Crític Cerca
Dades

Vot dels catalans a l’exterior: clarament independentista… però en caiguda lliure per les traves burocràtiques

Actualment, més de 195.000 catalans residents a l’exterior podrien exercir el dret a vot. Però, des de l’aprovació de la llei, la participació a l’exterior va patir una forta davallada. Mentre en les eleccions parlamentàries de 2006 i de 2010 van votar un 20,8% i un 13% de catalans residents a fora respectivament, en els comicis de 2012, tot i haver-hi un 25% més de residents fora de Catalunya, només hi va participar un 6,7%. Una dada rellevant en el cas del 27-S: aquest vot exterior, en els comicis catalans, acostumava a beneficiar Convergència i ERC, integrants de la candidatura Junts pel Sí.

23/09/2015 | 20:00

Foto: JORDI BORRÀS
Foto: JORDI BORRÀS

El polèmic vot dels catalans a l’estranger arriba al seu moment decisiu. Si les paperetes no arriben in extremis en les properes hores milers de catalans es quedaran sense poder exercir el seu dret a vot malgrat haver-ho demanat. La Generalitat ha alertat aquests dies que els catalans residents en països de l’Amèrica Llatina i en algunes zones de la Xina encara no han rebut els documents per poder votar i confirma que el termini per votar per correu finalitzava dimarts per als electors residents permanents (CERA) i dimecres, 23 de setembre, per als residents temporals (ERTA). Tot i així, els catalans que viuen de forma permanent a l’estranger podran votar a les urnes dels consolats i ambaixades fins al 25 de setembre.

Actualment, més de 195.000 catalans residents a l’exterior podrien exercir el dret a vot. Però, des de l’aprovació de la reforma de la Llei electoral espanyola, la participació a l’exterior és plena de traves, de burocràcia i de problemes de tot tipus. Conseqüència lògica: ha patit una forta davallada. Mentre en les eleccions parlamentàries de 2006 i de 2010 van votar un 20,8% i un 13% de catalans residents a fora respectivament, en els comicis de 2012, tot i haver-hi un 25% més de residents fora de Catalunya i estar marcats per l’anunci de convocar un referèndum, només ho va fer un 6,7% del total del cens de catalans a l’estranger. Una dada rellevant en el cas del 27-S: aquest vot exterior, en els comicis catalans, acostumava a beneficiar Convergència i ERC, integrants de la candidatura Junts pel Sí.

Evolució del vot exterior (2006-2012) | Create infographics

El 2011 el PP, el PSOE, CiU i el PNB van aprovar, de forma conjunta, la reforma de la Llei orgànica de règim electoral general (LOREG), que regula també el vot exterior. La modificació de la llei va eliminar el dret a votar en les eleccions municipals per als espanyols que resideixen permanentment a l’exterior i va introduir el vot pregat, una nova modalitat de sufragi que obliga el potencial votant a “pregar” el seu dret a vot i a sotmetre’s a un circuit de tràmits burocràtics en cada procés electoral. La Federació Internacional d’Entitats Catalanes ha culpat de les dificultats del vot exterior bàsicament la reforma de la LOREG.

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes ja va dir el 2012 que el sistema electoral a l’exterior “és un sistema pervers amb massa incerteses i punts negres que mai ha funcionat ni funcionarà”. Segons el col·lectiu, la reforma de la LOREG “va ser un autèntic desastre i un frau democràtic i és la font de tots els problemes actuals amb el vot exterior”.

A qui beneficia el vot exterior?

Diferències entre el vot exterior i interior en les eleccions al Parlament | Create infographics

A Catalunya, el vot exterior simpatitza clarament amb les opcions nacionalistes o independentistes. Mentre, que en les últimes eleccions catalanes, la suma del percentatge de vots als partits sobiranistes (CiU, ERC i la CUP) va ser d’un 48%, a l’exterior la xifra va ser de quatre punts percentuals més, fins a assolir un 52%. CiU es va endur un 34,6% del vot exterior i, en canvi, es va quedar amb un 30,7% a l’interior. Per la seva part, ERC va sumar un 15% de vots a fora i un 13,7% a dins. L’excepció va ser la CUP, amb un 2,2% a l’estranger i un 3,4% a Catalunya. D’altra banda, el PSC va aconseguir un 11% del suport a l’exterior, tres punts i mig menys que a l’interior, mentre que el PP va arribar a un 8,7% a fora, uns quatre punts menys que dins del territori català, i ICV-EUiA, a un 8%, dos punts per sota del total de vots rebuts des de Catalunya. Finalment, Ciutadans va registrar un 3,3% des de fora i un 7,5% a l’interior. La tendència independentista es va accentuar sensiblement amb la convocatòria de la consulta del 9-N. Un total de 13.435 catalans van dipositar la papereta –sense haver de demanar el vot– a través dels punts de participació habilitats arreu del món. La xifra, que inclou els votants a partir de 16 anys, supera en un 27% la participació exterior registrada en els comicis de 2012. A més, l’opció del sí-sí va endur-se el 90% dels vots.

Pel que fa a les últimes eleccions europees del maig de 2014, les darreres en què han participat els ciutadans residents a l’exterior, les dades indiquen una tendència més orientada cap al centreesquerra del votant estranger respecte al de l’Estat Espanyol.

Diferències entre vot interior i exterior en les eleccions europees de 2014 | Create infographics

Els resultats van donar un 29% dels vots exteriors al PSOE, sis punts més que el que va obtenir a l’interior; un 25% pel PP, un punt menys que dins l’Estat Espanyol, i un 8,4% per la coalició Esquerra Plural, dos punts menys que a l’interior. Podem va estrenar-se amb un 4% de vot recollit fora de les fronteres espanyoles, la meitat que el que va guanyar dins; UPyD va registrar un 5,7%, un punt menys que a l’interior, i les dues coalicions sobiranistes CEU (Coalició per Europa, formada per CiU, el PNB, PNC-CC, CxG) i EPDD (Esquerra pel Dret a Decidir, amb ERC, NEC i CatSí) van mantenir percentatges similars tant dins com fora al voltant d’un 5% i d’un 4%, respectivament. Finalment, C’s va arribar a un 2% a l’exterior i va doblar el percentatge dins l’Estat Espanyol.

CDC canvia d’opinió sobre la LOREG

La LOREG va ser impulsada a finals de 2010 per les mateixes quatre formacions que van votar a favor de la seva aprovació. En aquells anys, en què Convergència i Unió no estaven separades i mantenien un pacte amb el PP a la Generalitat, el portaveu de la coalició al Congrés, Jordi Xuclà, defensava la modificació legal com “una millora de la qualitat democràtica” que amb relació al vot exterior es plasma en “la millora del vot CERA –el cens CERA és el dels espanyols residents permanents a l’estranger–, el vot en urna i el vot per correu interior dintre dels països”.

Tanmateix, d’aleshores fins avui, els convergents han anat fent marxa enrere i s’han mostrat contraris al sistema electoral per votar des de l’estranger. Ara es queixen del poc marge de temps per fer que totes les paperetes arribin als domicilis dels catalans residents a l’exterior i reclamen una simplificació del sistema electoral per votar des de l’estranger. “Tenim un marc legal espanyol molt complicat” i “és un contrasentit”, afirmava el passat 30 de juliol el secretari d’Afers Estrangers de la Generalitat, Roger Albinyana, en una entrevista a Rac1.

El Govern d’Artur Mas havia demanat a la Junta Electoral Central prorrogar el termini de sol·licitud de vot des de l’exterior. El Departament de Governació i Relacions Exteriors esperava que s’allargués la data més enllà del 29 d’agost, ja que considerava un impediment que el període per realitzar els tràmits electorals coincidís amb les vacances. L’Estat ho va rebutjar. Només va donar més temps als militars desplaçats a l’exterior.

Al mes de juny van donar suport, juntament amb PSOE, el PNB i UPyD i el grup mixt, a una iniciativa presentada per la coalició Esquerra Plural que buscava suprimir el vot pregat dels residents a l’exterior abans dels propers comicis generals. El PP la va rebutjar.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació