Crític Cerca
Dades

ERC, els Comuns i el PSC: quin programa electoral s’assembla més?

Els programes d'ERC i de Barcelona en Comú coincideixen en 34 de les 41 mesures analitzades. Les coincidències dels Comuns i del PSC es limiten a 13 punts, i, en el cas de Valls, a només 6

05/06/2019 | 18:19

Ernest Maragall, Ada Colau, Jaume Collboni i Manuel Valls. Foto: ACN

La calculadora electoral treu fum a la ciutat de Barcelona. Després del triomf històric a les urnes, Esquerra Republicana, amb Ernest Maragall al capdavant, reivindica l’alcaldia i busca un acord bilateral amb els Comuns. En paral·lel, Ada Colau insisteix a reeditar un tripartit d’esquerres, malgrat que podria governar amb els socialistes gràcies a una investidura propiciada per Manuel Valls i els sis regidors de la candidatura BCN Canvi, apadrinada per Ciutadans. Enmig de la negociació, CRÍTIC, en col·laboració amb StoryData, s’ha volgut fixar en les coincidències de programa que tenen ERC, BComú, el PSC i BCN Canvi-C’s, per comprovar quins són els pactes ideològicament més naturals a partir de les propostes de cadascun d’ells amb relació als grans temes de ciutat.

Storydata ha analitzat un total de 41 mesures incloses als programes electorals dels 4 partits i relacionades amb 10 grans àmbits d’interès de la ciutat: habitatge, seguretat, aigua i energia, turisme, educació, mobilitat, urbanisme, feminismes, ciutat refugi i ecologia i medi ambient. Del total de mesures electorals analitzades, BComú i ERC coincideixen en 34 propostes, cosa que representa un 83% de sintonia política. En canvi, els Comuns i el PSC només coincideixen en 13 punts (un 32% de coincidència). En tots aquests casos, però, es tracta de mesures que també preveu el programa d’ERC. Així doncs, el tripartit d’esquerres que proposen els Comuns coincidiria en un terç de les propostes electorals. El gràfic següent detalla les coincidències i les divergències dels quatre partits en els 15 àmbits de ciutat principals.

En canvi, el nivell de coincidència dels tres partits d’esquerres amb la formació de Manuel Valls és molt més limitat. Els Comuns i el partit de Manuel Valls només coincideixen en sis mesures programàtiques: pobresa energètica, aparcaments dissuasius, Pla de barris, mesures de suport a la comunitat LGTBI, reforma del zoo i TMobilitat.

Manifestació per reclamar una nova llei que garanteixi el dret a l'habitatge al maig del 2017 / ÀLEX RECOLONS

Habitatge: més pisos socials però amb matisos segons el partit

Els quatre partits inclouen als seus programes la promesa de més habitatge social però amb diferències. BComú proposa ampliar el parc d’habitatge públic amb 1.500 habitatges anuals i ampliar la seva mesura estrella: passar del 30% al 50% la reserva d’habitatge social en obra nova, en aquest cas a cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, l’Eixample, el Poblenou i el Poble-sec). ERC també defensa el 30%, però que Manuel Valls el vol “revisar”. El PSC no esmenta la qüestió del 30% en el seu programa. Sí que parla de construcció de nou habitatge: els socialistes volen construir 1.000 habitatges l’any, mentre que ERC no posa una xifra concreta de construcció, sinó una xifra d’inversió: un 25% de la inversió municipal per incrementar el parc públic d’habitatge. Pel que fa al programa de Manuel Valls, afirma que construirà 10.000 habitatges en 8 anys, un 75% dels quals de lloguer social.

Per aconseguir més pisos de protecció oficial, davant la manca de sòl públic, algunes fórmules que proposa el programa d’Ada Colau són la divisió d’habitatges més grans de 80 metres quadrats de persones que viuen soles, per ajudar-les a pagar el lloguer, o convertir els baixos comercials d’alguns carrers en lloguer social, com també proposa el programa de Jaume Collboni. Els socialistes també proposen crear àtics de lloguer per a joves, que sorgirien de la rehabilitació d’edificis, mentre que la proposta de Maragall implica incentivar el canvi d’ús d’oficines a habitatges.

Per frenar l’escalada de preus del lloguer, un dels mals de la ciutat, el programa de Maragall preveu la mesura estrella dels republicans: una nova regulació del lloguer a través del Codi civil català, que permeti allargar la durada mínima dels contractes entre 6 i 10 anys. També Colau aposta per regular els lloguers, mentre que Collboni aplaudeix els canvis legals impulsats pel PSOE per modificar la Llei d’arrendaments urbans. Això, mentre que Manuel Valls proposa impulsar més habitatge privat per generar oferta i abaixar els preus.

En relació amb la lluita contra l’assetjament immobiliari, BComú proposa una bústia ciutadana de denúncia de males pràctiques, i ERC, una bossa específica d’advocats de torn d’ofici per a l’habitatge. Per evitar desnonaments, tant ERC com BComú proposen modificacions legals per eliminar els desnonaments amb data oberta. Per la seva part, el PSC promet una “subvenció reemborsable” antidesnonament per a persones en risc de pèrdua de l’habitatge per impagament de la hipoteca, acompanyada d’un pla d’orientació laboral.

Tant BComú com ERC també proposen mobilitzar pisos buits. Colau promet sancionar aquells que faci més de dos anys que estiguin inhabitats i crear una taxa que gravi aquest tipus d’habitatge, a través d’un recàrrec de l’IBI. ERC proposa també impulsar la recaptació del 50% del recàrrec dels habitatges buits previst en la Llei reguladora d’hisendes locals, entre altres mesures.

Els republicans i els socialistes també tracten de les ocupacions d’habitatges. Maragall proposa un protocol de detecció d’ocupacions irregulars, mentre que Collboni promet crear mecanismes “més àgils” en cas d’ocupacions. D’altra banda, Ada Colau es queda sola per lluitar contra els fons voltor a través d’una mesura concreta: la compra de pisos i d’edificis sencers per convertir-los en habitatge públic.

Un venedor ambulant a Barcelona desmunta la parada davant la presència de la Guàrdia Urbana / CARLOS MORENO

Seguretat: més Guàrdia Urbana amb diferències d’increment

En l’àmbit de la seguretat, les quatre formacions proposen augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana. Mentre ERC no xifra aquest increment, BCN Canvi-Cs proposa augmentar el cos amb 1.500 efectius; el PSC promet 1.000 agents més i BComú ho rebaixa a 400, una mesura que només el programa d’Ada Colau recorda que està lligada a una autorització de l’Estat, ja que la llei actual no permet incrementar les plantilles de les policies locals. BCN Canvi-Cs, el PSC i BComú també reclamen més mossos d’esquadra, malgrat que només Ada Colau xifra aquesta necessitat en 600 agents. Valls, Maragall i Collboni també es comprometen a restituir la USP, la unitat d’intervenció ràpida de la Guàrdia Urbana. A més, Maragall i Valls aposten per mancomunar serveis de seguretat amb l’àrea metropolitana.

Pel que fa a la lluita contra els narcopisos, ERC aposta per crear una unitat específica d’investigació, mentre que el PSC promet impulsar una junta local de seguretat monogràfica. BComú aposta per continuar amb el treball d’investigació i detecció de la Guàrdia Urbana, mentre que BCN Canvi-Cs parla d’aplicar “disciplina urbanística” i coordinació policial per posar fi als narcopisos.

El ‘top manta’ també és un dels punts que destaquen els quatre partits. Tant ERC com el PSC i BComú incideixen en la necessitat de buscar alternatives socials i d’inserció laboral per als ‘manters’, mentre que BCN Canvi-Cs deixa en mans policials la gestió del fenomen.

D’altra banda, només ERC i BComú parlen sobre el cos de bombers. Les dues formacions aposten per feminitzar la plantilla i dediquen un punt a la nova caserna de l’Eixample, que ha d’incloure també el centre de gestió d’emergències. En aquesta qüestió hi ha un matís de diferència entre els dos partits: mentre que ERC es compromet a construir-la, BComú reclama a la Generalitat que la construeixi, que és qui en té la competència.

Torre Agbar, d'Aigües de Barcelona / ARXIU

Aigua i energia: només ERC i BComú aposten per la remunicipalització

Tant ERC com BComú aposten per remunicipalitzar el servei de l’aigua, per tal que Aigües de Barcelona sigui de gestió pública. Pel que fa a la lluita contra la pobresa energètica, ERC la integra aquesta lluita dins del capítol dedicat a l’habitatge i ho vincula amb el foment de les energies renovables i aïllaments tèrmics, dintre de les polítiques necessàries de rehabilitació del parc existent. En canvi, BComú dedica tot un capítol a aquest tema vinculant-lo, també, amb l’impuls de l’autoproducció energètica i energies renovables, però també lluitant contra l’oligopoli de les companyies subministradores d’electricitat, d’aigua i de gas. Així mateix, volen apoderar la ciutadania informant-la de les maneres d’estalviar a les seves factures (mitjançant els punts d’assessorament energètic), alhora que desitgen consolidar la companyia elèctrica pública, Barcelona Energia, creada en el mandat anterior. També, des d’una perspectiva social i de gènere, defensa el dret a l’energia per a tots els col·lectius més desafavorits.

El PSC, per la seva banda, vol doblar els serveis de suport per a la millora de l’eficiència energètica, com a mesura d’atenció específica al tema. Pel que fa a BCN Canvi-Cs, coincideix amb BComú en l’impuls dels punts d’assessorament energètic com a eina d’informació a la ciutadania en situació d’exclusió residencial que viu a la ciutat.

Acció reivindicativa d'Arran contra el turisme massiu / ARRAN

Turisme: tots contra els pisos turístics sense llicència

Els pisos turístics il·legals són el cavall de batalla compartit en la gestió del turisme a la ciutat. Els Comuns insisteixen a mantenir les sancions i blindar urbanísticament l’ús d’habitatge, a més de gravar a través de l’IBI l’ús turístic dels immobles, com també insisteixen els republicans, dins d’un pla de xoc basat en la inspecció. Per contra, els socialistes proposen millorar les “fórmules de regulació” d’aquest tipus d’allotjament i promoure el foment de la convivència entre els turistes i la ciutadania, amb una gestió orientada a la “socialització dels beneficis que aporta el turisme”. Per contra, el programa de Manuel Valls preveu tolerància zero per als pisos turístics sense llicència, però també eliminar la prohibició “generalitzada” d’allotjaments turístics, i proposa regular “l’intercanvi de pisos entre particulars per motius turístics”, com també proposa ERC a través de l’elaboració d’una ordenança.

BComú i el PSC també coincideixen a reclamar a la Generalitat la recaptació total de la taxa turística i dedicar el 100% a pal·liar els efectes del turisme a la ciutat, mentre que ERC es limita a demanar “una major participació”.

Els quatre partits fan esment de la necessitat que el turisme sigui sostenible i que es freni la gentrificació, un últim punt del qual no en parla el programa de Manuel Valls. Com a propostes concretes dels partits, destaca la regulació del nombre de persones dels grups guiats que fa Ada Colau; la proposta de la nova marca Always Barcelona per part del PSC; l’impuls al turisme sanitari per part de Manuel Valls o la creació d’una taula de coordinació de la gestió del turisme amb la Generalitat, per part de Maragall.

La lluita contra la segregació escolar és una de les claus dels programes electorals / ROGER SEGURA – ACN

Educació: la segregació escolar, un cavall de batalla comú

La lluita contra la segregació escolar, una de les assignatures pendents del sistema educatiu català, és un dels principals punts relatius a l’ensenyament a la ciutat que comparteixen BComú, ERC i el PSC però que BCN Canvi-Cs no esmenta al seu programa electoral. Maragall proposa un pla de xoc contra la segregació i, juntament amb Colau, coincideixen a promoure les oficines municipals d’escolarització com a mesura per permetre l’escolarització equilibrada, mentre que el PSC no concreta els “instruments propis” que promourà per “evitar la concentració d’alumnat i els centres estigmatitzats”.

Pel que fa a l’educació de 0 a 3 anys, els socialistes aposten per la universalitat de les escoles bressol; els Comuns volen incrementar l’oferta de places, amb 9 escoles ja projectades, mentre que els republicans aposten també per ampliar la xarxa de centres públics i proposen revisar el sistema de tarifació social. Pel que fa a Valls, proposa ajuts a les famílies desafavorides que es vegin obligades a optar per l’escola bressol privada.

Sobre les beques de menjador, tant el PSC com ERC i BCN Canvi-Cs proposen incrementar-ne la cobertura, mentre que els Comuns aposten per consolidar aquest instrument com a “garantia d’equitat”. En el cas dels republicans, preveuen la creació d’un programa d’esmorzars als centres que ho requereixin.

Un home circula pel carril bici de l'avinguda del Paral·lel / LAURA FÍGULS / ACN

Mobilitat: a favor del tramvia per la Diagonal

La connexió del tramvia per la Diagonal és un dels principals punts d’acord en matèria de mobilitat. Tant ERC com els Comuns i el PSC ho tenen clar i aposten per la unió. En canvi, Valls no s’hi refereix.

Els quatre partits aposten per nous models de la TMobilitat , però hi ha certes discordances. ERC parla de racionalització de les tarifes del transport públic amb l’entrada en vigor d’aquest títol. Els Comuns parlen de la integració amb el Bicing i prefereixen parlar de condicions especials per a la T-16 sense lligar-ho a l’aparició de la T-Mobilitat. El PSC parla de la urgència de l’entrada en vigor de la T-Mobilitat tenint en compte paràmetres com l’edat o el sexe. I Valls aposta per polítiques de gratuïtat per al jovent també coincidint amb la creació de la T-Mobilitat.

En relació amb la instauració de peatges ‘verds’ a la ciutat, com passa a Londres amb l’objectiu de reduir l’entrada de vehicles, només ERC porta al seu programa un “peatge de toxicitat” aplicable en funció del grau de contaminació i del nivell d’ocupació de vehicles.

Tant ERC com BComú i BCN Canvi-Cs aposten per construir aparcaments dissuasius a l’àrea metropolitana i tots dos partits aposten pel fet que aparcar a la ciutat sigui de pagament, amb el desplegament de l’àrea verda a tota la ciutat. Els republicans i els Comuns també coincideixen en el desplegament de les zones 30 per evitar l’excés de velocitat dels vehicles i en l’impuls dels carrils bici en calçada i no en vorera. Sobre aquest últim punt, el PSC parla de “reformular” el desplegament dels carrils bici segregats i “repensar” aquells que tinguin poc ús o causin més congestió. Això, mentre que el programa de Manuel Valls critica la “implementació massiva” de carrils bici, “en molts casos sense planificació prèvia”, i parla de “repensar” les vies pacificades i analitzar “punts crítics” on hi hagi “incomoditat de vianants o bicicletes”.

Pel que fa al taxi, tant ERC com BComú aposten per desplegar un reglament que reguli la proporció i les condicions d’explotació dels taxis i dels VTC. Valls aposta per un pla de millora de la “capacitat competitiva” del sector, mentre que el PSC només s’hi refereix en relació amb el vehicle elèctric i la flota adaptada.

Sobre infraestructures pendents, tots quatre partits aborden la necessitat de la finalització de l’L9 del metro. ERC i Valls, també de la línia 10.

La superilla, un dels projectes estrella del primer mandat d'Ada Colau. Foto: ACN

Urbanisme: Colau es queda sola amb les superilles

Només Colau continua apostant amb fermesa per les superilles. Collboni el considera un projecte “fallit” i, segons Valls, necessita un replantejament. Ara bé, Maragall no hi fa cap referència.

En canvi, pel que fa als grans projectes d’urbanisme, hi ha certa concordança. La Sagrera, les rondes, Montjuïc i la reforma del litoral barceloní surten en tots els programes. Colau i Maragall parlen als seus programes d’acostar la ciutat al Besòs i promoure la connectivitat amb els barris de Collserola.

Als seus programes, tant Colau com Collboni parlen del Pla de barris. Mentre que els Comuns prometen enfortir aquesta bossa d’ajudes, els socialistes parlen de reformular-lo des d’una perspectiva “integral”. Un nou model que també promet Manuel Valls.

Una imatge de la manifestació massiva del 8 de Març a Barcelona. Foto: ACN

Feminismes: abolició o regulació de la prostitució?

Tant ERC com BComú i el PSC inclouen un epígraf als seus programes electorals dedicat als feminismes, amb l’objectiu de desplegar polítiques amb perspectiva de gènere de manera transversal en totes les àrees de gestió municipal, per combatre la desigualtat entre homes i dones. Un àmbit de gestió que no preveu el programa de BCN Canvi-Cs, que el limita al disseny d’un pla integral contra la violència masclista. En el desplegament d’aquest epígraf, Maragall i Colau coincideixen en mesures com la d’incloure clàusules de gènere en la contractació pública, trencar la bretxa salarial i reforçar els serveis d’atenció a les dones, dos últims punts que també subratlla Collboni. Tots tres partits també aposten per mesures que treballin per democratitzar les cures.

Per contra, només BComú, el PSC i BCN Canvi-Cs parlen sobre prostitució al seu programa electoral, però des de perspectives oposades. Els Comuns proposen garantir a les treballadores sexuals espais perquè puguin desenvolupar la seva activitat en “condicions sanitàries, de seguretat i d’autonomia adequades”, mentre que els socialistes aposten per una ciutat abolicionista, amb la promesa d’elaborar una ordenança contra la prostitució. BCN Canvi-Cs, a més, promet incrementar els efectius policials per lluitar contra el fenomen.

Totes quatre formacions, però, dediquen una atenció especial a les polítiques en favor del col·lectiu LGTBI. Ara bé, si Colau, Maragall i Collboni hi dediquen un capítol amb diverses propostes, el programa de Manuel Valls es limita a defensar els drets d’aquest col·lectiu, sense desgranar cap mesura concreta.

Refugiats de la Casa Bloc es concentren per denunciar la seva situació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona / CLÀUDIA CAMPOS – ACN

Ciutat refugi: coincidència entre els republicans i els Comuns per l’empadronament de migrants

Tant ERC com BComú aposten per l’empadronament actiu de les persones migrades. Una de les principals aportacions del programa d’Ada Colau és la creació d’un centre al port de la ciutat amb l’objectiu d’articular les diverses entitats vinculades al salvament marítim, l’acollida de refugiats i l’acció humanitària. Una altra és el document de veïnatge per acreditar l’arrelament dels ciutadans en situació irregular amb l’objectiu d’evitar l’internament al CIE o l’expulsió del país. Entre altres mesures, ERC aposta per establir un “Circuit Integral d’Acollida, Acomodació i Accés a la Ciutadania” que formi i informi, acompanyi i faciliti les eines necessàries per garantir “la igualtat d’oportunitats”.

El PSC també hi dedica diverses mesures centrades en els serveis d’atenció per a la integració, com també programes de coneixement de l’idioma i de foment de l’ocupació de les persones migrades. En paral·lel, el programa de Manuel Valls té un punt dedicat a la gestió dels nouvinguts en què parla de “responsabilitat” en l’organització de “la immigració” per evitar “l’efecte crida”. Un dels objectius marcats per BCN Canvi-Cs és establir una carta de drets i deures als migrants.

Panoràmica de Barcelona / Foto: ADINAVOICU

Ecologia i medi ambient: a favor del nou zoo

Els quatre programes coincideixen en la urgència i necessitat de la lluita de Barcelona contra el canvi climàtic, la reducció i gestió de residus, la disminució d’emissions de CO₂ i l’increment d’energies renovables. Pel que fa a l’entitat creada en el darrer mandat, Barcelona Energia, tant el programa d’ERC com el de BComú coincideixen en el seu impuls en el proper mandat, apoderant-la com a instrument de canvi en l’energia a la ciutat. BCN Canvi-Cs i el PSC no mencionen cap acció al voltant d’aquesta nova subministradora d’energia.

ERC, BComú i BCN Canvi-Cs coincideixen en l’augment del verd per incrementar l’ombra a l’espai públic. Mentre que el programa de BCN Canvi-Cs detalla que cal incrementar en 10.000 arbres la ciutat, el PSC no especifica cap quantitat per fer créixer el verd, mentre que ERC i BComú es posen el repte d’augmentar l’arbrat per assolir, el 2030, 1 metre quadrat de superfície verda més per habitant.

Els quatre partits comparteixen la ideologia del nou zoo de la ciutat, més alineat amb un centre de conservació d’espècies en perill d’extinció, d’estudi d’aquestes i amb una forta presència d’espècies autòctones pròpiament d’àmbit mediterrani.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació