Crític Cerca
Dades

Vox obté els seus millors resultats a Catalunya prop de casernes de la Guàrdia Civil i de bases militars

Mapa en exclusiva que revela la relació entre els votants de Vox i les casernes, els quarters i els edificis militars de la ciutat de Barcelona

05/05/2019 | 19:00

El cap de llista de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, a la seu electoral del partit la nit del 28-A. / ACN

Vox ha aconseguit els seus percentatges de vot més elevats en les eleccions espanyoles a Catalunya en pobles, barris o, fins i tot, seccions censals properes a casernes de la Guàrdia Civil o a instal·lacions de l’Exèrcit espanyol. El partit de Santiago Abascal va aconseguir el seu rècord al barri on hi ha la Comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, als entorns dels quarters i de les casernes militars de Barcelona i a les petites poblacions de Sant Climent Sescebes (base militar) i a Talarn (acadèmia militar). CRÍTIC, a més, ha aconseguit demostrar amb un mapa interactiu en exclusiva la correlació entre els pics de votants de Vox i la presència de casernes, de quarters i d’edificis militars de la ciutat de Barcelona. L’extrema dreta espanyolista ha aconseguit uns resultats per sobre de la mitjana barcelonina als voltants del quarter i caserna del Bruc i de les residències militars de la Diagonal, de la Comandància Naval de Barcelona, a les Drassanes, i del quarter de la Guàrdia Civil al carrer Sant Pau, al mig del barri del Raval.

El nínxol de vots de policies, de guàrdies civils i de militars representa, proporcionalment, pocs vots a Catalunya. Però no és un tema menor arreu de l’Estat. Vox va apostar ja fa mesos per intentar atraure el vot dels 270.000 militars, guàrdies civils i policies nacionals que es calcula que hi ha actualment a Espanya. Al gener passat, ja va presentar una bateria de propostes per millorar les condicions laborals dels membres dels cossos i forces de seguretat espanyols i, des de fa temps, va posicionar-se a favor del sindicat policial ‘ultra’ Jusapol. La defensa a ultrança dels cossos i forces de seguretat espanyols en l’operació contra el referèndum de l’1-O, la reivindicació dels seus drets salarials i, fins i tot, la inclusió de militars retirats en les llistes del partit d’extrema dreta espanyolista li ha servit per quedar-se una bona part dels vots de militars, policies i guàrdies civils
—i les seves famílies—, que històricament havien sigut propers al Partit Popular. El gran dubte que sorgeix a partir de les dades electorals del 28-A és: està l’extrema dreta infiltrada als cossos i forces de seguretat de l’Estat?

La Barcelona militar i policial, amb Vox

La relació entre guàrdies civils, militars i policies nacionals amb Vox també ha arribat a la mateixa ciutat de Barcelona. Sobretot si es mira la lletra petita dels resultats electorals del 28-A passat. Aquest mapa de vot per zones censals de Barcelona, elaborat per l”analista de dades i assistent de recerca a la UB Roger Sanjaume per a CRÍTIC, posa en relació els vots de Vox i els llocs exactes on hi ha casernes, residències o quarters de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional i de l’Exèrcit a la ciutat de Barcelona. Els equips de campanya dels partits i les organitzacions antifeixistes de la capital catalana hauran de tenir en compte el que passa en aquestes zones de cara a les eleccions municipals de Barcelona, d’on podria sortir almenys un regidor per a Vox.

El mapa de Vox i les forces de seguretat espanyoles de Barcelona mostra algunes dades molt significatives més enllà que representin poc nombre de votants i un percentatge baix de vot. Tot i que la mitjana de vot de Vox a Barcelona és d’un 3,4%… veiem com el partit d’extrema dreta supera aquestes xifres en zones censals com la dels voltants del quarter i caserna del Bruc, al barri de Pedralbes (un 13% per Vox, quatre punts més que la mitjana del barri més ric de la ciutat, que va ser d’un 9%); els voltants de la Residència Militar Logística Pedralbes, al carrer Capitán Arenas (un 11% de vot, quan, si creues la ronda del Mig, el suport baixa a un 5%); els voltants de la Comandància Naval de Barcelona, a les Drassanes, on hi ha diferents edificis oficials militars (un 7,8% per a Vox) i els voltants del quarter de la Guàrdia Civil al carrer Sant Pau al mig del multicultural barri del Raval (un 6,2%, duplicant la mitjana).

Com a dada curiosa, tot i que és gairebé imperceptible i representa poc nombre de votants, es detecta un lleuger repunt de votants de Vox entorn de la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia, on, tot i ser una zona d’una gran majoria votant independentista i dels Comuns, hi ha un 3,2% de vot a l’extrema dreta espanyolista que no es dóna en cap de les altres seccions censals dels barris del Camp d’en Grassot o de la vila de Gràcia.

Un 15% de vot al barri de la Comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca

Un dels llocs més destacats i, sens dubte, un dels percentatges de vot més alts de Vox a Catalunya es va donar al barri de Sant Andreu de la Barca on hi ha la Comandància de la Guàrdia Civil: allà van sumar un 15% de vot per a l’extrema dreta espanyolista, quan la mitjana de la ciutat és del 6% i la mitjana de Catalunya està entorn del 3,5%. Aquest és el mateix barri on hi ha l’Institut El Palau, que va ser notícia després de la denúncia feta per alguns pares i mares guàrdies civils contra els professors per un suposat cas d’adoctrinament i d’humiliació dels seus fills arran de les protestes contra la repressió del referèndum de l’1-O.

El canvi de vot d’aquesta zona censal entorn de la Comandància respecte a la resta de Sant Andreu de la Barca és bastant notable. A la secció on voten els residents al barri on hi ha la Comandància de la Guàrdia Civil van votar un 15% per Vox i un 28% per Ciutadans, mentre que a la resta de la localitat Vox no passa d’un 5% del vot, i en alguns barris es queda en un 2% o un 3%. La secció censal més propera a la Comandància suma un 49% de vots per la triple dreta de Vox-C’s-PP i, si hi afegim el vot del PSC, la xifra puja a un 75% del vot a partits clarament no independentistes. De fet, en aquella zona ERC obté un 6% del vot, i Junts per Catalunya, només un 1%.

En total, a Sant Andreu de la Barca, Vox va aconseguir 889 vots, una xifra prou significativa tenint en compte que la població total del municipi és de 27.000 habitants. La xifra d’agents de la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya voreja els 3.500 —ni el Ministeri de l’Interior ni la Guàrdia Civil no han volgut concretar-ne la xifra exacta— i la seu central és la Comandància de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on, entre d’altres, hi ha els equips específics de lluita contra la droga i els diversos grups d’intervenció.

Un bloc d’expolicies nacionals, l’únic lloc de Barcelona on guanyen el PP i Vox

Vox té en aquesta secció censal al barri de Sant Martí, als entorns de la plaça de la Infància, situada entre els carrers Bac de Roda i Fluvià, un inusual 8,3% del vot, mentre que la mitjana barcelonina no passa del 3,5%. Si camines 100 metres a banda i a banda de l’entorn d’aquesta secció censal, els percentatges de Vox baixen a un 3% o un 4%. Què passa aquí? Un article publicat el 2015 a ‘ElDiario.es’ ajuda a comprendre el perquè d’aquest vot tan poc usual, a la ciutat i, també, al mateix barri. Diversos veïns de la zona expliquen que diversos dels blocs de pisos de la zona van ser construïts com a habitatges per a policies nacionals que treballaven a la comissaria de la Verneda i, tot i que alguns d’ells es van acabar mudant i venent el pis, hi queden encara alguns policies jubilats i alguns fills d’aquells policies.

Això ha tingut com a conseqüència electoral que aquesta sigui l’única illa de cases de tot Barcelona en la qual el PP va quedar com a primera força política en les eleccions generals del 28-A, amb un extraordinari 24% dels sufragis —quan el seu resultat a Barcelona és de només un 6%— i Ciutadans va ser el segon partit més votat, amb un 19%. A més, en aquesta illa del districte de Sant Martí, Vox va sumar un fulgurant 8% superant fins i tot en nombre de vots ERC (un 8%) i Junts per Catalunya (un 2%).

Èxit entre els (pocs) militars de Talarn i de Sant Climent

El poble de Catalunya amb major percentatge de vot per a Vox és el de Sant Climent Sescebes, on hi ha precisament la principal base militar de l’Exèrcit espanyola a Catalunya. Al municipi gironí, l’extrema dreta va aconseguir un 14,6% i va ser tercera força política al poble. Si es presentessin a les municipals i repetissin aquests resultats, podrien entrar com a partit polític amb regidors. La caserna General Álvarez de Castro, de Sant Climent, acull la plana major i un dels batallons del regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62.

El segon millor resultat de Vox és a Talarn, on hi ha una acadèmia militar de l’Exèrcit, amb un 12,7% del vot. La ‘població’ de l’acadèmia de Talarn (Pallars Jussà), normalment formada per menys de 150 oficials, augmenta en mig miler cada setembre quan hi accedeixen els nous alumnes que s’hi formen durant la tardor. Però pocs hi tenen la residència fixa allà, ja que la majoria vénen d’altres llocs de l’Estat espanyol.

Els casos de Talarn o de Sant Climent són anecdòtics quant a números totals, ja que els votants de Vox a Sant Climent van ser un total de 49 vots… mentre que a Talarn són encara menys, un total de 38 vots per a ells. Es calcula, a partir de dades oficials, que a Catalunya hi hauria 1.500 soldats de l’Exèrcit concentrats fonamentalment a les casernes del Bruc (Barcelona) i de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i a l’acadèmia de sotsoficials de Talarn (Pallars Jussà).

El vincle entre militars i Vox s’estén per tot l’Estat espanyol

Aquest vincle en la relació de vots entre Vox i el lloc on estan ubicades casernes, comandàncies o bases de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit espanyol es repeteix en altres indrets de tot l’Estat espanyol. Destaca, per exemple, que Vox va guanyar les eleccions com a primera força en tres zones censals simbòliques per a les forces i cossos de seguretat: va aconseguir un extraordinari 41% del vot al costat de la Base Militar El Goloso, un 37% de vot a la secció censal on hi ha la Direcció General de la Guàrdia Civil i, fins i tot, un 30% al barri d’habitatges per a militars entorn de l’enorme instal·lació del Centro Militar Deportivo La Dehesa. En totes aquestes zones va desbancar el Partit Popular de Pablo Casado, que històricament sempre s’emportava allà la majoria dels vots. Situacions similars es donen als voltants de Madrid, d’Alcalá de Henares, de Sevilla, de Màlaga o de Pamplona, entre d’altres, com es pot veure en aquest fil de Twitter realitzat per diversos tuitaires.

Els millors resultats de Vox a Catalunya, més enllà dels militars

Tot i tenir alts percentatges de vots en algunes seccions censals amb presència dels cossos i forces de seguretat, el cert és que la majoria de votants de Vox a Catalunya no vénen d’aquestes zones, sinó que provenen de barris rics i d’accent espanyolista o d’alguns barris obrers concrets —no de tots— on hi ha una situació econòmica extrema, una alta presència d’immigració o un sentiment antiindependentista molt profund. L’entrada del neofeixisme de Vox a les institucions públiques espanyoles per primer cop des del fracàs de la Fuerza Nueva de Blas Piñar a principis dels anys vuitanta. Vox ha passat en només tres anys de 47.000 vots i un 0,2% a uns increïbles 2,6 milions de vots, un 10% de l’electorat. I, atenció, a Catalunya Vox havia aconseguit només uns tristos 198 vots fa tres anys; ara ja hi té 148.000 vots. Un avís seriós per a les properes eleccions municipals. Caldrà estar molt atents a l’ascens de la nova extrema dreta espanyolista, xenòfoba, antifeminista i homòfoba allà on Vox ha superat un 5% dels vots en les eleccions espanyoles.

A Catalunya es pot veure com Vox ha tingut resultats per sobre de la mitjana en zones que tenen una altíssima renda ‘per capita’: Pedralbes (un 9,5% del vot), alguns barris de Sant Cugat (un 9%, a l’entorn del Club de Golf de Sant Cugat) o Vielha (que arriba fins a un 8%, al centre de la població). A Barcelona ciutat, si baixem al nivell més petit d’anàlisi, les seccions censals, veiem com la ultradreta va superar un 10% del vot en algunes seccions del nord del districte de les Corts i del barri de Sant Gervasi-Galvany. Al triangle que formen els carrers de Ganduxer, Johann Sebastian Bach i la Reina Victòria, Vox ha arribat a situar-se en les eleccions del 28-A com la tercera força, al darrere de Ciutadans i del PP.

Per contra, també es detecta un vot entre classes socials baixes que és relativament significatiu cap a Vox, tot i que, en general, mai no passa d’un 8%. El segon barri amb més predilecció per Vox a Barcelona és Torre Baró (a Nou Barris), amb un 7,9% dels vots. També va aconseguir arribar a resultats pròxims a un 7% en algunes zones del barri del Besòs, de Baró de Viver o de Ciutat Meridiana o en algunes zones censals de la Mina (barri de Sant Adrià de Besòs), de Sant Cosme (barri del Prat) o en alguns barris de la perifèria de Viladecans, Castelldefels o Sant Boi, amb algun pic d’un 8% o fins a un 12% com a màxim. Tot i això, a la immensa majoria de barris obrers, tant de Barcelona com de l’àrea metropolitana de Barcelona, Vox no passa de percentatges entre d’un 2% a un 5%, molt per sota del 10% de mitjana espanyola.

Més enllà de Barcelona, destaquen altres zones on Vox pot treure el cap amb algun regidor en les properes municipals. En algunes barriades de Mataró, Blanes, Lloret, Salt, Tarragona, Reus i Vila-seca, que són algunes de les localitats de Catalunya amb major vot percentual per a Vox, la ultradreta sí que ha aconseguit fer un mínim forat. Destaquen, sobretot, dos barris, un entorn del reusenc Sant Josep Obrer, i un altre, al nord de Vila-seca, entorn del barri de la Plana, on Vox puja a un 13% i un 14% de vot.

Els partits polítics d’esquerres i les organitzacions antifeixistes i antiracistes hauran de treballar de valent per evitar l’entrada de regidors de Vox en tots aquests ajuntaments en les properes eleccions municipals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'El director' de David Jiménez (en català)

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació