14/01/2026 | 12:14
L’any 2025 passa a ser el tercer any més calorós mai registrat a escala global. Segons ha confirmat el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (CEPMPM) de Copernicus, la calor no afluixa. Per trobar els dos anys amb una temperatura mitjana superior, no cal anar gaire lluny: van ser el 2023 i el 2024, i, per tant, sols 0,01 °C i 0,13 °C respectivament. Una successió de rècords que engrosseix una tendència alarmant: els darrers 11 anys han estat, sense excepció, els 11 més tòrrids des que existeixen registres. Qui nega, ara, l’escalfament global i el canvi climàtic?
Així i tot, la dada més cridanera és que, per primera vegada en la història, la temperatura mitjana global s’ha situat de mitjana en més d’1,5 °C durant tres anys consecutius (2023-2025) respecte al període preindustrial (1850-1900). Segons Copernicus, la temperatura de l’aire en superfície es va situar l’any passat en 1,48 °C per sobre del nivell preindustrial, davant dels 1,60 °C del 2024, l’any més càlid de la història.
D’acord amb les estimacions de Copernicus, el nivell actual d’escalfament global a llarg termini és del voltant d’1,4 °C per sobre del nivell preindustrial. Si continués així, el límit d’1,5 °C de l’Acord de París es podria assolir abans del 2030, més d’una dècada abans del previst.
Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), adverteix sobre les implicacions d’aquestes xifres: “El món s’està acostant ràpidament al límit de temperatura a llarg termini establert per l’Acord de París”. Per a l’especialista, la humanitat està abocada a superar aquest límit i l’elecció actual rau en “com gestionar millor l’inevitable ultrapassament i les seves conseqüències”.
Per què fa cada cop més calor?
La calor excepcional del període 2023-2025 respon a dos factors principals, expliquen des de Copernicus. D’una banda, l’acció humana, és a dir, l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a causa d’emissions continuades i una menor absorció de CO2 pels dissipadors naturals. De l’altra, per factors oceànics, ja que les temperatures de la superfície del mar van assolir nivells excepcionalment alts, influenciades per un episodi d’El Niño i altres factors de variabilitat natural amplificats pel canvi climàtic (com els canvis en les quantitats d’aerosols i núvols baixos i les variacions en la circulació atmosfèrica).
La temperatura de la superfície del mar va ser el 2025 de 20,7 °C, la tercera més càlida
“Les dades atmosfèriques del 2025 ofereixen una imatge clara: l’activitat humana continua sent el factor dominant de les temperatures excepcionals que estem observant”, explica Laurence Rouil, directora del Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus (CAMS).
Els oceans tampoc no se salven de l’escalfament global. La temperatura de la superfície del mar (sense comptar-hi els pols) va ser el 2025 de 20,73 °C, la tercera més càlida després del 2024 i del 2023. Aproximadament el 90% de l’excés de calor generat per l’escalfament global s’emmagatzema a l’oceà, cosa que converteix la calor oceànica en un indicador crucial del canvi climàtic.
On es pateix més: Àrtic, Antàrtida i Europa
Mentre que les zones tropicals van experimentar un lleuger descens tèrmic en comparació amb els anys previs (a causa de la transició cap a condicions neutres o de La Niña feble), les regions polars van patir un escalfament extrem que va compensar aquestes baixades.
Europa també va patir el seu tercer any de temperatures més altes des que hi ha registres
L’Antàrtida va registrar la seva temperatura anual més càlida mai observada, mentre que l’Àrtic va viure el seu segon any més calorós. Pel que fa al gel marí, el febrer del 2025 la cobertura combinada de gel de tots dos pols va caure al valor més baix des de l’inici de les observacions per satèl·lit a finals dels anys setanta.
Per la seva banda, Europa va viure el seu tercer any més tòrrid des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana 1,17 °C superior a la mitjana del període 1991-2020.
Incendis i estrès tèrmic: conseqüències directes
La calor no va ser només una dada estadística, sinó una realitat física per a milers de milions de persones. El 2025, la meitat de la superfície terrestre mundial va experimentar més dies de l’habitual amb estrès tèrmic intens (sensació tèrmica de 32 °C o més). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja identifica aquest fenomen com la principal causa de mort relacionada amb el clima.
Així mateix, les condicions seques i ventoses van afavorir incendis forestals extrems en parts d’Europa i de l’Amèrica del Nord. Aquests esdeveniments van generar emissions rècord que van degradar significativament la qualitat de l’aire, amb efectes també nocius per a la salut humana.
* Aquest article s’ha publicat originalment en castellà a la web de Climática, portal de referència sobre la crisi ecològica i climàtica.
