25/04/2024 | 06:00
Hi ha zones zero de l’abstenció electoral a Catalunya. En una secció censal de Badalona, en un extrem del barri de Sant Roc, i en una del Prat de Llobregat, en una petita part del barri de Sant Cosme, l’abstenció va arribar al 90%. Nou de cada 10 electors no van anar a votar en les eleccions catalanes del 2021. Només un va dipositar alguna cosa a l’urna. Nou es van quedar a casa. A Sant Roc, en aquesta urna, s’hi van abstenir 625 votants d’un total de 690, mentre que en una mesa de Sant Cosme, d’un cens de 735 votants, 657 persones no s’hi van presentar. Sant Roc i Sant Cosme, Sant Cosme i Sant Roc, són dos dels barris de menor renda per capita i més problemes socials de la Catalunya metropolitana.
I, en canvi, hi ha zones on passa just tot el contrari. A la majoria de les seccions censals del districte de Sarrià – Sant Gervasi, a Barcelona, l’abstenció no supera el 25%. Una d’aquestes, la secció 19, per sobre de la Diagonal, entre el passeig de Manuel Girona i els Jardins de Joan Vinyoli, va aconseguir la participació més alta de Barcelona i de la Catalunya urbana, un 80%. Només 2 de cada 10 veïns cridats a votar no s’hi van presentar. Superaven en 30 punts percentuals la mitjana de Catalunya: un 20% d’abstenció, quan la mitjana catalana va ser del 49%. Això és el que acostuma a passar a la zona de més renda per capita de Barcelona. I què voten? Aquesta secció censal seria més aviat de dreta o de centredreta: en les darreres municipals, un 40% de vot va anar per a Xavier Trias; un 17%, per al PP; un 13%, per al PSC; un 9%, per a Vox, i la resta, escorrialles.
CRÍTIC i Storydata han elaborat, per primer cop, un mapa de l’abstenció electoral, per seccions censals, i no per municipis, a Catalunya. De les dades se’n desprèn una enorme desigualtat en la participació política en les eleccions que va en paral·lel a les desigualtats socioeconòmiques de Catalunya. Cal tenir en compte que l’estudi es basa en les darreres eleccions al Parlament, l’any 2021, en plena pandèmia de la Covid-19, i que va tenir una de les participacions més baixes de la història, amb només un 51% de vot. El resum, però, és que els pobres no voten. Els rics, malgrat els virus i la desafecció política d’aquell any, sí que van anar a votar en massa.
Els rècords d’abstenció, els que són per sobre del 80% a Catalunya, 30 punts per sobre de la mitjana catalana del 2021, es localitzen clarament en zones castigades des de fa dècades per totes les crisis, econòmica, d’atur, educativa, d’habitatge, d’exclusió social. El top 10 de l’abstenció es localitza en alguns barris de Badalona, de Sant Adrià de Besòs, de Santa Coloma de Gramenet o de Terrassa, i, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, destaquen els casos negatius d’algunes zones de Figueres, de Reus, de Lleida (la Mariola o els Magraners) o de Girona (la Font de la Pólvora) o dels municipis de Salt o de Constantí.
Per contra, els rècords de participació, amb les xifres més altes del país, descomptant-ne la majoria de municipis petits on sí que hi vota la majoria de veïns, solen aparèixer en zones i barris d’un alt poder adquisitiu, amb un important teixit associatiu i polític i alts nivells educatius. A més del districte de Sarrià – Sant Gervasi, de Barcelona… localitzem forts nivells de participació electoral al centre de les grans ciutats com Terrassa, Badalona o Sabadell, i també en zones d’un nivell socioeconòmic elevat, com Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Sant Just Desvern o els barris amb més renda per capita de Lleida (com Ciutat Jardí), Girona (Montjuïc) o Tarragona (les urbanitzacions de Llevant).
Dins la ciutat de Barcelona s'observen desigualtats enormes en el vot: a Sarrià, les Corts o la Vila Olímpica l'abstenció no supera el 30%... mentre que en barris com la Marina del Prat Vermell (prop de la Zona Franca) i Ciutat Meridiana (Nou Barris) i en algunes seccions de l'eix del Besòs arriben al 60% i al 70% d'abstenció.
A l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya, també es produeixen desigualtats internes tant en renda per capita com en la participació electoral. El centre de l'Hospi té xifres similars a les que hi ha en barris de classe mitjana o benestant de Barcelona... mentre que l'abstenció es dispara a la franja de la Florida, Pubilla Cases, les Planes o la Torrassa, que tenen les pitjors xifres socioeconòmiques de la ciutat.
Badalona és un exemple perfecte de ciutat amb una enorme segregació social i econòmica. Els barris del centre o Dalt la Vila, amb una renda per capita similar a la que poden tenir al barri de Gràcia o l'Eixample Esquerre de Barcelona, tenen bones xifres de participació electoral... mentre que l'abstenció creix als extrems de la ciutat, des de Sant Roc o el Remei, per una banda, fins a Pomar, per l'altra.
El centre de Terrassa, així com la zona residencial de Matadapera, tenen uns alts índexs de participació electoral, i arriben pràcticament al 70%. Per contra, en tots els barris de l'est de Terrassa, tocant a Sabadell, des de Ca n'Anglada, Can Palet o Sant Llorenç, que tenen les pitjors dades de renda per capita, la participació es mou entre el 20% i el 35%.
El mapa de l'abstenció de Sabadell també és similar al mapa de la renda per capita de la cocapital del Vallès Occidental. El centre de Sabadell o la zona de la Creu Alta, les dues zones amb millors índexs econòmics, són les que més voten i dupliquen el nivell de participació respecte als barris obrers més empobrits, sobretot els que se situen en la franja que va des de Torre-romeu fins a Campoamor.
A Lleida no és el mateix viure a Ciutat Jardí, la zona amb millors índexs socioeconòmics, que als barris de la Mariola i dels Magraners o, fins i tot, a l'empobrit centre de la vila. I, simètricament, la participació electoral més alta és la de Ciutat Jardí, 72% en les últimes eleccions catalanes, i les més baixes són les d'algunes meses del centre, de la Mariola o els Magraners, que es mouen entre el 20% i el 30% de vot.
A Tarragona, el mapa de participació electoral també és clavat al mapa de la renda per capita. Mentre que l'abstenció és baixa a les urbanitzacions de Llevant i del Nou Eixample, s'eleva fins a cotes altes als barris més pobres, els barris de ponent com Torreforta o Bonavista.
I, finalment, a Girona (i al municipi veí de Salt) passa si fa no fa el mateix. Algunes seccions censals de Salt o del barri de la Font de la Pólvora tripliquen el nivell d'abstenció que van tenir barris benestants de Girona com Montjuïc o Montilivi.
