21/05/2020 | 08:00
La crisi de la Covid-19 podria provocar un canvi de rumb inesperat en la caiguda electoral anunciada de Ciutadans. El pacte recent entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ja oficial líder de C’s, Inés Arrimadas, per allargar per cinquena vegada l’estat d’alarma, ha tornat a donar a la formació taronja un element característic del partit que feia temps que no tenia: protagonisme mediàtic. Podrà Ciutadans refer-se de la crisi actual? Podrà mantenir el seu poder electoral a Catalunya en cas d’unes noves eleccions? Ho analitzem detalladament amb les dades menys conegudes de les últimes enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
Ciutadans —i Albert Rivera en particular, abans de caure en desgràcia—va reiterar en múltiples ocasions al PSOE i al PP que es podrien convertir en la nova UCD. Curiosament, com si es tractés d’un bumerang, la predicció se li va girar en contra. D’ensumar els ministeris a lluitar per sortir de la marginalitat. En només set mesos, de les eleccions de l’abril al novembre, la formació taronja va perdre 47 diputats (de 57 a 10) i dos milions i mig de vots. I Albert Rivera ha passat de ser entrevistat per una bona part de les televisions i les ràdios espanyoles a dimitir i quedar en la quasi irrellevància mediàtica. Les últimes enquestes sobre intenció de vot en unes eleccions a Catalunya donen al partit d’Arrimadas uns resultats decebedors. Amb tot, encara és d’hora per saber si podrà o no capgirar la tendència.
El dubte estratègic no resolt, i que ve de lluny, seguirà sent entre erigir-se com una alternativa a la dreta espanyola o esdevenir un partit frontissa a dreta i esquerra. Per entendre què li pot passar i què pot decidir fer Ciutadans en els pròxims mesos, convé fer una mirada enrere a les enquestes.
Una crescuda massa ràpida?
Juny de 2014. Josep Oliu, president del Banc Sabadell, proposa crear “una mena de Podem de dretes”. Feia tot just un mes, Ciutadans havia obtingut un 3% dels vots i dos diputats en les eleccions al Parlament Europeu, lluny, però, del 8% de Podemos. A recer de la dreta mediàtica i econòmica de l’Estat, C’s va ser percebut per molts com aquella formació liberal que podia ocupar finalment un espai de centre entre el PP i el PSOE i que, de retruc, previngués aquestes formacions de bascular cap als extrems. En les eleccions municipals del maig del 2015, en un terreny poc favorable per a una formació encara amb poca presència local, el partit d’Albert Rivera va obtenir el 6,5% dels vots. El gran salt endavant, però, va venir en les eleccions generals del desembre del 2015, quan C’s hi va obtenir el 14% dels sufragis, uns resultats molt similars als de sis mesos després, quan hi recolliria el 13% dels vots.
La història més recent, ja la coneixem. La formació d’Albert Rivera obté uns excel·lents resultats (el 16% dels vots) en les eleccions de l’abril del 2019, que, tanmateix, no pot mantenir en la repetició electoral al cap de set mesos. En efecte, si mirem l’evolució del vot de la formació taronja en les eleccions al Congrés dels Diputats (gràfic 1), tant per al conjunt de l’Estat com per a Catalunya, hi observem que la caiguda ha estat important: de situar-se entre el 10% i el 15% dels sufragis a recollir-ne entre el 5% i el 7%.
Qui i com és el votant de C’s actualment?
Tot i que a Catalunya, com ha mostrat CRÍTIC en diverses ocasions, el perfil dretà del partit ja era conegut, una part important de l’opinió pública de la resta de l’Estat el seguia considerant un partit de centredreta o de centre. Així, tot i que la formació era percebuda com a cada cop més dretana entre les persones que no la votaven, encara mantenia l’aurèola de partit centrista entre una bona part del seu electorat.
El gir cap a la dreta d’Albert Rivera, els pactes amb Vox en diferents governs autonòmics i la intenció de no actuar com a partit frontissa que podia donar el poder a una banda o a l’altra de l’eix ideològic van acabar de consolidar la percepció que la posició dretana del partit estava fortament arrelada.
Això ho podem veure empíricament en el gràfic 2. Segons les enquestes, fins a la meitat de l’any 2015, Ciutadans era percebut per la ciutadania espanyola com un partit molt proper al 5 ideològic. A partir d’aleshores, l’electorat va percebre que la formació taronja va evolucionar ràpidament cap a la dreta. A l’agost del 2018 ja va començar a percebre’s com un partit que, de mitjana, s’ubicava més enllà del 7 (en una escala en què l’1 és extrema esquerra i el 10 és extrema dreta). No sorprenentment, si ens fixem en el gràfic d’àrees sobreimpressionat en el fons de la figura, podem comprovar com el percentatge de persones que ubica el partit a l’esquerra (valors per sota del 5) ha caigut des del 15% el 2015 al 3% actual. Dit d’una altra manera, avui en dia ja gairebé ningú no considera que Ciutadans és un partit d’esquerres.
Eleccions catalanes: jugar a casa, però amb interrogants
Amb unes eventuals futures eleccions catalanes, un dels grans dubtes que es plantegen és si Ciutadans aconseguirà frenar la tendència negativa. Fa poc més de dos anys, en les eleccions catalanes del 21 de desembre, C’s hi va aconseguir la victòria i va recollir més d’un milió cent mil vots (el 25,35% dels vots vàlids), un resultat que, fins i tot des de dins del partit, es veu quasi impossible de repetir.
Quina destinació electoral tindran els exvotants de Ciutadans? De fet, ensumant la desfeta, alguns partits ja van fer les primeres passes per recollir-ne les cendres. Així, fa alguns mesos, just abans del 14è Congrés Nacional del PSC, el partit de Miquel Iceta va proposar flexibilitzar la immersió lingüística, una mesura que va crear una forta polèmica mediàtica. Tot i que la formació se’n va desdir majoritàriament, el moviment es va interpretar en gran part com una opció estratègica per recollir una part de les fugues electorals de C’s. Es tracta d’una estratègia efectiva potencialment? Més en general, qui són els i les votants de Ciutadans que es plantegen optar per una altra opció? Per contra, quins perfils és més probable que retingui?
Des de la formació taronja s’assumeix que aconseguir més d’un milió de vots és un objectiu que, a hores d’ara, resulta gairebé impossible. Sobre l’objectiu electoral de la formació, però, hi ha més debat. Serà capaç d’erigir-se com a referent de l’oposició? Si el pacte preelectoral amb el PP tira endavant i ambdós partits s’hi presenten junts, serà el partit capaç d’evitar la sagnia de vots?
El gràfic 3 ens mostra la intenció de vot dels catalans i de les catalanes que, o bé en les eleccions catalanes o en les generals, van optar per C’s. En primer lloc, observem que el partit sembla que retindria una mica més de la meitat dels seus vots, és a dir, entre 5 i 6 de cada 10 votants. Pot semblar una xifra elevada; però, quan la comparem amb la resta de les formacions, es tracta de la més baixa. Dit d’una altra manera, tot i la davallada de vots, la formació taronja encara podria no haver arribat al seu llistó negatiu. En segon lloc, el gràfic ens revela que el destí dels exvotants de C’s no és únic. Una bona part d’ells (el 20%) sembla que anirien a parar al PSC, però també hi ha un gruix important de votants indecisos.
Quin perfil tenen els votants que es quedarien i els que marxarien de Ciutadans en unes futures eleccions al Parlament de Catalunya? El gràfic 4 ens en dóna algunes pistes. En concret, ens mostra la ideologia dels votants que Lorena Roldán retindria o perdria en funció de la seva ideologia, la valoració d’Arrimadas i la seva opinió sobre el model territorial. Així, veiem que els votants fidels a Ciutadans són, de mitjana, una mica més de dretes, tenen una valoració més positiva d’Arrimadas i prefereixen, de llarg, no canviar el model territorial. Per contra, la formació sembla que pateix fugues dels seus votants més centristes i que estarien d’acord amb una certa descentralització de competències. Tenint en compte el discurs actual del partit, no sembla que la formació taronja estigui redreçant el seu camí per recuperar aquests electors.
Si comparem el patró anterior amb el que podria passar en unes hipotètiques eleccions generals, el dibuix que en surt ens ofereix algunes conclusions interessants. Així, el gràfic 5 ens mostra qui retindria i qui perdria Ciutadans en unes eleccions al Congrés dels Diputats. En aquest cas, la valoració d’Arrimadas sembla que és el factor més important: el partit reté el votant que valora més bé la seva líder. Per contra, el factor territorial ho és molt menys —tant els votants fidels com els desertors tenen una preferència forta per l’’statu quo’ territorial—, mentre que no s’hi observen diferències per ideologia.
Combinant la informació anterior, i després de dur a terme anàlisis estadístiques més sofisticades, les anàlisis ens ofereixen un punt de partida i un interrogant: el punt de partida és que el votant que Ciutadans va perdre en les eleccions generals i el que podia perdre en les catalanes no és ben bé el mateix. En les futures eleccions catalanes, la formació taronja sembla que perd vots sobretot entre les persones que tenen preferències territorials menys centralistes, mentre que en les eleccions generals el partit a Catalunya va perdre vots entre les persones menys de dretes i aquelles a qui agradava menys Inés Arrimadas.
En els futurs comicis catalans, Ciutadans jugarà “a casa” i espera fer servir l’escenari més còmode per aturar la caiguda i ressorgir d’una de les seves crisis més greus. De moment, no sembla que hi hagi llum al final del túnel. Ara bé, com bé s’ha vist en els últims anys, la política catalana crema etapes i processos de manera accelerada. I, tot i que la pandèmia de la Covid-19 sembla que hagi enviat el debat sobiranista a una letargia temporal, qualsevol tensió sobrevinguda en aquest debat pot fer sortir de la lassitud un partit que, avui dia, sembla anar pel camí del pedregar.
