Crític Cerca
Dades

Desordres de l’alimentació: quan la salut exigeix un canvi social

30/05/2016 | 00:10

TAC bona
Les mides impossibles de les nines Barbie comencen a ser arraconades / Foto: [email protected]

El 28 de maig va ser el dia internacional de la salut de les dones. Per això, avui escrivim sobre Trastorns de Conducta Alimentària (TCA), ja que són malalties on els rols de gènere hi intervenen directament. Els TCA no són les úniques malalties on els rols i estereotips juguen un paper determinant tant en la seva vivència com en el seu tractament (les dades a www.iqobservatori.org mostren diferències). Però, en tant que trastorns mentals, les persones que els viuen s’han d’enfrontar a les dificultats del dia a dia i, a més, a l’estigma social que existeix en relació a la salut mental.

Segons dades de l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia), l’11,5% de les dones d’entre 15 i 29 anys estan en risc de patir trastorns de conducta alimentaria. Es tracta de la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent i juvenil amb un total de 26.000 noies i 2.000 nois que viuen aquests trastorns. En el 20% dels casos, l’anorèxia i la bulímia poden esdevenir malalties cròniques. El 6% dels casos d’anorèxia crònica acaben amb la mort. 

gràfic 1

Pel que fa al perfil de les persones diagnosticades, a més de l’augment dels nois, trobem que el col·lectiu afectat ja no són només les persones joves, ja que més de 60% de les consultes rebudes per l’ACAB l’any 2012 eren de persones de més de 20 anys.

Tot i això, les dades i les definicions tracen un dibuix molt mèdic dels TCA. I és que la línia que separa les persones que estan diagnosticades de les que no resulta més fina del que sembla. Raquel Linares i Sònia Ferri, psicoterapeutes d’un centre de Barcelona que aborda els TCA, reflexionen sobre algunes de les claus per entendre els desordres en l’alimentació.

Més enllà del diagnòstic, hi ha conductes que es promouen i que afecten gran part de la ciutadania. I és que l’emmirallament pel cos, la falta d’autoestima i la insatisfacció, s’interposen en el dia a dia de moltes persones. La detecció de trastorns mentals entre les joves creix amb celeritat i “cal preguntar-se què estem fent malament”, exposa Linares, apel·lant al fet que només s’intenta trobar solucions quan els problemes ja són al damunt. És per això que centra l’atenció en la importància de l’educació: “L’art d’educar ha d’ajudar als infants a trobar els propis colors amb què dibuixar-se”.

IQ_Info_Anorexia-Bulimia

La porta d’entrada a un Trastorn de Conducta Alimentària

Les dietes, les operacions estètiques i la por a l’envelliment són comportaments de la no acceptació del cos que són molt estesos socialment i que afecten, directament, a l’autoestima de cada persona. La identificació d’un TCA va més enllà del propi diagnòstic: l’entrada al diagnòstic passa, prèviament, per la detecció d’uns canvis en el comportament d’una persona en relació a l’alimentació i el seu cos. Reduir quantitats, la preocupació pels aliments i la seva combinació, el fixament per les calories, són senyals pròpies que ajuden a detectar que alguna cosa passa. Linares afirma que, “moltes vegades, la porta d’entrada a un TCA és la dieta”. Tal com veiem al següent gràfic, les dones fan més dietes que els homes, però la diferència és especialment alarmant en el cas de les dietes per perdre pes o mantenir-lo en pràcticament tots els grups d’edat. Aquesta pràctica pot suposar el pas cap a un trastorn quan la persona acaba controlant o descontrolant, de forma obsessiva, allò que menja i com ho menja.

gràfic 2

El cos, un producte modificable

Les exigències corporals cada vegada són més plausibles avui en dia i “podríem dir que estem fregant l’epidèmia”, alerta Linares, ja que tot el que té a veure amb la no acceptació de la naturalesa pròpia de cada persona acaba provocant molta insatisfacció perquè mai s’està a l’alçada. Sònia Ferri diu que “el cos s’ha convertit en un producte modelable i les empreses d’estètica, cosmètica i d’alimentació se n’aprofiten i facturen milions d’euros”. Davant aquest context de pressió i obsessió corporal, ambdues terapeutes destaquen el reforç positiu amb què es potencien alguns comportaments: “Estàs molt guapa, t’has aprimat?”.

Ferri anomena els TCA com els símbols més visibles de la vergonya corporal i parla dels nivells d’intensitat amb la que es viu aquest malestar. “A més intensitat, més potent haurà de ser el bàlsam que utilitzo”, exposa, i destaca que la majoria de persones utilitzem recursos externs per apaivagar el malestar.

L’estaca de la norma: un trastorn amb marca de gènere

Tenen els rols de gènere alguna cosa a veure amb els TCA? Segons Ferri, i tal com hem vist a les dades, sí. D’una banda, les dones es troben més exposades a les exigències estètiques, un factor desencadenant important. Però el rol femení de l’anul·lació també és cabdal. Ferri assenyala alguns dels missatges culturals que rebem les dones com: calla, no opinis, has d’estar sempre disposada, i afegeix que, d’altra banda, es podria entendre que les psicopaties afecten més el gènere masculí per alguns missatges com ara “sigues fort i no mostris el que sents”. Així, la imatge de la feminitat, fràgil, àgil i complaent, no s’allunya d’allò que es busca en un cos prim i en el model femení.

danielle helm
Foto: Danielle Helm

Una cultura anestesiant i desconnectada de les emocions

L’èxit, la competitivitat i el materialisme són alguns dels valors que imperen en el sistema que ens empara i afecten, directament, a la construcció i desenvolupament de les persones. La rapidesa i la inèrcia amb què es viu el dia a dia no permet que ens aturem a descobrir i construir el que volem de nosaltres. Linares destaca la importància de l’educació emocional i l’esperit crític envers el que ens envolta, i mostra preocupació perquè el sistema educatiu treballi les qüestions emocionals i els factors protectors individuals, ja que “en el món que vivim, que és extremadament exigent, cal que les persones creixin amb autoestima i sense por a qüestionar el que ve de fora”. I és que hi ha dibuixos que venen donats amb l’exigència de no sortir de la línia. En aquest sentit, Linares afirma que “ens marquen una sèrie de pautes de com cal ser i el pitjor de tot és que tothom les compra” i parla del mimetisme social com a una de les grans estaques de la societat perquè “les persones ens acabem sobreadaptant molt”.

Més enllà de la patologia: l’efecte balsàmic dels TCA

La metàfora d’una pila de monedes és un bon recurs per exposar la complexitat i transfons d’un TCA. Si la base de la pila no està ben encaixada, les peces de baix poden fer grinyolar tota la resta. Segons Ferri, un TCA es pot explicar com un mecanisme de protecció per evitar que la pila de monedes s’esfondri. Tot el que la persona canalitza en el cos i el menjar va més enllà de la part simptomàtica. És per això que una manera d’abordar els TCA és a partir de la idea que el símptoma clínic reflecteix dèficits i conflictes psicològics, interns i externs; que es troben interrelacionats. Conflictes que la persona no pot resoldre de manera satisfactòria per ella mateixa. És per això que no només és important treballar el restabliment físic i alimentari sinó que també, i paral·lelament, cal treballar sobre la problemàtica subjacent: què hi ha en el recorregut vivencial d’aquella persona que l’ha fet aferrar-se a un desordre de l’alimentació. “Cal escoltar i descobrir quina funció té el TCA en la història de cada persona”, detalla Ferri.

Testimoni d’Alys Samson Estapé: “La imperfecció em farà lliure”

“Descobrir que la meva experiència va més enllà del diagnòstic ha estat vital“. Li van diagnosticar anorèxia als 13 anys, però fins als 20 no va rebre acompanyament psicològic. Després de molts anys rebent assistència en diversos centres, que només focalitzaven l’atenció en el restabliment alimentari, va començar un tractament terapèutic que la va ajudar a descobrir l’encaix de peces de la seva història. “Ara puc dir que em sento molt afortunada”.

“De molt petita, sempre rebia inputs i valoracions molt positives de tot el que feia i vaig acabar enganxant-me a la necessitat de rebre’ls constantment. Em feia molta por fallar perquè sentia que sempre s’havia esperat que fos perfecte. No m’ho podia permetre i mai n’hi havia prou”. Els colors que dibuixaven l’Alys eren la perfecció i la complaença, unes pràctiques que havia incorporat ben abans del diagnòstic del TCA. “Sempre m’adaptava per agradar a tothom i sentia que m’havia de mantenir fèrria en aquesta posició. Als 13 vaig veure en el menjar una eina de control per no canviar. Recordo mirar-me un dia al mirall, m’agradava. Em deia: Si vols seguir així no mengis perquè t’engreixaràs i deixaràs de ser perfecte”. Les experiències amb el bulling també van ser decisòries. Resumeix la seva vivència amb “Viure amb por entre el fracàs i l’èxit, sempre vinculat al què esperaven les altres. Ser perfecte sense passar-me, perquè si no, podia ferir-les. He carregat molta culpa i sensació de responsabilitat”. I és que havia desaparegut físicament i psicològica.

Després de quatre anys de treball personal, es mira el seu voltant i no hi veu res casual. “Penso que vivim en una societat molt exigent. Sempre hem d’estar disposades. Prioritzem tot allò relacionat amb la productivitat i no escoltem res més”. I es diu: “Sento que m’han estafat. Vaig comprar un model que m’ha destrossat. El feminisme és un eix que m’està ajudant molt: diem que ‘No’ al model de dona irreal i perfecte que se’ns ven, una cosa que he treballat sempre amb la meva psicòloga. Ella em deia: Alys la imperfecció et farà lliure. Per això, per a mi, el treball personal és una qüestió política, és anar a contracorrent. Acceptar-se en una societat on ningú s’accepta”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (enviament: desembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies