Crític Cerca
Dades

Qui governa els municipis més rics de Catalunya?

L'independentisme s'imposa als pobles i les ciutats amb més renda 'per capita', amb l'excepció dels barris de classe alta de Barcelona.

18/06/2019 | 18:37

Monestir de Sant Cugat / Josep Renalias

Una de les ciutats més riques de Catalunya, Matadepera, i una de les més pobres, Badia, estan separades per només 18 quilòmetres: només 20 minuts amb cotxe per la C-58 sense sortir del Vallès Occidental. Simbolitzen, però, dues realitats socials, culturals i polítiques totalment oposades. A Matadepera, ha governat sempre Convergència i Unió, i a Badia ho ha fet sempre el PSC. En territori convergent, els socialistes només van aconseguir un regidor un sol cop des del 1979; mentre que, en territori socialista, Junts per Catalunya va sumar uns exigus 135 vots, un 2% de l’electorat, en les últimes municipals.

Els municipis més rics de Catalunya seran durant els propers quatre anys, de manera majoritària, governats per Junts per Catalunya, la nova formació sorgida de les cendres de Convergència i Unió. Als municipis més rics del país, els neoconvergents aconsegueixen percentatges de vot d’entre el 30% i el 50%, tot i que la seva mitjana de vots arreu de Catalunya en aquestes municipals va ser del 15%. Hi ha un matís rellevant, però, ja que, en alguns barris i urbanitzacions especialment rics a l’àrea de Barcelona, Ciutadans i el PP han fet el ‘sorpasso’ per primer cop en les eleccions municipals als neoconvergents. Els dos partits que representen la dreta espanyolista sumen més del 50% a la majoria dels barris del districte de Sarrià – Sant Gervasi, el més ric de Barcelona, quan tots dos junts no van passar de l’11% de mitjana de vot a Catalunya el 26-M. Les dues excepcions principals que han trencat la tendència de vot als municipis més rics són, d’una banda, la ja esperada Sant Just Desvern –que governarà com gairebé sempre el PSC– i Sant Cugat del Vallès –la gran sorpresa, on un pacte entre ERC, el PSC i la CUP ‘roba’ l’alcaldia als neoconvergents, tot i que aquests van ser clarament els més votats.

Les dades demostren que el tret comú dels municipis i barris més rics de Catalunya és el vot cap a partits de dretes, liberals o conservadors. Però, en canvi, sí que hi ha diferències en l’eix independentista. Els municipis més propers al sobiranisme es decanten per Junts per Catalunya –tal com abans feien amb CiU– i, en canvi, els barris de Barcelona o de Sant Cugat més antiindependentistes han preferit aquest cop apostar per Ciutadans i pel PP. Per tant, el debat sobre si els rics catalans són més independentistes o més espanyolistes continuarà sense resoldre’s després d’aquest cicle electoral de municipals, europees i espanyoles.

Quines són les ciutats més riques de tot Catalunya?

Segons dades de l’Agència Tributària de Catalunya en funció del pagament de l’IRPF, entre les localitats amb més riquesa del país hi ha Matadepera (54.133 euros de mitjana), que és el municipi més ric de tots i el segon més ric de tot l’Estat, i després ja apareixen municipis com ara Sant Just Desvern (52.262), al Baix Llobregat; Sant Cugat del Vallès (50.839), i Sant Vicenç de Montalt (50.691) i Cabrils (49.435), al Maresme, tal com recollia un article recent de ‘Nació Digital’.

El rànquing dels municipis amb rendes més altes a la província de Girona està encapçalat per Vilobí d’Onyar, Fornells de la Selva i la Jonquera; a Lleida, els pobles teòricament més rics serien Alpicat, Torrefarrera i el Pont de Suert; i, finalment, a les comarques tarragonines destaquen les poblacions de Castellvell del Camp, Almoster i Altafulla.

Tanmateix, hi ha un matís que es repeteix en molts d’aquests municipis considerats rics per l’Agència Tributària: una cosa són les urbanitzacions i les zones residencials de luxe, i una altra el poble o el nucli antic. Generalment, als nuclis antics hi ha més barreja de classes socials i més vots cap a l’esquerra –depenent del lloc, poden anar cap a ERC o la CUP si el municipi és majoritàriament independentista, o cap al PSC o els Comuns si el poble no és gaire independentista.

Matadepera, el més ric: JxCat, amb més d’un 50%

A Matadepera els veïns van apostar el 26-M majoritàriament per Junts per Catalunya. El govern d’aquest petit municipi al costat de Terrassa i del parc natural de Sant Llorenç del Munt continuarà en mans dels neoconvergents després d’una victòria extraordinària amb més del 50% dels vots i majoria absoluta de regidors: de fet, aquí sempre havia governat Convergència i Unió. Per contra, el PSC o l’antiga ICV-EUiA pràcticament mai no hi han obtingut ni un sol regidor des del 1979. Després de Junts, els més votats en aquestes municipals van ser ERC i la CUP, amb el 19% i l’11% respectivament. Per tant, el 83% dels vots a Matadepera va a partits polítics independentistes. L’única novetat, però, és que les dues forces d’esquerres independentistes, els republicans i els cupaires, pugen en vots respecte a les eleccions municipals de fa quatre anys.

Tampoc el PP ni Ciutadans no han aconseguit mai fer un forat destacable al consistori. De fet, l’únic canvi que ha portat el Procés a Matadepera és que el regidor del PP ha passat a les mans de Ciutadans. Fa quatre anys, el PP s’acostava al 10% del vot, però ara va perdre la meitat del percentatge de vot. En canvi, els votants espanyolistes del municipi van preferir aquest cop l’opció de Ciutadans, tot i que hi obté només un 6% de vot i queda com a última força política al consistori.

Sant Just, la segona més rica: el PSC segueix en el poder

Sant Just Desvern seguirà en mans del PSC com ha passat des de fa dècades. Els socialistes van créixer en vots i sumen un total del 35% de vots i 7 regidors. Això permetrà a Josep Perpinyà seguir governant aquest municipi del Baix Llobregat gràcies al suport de la candidatura d’esquerres local Movem Sant Just. El poder del PSC en una ciutat amb una renda ‘per capita’ tan alta és una situació única entre les poblacions més riques de Catalunya. Tot i això, a Sant Just, els partits independentistes, Junts per Catalunya i ERC, el segon i tercer partit al municipi, van pujar en nombre de vots en aquestes municipals respecte a fa quatre anys.

A la part alta de Sant Just Desvern, en una zona residencial d’alt poder adquisitiu amb una majoria de cases amb jardí i piscina, les coses van anar una mica diferent respecte del centre de la població: els dos partits majoritaris van ser el PSC, amb un 28% –7 punts menys que la mitjana–, i els neoconvergents amb un 27% –6 punts més que la mitjana–, i després, una mica més enrere, ERC, amb un 21% –4 punts més que la mitjana. L’únic canvi destacat a Sant Just respecte a les eleccions municipals de fa quatre anys és que hi entra la CUP amb un regidor per primer cop… i, en canvi, queda fora del consistori el PP.

Sant Cugat: hi guanya la neo-Convergència, però hi governa el tripartit ERC-PSC-CUP

Sant Cugat del Vallès va seguir sent l’única victòria de Junts per Catalunya entre les ciutats més poblades de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi van liderar l’escrutini amb un 27,5% de vots a favor. I la suma de partits independentistes, JxCat, ERC i la CUP, va superar el 58% del vot, mentre que Ciutadans i el PP perdien en percentatge de vot respecte a fa quatre anys. Tot i això, els neoconvergents van perdre 2 regidors dels 11 que tenien i 10 punts en percentatge de vot: la majoria dels quals semblaria que van anar a parar cap a ERC, que és el partit que més puja al municipi. El govern, finalment, després de setmanes d’incertesa, va caure en mans d’ERC –amb Mireia Ingla com a alcaldessa– després d’un acord polèmic que unia el PSC i la CUP. El PSC, tercera força, va apostar per un govern alternatiu d’esquerres inèdit a Sant Cugat amb Esquerra i la CUP en un gir històric. No era gaire conegut que la CUP, un partit de l’esquerra radical independentista, va ser en el mandat anterior la segona força política a la ciutat de Sant Cugat i, aquest cop, tot i només perdre 700 vots, ha passat a ser cinquena i última força.

Tot i que els neoconvergents segueixen guanyant en vots a Sant Cugat… han vist com perdien suport en algunes de les zones menys independentistes. A la zona de Can Trabal, el Club de Golf Sant Cugat i Can Vilallonga la cosa va anar així: el partit més votat segueix sent JxCat (un 34%) però després, en lloc d’ERC, el PSC i la CUP com al global de la ciutat, hi apareixen Ciutadans i el PP, amb un 19% i un 14% respectivament. Tot i això, als partits espanyolistes no els ha anat gaire bé en aquesta ciutat del Vallès: Ciutadans perd percentatge de vot i serà quarta força només superant pels pèls la CUP, mentre que el PP ha quedat fora del consistori en perdre el regidor que hi tenia fins ara. El municipi de Sant Cugat és molt més complex socialment i molt més extens —inclou també zones com la Floresta i Valldoreix— del que la majoria de la gent es pensa.

Sant Vicenç de Montalt i Cabrils: majoria independentista

A Sant Vicenç de Montalt i a Cabrils, les dues poblacions més ‘riques’ del Maresme i històricament governades pels convergents, es van repartir la victòria electoral entre Junts per Catalunya –a Sant Vicenç– i ERC –a Cabrils. Tots dos municipis tenen un percentatge de vot independentista per sobre del 50%. I, en tots dos, el PP i Ciutadans són extremament minoritaris, i, de fet, a Cabrils han perdut l’únic regidor que tenien.

A Sant Vicenç els neoconvergents ja van perdre l’alcaldia després d’una moció de censurar fa un any per culpa d’un pressumpte cas de corrupció. De fet, allà han passat de tenir majories de més d’un 40% del vot a quedar-se en el 28% actual. Finalment, l’alcaldia va caure en mans del PSC després de rebre el suport tant dels regidors de PP i Ciutadans com de la CUP. Els socialistes van tenir una pujada espectacular passant de ser cinquena força a quedar-se a només un sol regidor de la victòria. Tanmateix, el municipi no ha perdut cap vot independentista: al contrari, en suma un 11% de vot que es va endur la llista de Primàries –la iniciativa impulsada a Barcelona per Jordi Graupera–, un 9% d’ERC i un 6% de la CUP –que entra a l’Ajuntament amb un regidor.

En canvi, Cabrils es convertirà a partir d’ara en el municipi més ric governat per ERC. En aquest petit poble, qui fa la pujada més espectacular és ERC, que arrabassa la victòria que va tenir Junts fa quatre anys, ja que perden la meitat dels regidors que tenia l’antiga CiU.

Què passa als pobles més rics de Lleida, de Tarragona i de Girona?

Bé… però què passa si obrim focus i mirem els pobles més rics de Catalunya més enllà de la província de Barcelona?

Al poble més ric de Lleida, Alpicat: JxCat arriba a un 32%, seguit d’ERC amb un 21%. La CUP del poble perd pistonada i passa de segona a quarta força en les municipals, tot i que segueix per sobre del PSC i de Ciutadans. Mentrestant, a Torrefarrera la victòria inapel·lable és per a JxCat, amb més d’un 50%, seguida d’ERC, amb un 26%, i, per tant, amb majoria absolutíssima independentista; i al Pont de Suert també venç la llista neoconvergent, amb més d’un 40% dels vots, tot i que en aquest cas la segona posició se l’endú la llista d’En Comú Podem.

Al poble més ric de Tarragona, que és Castellvell del Camp, prop de Reus, tenim: JxCat, amb un 32%, i ERC, amb un 31%, pràcticament igualades. En les anteriors, el 2015, votaven majoritàriament convergent. Però, ara, les coses s’han igualat al camp independentista. Mentrestant, a Almoster, el segon municipi més ric de la província, la victòria va ser per a la llista local d’ERC, amb un 65% dels vots… mentre que JxCat s’endú la resta de votants, amb un 25%. I, finalment, Altafulla, poble del litoral de la Costa Daurada, ha fet un canvi d’alcaldia després d’aquestes eleccions: fins ara hi governava l’exdiputat Fèlix Alonso, d’EUiA, però va perdre per poc l’alcaldia a les mans d’ERC, que ha pactat amb el PSC i una altra llista local, per rellevar els Comuns.

I en un dels pobles més rics de Girona, Fornells de la Selva, hi arrasa Junts, i, abans, ja ho feia CiU. La victòria és inapel·lable: allà van endur-se més del 50% del vot, 1 de cada 2 veïns. També a la resta de pobles més rics de la província, com Vilobí d’Onyar o la Jonquera, l’independentisme hi té majories incontestables: a la Jonquera, guanya JxCat amb ERC molt a prop, i entre tots dos sumen un 80% dels vots, mentre que a Vilobí d’Onyar guanya un partit independent, el Grup Municipal Independent de Vilobí, i JxCat queda en segon lloc, amb un 34% dels vots.

L'ex-primer ministre francès i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, amb bicicleta / GERARD ARTIGAS

Als barris rics de Barcelona, triomfa Valls i cau l’independentisme

A les zones més adinerades de Barcelona ciutat, el resultat electoral va ser molt diferent: allà sí que va funcionar la fórmula de Manuel Valls i la seva coalició vinculada a Ciutadans. La candidatura de la dreta espanyolista va aconseguir imposar-se als barris de Pedralbes, Sarrià, les Tres Torres, la Bonanova i Mercat de Galvany, tot i que en el global de la ciutat va quedar en quart lloc, amb un 13% dels vots. Per exemple, en el cas de Pedralbes, la llista vinculada a Ciutadans va arribar a sumar un 45% del vot, i es va emportar gairebé un de cada dos votants. Evidentment, Valls, amb aquestes xifres, va obtenir la victòria al districte de Sarrià – Sant Gervasi, el districte amb major poder adquisitiu de la ciutat. El bon resultat de la dreta espanyolista als barris rics no va servir a Ciutadans i al PP per tenir gaire força al plenari de l’Ajuntament de Barcelona: Valls i Ciutadans –abans de la seva ruptura– sumaven sis regidors, un més dels que tenien els d’Albert Rivera en el mandat anterior, mentre que el PP perd un regidor i quedarà amb dos després de superar per la mínima el llindar del 5% dels vots necessari per tenir representació al consistori.

Tot i això, per darrere de Valls, els més votats al districte de Sarrià – Sant Gervasi van ser, pràcticament igualats, la llista de Junts i la d’ERC. Els neoconvergents no van aconseguir per primer cop en anys la victòria als districtes de Sarrià – Sant Gervasi i de les Corts, on tradicionalment havia guanyat, tot i que justament la llista d’Elsa Artadi i de Quim Forn va obtenir-hi allà els seus dos millors resultats de tota la ciutat, superant el 15%, mentre que a Nou Barris tenien un 4%. En un article d”El Diario.es’ es mostrava amb dades com l’independentisme ha baixat en percentatge de vot als barris més rics de la capital. A les Tres Torres, per exemple, la suma de JxCat, d’ERC i de la CUP es reduïa en 15 punts respecte a fa quatre anys, quedant en un 36% del vot. Però, tot i aquesta caiguda dràstica del vot convergent, el percentatge independentista dels barris rics és similar a la mitjana de l’independentisme barceloní: que és d’un 39%.

Per contra, al districte més ric de Barcelona, la candidatura d’Ada Colau va quedar-se amb un exigu 10% i la CUP no va arribar ni al 2,4% dels vots, en uns barris extremament difícils per a les opcions d’esquerra transformadora.

Els més rics i la independència: sí o no? Depèn

Després de l’anàlisi de les dades, una de les conclusions més evidents és que els barris i pobles amb més renda ‘per capita’ a l’hora de votar tiren més cap a la dreta, partits de dretes, liberals; normalment l’extrema esquerra no hi aconsegueix gaire suport. Els Comuns i, amb excepcions en alguns pobles gironins o de Ponent, la CUP no passen gairebé mai d’entre el 5% i el 10% de vot.

Però, en el debat entorn de la independència de Catalunya, el seu posicionament depèn més d’on estigui ubicat, de la llengua materna del veïnat o del sentiment de pertinença nacional… A Pedralbes ara voten majoritàriament C’s i el PP, i, en canvi, a Matadapera, a Sant Cugat, a Sant Vicenç de Montalt o als pobles més rics de Girona la victòria sol ser per a Junts per Catalunya.

Hi ha moltes més qüestions que determinen el vot a part de la classe social: una pot ser el nivell de riquesa, sí, però d’altres poden ser el nivell educatiu, la llengua materna, el sentiment de pertinença nacional, la taxa d’atur del municipi o la valoració que es tingui sobre els serveis municipals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació