Crític Cerca
Dades

Cronologia: 40 anys de lluita feminista a Catalunya

CRÍTIC recull les principals fites destacades del moviment feminista a Catalunya des de la Transició fins als nostres dies

14/11/2018 | 18:58

Manifestació feminista a Tarragona el 2016 / SÍLVIA JARDÍ – ACN

Aquesta cronologia recull algunes fites destacades del moviment feminista als darrers 40 anys, des del tardofranquisme, quan treballava de la mà del moviment obrer i veïnal per conquerir drets i llibertats per a les dones i per a tota la societat, fins a l’actualitat, en què viu un moment d’efervescència. Els sabers i les pràctiques emancipadores dels feminismes han diversificat i multiplicat el mateix moviment i s’han encomanat a altres moviments de canvi i al conjunt de la societat.

Juny del 1976, primeres Jornades Catalanes de la Dona

4.000 dones de grups feministes, de partits i d’associacions veïnals es troben al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Neix la Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya, assembleària, autònoma i independent de partits i d’institucions, que es vincularà a la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes.

1977, legalització dels anticonceptius

Per exercir el dret al propi cos i a l’educació sexual reivindicats el 1976, la xarxa DAIA (Dona, Anticoncepció i Avortament) importava anticonceptius i practicava avortaments il·legalment. DAIA va impulsar els primers centres de planificació familiar amb les vocalies de dones de les associacions veïnals.

Logotip d'Edicions la Sal / ARXIU

Abril del 1978, neix la Sal – Edicions de les Dones

La primera editorial feminista de l’Estat sorgeix de La Sal Bar Biblioteca de Dones a Barcelona i editarà la 1a Agenda de les Dones i funcionarà fins al 1990. Al maig es despenalitza l’adulteri, delicte pel qual moltes dones foren empresonades, i es crea la campanya d’autoinculpacions “Jo també sóc adúltera”.

Desembre del 1978, la Constitució espanyola estableix la igualtat formal entre homes i dones

L’article 14 rebutja la discriminació per raó de sexe, entre d’altres. Veus feministes critiquen que no preveu mesures per corregir les desigualtats estructurals de gènere ni protegeix els drets sexuals i reproductius de les dones.

Gener del 1979, derogació efectiva dels actes d’homosexualitat i lesbianisme a la Llei de perillositat social del 1970

La Llei perseguia també persones ‘trans’, bisexuals i prostitutes i es va derogar plenament el 1995. Les lesbianes podien anar a la presó o a manicomis i perdre la custòdia dels fills. El 1977, el Col·lectiu de Lesbianes Feministes de Barcelona, vinculat al Front d’Alliberament Gai de Catalunya, reivindica entitat pròpia.

1980, primeres jornades estatals de feministes independents a Barcelona

Radicals, independents i lesbianes feministes contràries a la doble militància en el moviment i en partits polítics formen el nou corrent, fruit de la ruptura entre el feminisme de la igualtat i la diferència. En les jornades estatals del 1979 a Granada, les dones de partits foren acusades de voler controlar el moviment.

1981, regulació del matrimoni i del divorci

L’Estat regula també la protecció de criatures nascudes fora del matrimoni i la pàtria potestat compartida. Des del 1976, el moviment feminista reivindicava l’abolició de les lleis que generaven discriminació i donava suport a les dones separades i acusades d’adulteri, a qui se’ls podia treure la custòdia de fills i filles.

1983, l’Ajuntament de Barcelona crea la primera casa d’acollida de dones maltractades

La gestiona el Grup L’Alba d’advocades i treballadores socials feministes, que també porta l’Equip d’Atenció a les Dones, recurs municipal que les deriva a la casa. Als anys vuitanta, la Comissió contra les Agressions a les Dones de la Coordinadora catalana fa campanyes contra les agressions sexuals al carrer.

1984, fi de la segregació escolar per sexes

La Llei orgànica del dret a l’educació estableix el dret a l’educació en igualtat de condicions i posa fi a la separació de nois i noies a l’escola, imposada des del 1939. Des del 1976, el moviment feminista reivindicava la coeducació com a principi educatiu i la revisió dels textos escolars.

1985, “Jo també he avortat”, campanya per la despenalització total de l’avortament

Al final de les jornades de 10 anys de lluita feminista, el moviment inicia una campanya de desobediència a la nova llei, que només permet avortar en cas de violació, de risc de malformació del fetus i de perill per a la salut física i psíquica de la dona. Es practiquen dos avortaments clandestins.

Ocupació d'un local al Poble Sec per reclamar un espai per al moviment feminista a Barcelona / L'ALTAVEU DEL POBLE SEC

Març del 1987, ocupació feminista de Ca la Dona

Un centenar de feministes ocupen un local municipal al barri del Poble-sec, a Barcelona, per reclamar la cessió d’un espai a l’Ajuntament. Onze dies més tard, la policia les desallotja amb gasos lacrimògens. A l’octubre aconsegueixen la cessió: Ca la Dona comença a funcionar el 1988 a la Gran Via.

1988, llibre lila del ‘col·le’

L’Assemblea de Dones de l’Ensenyament llança aquesta publicació pedagògica per treballar els drets de les dones als centres educatius i promoure aspectes relacionats amb la coeducació com la revisió del currículum escolar o l’ús del llenguatge no sexista.

1989, primer doctorat interdisciplinari i interuniversitari sobre dones

L’impulsa el Seminari Interdisciplinari de Dones de la Universitat de Barcelona, on es crea Duoda – Centre d’Investigacions de les Dones. Neix l’Institut Català de les Dones (ICD), que coordinarà les lleis i polítiques de gènere. Proliferen noves entitats de dones al món sindical, professional i social.

Juny del 1996, neix la Xarxa Feminista de Catalunya

Creada després de les jornades “20 anys de feminisme a Catalunya”, aplega unes 300 dones i 60 grups, de manera descentralitzada i amb ganes de reflexionar i fer ponts amb les noves generacions i amb els nous feminismes. El 1997, la Festa de la Comissió 8 de Març de Barcelona es fa al Centre Social Okupat Hamsa.

Febrer del 2001, tancada de dones migrades a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona

Reclamen obtenir el permís de residència al marge del seu estat civil i denuncien que la Llei d’estrangeria les condemna a la invisibilitat i a l’explotació. Hi ha tancades de migrants en 10 esglésies per exigir la regularització per arrelament. El 2005 naixerà la Xarxa de Dones Migrades de Catalunya.

2008, llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista

La llei és capdavantera perquè defineix i sanciona les diverses violències masclistes i reconeix la tasca del moviment feminista en la seva prevenció, atenció i erradicació. En el procés d’elaboració, liderat per l’ICD, hi participen grups del Consell Nacional de Dones de Catalunya i entitats expertes.

2010, nova Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs i salut sexual i reproductiva

Després d’una ofensiva ultracatòlica de tres anys contra les clíniques d’avortament acusant-les de fer avortaments il·legals, la llei de terminis dóna seguretat jurídica a les dones i al personal mèdic. El moviment feminista participa en la campanya “Jo no t’espero”, contra la visita del papa a Barcelona.

Reunió feminista durant el 15-M / FEMINISTES INDIGNADES

Maig del 2011, Feministes Indignades al 15-M

Espais i corrents diversos elaboren el manifest ‘La revolució serà feminista o no serà’ a la plaça de Catalunya. Al juny, el treball de la llar entra al règim general de la Seguretat Social. Neix Sindillar, Sindicat de Treballadores de la Llar. Un any més tard es crea la plataforma Prostitutes Indignades.

2012, ‘femblocks’, ‘babyblocks’ i piquets de cures a les vagues generals

El 29-M i el 14-N, diverses iniciatives feministes criden a la vaga general, social de cures i de consum per fer visibles tots els treballs i les persones que no computen a la vaga (aturades, precàries, treballadores domèstiques i sexuals, migrants sense papers…). El 2014 neix la Vaga de Totes.

Setembre del 2014, victòria parcial davant la contrareforma de la llei d’avortament del 2010

Després de dos anys de mobilitzacions de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, el Govern espanyol retira la reforma de la llei. Però el 2015 prohibeix a les menors avortar sense el permís de mares, pares i tutors legals. La Llei d’igualtat catalana del 2015 desobeeix la prohibició.

2015, sinergies estratègiques: “Feminismes i radicalitats democràtiques” i Feministes per la Independència

A l’abril es llança l’#AlertaFeminista per posicionar la paritat de gènere i les propostes feministes a les candidatures als comicis municipals i autonòmics. A la proposta ‘Independents del patriarcat’, Feministes per la Independència transversalitza la mirada feminista al procés constituent català.

2016, noves fites al dret al propi cos de dones, lesbianes i ‘trans’

El Departament de Salut de la Generalitat garanteix l’accés de dones soles i lesbianes a la reproducció assistida en la sanitat pública, com reclamava una campanya feminista, i llança un nou model d’atenció a les persones ‘trans’ capdavanter a Europa que no exigeix diagnòstic clínic per ser atès.

Pancarta a les jornades "Radical-ment feministes" / CA LA DONA

2016, 40 anys de moviment

Més de 4.000 dones, lesbianes i ‘trans’ participen en les jornades “Radical-ment feministes” al mes de juny a Barcelona, on es fa visible la riquesa i l’efervescència del moviment. Durant la inauguració, una acció de dones migrades i racialitzades denuncia el “racisme” dels “feminismes blancs catalans”.

2018, una vaga feminista històrica

El 8 de març de 2018, la vaga general, social, de consum i de cures convocada pel moviment feminista a escala internacional va convertir-se en una jornada històrica: 170 estats d’arreu del món van adherir-se a la convocatòria. Es calcula que, en l’àmbit laboral, més de 6 milions de dones a l’Estat espanyol van fer vaga. Les xifres d’assistència a les manifestacions feministes van convertir la mobilització en una de les  més massives que s’han vist mai a les ciutats d’arreu: mig milió a Barcelona, 10.000 a Tarragona i 8.000 a Lleida i a Girona.

* Aquest contingut forma part de la revista ‘Feminisme(s)‘, guanyadora del premi Montserrat Roig 2018 de l’Ajuntament de Barcelona en la categoria de periodisme social.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies