11/12/2017 | 22:30
No és estrany a Catalunya que les actuacions policials aixequin polsegueres polítiques. Tant els Mossos com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil han estat sovint en el centre del debat polític, entre crítiques a algunes de les seves actuacions, i la defensa que determinats partits i, sobretot, governs en fan de manera sistemàtica.
Ara bé, aquests darrers mesos el debat polític sobre les diverses actuacions policials, des de la gestió prèvia i posterior a l’atac del 17 d’agost a la Rambla fins a l’1 d’octubre i els dies posteriors, ha estat més intens del que era l’habitual. Els Mossos d’Esquadra primer, i la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil després, han estat a l’epicentre del debat polític que ha ocupat Catalunya aquests temps.
Quines conseqüències ha tingut tot això sobre la percepció que té la població de la policia? Si mirem les dades per sobre, diríem que, en termes generals, l’actuació dels Mossos d’Esquadra d’aquests darrers mesos no ha tingut un efecte gaire marcat en el suport social al cos. S’observa, això sí, una tendència moderadament positiva en els nivells de confiança, que de fet segueix una tendència creixent que ja s’anava observant des de fa algun temps.
En canvi, el que ha fet la Policia Nacional aquests mesos a Catalunya ha tingut uns efectes devastadors per a la seva imatge en la nostra societat. Tradicionalment, els Mossos han tingut –segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)– uns nivells de confiança superiors als de la Policia Nacional, però la diferència no ha estat mai de gaire més d’un punt en una escala de 0 a 10. En canvi, en la darrera enquesta disponible, el diferencial s’ha disparat i mentre els Mossos se situen, de mitjana, amb una confiança per sobre del 6, la policia espanyola està just per sobre del 3.
Ara bé, les mitjanes sovint amaguen informació molt interessant. I aquest és el cas. L’aparent estabilitat del suport social als Mossos és, en realitat, fruit d’una fotografia molt més complexa. Si separem la sèrie per suport a la independència, observem com la confiança en els Mossos dels partidaris de la independència s’ha disparat fins a situar-se per sobre del 7, mentre que, entre els contraris (i els indecisos), la confiança ha tendit a erosionar-se. És evident, doncs, que les actuacions dels Mossos i el debat polític i mediàtic que s’ha produït respecte a això els darrers mesos han tingut un efecte clar en la composició del seu suport social. Fins ara, els Mossos rebien uns nivells de suport semblants d’independentistes i de no independentistes; ara sembla que –almenys de moment– la cosa és diferent. I, tot i que el cos de Mossos se situa per sobre del 5 en tots els grups, la confiança que hi tenen els independentistes és significativament major que la que hi tenen els que no ho són.
Però què ha passat amb la Policia Nacional espanyola? Ha seguit la tendència inversa? S’ha desgastat la seva imatge entre els independentistes i ha millorat entre els que no ho són? Doncs sembla que no és el cas. De fet, la imatge de la Policia Nacional espanyola ha empitjorat en tots els grups. Sembla que les actuacions violentes de l’1 d’octubre, les operacions policials contra les institucions i la presència al port de Barcelona el que han provocat, en tot cas, és un rebuig transversal que, això sí, és més intens entre els independentistes i els indecisos que no entre els contraris a la independència.
En general, observem diferències importants en els patrons de suport a l’un cos i a l’altre. La Policia Nacional espanyola sempre ha tingut uns nivells de suport més baixos que els Mossos i, sempre, més dependents del posicionament polític dels enquestats, si més no pel que fa a la qüestió de la independència. Tradicionalment, els Mossos recollien nivells semblants de confiança entre independentistes i no independentistes, mentre que la Policia Nacional espanyola sempre ha estat més escorada cap al sector no independentista. Ara sembla que també en el cas dels Mossos hi ha una diferència significativa, de dos punts i mig, en el suport que reben de l’un grup i de l’altre, per bé que és molt menor que en el cas de la policia espanyola, que té un nivell de confiança entre els no independentistes quatre punts superior al que recull entre els independentistes.
Sembla, doncs, que l’estiu i la tardor calenta del 2017 sí que han tingut un efecte important en les actituds de la ciutadania respecte dels cossos policials. Els Mossos tenen uns nivells de suport molt més elevats que la policia espanyola, per bé que en aquests mesos s’ha desgastat la seva imatge entre els no independentistes. La policia espanyola, per la seva banda, recull ara uns nivells mínims de suport, i la seva imatge s’ha desgastat de manera transversal. En contra del que podria semblar sentint segons qui, no fa l’efecte que la violència amb què va actuar la policia espanyola l’1 d’octubre hagi aconseguit reforçar la seva imatge entre els contraris a la independència de Catalunya.
Tot plegat potser seran oscil·lacions conjunturals. O potser no: ja ho anirem veient. En tot cas, resulta significatiu. La confiança en la policia ha tingut sempre, i té en tots els països, un cert biaix conservador. La gent de dreta hi confia més que no pas la d’esquerres. A casa nostra també s’observa això, tant per a l’un cos com per a l’altre, però de manera molt més marcada en la Policia Nacional que no en els Mossos.
Si al biaix ideològic s’hi suma el biaix de posicionament sobre la qüestió nacional, tot plegat genera un escenari potencialment més complex. Cal no oblidar que la policia en principi és l’encarregada d’exercir el monopoli de la força que té encomanat l’Estat. La manca de legitimitat, i els forts biaixos ideològics del suport a la policia –especialment a la Policia Nacional espanyola– són un indicador molt cru de la profunda crisi de legitimitat de l’Estat espanyol a Catalunya. I tot plegat apunta a un conflicte de llarga durada i sense solució fàcil.
