03/02/2022 | 07:00
El darrer FAQS va tenir 247.000 espectadors i va liderar l’audiència en la franja nocturna, amb un 15% de quota de pantalla. Per què creus que el FAQS funciona tan bé?
El FAQS va tenir la sort de néixer al setembre del 2017, en un moment i una conjuntura social i política únics, on tot estava a flor de pell: el referèndum de l’1 d’octubre, les detencions… Qui s’hauria imaginat que un dissabte a la nit la gent estaria enganxada a la tele amb un programa de política! Hi havia qui comprava pizzes i quedava amb amics per mirar el FAQS. A més, els polítics que van protagonitzar aquells moments també hi anaven. Per això el FAQS continua sent una referència i té tant d’èxit. És un programa influent, on el que fas i dius té molta més repercussió que en altres espais. I per això agrada a molta gent, però també molesta molta gent.
A qui molesta el programa i en què ho notes?
A tothom! Els no independentistes, els molesta perquè des del minut zero l’han considerat un programa independentista. Alguns independentistes, ara també els molesta perquè el consideren un programa no independentista. I a alguns dels qui van protagonitzar els fets del procés també el molesta, potser perquè ara ja no els interessa donar tantes explicacions com haurien de donar. Tothom es vol petar al FAQS, però el FAQS resisteix. Tothom, menys TV3, que és l’única que ens sustenta. Parlar malament del programa o boicotejar-lo a les xarxes és una estratègia que també serveix per desprestigiar TV3 i la seva direcció.
“A les xarxes socials de vegades es desencadena una maquinària d’odi”
Has dit en una entrevista que el FAQS ha de ser un programa “incòmode” perquè “no pot ser que només miris allò que comparteixes”. Explica’t una mica més.
La polarització que s’ha creat al voltant de si ets o no ets una cosa determinada ha intoxicat el discurs d’una part de l’audiència. No pot ser que, si un dia al programa hi apareix una veu que no va en la línia del que tu penses, comencis a vomitar odi a les xarxes socials. Em sembla d’una simplicitat tremenda. De vegades es desencadena una maquinària hater. També soc conscient que cal diferenciar entre el global de l’audiència i el que passa a les xarxes socials. La gran majoria d’espectadors són aliens a aquestes polèmiques. Si el FAQS el miren habitualment més de 200.000 persones, només n’hi ha 2.000 que facin tuits.
Quan parles de “maquinària hater”, què vols dir? Creus que a les xarxes hi ha estructures orgàniques que es dediquen a intoxicar?
Totalment. Fixa’t en el meu cas personal: no pot ser que hi hagi tanta gent que gasti temps del seu dia a dia insultant-me. Cristina Puig no és tan important. Jo, si una cosa no m’agrada, la deixo de mirar, i ja està. No vull que missatges de gent que no sé ni existeixen o que potser són bots puguin condicionar la nostra feina.
“Negar-se a venir al ‘FAQS’ com fan alguns polítics és una manera de boicotejar-lo”
Hi ha polítics que es neguen a ser entrevistats al FAQS? Per quin motiu?
Al FAQS hi està convidat tothom; una altra cosa és que hi hagi qui no hi vulgui venir. Alguns et diran que dissabte a la nit tenen coses a fer. Molt bé, m’ho puc creure; és respectable… D’altres saben que, venint al FAQS, pot ser que en surtin escaldats per un linxament a les xarxes socials. I aquest és el gran error que cometen. No pot passar que els polítics es frenin a l’hora d’anar als mitjans a explicar-se per por de rebre atacs a les xarxes. I després hi ha una altra qüestió: no venir al FAQS és també una manera de boicotejar-lo. Els mateixos partits que no volen venir sovint són els que, a la comissió de control parlamentària de la CCMA, critiquen el programa per manca de pluralitat. El PSC, per exemple, no hi ve mai. L’últim cop que hem pogut entrevistar un líder del PSC va ser Salvador Illa quan encara era secretari d’organització del partit. Des d’aleshores no hi han tornat.
I ho heu intentat?
Sí. Ja ho he dit: al FAQS està convidat tothom de tots els partits.
“Seria molt naïf afirmar que els mitjans públics no pateixen ingerències polítiques”
També Vox? Què hem de fer amb l’extrema dreta que té representació parlamentària? Se l’ha de convidar a TV3?
Si et soc sincera, no tinc una opinió molt formada sobre això. Tenia clar que, mentre l’extrema dreta no tenia representació, no se li havia de donar veu. Què ha de passar ara?… És complicat. Et diria que, si hi han de venir, que és una cosa que encara no hem plantejat, això només pot justificar-se perquè tenen representació al Parlament. I, si hi venen, serà la nostra feina rebatre de la millor manera possible els seus arguments. Però és un debat complicat. Crec que una part de l’error que s’ha comès des dels mitjans és donar-los tanta presència quan no hi eren. I l’han tingut a tot arreu, a Catalunya també.
En general, als mitjans públics de Catalunya, creus que els plantejaments periodístics aconsegueixen sobreposar-se a les consignes polítiques imposades?
Vull pensar que sí. Però seria molt naïf afirmar que els mitjans públics no pateixen ingerències polítiques. Les ingerències hi són perquè aixecar el telèfon és molt fàcil i de vegades hi ha polítics que creuen que els mitjans públics són seus. Ara, jo crec que no ho assoleixen. Perquè, quan mires a les enquestes les percepcions sobre TV3, sobretot pel que fa als seus informatius, es constata que als ulls de la ciutadania és un dels mitjans més ben valorats i plurals.
En el cas del FAQS, com es concreta aquesta aposta per la pluralitat?
De vegades, si hi ha polítics de determinats partits que no hi venen, intentes compensar-ho amb els analistes que hi portes. Sense que això vulgui dir etiquetar ningú, però intentem que els periodistes que hi convidem puguin representar diverses sensibilitats o punts de vista. Per això, de vegades, hi ve gent de Madrid amb un discurs molt diferent del que potser agradaria a molts espectadors del FAQS. Però és que aquesta veu ha de ser-hi! Si només volem escoltar allò amb què estem d’acord, ens tornarem idiotes.
“Si dones veu a algú de l’Estat espanyol, resulta que ets ‘nyordo’. No puc suportar aquesta paraula”
Creus que l’independentisme entén aquesta aposta per la pluralitat?
Segur que una gran part sí. D’altres no. Hi ha qui pensa que, si dones veu a algú de l’Estat espanyol, ets nyordo. És una paraula que no puc suportar! Si les persones que envien aquests missatges se’ls miren d’aquí a 10 anys, jo crec que els farà vergonya.
També heu tingut polèmiques amb l’ús de la llengua en el cas d’alguns analistes o entrevistats. Hi ha un problema amb l’ús del castellà a TV3?
El tema lingüístic ara ha estat d’actualitat. Però, durant els mesos forts del procés, a algú el preocupava l’idioma del programa? No. Perquè l’interès era un altre. Ara, en canvi, hi ha polèmica. Un exemple: vam entrevistar en castellà l’escriptor Juan José Millás. Al FAQS, les entrevistes es fan en català i, quan algú no entén la llengua, es fa amb un traductor. En aquest cas, no es va fer així, per una decisió del programa presa en aquell moment i a partir d’una demanda del mateix Millás, que ens ho va demanar per motius personals. Potser va ser un error nostre i l’hauríem d’haver enviat cap a casa. Però és que el llibre d’estil de TV3 diu que es poden fer entrevistes en castellà. Es pot entendre que algú no hi estigui d’acord, però la polèmica que es va generar és sobredimensionada. La llengua té molts problemes: per començar, les resolucions judicials que limiten la immersió. Però no que en un programa com el FAQS s’hagi fet puntualment una entrevista en castellà.
El FAQS és un programa que barreja informació i entreteniment. Hi ha qui en diu infotainment. No hi ha risc de caure en la banalització?
No sé per què l’infotainment està tan desprestigiat per part d’alguns crítics de televisió. Hi ha molts programes que tracten de les coses que passen en el dia a dia amb humor, des del Polònia fins al programa del Toni Clapés o l’Està passant. De vegades caiem en un puritanisme informatiu. Què volem fer, La clave? Per retenir l’atenció de l’espectador tantes hores un dissabte a la nit, necessites que hi vagin passant coses. Podem explicar la informació amb un altre to més distès sense treure-li credibilitat.
“A TVE havia demanat moltes vegades entrevistar David Fernàndez i no em deixaven”
Parlant de pressions polítiques, va ser sonat el teu final a TVE… Com va anar allò?
Era època d’eleccions i de cop va aparèixer el nou director de TVE a Catalunya, Eladio Jareño, que havia sigut cap de premsa d’Alicia Sánchez-Camacho. I des del primer moment va tenir molt clar que el programa polític de la casa l’havia de controlar ell. Jo presentava El debat de la 1 i primer es van voler treure del mig el director del programa, en Francesc Cruanyes, amb l’argument que havia comès una irregularitat contractual escrivint opinió política en un altre mitjà. I la següent era jo. Amb l’error que van inventar-se un acomiadament disciplinari. Jo hauria entès perfectament que haguessin perdut la confiança en mi i se m’hagués aplicat un acomiadament improcedent. Però no vaig voler-me’n anar d’allà amb una mentida. Per això vaig anar a judici, i el jutge em va donar la raó. I sí, jo havia demanat entrevistar moltes vegades el David Fernàndez i no em deixaven. I també em negava que m’imposessin determinats entrevistats. Suposo que van decidir que no els interessava.
La teva entrada al FAQS substituint Laura Rosel també va ser sonada…
Jo en aquell moment estava a l’atur i em van fer la proposta. Em van dir que la Laura no presentaria més el FAQS, i que, si jo no la volia substituir, ho faria algú altre. I hi vaig dir que sí. Des del dia u, no se m’ha perdonat haver substituït Laura Rosel.
I per què ho creus? Rosel també va substituir en Ricard Ustrell i no hi va haver aquesta polèmica.
La diferència és que l’Ustrell va decidir plegar i a la Rosel li van dir que marxés. Però, gràcies a la plataforma del FAQS, Laura Rosel, que és una molt bona professional, avui presenta El matí de Catalunya Ràdio. Aquests moviments, que de vegades responen a qüestions merament empresarials, poden passar. Però sí, l’entrada al FAQS ja va ser sonada.
Cristian Puig sempre a l’ull de l’huracà!
Te’n podria explicar d’altres! Però sí, una mica massa a l’ull de l’huracà. També estaria bé una mica de tranquil·litat.
