Crític Cerca
Dades

Persones migrades i negocis: quatre fal·làcies racistes

02/04/2019 | 19:00

És cert que els veïns d’origen migrant roben la feina a la població autòctona? Existeixen ajuts públics específics per a persones estrangeres? Incompleixen les normatives? Tenen més avantatges fiscals al mercat laboral? A CRÍTIC analitzem els tòpics sobre les persones migrades amb negocis aportant fonts, reflexions i dades.

Un paquistanés a la seva botiga

“Ens roben la feina”

Les dades publicades al darrer informe ‘Situació Laboral de la Població Estrangera a Catalunya‘ publicat per CCOO (2017), confirmen que gairebé el 30% de les persones d’origen estranger, independentment de la branca d’activitat en la qual treballin, es fan càrrec d’ocupacions elementals (no qualificades) i un 26,3% d’aquests treballen a la restauració i el comerç. Les condicions de feina de les persones d’origen migrant està molt per sota de la població local: concretament, la taxa de temporalitat entre els treballadors estrangers assalariats (28,7%) és gairebé 10 punts més elevada que els de nacionalitat espanyola (19,0%).

La taxa de temporalitat entre els treballadors estrangers assalariats és gairebé 10 punts més elevada que els de nacionalitat espanyola

La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, explica que aquest estereotip no només afecta sobre les persones immigrants, sinó també les racialitzades, que, en moltes ocasions, “treballen en llocs de feina pels quals estan sobre qualificades, en condicions precàries i amb condicions laborals molt qüestionables, quan no es veuen abocades al treball irregular”, sentència. Segons el darrer informe de CCOO, la taxa d’ocupació de 16 a 64 anys dels estrangers és molt inferior a la dels autòctons i al 4t trimestre de 2015, s’ubicava en el 54,7%, envers el 66,4% de la població de nacionalitat espanyola. Gairebé 12 punts per sota, com indica el següent gràfic gràfic.

Ghaffar Raja va néixer a Pakistan fa 42 anys. L’any 1999 deixava el seu país d’origen amb l’objectiu de trobar estabilitat a Barcelona, on es retrobaria amb els seus germans. Després de superar “moltes dificultats que poca gent coneix”, el va 2013 engegar el seu primer negoci a Sant Adrià del Besòs, el ‘Danial Supermercat’. Recorda que les persones immigrades treballen molt “per cobrir aquelles necessitats” que la gent que carrega contra ells “no vol veure”.

Aquest diagnòstic el comparteix el membre de l’associació d’Estudiants Catalans d’Origen Pakistanès (ECOP), activista i enginyer Amad Hussain, qui creu que aquest rumor s’ha enfortit com a conseqüència de la crisi econòmica. Segons explica, “l’arribada de les vaques magres” va provocar “certa incomoditat” en un sector de la població espanyola que, “sense tenir feines qualificades”, va veure com la població estrangera cobria molts llocs de treballs “amb molts bons resultats”.

“No compleixen la normativa: obren els negocis quan volen”

L’advocat penalista i assessor fiscal de l’Oficina de la No Discriminació de Barcelona, Xavier Muñoz, avança que aquesta és una qüestió que “sovint genera suspicàcies”. Però recorda que el que poca gent sap és, no només que “segons les normatives comercials estatals, autonòmiques i municipals, obrir els comerços durant franges més àmplies no és il·legal i, de fet, els horaris comercials d’aquest tipus de locals són molt flexibles”.

Segons l’article 37 de la Llei 18/2017 de comerç, serveis i fires de la Generalitat de Catalunya i, d’acord amb el criteri de classificació europeu, els comerços d’una superfície de venda inferior als 150 metres quadrats, estan exclosos de l’horari general que marca l’article 36 –segons el qual els comerços han d’obrir un màxim de 75 hores setmanals i romandre tancats de 21h a 6h d’octubre a maig, i de 22h a 7h de juny a setembre–.

Els comerços de menys de 150 metres quadrats no tenen limitació horària

Amad Hussain assenyala en aquesta línia que l’horari dels establiments preestablert a a escala espanyola respon més a “una tradició que a una normativa”, recordant que els comerços de menys de 150 metres quadrats no tenen limitació horària. En Raja aprofita per reivindicar que “fer jornades laborals interminables” té un cost molt alt en l’àmbit nivell personal i de conciliació familiar. I aprofita per recordar que “l’únic objectiu d’aquest esforç” és posar facilitats al seu client perquè, gràcies a aquesta ampliació de jornada, “pot trobar botigues obertes més enllà de les 20h, i sense haver de pagar el doble a una benzinera”.

“No paguen impostos”

L’Agència Tributària estableix com a obligatòria la inscripció en el cens per exercir una activitat empresarial o professional, independentment de l’origen i la nacionalitat de l’emprenedor. De manera que, no existeixen avantatges fiscals per cap ciutadà, tampoc per a la població d’origen estranger. Engegar un negoci, a més a més, implica més tràmits. A Barcelona, per exemple, qualsevol persona física que necessita obrir un negoci, no només s’ha d’inscriure al cens de l’Agència Tributària, també s’ha de gestionar l’alta de l’impost de residus comercials i industrials i de la Seguretat Social.

“D’Hisenda no se’n lliura ningú”, explica entre riures Nahomy, una cuinera hondurenya que va aterrar a Barcelona el novembre de 2013. Venia amb un objectiu clar: obrir un restaurant semblant al que regentava a Hondures, d’on fugia de la inseguretat. 5 anys més tard, i després d’encavalcar feines relacionades amb la cura de les persones, ho va aconseguir. Va obrir La Casita del Hondureño, un restaurant familiar de cuina hondurenya ubicat al número 6 del carrer Sant Manuel, al barri de Vilapicina. “Com qualsevol altra gran o petita empresa, paguem els impostos amb normalitat”, assegura la seva propietària. Segons la normativa, més enllà de pagar els impostos, perquè qualsevol titular o promotor obri un establiment a Catalunya, cal presentar la comunicació d’obertura a l’Ajuntament del seu municipi, demanar la llicència comercial de la Generalitat i, en cas de fer  obres, demanar la llicència municipal per aquest tràmit.

Qualsevol normativa fiscal que discriminés per motiu d’origen seria inconstitucional

En Raja, a més, recorda que “si aquest mite fos veritat, els problemes burocràtics farien inviable els nostres negocis”. Una reflexió que comparteix en Hussain, qui recorda la duresa de les inspeccions d’Hisenda. “Existeix un control exhaustiu del pagament d’impostos i, per tant, no hi ha cap opció d’activitat que funcioni sense pagar impostos”, conclou.

Muñoz ratifica que qualsevol normativa fiscal que discriminés per motiu d’origen, “seria inconstitucional”. A banda, recorda que quan una persona d’origen migrant treballa sense contracte, “el principal i únic beneficiat” és l’empresari que el contracta, tenint en compte que “de cada nòmina legal, l’empresari satisfà el 35% d’impostos i el treballador el 5%, aproximadament”. Amb aquesta cotització, l’empresari garanteix al treballador drets bàsics com la baixa, l’atur, la jubilació i la indemnització. Per tant, conclou l’advocat, “el treballador immigrant és el primer interessat a pagar els impostos i que tot sigui legal”.

“Reben ajuts per obrir negocis”

L’advocat Xavi Muñoz diu que “el que passa és, més aviat, el contrari”, i assegura que els articles 13 i 14 CE així com 27 CC de la Constitució Espanyola “són el rovell de l’ou d’un sistema jurídic i de valors on les seves lleis vertebradores, són discriminatòries respecte a la població estrangera”. A més a més, alerta de l’existència d’altres “normatives que generen discriminació indirecta respecte a les persones immigrades”, com ara, la Llei d’estrangeria que contempla que “quan un estranger vol obtenir la residència mitjançant l’emprenedoria”, també conegut com “l’arrelament per compte propi”,ha d’acreditar una sèrie de requisits com, per exemple, la solvència econòmica del seu negoci, estar al corrent en les obligacions fiscals i, en definitiva la idoneïtat del seu negoci. En canvi, els ciutadans espanyols poden obrir un primer negoci “quan vulguin i sense cap fiscalització”, determina.

Existeix molt desconeixement sobre l’organització de vida de la població pakistanesa i es tendeix a banalitzar

La directora de SOS Racisme desmenteix també l’existència d’ajuts públics per a estrangers i afegeix una altra normativa discriminatòria que, “lluny d’afavorir a la població estrangera, exclou a les persones amb nacionalitat estrangera a ser treballadores de l’administració pública”. Es refereix a l’article 13.2 de la Constitució Espanyola que diu que “només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts a l’article 23: entre aquests, el dret a accedir, en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics”. En Raja explica que, el mite dels ajuts és molt “cruel”, perquè sovint els tràmits burocràtics estan plens de complicacions. “L’únic que fem és estalviar com poden” i lluitar per aconseguir un mínim estalvi que faci viable el negoci, apunta, “amb la dificultat afegida que comporta ser immigrant i patint les discriminacions del sistema”.

Sovint aquesta fal·làcia va acompanyada d’una segona part. Hi ha qui diu que els immigrants fan servir els ajuts públics per, com diu en Hussain, “blanquejar els diners”. L’enginyer i activista defensa que existeix molt desconeixement sobre l’organització de vida de la població pakistanesa i es tendeix a banalitzar. “Nosaltres necessitem un benefici mínim de 1500-2000 euros, d’aquesta manera, amb una inversió d’entre  3000 i 5000 euros, muntem un negoci que és totalment viable i, un cop funciona, l’únic secret és dedicar-li moltes hores, això sí, i tenir un rendiment de 500 euros”, relata. D’aquesta manera, recorda que molts immigrants s’agafen “a l’única opció que tenen a la vida”. Seria el cas d’en Raja que, tres anys després d’obrir el supermercat, l’any 2016, va aconseguir fer un coixí per tirar endavant el seu segon negoci: el restaurant Masha Allah, ubicat també al Besòs, a pocs metres del supermercat.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació