Cerca
Dades

Què en queda, de la gran retallada del Govern de CiU i d’Artur Mas?

Les polítiques d'austeritat van suprimir 4.447 milions d'euros de sanitat, d'ocupació o d'habitatge. A data d'avui, què ha fet el Govern de JxCat i d'ERC per revertir-ho?

11/12/2018 | 19:00

El petit Moussa, un nadó de 4 o 5 mesos de vida, mama del pit de la seva mare mentre el temps passa a la sala d’espera d’un ambulatori plena de nens, de paciència i de virus. L’espai de Pediatria del CAP de Sant Feliu de Llobregat està avui desbordat. Un dia més. Un pare s’impacienta i pregunta al taulell: “És que aquest matí només tenim un pediatre per atendre els dos ambulatoris de la ciutat, i el pobre va fent, amunt i avall”, diuen. Les retallades invisibles deixen encara avui un rastre de llistes d’espera, professionals de la salut estressats i una degradació del potent sistema sanitari català. Ja ho va dir el conseller Boi Ruiz, en la seva primera entrevista com a conseller de Salut del Govern de Mas: “Evidentment, recomanaria als catalans que es fessin d’una mútua”. Probablement, la família del Moussa no se la podria pagar. Una hora i 38 minuts després de l’hora que li havien donat per atendre’l, la infermera crida a la sala: “Moussa? Ja pot entrar”.

Els pressupostos de la Generalitat encara avui no s’han recuperat del tot de la tisorada patida durant els governs d’Artur Mas. La retallada en sanitat, educació, protecció social, ocupació i habitatge va arribar a fer perdre 4.447 milions d’euros a les polítiques socials públiques. Malgrat que la majoria de les partides de caràcter social més urgents s’han recuperat, el dia a dia de l’Estat del benestar segueix essent a l’UVI. “En alguns casos hem tocat fons i hem tocat os”, va reconèixer Mas l’any 2011. Avui, les coses han millorat. El Govern actual de Junts per Catalunya i d’ERC ha promès revertir l’austeritat i, de fet, la despesa social, en xifres absolutes, torna a estar una mica per sobre de les xifres d’abans de la crisi. Tot i això, avui hi ha més necessitats, més població i més reclams. On es noten avui encara les retallades socials?

La conselleria d’Economia actual, comandada per Pere Aragonès (ERC), ha assegurat a la premsa que el seu objectiu és fer un augment de la despesa no financera de 1.600 milions d’euros en els propers pressupostos —si s’aproven, clar— per revertir algunes de les retallades que encara queden. Fonts de la conselleria asseguren a CRÍTIC que proposaran recuperar la despesa en escoles bressol de 0 a 3 anys, la incorporació de 150 nous educadors especials, més recursos per al desplegament de la renda garantida de ciutadania i la convocatòria de noves promocions de mossos (750) i bombers (250). Aragonès va prometre a principis de novembre que els propers pressupostos farien “una aposta per salut, educació i assumptes socials” i que la seva intenció és mantenir “el procés de reversió de les retallades”, tot i que ja va advertir que no “es podrà recuperar-ho tot alhora”.

Metges de l’atenció primària, treballadors de la sanitat concertada, funcionaris, bombers i professors estan protagonitzant una mena de ‘tardor calenta’ per exigir al Govern de Quim Torra que reverteixi ja les polítiques d’austeritat i recuperar, entre d’altres, el nivell salarial que tenien fa 8 anys. De fet, fins i tot, els treballadors públics de la Generalitat, uns 250.000, havien amenaçat amb una vaga per a aquest 12 de desembre per la recuperació de les pagues extres i dels drets laborals perduts; però, finalment ‘in extremis’ els sindicats la van desconvocar després d’arribar a un acord amb el Govern català per al pagament progressiu dels salaris pendents.

Però… quin balanç final han provocat les polítiques d’austeritat a Catalunya? I… què en queda avui, de la Gran Retallada? CRÍTIC fa una fotografia panoràmica de les retallades en salut, educació, habitatge, polítiques socials, agricultura, R+D+i o cooperació.

Balanç general de la Gran Retallada

La despesa no financera de la Generalitat havia augmentat sempre des del 1980 fins al 2010. Entre el 2011 i el 2014, però, la despesa de la Generalitat es redueix dràsticament arran de la crisi econòmica, els límits de dèficit i la política d’austeritat del pacte entre CiU i el PP. En termes comparatius, segons reconeixen els mateixos informes anuals del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya “està en el grup de les comunitats autònomes que més han ajustat la seva despesa”, és a dir, dit en termes no políticament correctes, que més retallades han fet en l’Estat del benestar. A partir del 2015, però, la despesa de la Generalitat comença a recuperar-se del sotrac. Fins i tot, segons dades poc conegudes que aporten des de la conselleria d’Economia, l’execució total dels pressupostos —el que es va gastar realment, incloent-hi la despesa financera— és encara major en els últims anys que el que deien els comptes aprovats al Parlament: és a dir, s’invertirien més diners que el que fixaven inicialment els pressupostos. El problema, però, és que les dades d’execució de totes les partides dels pressupostos del 2017 i del 2018 encara no són definitives ni públiques i, per tant, no es pot fer una comparació real àrea per àrea de l’evolució dels darrers vuit anys.

HELENA OLCINA

Tot i les millores dels últims tres anys… veníem de molt avall en algunes polítiques públiques: la retallada global en sanitat, educació, protecció social, ocupació i habitatge va arribar a ser de 4.447 milions per sota de les xifres de l’any 2010.

Són, en la majoria de casos, retallades invisibles que els ciutadans noten en el seu dia a dia quan agafen un tren de Rodalies, quan demanen hora per a una ressonància magnètica, quan necessiten una plaça a l’escola bressol per als seus fills o quan demanen una beca per estudiar. Partides de caràcter social van patir caigudes brutals durant els anys de l’austeritat: l’ajuda a cooperació al desenvolupament va caure dels 47 milions del 2008 als 5,9 milions del 2013; per a beques, la Generalitat invertia 13 milions el 2014, una xifra molt inferior als prop de 55 milions del 2010; la retallada a les escoles bressol va ser d’entre el 85% i el 90%, i, a més, la conselleria d’Ensenyament va acabar reconeixent que van transferir més de 81 milions d’euros que estaven assignats a les guarderies públiques cap a l’escola concertada.

HELENA OLCINA

La versió de la conselleria d’Economia sobre les retallades

Els gràfics sobre l’evolució dels pressupostos, segons explica a CRÍTIC la conselleria d’Economia, necessiten matisos.

Primer matís: hi ha diferències entre el pressupost i l’execució del pressupost. Tot i que el pressupost del 2017 no ho mostri… la despesa no financera —que no inclou el pagament del deute— està ja a punt d’igualar les xifres rècord de l’últim any del Govern tripartit. El 2010, va arribar als 29.214 milions —en xifres executades, no pressupost—; set anys després, la xifra va ser de 28.836 milions, 378 milions menys encara.

Segon matís: si mirem només la despesa corrent —els diners que van directament a pagar nòmines, partides de funcionament i serveis socials—, ha arribat a ser de 1.322 milions d’euros més que en l’execució pressupostària del 2010. Cal tenir en compte que una part molt important de l’augment, al voltant de 900 milions, correspon exclusivament a l’increment de fons finalistes per als ens locals. La Generalitat, doncs, gastaria més que fa vuit anys, però això no vol dir que totes les retallades estiguin revertides. Segons expliquen des d’Economia, gasta més diners per factors, com ara l’augment de la població; el creixement del nombre d’alumnes de secundària; l’envelliment demogràfic, que requereix més atenció mèdica i farmacèutica; la inclusió de nous tractaments mèdics, com el de l’hepatitis C, o noves mesures de despesa, com la renda garantida de ciutadania.

Tercer matís: la conselleria d’Economia es queixa que no pot augmentar les partides socials tant com voldria per les restriccions imposades per les limitacions de dèficit de l’Estat i de la Comissió Europea o els problemes per no superar la ‘regla de despesa’ de les comunitats autònomes fixada per l’Estat. Tanmateix, s’ha de dir que “la regla de despesa” venia en el ‘pack’ de la Llei d’estabilitat pressupostària que van aprovar amb els vots de l’antiga CiU, del PP i d’UPyD al Congrés dels Diputats.

Tot això fa que es produeixen alhora dos fenòmens: que pugi la despesa de la Generalitat i, alhora, que no s’hagin revertit algunes retallades en partides socials concretes. Com diuen des de la conselleria, “aquestes noves necessitats fan que, tot i destinar més recursos que mai a la prestació de serveis, el 2017 encara hi hagi reduccions que encara no s’hagin pogut revertir, atès que noves necessitats assistencials han passat per davant”.

Pacients esperant el seu torn en un centre de salut pública / JORDI BORRÀS

Salut: acomiadaments de metges i llistes d’espera

L’últim any del Govern tripartit d’esquerres, el 2010, el pressupost de la conselleria de Salut assolia el moment de major dotació pressupostària de la història, amb 9.624 milions d’euros destinats a polítiques sanitàries. Va anar baixant cada any, retallada a retallada, fins al 2014, durant el Govern d’Artur Mas ja amb un acord d’estabilitat firmat amb ERC, quan va arribar a només 8.172 milions d’euros. A partir d’aleshores, la situació va començar a revertir-se. Tot i que el pressupost fos menor, les xifres de pressupost executat mostren una altra cara de la moneda. Aquests últims dos anys, Salut va acabar gastant molt més del pressupostat: 9.730 milions d’euros el 2017, una mica superior als 9.430 milions de fa set anys. És a dir, que, tot i que els pressupostos mantinguin oficialment les retallades, si mirem l’execució de despesa s’hi observa un lleuger repunt en els últims dos anys, 300 milions més que fa set anys. La consellera de Salut, Alba Vergés, d’ERC, va explicar fa alguns dies que la Generalitat podria arribar aquest any a la despesa sanitària més alta de la seva història, amb un total de 10.420 milions (uns 400 més que l’any anterior) sumant les partides de CatSalut i de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Cal tenir compte, a més, que en aquestes dades oficials sobre la despesa en sanitat primària s’incorpora una part important de la factura farmacèutica, que no para de créixer, i que les necessitats sanitàries de la població catalana (més envellida, més nombrosa, amb més tractaments que entren per la Seguretat Social) han crescut molt en una dècada. I, a més, hi ha qüestions pendents importants com la recuperació del nombre de treballadors sanitaris que es necessiten actualment per atendre sense estrès laboral i amb garantia de qualitat la població de Catalunya: segons dades del 2016, Metges de Catalunya va denunciar que l’ICS havia acomiadat 1.064 metges de l’atenció primària en cinc anys, i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) calculava que també s’havien perdut més d’un miler d’infermers i uns 800 llocs de treball de personal d’administració, cuina, manteniment o neteja…

Un informe d’Amnistia Internacional sobre la sanitat a Espanya alertava recentment que les retallades, també les que es van decidir des del Govern espanyol, han tingut com a conseqüència directa per al ciutadà l’extensió del copagament farmacèutic —amb l’eliminació de 400 medicaments que abans estaven subvencionats i ara no— i l’augment en les llistes d’espera o el fet d’haver de ser atesos en menys minuts als ambulatoris. Segons dades del Sistema Nacional de Salut per a tot l’Estat: el 2010, el temps d’espera mitjà per a cirurgia electiva era de 65 dies; el 2016 era de 115 dies, gairebé el doble.

En paral·lel, la sanitat privada va avançar a Catalunya en temps de retallades. Només un exemple. El hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, va augmentar les partides que rebien els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut mentre el pressupost de CatSalut es reduïa fins a un 16%. Segons dades publicades per CRÍTIC, va rebre prop de 300 milions d’euros en els quatre pitjors anys de l’austeritat: dels 64 milions del 2010 va créixer fins als 79 milions el 2013.

Protesta contra les retallades en educació / JORDI BORRÀS

Educació: secundària massificada, bressol abandonada i barracons

La partida disponible aquest any per a educació està encara per sota de les xifres del 2010, tot i que fa vuit anys el nombre d’alumnes —sobretot a la secundària— era inferior al d’ara. Les dades d’execució, al contrari del que passa en salut, no canvien gaire el panorama de les dades pressupostàries: fa set anys, s’hi van invertir realment 5.281 milions i, en l’últim any, es va arribar als 4.965 milions: per tant, educació encara està 316 milions per sota de fa gairebé una dècada. El pitjor any de les retallades en educació va ser el 2014, amb Govern de CiU a la Generalitat, quan la xifra arriba només als 4.219 milions executats. La clatellada va arribar a ser, en termes globals, d’entorn del 20% de retallada. A poc a poc, la situació ha anat millorant. Però un informe de la Fundació Bofill va arribar a proposar que la Generalitat hauria d’invertir 1.500 milions d’euros més de manera immediata per equiparar la despesa pública en educació al 4,4% del PIB de l’Estat.

Els docents han  sigut els que han hagut de patir el major esforç de les retallades, tant en el salari com en la càrrega de treball pel fet de tenir menys recursos i menys alumnes. Un 47% de la reducció de la despesa del Departament d’Educació dels últims anys es va fer a càrrec de les condicions de treball del professorat, segons l’anuari del 2016 ‘L’estat de l’educació a Catalunya’, de la Fundació Jaume Bofill. El Departament d’Ensenyament, en els últims dos cursos i arran de l’acord de pressupostos entre el Govern de Puigdemont-Junqueras i la CUP abans de l’1-O, va tirar endavant algunes partides extraordinàries, sobretot per a la contractació de nous professors interins —no fixos, que van canviant d’institut i d’horaris cada any. Primer, el nombre de professors a tot Catalunya va créixer en unes 5.000 places i, en el darrer curs, es va créixer en 690 places més. Però les xifres són insuficients per als sindicats. CCOO xifra en 6.000 els professors addicionals necessaris per situar-se a nivells de fa vuit anys i la USTEC eleva aquesta dada a 7.200.

A part de les retallades en educació, partits com el PSC o els Comuns denuncien la manca de planificació, el miler de barracons escolars que encara existeixen a Catalunya —fruit, però, de les polítiques impulsades pel Govern tripartit—, l’abandonament de la inversió per a la construcció de centres educatius i la supressió del pagament en l’educació 0-3. L’actual conseller d’Ensenyament té previst, doncs, revertir una decisió polèmica adoptada el 2012 per la seva predecessora Irene Rigau, que va reduir en un 33% les aportacions a les llars d’infants i després va traspassar tota la responsabilitat econòmica a les diputacions i als ajuntaments. La USTEC-STES, a més, demana recuperar la segona hora lectiva, la conversió dels terços en mitges jornades i la reducció de ràtios d’alumnes per classe.

Manifestació contra les retallades i en defensa dels serveis públics / JORDI BORRÀS

Salaris dels treballadors públics: pagues extres pendents des del 2013

Una part important de l’ajust s’ha fet a les despeses de personal públic, és a dir, treballadors com policies, professors, personal sanitari, bombers o personal administratiu. La inversió en salaris va arribar a la xifra rècord de l’any 2009 quan gairebé vorejaven els 8.000 milions, però a partir d’aleshores va caure. La primera clatellada va ser en l’últim Govern de José Montilla (PSC), amb la retallada del 5% en les retribucions de mig any. Però a partir del 2012 van arribar el gran ‘crash’ salarial i les grans protestes sindicals contra la retallada salarial de la paga extra, la reducció d’un 15% de jornada als interins i altres suspensions de pensions. Només a partir del 2015 va començar a canviar la situació. De fet, la Generalitat de Catalunya també és l’única que no ha retornat les pagues extres dels funcionaris del 2013 i del 2014, que van ser retirades unilateralment a tots els treballadors públics.

Tot i això, el Govern de la Generalitat assegura que no pot pagar si l’Estat no deroga les limitacions de la regla de despesa que no permetrien gastar més a les comunitats autònomes. La llei dels pressupostos generals de l’Estat, del 2018, en la seva disposició addicional 41, afirma que el restabliment de les pagues només podrà aprovar-se quan les comunitats autònomes compleixin els objectius de dèficit, deute i regla de despesa. La Generalitat va complir l’any 2017 les obligacions de dèficit i de deute, però no la regla de despesa. Tanmateix, el vicepresident, Pere Aragonès, va enviar una carta al novembre passat a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en què li demanava que el Govern del PSOE derogui aquesta disposició. Les pagues extres que es deuen, segons fonts de la conselleria, sumen uns 1.000 milions d’euros.

Inversió pública: 3.300 milions menys que fa vuit anys

Si ens fixem en l’evolució del conjunt del sector públic, la inversió feta per la Generalitat i empreses públiques vinculades va caure de manera dramàtica dels 4.890 milions el 2010 a uns exigus 1.288 milions el 2013. Posteriorment, com gairebé totes les partides, la xifra ha anat pujant, però només fins als 1.575 milions pressupostats el 2017. La partida actual encara és tres cops inferior a la de només fa vuit anys. El fre inclou obra pública, des de noves construccions fins a reformes d’edificis, d’hospitals o de jutjats.

El mateix Departament d’Economia explica que ha hagut de prioritzar altres àrees d’emergència i necessitats socials abans que recuperar la clatellada feta a les inversions, i que aquesta partida trigarà molt més a reactivar-se, tot i que és una important generadora d’ocupació i de dinamització econòmica. Per tant, a banda de les desenes d’obres pendents que arribi la inversió compromesa per l’Estat, la patronal catalana Foment denuncia que la Generalitat tampoc no ha pogut tirar endavant obres com ara els trams pendents de la nova L9/L10 de metro a Barcelona o dels Ferrocarrils de la Generalitat, obres de millora en multitud de carreteres comarcals pendents, la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues o les obres de protecció i millora del litoral i dels aqüífers catalans.

Agricultura i pesca: un 40% de retallada

El camp català i, de retruc com a conseqüència, tot el món rural també va patir la patacada de les retallades. Una retallada sovint en silenci per la manca d’atenció mediàtica que pateix la pagesia catalana. Els pressupostos d’inversió pública de la Generalitat en agricultura, ramaderia i pesca van arribar al seu màxim històric en els anys finals del tripartit, entre el 2008 i el 2010, quan s’invertien en ajudes i inversions entorn de 820 milions anuals. Quatre anys després, l’any 2014, la xifra va caure fins als 482 milions, un 41% de retallada! Segurament, un dels percentatges més alts de clatellada en les polítiques públiques de la Generalitat. Actualment, les diferències entre el 2010 i l’últim pressupost són encara de 262 milions d’euros menys.

No és estrany, doncs, que, els darrers 10 anys, hagin tancat a Catalunya gairebé dues explotacions agrícoles cada dia: 6.800 finques agrícoles de petita i mitjana escala menys en una dècada. La població activa agrària ja no arriba ni a l’1% i la contribució de l’agricultura al PIB ha baixat fins al 0,86% (davant l’1,8% de França o el 3,2% de l’Estat espanyol). Com alertaven els membres de la revista ‘Soberanía Alimentaria’, Gustavo Duch i Carles Soler, en l’article “Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“, “la conseqüència directa és que molts pobles són abandonats o pràcticament abandonats i la mitjana d’edat allà ha pujat considerablement deixant el territori sense vida i el que representa de pèrdua de teixit econòmic, social i cultural”.

Cooperació: “A anys llum del que hauríem de fer”

El pressupost de l’ajuda catalana en cooperació i desenvolupament va arribar a la xifra màxima l’any 2008, sumant 47 milions d’euros i, si s’hi afegeix l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) de tots els departaments, arribaven als 63 milions d’euros en total. Lluny, encara, del famós 0,7%. Tanmateix, a partir del 2011, les retallades van ser especialment dures amb aquesta partida: es va arribar a tocar fons el 2013 i el 2014 destinant només entre 5 i 6 milions d’euros a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Va ser un daltabaix per a tot el sector de la cooperació catalana, un sector històricament molt potent a Catalunya i, a més, amb connexions arreu del món des dels anys vuitanta i noranta.

Actualment, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) està recuperant pressupost. El 2017 va gestionar 17,9 milions d’euros, duplicant el total de l’any anterior. La resta del pressupost, 12,3 milions, corresponen a les actuacions d’ajut oficial al desenvolupament (AOD) que el Govern implementa a través de tots els departaments. Lafede.cat valora positivament l’augment pressupostari que preveu el projecte de llei, tot i que creu que és del tot insuficient. Però el mateix comunicat de les ONG catalanes recorden que el mateix exconseller Raül Romeva va afirmar, en compareixença davant la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació del Parlament, que “en l’àmbit pressupostari, som a anys llum del que hauríem de fer en polítiques de pau i cooperació internacional”.

El deute continua disparat malgrat la retallada

HELENA OLCINA

El 22% del pressupost del sector públic són despeses del deute (interessos i amortitzacions), una de les majors despeses públiques només per darrere de les partides de sanitat o d’educació. De fet, el problema continua sent que Catalunya és una de les comunitats autònomes més endeutades, només per darrere del País Valencià o de Castella – la Manxa. El deute no ha parat de créixer durant els 10 anys de crisi, i ja arriba als 74.649 milions d’euros. Ni tan sols les excepcionals retallades pressupostàries de la conselleria d’Andreu Mas-Colell van aconseguir aturar la sagnia.

L’únic que han aconseguit aturar, tot i que se segueix en límits mai vistos ni durant el pujolisme ni durant els primers anys de Govern tripartit, és el dèficit de la Generalitat. Les xifres van fer una pujada espectacular durant el tram final del Govern tripartit, quan la crisi i la reducció dràstica dels ingressos per uns impostos que el PP, el PSOE i CiU s’havien encarregat d’anar reduint durant els anys 2000 fan entrar gairebé en fallida la Generalitat. Entre el 2007 i el 2008, el dèficit passa de només 450 milions en negatiu a més de 5.200, i cap dels ajustos, retallades ni polítiques de la conselleria d’Antoni Castells no va aconseguir redreçar-ho, sinó que es va complicar encara més fins a arribar al rècord de 9.100 milions d’euros de dèficit, un 4,5% de dèficit sobre el PIB, cosa que va posar la Generalitat en la diana de les agències de ràting i va perjudicar les seves opcions de demanar crèdit barat als mercats.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies