Crític Cerca
Dades

Quatre rumors racistes amb component de gènere

L'imaginari social i mediàtic està ple d'estereotips racistes contra les dones. CRÍTIC aporta dades i reflexions per desmuntar tòpics contra la islamofòbia i la gitanofòbia de gènere

23/04/2019 | 19:00

“Els musulmans poden tenir quatre dones, mentre la dona musulmana viu controlada pel seu marit, germà o pare”; “Les immigrants fan pudor”; “Les musulmanes són fanàtiques religioses”; “Les gitanes són lladres”. L’imaginari social i mediàtic està ple d’estereotips racistes i xenòfobs i el component de gènere provoca una discriminació accentuada, convertint les dones racialitzades en la diana de la discriminació. A CRÍTIC aportem dades i reflexions per ajudar a desmuntar aquests tòpics.

Dones gitanes al III Congrés de Dones Gitanes / MUSEU VIRTUAL GITANO

“Són submises i viuen controlades pels homes”

És un dels comentaris més reproduïts. El líder de VOX, Santiago Abascal, es mofava a Twitter d’una intervenció de l’activista musulmana i diputada d’ERC, Najat Drioech, en la qual denunciava que el partit d’ultra dreta era masclista. Abascal li responia dient que “mirés a casa seva”, reforçant l’estereotip que la comunitat musulmana és més masclista que l’occidental. La mediadora intercultural i membre de SAFI (Stop Als Fenòmens Islamòfobs), Fatima Hassoun, considera que l’error és jugar a veure quina comunitat és més masclista. Per ella, “la religió musulmana no és, en si mateix, masclista” però considera que, com passa a totes les cultures, el masclisme recau sobre “la interpretació que fa cadascú de la religió, però mai sobre la religió“. Però algunes vegades es fa servir la condició de musulmanes o gitanes, per proferir tòpics racistes. En aquest sentit, Hassoun opina que les dones musulmanes pateixen més discriminacions i tenen una doble lluita: “d’una banda, demostrar a la societat occidental que són dones lliures i, d’altra, lluitar contra el masclisme sense perdre la seva identitat”.

La doctora en antropologia social per la UB i també membre del SAFI, Ariadna Solé, afegeix, a més, que sovint es produeix una instrumentalització del feminisme que el que fa és emmascarar discursos purament racistes i afegeix el perill del ‘purplewashing’: “la varietat d’estratègies polítiques (i de màrqueting) dirigides a la promoció d’institucions i polítiques que apel·len al seu compromís amb la igualtat de gènere per justificar discursos o polítiques xenòfobes o islamòfobes”.

La presidenta de l’associació Voces Gitanes, Paqui Perona, ratifica que aquesta instrumentalització de la dona també es produeix a la comunitat gitana. Apunta que la gitanofòbia de gènere està instaurada de forma estructural a la societat i que les dones gitanes la pateixen, fins i tot, amb les administracions públiques. Segons Perona, la dona gitana, suposadament controlada pels homes de la seva família, “acaba assumint, també, la responsabilitat dels tràmits amb l’administració”, i són múltiples les traves que es troba, entre d’altres, “veure’s obligada a denunciar violències masclistes per poder ser atesa pels serveis”, quan a Catalunya no és obligatori aquest tràmit legal per rebre atenció.

“Les gitanes no són de fiar, enganyen i roben”

La presidenta de l’associació Drom Kotar Mestipen, Ana Contreras, certifica que aquest estereotip té conseqüències negatives per moltes dones del col·lectiu i les converteix en persones “doblement vulnerables”. I en posa exemples. Diverses dones han denunciat a la seva associació situacions on als centres comercials “el personal de seguretat les atura, registra i, fins i tot, escorcolla“, pel simple fet de ser dones gitanes. Altres dones de Drom Kotar critiquen, per exemple, que han hagut “d’entregar el tiquet de compra d’un patinet que portava un nen pel carrer”, quan l’agent de policia pensava que havia estat robat “perquè era massa car per ser gitano”.

El 2017 es van identificar 45 agressions racistes per part dels cossos de seguretat pública contra persones d’origen migrant

Aquesta conducta dels cossos de seguretat coincideix amb les dades que publica l’informe ‘InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya‘ (2017) de SOS Racisme. Segons el qual, el 2017 es van identificar 45 situacions d’agressions i abusos racistes per part de cossos de Seguretat Pública cap a homes i dones d’origen migrant. De les quals 19 no van estar tramitades per cap via i, en 12 ocasions, el motiu va ser el desinterès de la víctima. De fet, Alba Cuevas, membre de SOS Racisme recorda que una de les conseqüències agreujants de les agressions racistes és, precisament, que no es denuncien. Assegura que és “molt difícil” obtenir dades que retratin la situació real perquè “són discriminacions molt invisibilitzades en si mateixes i no es fa ni recerca”. Tot i això, aquest mateix informe calcula que el 2017 el 57% de les situacions no es van denunciar.

Gràfic: HELENA OLCINA

En aquest sentit l’advocada Carla Vall afegeix que la manca de denúncies és encara més evident en les agressions cap a les dones racialitzades, perquè el fet de tenir les etiquetes de “dona, raça i classe” suposa una dificultat afegida. I, no només això, “quan han volgut denunciar aquests fets s’han trobat amb homes blancs que, lluny de tenir empatia amb la seva situació, han justificat les vulneracions”, assegura.

“Les dones gitanes deixen els estudis per casar-se”

Doncs bé, una investigació realitzada per la Federación de sociaciones de Mujeres Gitanas KAMIRA (2015), només un 18% de les dones consultades tenen expectatives de casar-se abans dels 18 anys. Aquest mateix estudi conclou, però, que tot i el progrés que han fet les dones gitanes en l’àmbit educatiu, “segueixen havent-hi deficiències derivades d’un sistema educatiu que no respon a les necessitats ni la motivació de la comunitat gitana”. Contreras comparteix aquesta reflexió i assegura que la repetició d’aquest estereotip comporta que, “fins i tot les joves que tenien clar que volien estudiar, es desmotivin davant les baixes expectatives del professorat”. A més a més, recorda que “malauradament” les traves no només recauen en l’educació sinó que afecten, també, a l’hora de buscar feina. “Moltes dones hem d’amagar els nostres trets físics i d’identitat quan anem a una entrevista de feina, perquè no seria el primer cop que, malgrat haver seleccionat el nostre CV, arribem a l’entrevista i, misteriosament, el lloc de feina ja està ocupat”, explica Contreras.

El 80% de les persones gitanes que accedeixen a la universitat són dones

Segons les dades, aquesta discriminació es tradueix en un alt percentatge d’abandonament escolar. De fet, segons l’últim estudi El alumnado gitano en Secundaria de la Fundación Secretariado Gitano, a Espanya 64 de cada 100 joves del col·lectiu d’entre 16 i 24 anys no tenen l’ESO, quan al conjunt de la població jove el fracàs escolar es redueix a 13 de cada 100. Aquest mateix estudi recull que fins als 20 anys les dones gitanes estudien en menor mesura que els homes. En canvi, una dada que sorprèn és que el 80% dels gitanos que accedeixen a la universitat són dones.

En aquest context, diversos agents socials com les associacions Voces Gitanas i Drom Kotar Mestipen entre d’altres, destaquen la importància fomentar la formació per adults de GESO, monitors de menjador o l’accés a la universitat per dones de més de 25 anys i Contreras aprofita per fer valdre que “tot i ser adultes, i algunes tenir càrregues familiars, volem progressar i tenir accés al món laboral com qualsevol altra dona“.

“Les dones musulmanes són fanàtiques religioses”

La islamofòbia és el principal delicte d’odi a Espanya i continua en augment en conseqüència de l’impacte dels atemptats terroristes. Per aquest motiu, el passat 2017 la Xarxa BCN Antirumors reaccionava amb la campanya #NoComparteixoRumors a les xarxes socials, després que Catalunya patís un dels capítols més dolorosos dels darrers anys: els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A.

Segons Ariadna Solé, membre de SAFI, tot i que l’estigma de terrorista afecta a tota la població musulmana, sovint s’interpreta que les dones musulmanes que porten mocador són més “fanàtiques i endarrerides en comparació amb altres formes de religiositat, com ara l’hàbit d’una monja o les persones que duen penjolls amb creus”, diu. Solé, alerta, a més, que no hi ha dades sistematizades que recullin actes islamòfobs més enlla d’algunes dades que recopila la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia.

L’Asociación Musulmana por los Derechos Humanos demana tipificar la islamofòbia com una categoria específica dins dels delictes d’odi

Amb l’objectiu d’acabar amb la invisibilització d’aquestes agressions, l’Asociación Musulmana por los Derechos Humanos (AMDDHH) ha instat al Govern Espanyol a tipificar la islamofòbia com una categoria específica dins dels delictes d’odi. Cal recordar que tot i que el Codi Penal tipifica l’antisemitisme com a delicte d’odi particular, i amb el nou pla contra els delictes d’odi, també es monitoraran els delictes d’antigitanisme, les agressions islamòfobes no es comptabilitzen individualment. Solé assenyala que, una dada rellevant que sí que s’ha publicat és la que apunta l’informe publicat per Collectiff Contre l’Islamophobie en France (CCIF), “a França el 85,6% de víctimes d’agressió física que van requerir més de 8 dies de baixa, van ser dones”.

Hassoun conclou que una manera de revertir aquests estereotips seria que les dones musulmanes tinguessin més visibilitat als mitjans de comunicació, “però no per parlar del hijab, o la immigració, sinó per parlar de dret, salut, educació i economia”. Solé va més enllà i afirma que “la gran diversitat social i cultural de les dones musulmanes estudiants, investigadores, empresàries, treballadores del servei domèstic, artistes, polítiques, i activistes sol estar absent dels mitjans més importants”. I aprofita per recordar que, com diu Ghufran Khir Allah a l’article publicat a ‘Una realidad incontestable: Islamofòbia en los medios‘, “les dones musulmanes es veuen privades de l’accés al discurs”. Amb l’objectiu de visualitzar els testimonis, actituds i opinions de dones musulmanes molt diverses, trencar estereotips i contribuir a l’empoderament del col·lectiu jove, diverses entitats com el SAFI i Joventut Multicultural Musulmana entre d’altres, estan treballant en el projecte ‘Dones lliures de violència i islamofòbia en territoris de pau‘ liderat per l’Institut de les Desigualtats Hèlia.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació