació nazi i una altra amb la bandera falangista; tuits falsos de la líder legitimant l’ús de la força a Catalunya o tuits d’Albert Rivera expressant la seva admiració per Franco i Primo de Rivera, entre d’altres.
Sobre l’1-O, la universalitat del cens va fer desmentir totes aquelles informacions que asseguraven que hi va haver més més votants que persones censades als municipis mentre que per a les eleccions del 21-D van córrer notícies falses com erar la primera vegada que l’ultradreta no es presentava a uns comicis o que Jordi Cañas anava de número 2 a la llista de Ciutadans.
El reconeixement exterior de Catalunya, la principal ‘fake news’
La radiografia de les ‘fake news’ del Procés revela que una bona part de la quinzena de notícies falses difoses pretesament per reforçar els posicionaments ideològics independentistes intentaven generar desinformació relacionada amb el reconeixement exterior de Catalunya. Aquesta és la intenció, entre altres exemples, de la falsa creació d’un segell per part d’Estònia o el tuit inexistent de la primera ministra escocesa en què reconeixia la república catalana.
En paral·lel, s’observa també una quarantena de ‘fake news’ contra el bloc ideològic constitucionalista. Ciutadans esdevé el partit més esmentat amb informacions que, més enllà de posar en boca titulars que no es van dir, també intenten relacionar els líders del partit taronja amb dictadures com el franquisme o el nazisme. En aquest bloc pren força la desinformació relacionada amb l’1 d’octubre, amb notícies sobre ferits per la policia que no es corresponen a la realitat. Un altre tema recurrent són els comicis del 21-D, amb el suposat frau a les targetes censals i el padró, el recompte de vots d’Indra o la prohibició de votar amb llaços grocs. Notícies totes elles falses que van córrer com a l’escuma en l’autopista de la desinformació política.
A l’altra cara de la moneda, la coincidència temàtica en la cinquantena de notícies que pretenien motivar la desinformació en favor de l’anomenat bloc constitucionalista es concentren, també, en tres batalles ideològiques: l’1 d’octubre, les eleccions del 21-D i la guerra de símbols pels llaços grocs. En el cas de la celebració del referèndum, aquestes notícies també invoquen a una violència inventada, en aquest cas, pels votants contra la policia, amb fotografies o vídeos de disturbis que no són d’aquell dia. En aquest bloc trobem la falsa campanya independentista per posar un llaç groc als sobre electorals; la falsa pressió a Whatsapp perquè canviés l’emoticona del llaç rosa a groc o la falsa fotografia de la dona amb el nas trencat per treure llaços grocs al parc de la Ciutadella que es va fer viral, però que en realitat es tractava de la fotografia d’una rinoplàstia a una ciutadana nord-americana de 2013.
Catalunya, la paraula més esmentada a les ‘fake news’
Catalunya és la paraula més recurrent si s’analitza textualment el conjunt de 120 informacions falses que van córrer durant l’any clau de ‘Procés’. Pel que fa a polítics, lideren el rànquing els dos principals contrincants: Carles Puigdemont seguit d’Inés Arrimadas mentre que els dos únics partits esmentats són Ciutadans i la CUP. En aquest any convuls de desinformació tenen rellevància també les paraules eleccions, policia, presos i república, per ordre de recurrència. Pel que fa a l’anàlisi de sentiments, és a dir, la informació subjectiva que intenta determinar la polaritat contextual i els estats emocionals, destaquen sobretot les paraules relacionades amb la violència, com ‘agredits’, ‘disturbis’, ‘càrregues’ i ‘sagnant’.
