Crític Cerca
Dades

D’on sortiran els vots de la CUP el 10-N?

Analitzem amb dades les possibilitats de l'esquerra independentista d'entrar al Congrés i quins partits podrien sortir-ne perjudicats

28/10/2019 | 19:00

La candidata de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, en una roda de premsa amb militants i càrrecs electes. ACN

La participació de la CUP en unes eleccions generals és inèdita. Per això, plana la incògnita sobre les possibilitats reals que té la candidatura d’obtenir representació al parlament espanyol. Sabem que l’electorat català es comporta de manera diferent en cada tipus d’elecció, i, per tant, fer prediccions sobre les eleccions generals a partir del que ha passat en altres tipus de comicis és imprudent. Tot i això, sembla també que el clima polític a priori podria afavorir una irrupció de la CUP a Madrid: el fort debat en l’opinió pública catalana sobre la sentència de l’1-O i l’actuació dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional durant les protestes posteriors són un bon terreny de joc per a la formació de l’esquerra independentista.

Per tot plegat, hi ha indicis raonables que la CUP pot fer un bon resultat en aquestes eleccions i obtenir representació, com a mínim, a la demarcació de Barcelona. Segons una enquesta d’El Periódico, la formació anticapitalista podria aconseguir 4 diputats i enfilar-se fins a gairebé el 8,9% dels vots. Tot i això, cal ser prudents sobre les opcions de la CUP: les enquestes que hem anat coneixent aquests dies són, en la seva gran majoria, fetes a escala estatal i, per tant, tenen molt poca precisió per estimar la intenció de vot a escala catalana: aquesta d’El Español, per exemple, li donava entre 1 i 3 diputats, però en d’altres resulta impossible determinar si l’esquerra independentista entrarà o no al Congrés.

La barrera dels 90.000 vots a Barcelona

En tot cas, a falta de més dades, pot resultar útil mirar de dimensionar el que necessitaria la CUP per entrar al Congrés dels Diputats. Com hauria de ser el resultat de la CUP per obtenir representació el 10-N a Barcelona? Evidentment, la resposta depèn de la participació. En les eleccions generals hi opera un llindar del 3% per obtenir representació. Aquest llindar és només teòric, i no efectiu, en les demarcacions petites. Però a Barcelona sí que és la barrera real. Aquesta barrera serà més o menys exigent en funció de quanta gent hi participi. Així, amb una participació del 50%, només caldrien uns 60.000 vots per obtenir-hi representació. Si la participació fos del 75%, el llindar pujaria fins a gairebé els 90.000 vots. I, si arribés al 80%, el llindar superaria els 95.000.

Són molts o pocs? Un punt de referència raonable, a priori, ens el poden oferir els resultats que va obtenir el Front Republicà (FR) a l’abril. Tot i que l’FR no representava el conjunt de la CUP –i, potser, era atractiu per a alguns sectors aliens a l’espai tradicional cupaire–, i, tot i que des de l’abril fins ara han canviat moltes coses, és un cas suficientment proper perquè el prenguem com a punt de referència, sense determinismes. El Front Republicà hi va obtenir 84.402 vots, cosa que, amb una participació del 78%, els va fer quedar-se per sota del 3% necessari. Amb la mateixa participació, la CUP hauria d’obtenir uns 9.000 vots més que l’FR per entrar al Congrés. Si la participació es quedés al voltant del 70%, amb el mateix resultat ja obtindria, amb molta probabilitat, algun escó. I, si estigués per sota, doncs només repetint els resultats de l’FR ja li sobrarien vots a la CUP per entrar. En la gràfica 1 hi representem aquestes diferències en funció de la participació.

Qui ha de patir més per la irrupció de la CUP?

D’on han de venir aquests vots? A qui poden perjudicar? Tot i que sense dades fresques és difícil de dir amb precisió, ens podem fixar en què van fer el 28-A els votants de la CUP de les darreres eleccions al Parlament, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La lògica d’aquest exercici rau en el fet que, tot i que el comportament varia en funció de la cita electoral, un votant que ha dipositat ja la papereta de la CUP en una ocasió recent és més probable que ho torni a fer.

Doncs bé, a grans trets el que diuen les dades del CEO –que cal prendre amb prudència, perquè parlem de mostres petites– és que l’electorat cupaire del 2017 en les eleccions espanyoles del 28-A es va repartir entre el Front Republicà (un terç, aproximadament) i ERC (un altre terç). De fet, és majoritari el bloc de votants de la CUP del 2017 que el 28-A va votar ERC (35%) respecte al que va votar el Front Republicà (27,5%). El terç restant, al seu torn, es va distribuir en tres grups de mida semblant, si fa no fa: uns van votar En Comú Podem, uns altres JxCat i la resta es van abstenir o van votar blanc/nul.

Aquestes dades, lògicament, no ens diuen d’on vindran ara els vots de la CUP, però sí que ens donen una idea de quines són les formacions que és més probable que pateixin transvasaments cap a la CUP si els cupaires milloren els resultats del Front Republicà.

En tot cas, totes aquestes dades només ens proporcionen un punt de referència per saber què podem esperar de la irrupció de la CUP. Però en cap cas són elements de predicció. La predicció electoral en un context polític tan intens i volàtil com el que vivim és un esport de risc. Caldrà estar atents a les enquestes d’intenció de vot que es publiquin més a prop de les eleccions, especialment si es refereixen estrictament a Catalunya, perquè les que es fan amb mostra estatal tenen molt poca precisió per estimar el repartiment d’escons a Catalunya.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació