Crític Cerca
Dades

Les mentides de la despesa militar a Espanya

Cada any, el Govern espanyol amaga quant gasta realment en la despesa militar. La xifra real multiplica per tres el pressupost del Ministeri de Defensa i es troba camuflada en altres àrees de l'Executiu. A més, s'utilitzen crèdits extraordinaris com a recurs per afrontar el pagament de caríssims programes d'armament. El Centre Delàs ha presentat el seu darrer informe per denunciar el pes de la despesa militar en uns pressupostos del Partit Popular marcats per l'austeritat i per les retallades socials.

08/12/2015 | 06:13

Soldats espanyols en una missió internacional a l’Afganistan l’any 2008 / Departament de Defensa dels EUA
Soldats espanyols en una missió internacional a l’Afganistan l’any 2008 / Departament de Defensa dels EUA

Les dades facilitades pel Ministeri de Defensa sobre el desenvolupament del pressupost d’aquest any 2015 mostren que la despesa militar amb data de juliol va superar en un 121% el pressupost aprovat inicialment. Per tant, no hi ha cap dubte que la despesa militar es troba menysvalorada de forma deliberada i que després, durant l’exercici i d’acord amb les necessitats de despesa, s’incrementa. El Centre Delàs ha presentat el seu darrer informe per denunciar el pes de la despesa militar en uns pressupostos del Partit Popular marcats per l’austeritat i per les retallades socials.

A més a més, existeixen partides inequívocament militars que es troben repartides, si no camuflades, entre altres ministeris. Aquesta pràctica és habitual tots els anys i obeeix a un objectiu: amagar a l’opinió pública la despesa militar real, i de passada al Congrés dels Diputats i al Senat, que aproven uns comptes molt inferiors al pressupost militar real. Aquestes males pràctiques tenen especial rellevància en dues partides importants: l’adquisició de grans programes d’armament i les missions d’intervenció militar en l’exterior.

Aquestes pràctiques, en la proposta del pressupost de Defensa del pròxim any 2016, es tornen a repetir. La despesa d’aquest Ministeri no augmenta excessivament respecte al 2015, un 0,35%, i arriba a 5.787,89 milions. Però, si seguim les directrius que marca l’OTAN de com s’ha de fer el càlcul de la despesa militar dels països membres, la xifra canvia. El càlcul hauria d’incloure totes les partides militars, com ara els organismes autònoms de defensa; les repartides per altres ministeris, com l’R+D militar que sorgeix des del Ministeri d’Indústria; les classes passives militars (Seguretat Social); les despeses en organismes com l’OTAN, que depenen del Ministeri d’Exteriors; la mútua militar ISFAS, i la Guàrdia Civil (Ministeri de l’Interior), una força paramilitar perquè es regeix per l’ordenança militar. I, a més, hi afegim el criteri establert pel nostre Centre, on comptabilitzem el pressupost del CNI, ja que el seu cap és un militar, així com ho és un 60% del seu personal, que té funcions militars; els interessos del deute públic en proporció al total de la despesa militar, i, finalment, la diferència de la despesa militar inicial del Ministeri de Defensa amb el liquidat a final d’any. De tot plegat, en resulta que la despesa militar total final és de 17.465 milions. Cal observar que és tres vegades superior a la del Ministeri de Defensa i representa un 1,6% del PIB espanyol.

La falta de transparència en la despesa militar pren la major importància en l’àmbit de l’adquisició d’armament, especialment en els denominats programes especials d’Armament (PEA), atès el seu enorme cost, 37.000 milions d’euros, que els ha convertit en una “bombolla armamentista”, que té endeutat i hipotecat el Ministeri de Defensa i per extensió l’Estat amb un deute al voltant dels 30.000 milions. Uns programes que es van iniciar a mitjan decenni de 1990 i que encara avui continuen rebent ajudes en R+D per al seu desenvolupament. Per fer front als pagaments, el pròxim 2016 s’han consignat solament 6,8 milions, quan els compromisos superen els 1.000 milions, que es pagaran, com en anys anteriors, amb un crèdit extraordinari. La segona partida que amaga la despesa real són les missions a l’exterior. Sabent que aquestes intervencions ocasionen una despesa molt superior, s’hi pressuposten només 14,3 milions, per després durant l’exercici traspassar-hi nous recursos. Així, a l’abril de 2015, ja s’hi han incorporat 710,2 milions, que sens dubte augmentaran en finalitzar l’any.

El pressupost inicial de l’Estat que s’acaba d’aprovar per a l’any 2016 no difereix de l’executat el 2015, i en aquest sentit és continuista, antisocial, improvisat i enganyós. Continuista, perquè no difereix en res del de 2015. Antisocial, perquè, si s’observen els principals ministeris de despesa social des del 2008, han retrocedit: Educació, un 15,3%; Sanitat, un 9,7%; Foment del Treball, un 32%; les aportacions a R+D, un 24,5%, i la inversió en infraestructures, un 59,2%. En canvi, la despesa militar íntegrament ha disminuït un 17,6%. Llavors, es pot assegurar que Defensa ha estat un Ministeri privilegiat enfront dels ministeris socials o els destinats al desenvolupament i creació d’ocupació.

La improvisació i l’engany es denoten davant l’estirada d’orelles que la Comissió Europea ha fet a Espanya en revisar la proposta de pressupost de 2016, avisant que el dèficit superarà el previst per al 2015 en un 0,3%, i arribarà a un 4,5%, la qual cosa equival a un dèficit de 3.000 milions; i que en la proposta per al 2016 es desviarà un 0,7% i comportarà un dèficit de 7.000 milions. Afegint-hi que el proper Govern que surti de les eleccions previstes el 20 de desembre es veurà obligat a modificar el pressupost. Això és el que anem alertant des del Centre Delàs respecte al pressupost militar, que amaga un enorme engany que contribueix a l’augment del dèficit públic de l’Estat espanyol.

Però, malgrat l’enorme deute acumulat pels programes especials d’armament i les dificultats per fer-los front, el Govern permet al Ministeri de Defensa que continuï programant nous grans armaments. L’any 2014, va engegar un nou programa per fabricar dos nous vaixells d’acció marítima (l’Armada ja posseïa quatre), amb un cost de 333,5 milions. I, aquest any 2015, ha previst iniciar quatre nous programes: una nova fragata F-110 per uns 800 milions, que podrien ampliar-se fins a quatre i convertir-se en 3.200 milions; 350 unitats del blindat 8×8 model Piranya, 1.500 milions; quatre avions no tripulats Reaper, amb un cost de 171 milions, i tres avions cisterna Airbus 330. Aquests projectes, més els equips tecnològics associats, el seu finançament i manteniment en els pròxims 10 anys, podrien arribar a suposar un cost de 10.000 milions d’euros.

I qui es beneficia de tota aquesta despesa colossal? Les quatre grans empreses militars Airbus Defence and Space, Navantia, General Dynamics/Santa Bárbara i Indra, que formen un oligopoli, perquè separadament cadascuna subministra les armes als tres exèrcits de Defensa: Airbus, els avions de l’Exèrcit de l’Aire; Navantia, els vaixells a l’Armada; General Dynamics, l’armament pesant i munició de l’Exèrcit de Terra, i Indra, totes les tecnologies i l’electrònica de totes aquestes armes. Empreses, totes menys Santa Bárbara, on l’accionista principal és l’Estat espanyol a través del SEPI. De Navantia, en posseeix un 100%; d’Indra, un 20,4%, i del consorci europeu Airbus, un 4%. Empreses que són parasitàries del Ministeri de Defensa, perquè depenen exclusivament de les seves demandes i viuen gràcies al tracte de favor que els concedeix el Govern.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier 'Justícia Global' i el llibre 'Retrats paral·lels', de Montserat Roig

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació