Crític Cerca
Dades

La meitat de les dones joves han patit tocaments no desitjats en bars, discoteques o concerts

El 30% de les dones han patit tocaments o fregaments contra la seva voluntat en discoteques, bars o concerts. Vora el 14% de les dones han rebut intimidacions que les han forçat a marxar d’algun local d’aquest tipus.

23/05/2018 | 19:00

Concert de música en viu. FOTO: ProtoplasmaKid

El 30% de les dones han patit tocaments o fregaments contra la seva voluntat en discoteques, bars o concerts. Així mateix, vora el 14% de les dones han rebut intimidacions que les han forçat a marxar abans del que desitjaven d’algun local d’aquest tipus. Així ho revela una enquesta realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública  (GESOP) per encàrrec de CRÍTIC, que pregunta de forma específica per aquesta mena d’agressions en espais d’oci.

La sentència de La Manada va activar totes les alertes i va tornar a posar de manifest el fet que, en ambients de festa, els abusos i les agressions masclistes de caràcter sexual són particularment freqüents. Prèviament a la polèmica derivada per aquest cas, diversos ajuntaments i col·lectius feministes autònoms ja havien activat protocols i punts mòbils d’informació i d’atenció a l’espai públic per fer-hi front. Per conèixer millor l’impacte d’aquesta mena d’agressions, CRÍTIC i el GESOP van decidir adreçar tres preguntes inèdites a una mostra de 820 dones, distribuïdes territorialment entre Barcelona, la seva àrea metropolitana, la regió metropolitana i la resta de Catalunya. A les enquestades se’ls preguntava si en alguna ocasió, en un local festiu, havien patit tocaments o fregaments indesitjats, intimidacions que les haguessin forçat a marxar o si havien estat víctimes d’una violació o d’una agressió sexual greu. Les preguntes van ser dissenyades per aquest mitjà amb el suport de l’Observatori IQ.

El cas de La Manada va marcar també un punt d’inflexió en la recollida de les dades de l’enquesta. Les preguntes es van realitzar abans i després que es fes pública la sentència, i això va tenir un impacte en els resultats, ja que en la segona onada de preguntes hi ha un repunt dels casos: la identificació d’haver patit tocaments o fregaments va augmentar en 10 punts, així com el fet d’haver patit intimidacions, que creixia en 4,5 punts.

Joves estudiants, les més agredides

Segons les dades del GESOP, els municipis amb més població són, en general, on hi ha més dones víctimes d’assetjament masclista als espais d’oci, i Barcelona ciutat és el lloc on s’han produït més casos. “Estan més protegides les dones que viuen en municipis amb menys habitants que les que viuen als municipis grans”, explica la directora del GESOP, Àngels Pont. “Estem parlant de locals d’oci i no de l’espai públic, de manera que la grandària del municipi podria no influir-hi, però sí que sembla determinant”.

Respecte a això, Maria de la Fuente, membre de l’Observatori IQ, considera que un major nombre de casos als territoris més poblats pot respondre a dues realitats diferents: “D’una banda, que a les ciutats grans, on hi ha més anonimat, els agressors es moguin amb major impunitat, també en els bars i als concerts; de l’altra, caldria explorar la possibilitat que una major llibertat de les dones fruit d’un menor control social a les ciutats més grans contribueixi a una cultura que tolera menys aquestes agressions, i, per tant, permeti que elles les identifiquin més”.

Gràfic: HELENA OLCINA

Barcelona també reuneix el major nombre de casos de tocaments indesitjats (el 35%) i la immensa majoria de les afectades són estudiants, que probablement freqüenten més aquests espais: el 68% del total, és a dir, dues de cada tres dones d’aquest col·lectiu. Malgrat que  totes les generacions de dones han patit aquesta situació, la xifra més alarmant fa referència a les més joves, que tenen entre 16 i 29 anys: més de la meitat d’aquestes dones (el 55%) han estat magrejades en locals de festa en contra de la seva voluntat. De la mateixa manera, un percentatge elevat de les que conformen la generació immediatament superior (entre 30 i 44 anys) també han estat víctimes de fregaments no desitjats en bars, discoteques o concerts (el 35%).

D’altra banda, els resultats també determinen que el 14% de les enquestades han estat víctimes d’intimidacions pel fet de ser dones i que això les ha forçat a marxar abans del que volien d’un espai d’oci. Novament, són les joves les que han patit en major mesura aquestes agressions (el 29%), seguides de les dones de 30 a 44 anys (el 17%), de les de 45 a 59 (el 12%) i, finalment, les de 60 en amunt (el 3%).

Les agressions segueixen sent “tabú” per a les dones més grans

Les diferències que s’observen en els diferents grups d’edat són significatives. “Segurament, la forma com entenen l’assetjament les diverses generacions és diferent i probablement les més joves tenen més consciència i identifiquen aquestes situacions com a violències”, exposa Pont. Segons la directora del GESOP, “estan més apoderades i tenen més força per explicar-ho”. En aquesta perspectiva també hi coincideix Maria de la Fuente, que considera que les agressions “són un tabú que té més pes per a les dones més grans”. Tot i així, aporta una explicació complementària: “És possible que, com més edat de les dones, menys hagin pogut freqüentar en el passat els espais d’oci i menys els freqüentin en l’actualitat. Segurament per això en menys ocasions deuen haver patit aquestes agressions”, comenta.

La darrera pregunta que l’enquesta del GESOP plantejava feia referència a les violacions i a les agressions sexuals greus. L’1,2% de les dones enquestades (10 en total) les han patit. En aquesta ocasió, paradoxalment, són les dones de 30 a 44 anys i les mestresses de la llar les que s’han vist més afectades. Malgrat que és un percentatge reduït, això també podria respondre al fet que, en alguns casos, les dones que s’atreveixen a denunciar-ho s’exposen a ser culpabilitzades i desprotegides per la justícia, tal com alguns col·lectius feministes expliquen que ha succeït en el cas de La Manada. Tot i així, per Maria de la Fuente, aquesta sentència ha provocat que la sensibilització sobre les agressions i la identificació de tots els tipus de violències que pateixen les dones hagi augmentat de manera important. “Això pot indicar una disminució de la tolerància cap a aquestes situacions, que pot ser un fenomen passatger, o pot esdevenir un canvi cultural permanent: tant de bo poguéssim ser optimistes i pensar que ens trobem davant del principi de la fi de la cultura de la violació”, apunta.

FITXA TÈCNICA DE L’ENQUESTA

Tècnica: entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI).

Àmbit geogràfic: Catalunya.

Univers: dones de 16 i més anys residents en llars amb telèfon i que portin almenys un any vivint a Catalunya.

Dimensió de la mostra: 820 entrevistes.

Tipus de mostreig: afixació no proporcional segons els àmbits geogràfics següents: Barcelona ciutat, resta de l’àrea metropolitana, resta de la regió metropolitana i resta de Catalunya. Selecció aleatòria de les persones a entrevistar tenint en compte quotes per edat. Per a l’obtenció dels resultats, les dades s’han ponderat d’acord amb el pes real de cadascun dels àmbits territorials.

Error de la mostra: l’error mostral és de ± 3,5% per al total d’entrevistes, calculat amb un nivell de confiança del 95,5% si p = q = 0,5.

Treball de camp: entre el 24 d’abril i el 3 de maig de 2018.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies