29/12/2016 | 00:05
Què és l’economia del bé comú?
És un model econòmic alternatiu tant al capitalisme com al comunisme. L’essència consisteix a invertir finalitat i mitjà: el bé comú serà la finalitat, i el diner i el capital seran els mitjans. Com a conseqüència, l’èxit econòmic ja no es mesurarà mitjançant el PIB, el balanç i el rèdit financer, paràmetres que ara mesuren els mitjans, sinó amb el producte del bé comú, el balanç del bé comú i l’examen del bé comú. Per fi, la iniciativa i creativitat econòmica poden enfocar la finalitat i no els mitjans en primer lloc. Gràcies a aquesta inversió, es promouen valors fonamentals en l’economia: com més cooperatives, solidàries, ecològiques i democràtiques les empreses es comportin i s’organitzin, més gran serà el seu èxit.
“Posar en congruència l’economia amb els valors constitucionals no és cap utopia”
Llavors vostè considera que l’economia del bé comú pot erigir-se en un model alternatiu als models tradicionals, com podrien ser el d’economia planificada o el capitalista. Per què?
N’estic convençut i la raó és bastant simple: tant el comunisme com el capitalisme es construeixen sobre valors fonamentals com la llibertat o la cohesió social. Però ambdós models cometen el mateix error, que consisteix a exagerar un únic valor a costa dels altres, i porten als extremismes. L’economia del bé comú estableix un equilibri entre els valors fonamentals i els integra en el bé comú. Segons enquestes, àmplies majories en molts països prefereixen una economia ètica als extrems experimentats. Les bases per a un canvi profund ja estan posades.
Als qui consideren que el seu model és utòpic, què els diria?
Primer, la utopia suposa continuar com fins ara: cada cop més desigualtat, exclusió, consum mediambiental i pèrdua de sentit. Segon, el bé comú i els seus components —justícia, solidaritat, dignitat, sostenibilitat, democràcia— són valors fonamentals àmpliament compartits. Són els nostres màxims valors. Posar en congruència l’economia amb els valors constitucionals no és cap utopia: és una cosa lògica que ja està entrant en l’agenda política. Cada cop són més els municipis i governs que adopten decisions a favor de l’economia del bé comú. El Comitè Econòmic i Social Europeu va votar sobre una proposta d’incloure l’economia del bé comú en el marc legal europeu i el 86% va posicionar-s’hi favorablement.
“L’economia del bé comú, en el fons, és la proposta d’un procés democràtic amb resultat obert”
Què mesura el bé comú? Quina metodologia es fa servir?
L’eina més important és la democràcia. La nostra proposta és que els ciutadans lliures i sobirans es reuneixin en els seus municipis i componguin entre ells els 20 ingredients més rellevants de qualitat de vida i de bé comú. Poden inspirar-se en indicadors que ja existeixin, com, per exemple la Felicitat Nacional Bruta, que es fa servir en un país com el Bhutan. D’altra banda, el balanç del bé comú per a empreses i l’examen del bé comú per a projectes d’inversió avaluen els efectes corresponents sobre el medi ambient, la cohesió social, la distribució, les condicions laborals, la relació entre els sexes i la mateixa democràcia. Operem amb 20 indicadors que es poden complir en quatre graons cadascun. El resultat es mesura en punts del bé comú, la qual cosa permet que es faci visible el rendiment ètic d’una empresa i pugui comparar-se amb les altres. Així, els consumidors, els inversors i l’Administració pública tenen una base transparent per donar prioritat a les empreses i als projectes més ètics.
Per què considera que l’economia del bé comú està al servei de la ciutadania? Quin paper hi ha de tenir el ciutadà?
Perquè proposa que les decisions fonamentals les ha de prendre la ciutadania, com, per exemple, l’orientació principal de l’economia —capitalisme o bé comú—, la limitació de la desigualtat i del poder de les grans empreses, la qüestió sobre si ha d’existir el lliure comerç o el comerç ètic, etc. Estic segur que els ciutadans decidirien aquestes qüestions fonamentals de forma diferent que els seus representants. L’economia del bé comú proposa processos constituents des de baix, començant pels municipis del bé comú i per selectes camps polítics, com ara la política econòmica. Al final del procés, el poble sobirà esdevé l’amo de la constitució: el poder constitutiu. Així es restableix un balanç de poder entre el poble i els seus representants als governs i als parlaments.
Considera que l’economia del bé comú pot complementar el que entenem com a economia social? O considera que en forma part?
Hi pot donar suport, fer-la més visible —gràcies al balanç del bé comú—, fomentar-la amb incentius legals —des d’impostos i aranzels més favorables a la prioritat en la compra i contractació pública— i generalitzar-la. L’entenc com un sistema de valors, molt similar a l’economia del bé comú, al voltant de la pràctica empresarial. L’economia del bé comú descriu l’ordre econòmic sencer, de manera que la veig més àmplia. A més, proposa processos democràtics per canviar aquest mateix ordre segons les preferències i els valors dels ciutadans. L’economia del bé comú, en el fons, és la proposta d’un procés democràtic amb resultat obert, però amb valors clars.
“El capitalisme ens promet la llibertat i la felicitat que ens va robant com més aprofundim en el seu model”
Quina és la seva opinió sobre el ‘boom’ de l’economia social i el foment del cooperativisme, concretament a Catalunya?
No em sorprèn, perquè l’economia social i el cooperativisme coincideixen més amb els valors i les necessitats de la gent que no pas el capitalisme. Aquest ens promet la llibertat i la felicitat que ens va robant com més aprofundim en el seu model. L’economia social reclama primer un esforç; però, a mesura que aprofundim en aquesta economia i vivim els seus valors, genera una riquesa holística cada cop més abundant que ens satisfà de veritat.
Quin paper han de tenir les institucions i la política en el foment de l’economia del bé comú? Amb una correlació de forces diferent de l’actual —a la Unió Europea o en els seus diferents països— seria més senzill aquest foment?
Si la diferent correlació de forces suposa l’apoderament dels ciutadans cap al poder constituent i constitutiu, llavors sí. No crec que la democràcia indirecta —que es basa exclusivament en la representació— canviï el sistema. En un municipi, sí. En alguna regió en concret, també. Però en un Estat nacional ho veig molt difícil, i a la Unió Europea pràcticament ho descarto. El problema és la concentració del poder, primer en l’economia i després en el sistema polític. Si els governs i els parlaments, un cop escollits, poden fer el que vulguin, governaran en contra dels ciutadans, almenys mentre visquem en el model capitalista, que aconsegueix corrompre i instrumentalitzar els representants ‘democràtics’.
Mataró, on ens trobem ara, és una ciutat de 125.000 habitants amb una elevada taxa d’atur, especialment entre els joves. La indústria ha anat perdent pes amb el pas dels anys, l’economia cada cop està més enfocada cap al sector dels serveis, i la qualitat dels llocs de treball existents ha empitjorat darrerament. Creu que el foment de l’economia del bé comú podria servir per millorar les condicions del nostre mercat de treball?
Per descomptat, sempre que no es limiti el foment del balanç del bé comú només a les empreses. Per crear ocupació local diversa, amb sentit i sostenible, cal tot un concert de polítiques: fomentar les energies renovables, l’agricultura orgànica —i de major intensitat d’ocupació—, les xarxes i circuits econòmics locals, les tecnologies socials i sostenibles, oferir una major quantitat de béns i serveis públics i promoure els béns comuns. L’economia del bé comú en la seva totalitat és un mosaic polític amb moltes facetes, i de la crisi actual només en sortirem amb una multitud de receptes, seguint algunes directrius clares: enfocar en allò local, disminuir la desigualtat, aspirar a una sostenibilitat forta, crear un sector públic fort i divers —el contrari de l’austeritat— combinat amb una democratització profunda i un control sobirà per tal de minimitzar la corrupció.
“La ciutadania pot ser consultada sobre si desitja que el seu municipi es posi a caminar cap al bé comú”
Cada cop són més els municipis que s’adhereixen als principis de l’economia del bé comú. Una ciutat com Mataró, quines passes hauria de seguir per esdevenir un municipi del bé comú? Quins beneficis n’obtindrien els mataronins?
El moviment Economia del Bé Comú a Espanya ha desenvolupat un protocol per a municipis del bé comú que es compon de projectes successius. Al principi, pot formar-se un grup pioner d’empreses municipals i privades que realitzin el balanç del bé comú. Amb motiu de la presentació d’aquests projectes, la ciutadania pot ser consultada sobre si desitja que el municipi es posi a caminar cap al bé comú, com ja han fet en altres municipis. Després, poden organitzar-se processos de participació ciutadana per definir l’índex del bé comú local, que definiria i mesuraria directament la qualitat de vida a Mataró i la felicitat dels mataronins. Això permetria que les mesures polítiques s’orientessin directament segons els objectius i valors dels ciutadans. L’efecte seria una qualitat de vida cada cop més alta, no de cop, però creixent com una fruita democràtica.