Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Eudald Carbonell “L’extinció és poc probable, però el col·lapse és un fet”

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) porta tota la vida mirant d’entendre l’evolució de l’ésser humà. I en el seu últim llibre, El futur de la humanitat (Ara Llibres), arriba a una conclusió radical: o canviem o ens extingim. El nou assaig de Carbonell, antropòleg, historiador i codirector del jaciment d’Atapuerca, és un manual de supervivència de l’espècie humana que incorpora 10 idees clau en un moment de col·lapse (o, com en diu ell, de “postcol·lapse”). Carbonell també estudia l’evolució de les formes d’organització social. Creu que el capitalisme és un sistema “poc evolucionat” i en via d’extinció: “Quan un sistema no soluciona els problemes que genera, acaba morint”.

30/11/2022 | 06:00

Al llibre El futur de la humanitat planteges una dicotomia radical: o canviem o ens extingim.

Cal distingir entre col·lapse i extinció. L’extinció és poc probable, però no impossible. Però el col·lapse és un fet. El col·lapse no implica la desaparició de l’espècie: en un col·lapse el sistema es desestructura, hi ha una caiguda demogràfica important, hi ha patiment, crisi, guerres i fam. Però de cop això s’acaba i el sistema es torna a reequilibrar. Un col·lapse és reversible; una extinció, no. Però, si ens col·lapsem molts cops, potser ens acabarem extingint.

Parles del col·lapse com un fet. No el podem evitar, encara?

El llibre que he escrit és sobre el postcol·lapse. Per això té tanta esperança. No dic que no hi hagi res a fer. Però jo crec que és irreversible. En tot cas, el que podem fer és mitigar el col·lapse, treballar perquè no sigui tan desastrós.

Els humans ens hem col·lapsat en altres ocasions?

Fa 60.000 anys hi va haver un col·lapse amb la caiguda d’un bòlid. Hi ha hagut moments en què hi ha hagut restriccions, el que en biologia s’anomena colls d’ampolla. Tots aquests fets provoquen pèrdues demogràfiques. Els neandertals van tenir diversos col·lapses que al final van suposar una deriva genètica. Nosaltres som els seus descendents, però ells van acabar desapareixent. D’aquests col·lapses n’ha quedat algun rastre en la història, però ara serà molt diferent i interessant, perquè ho tenim tot monitorat. Sabem el nombre d’espècimens que hi ha al planeta, sabem el canvi que estem provocant en les tendències climàtiques… És com estar filmant la nostra pròpia desgràcia a càmera lenta.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“El canvi climàtic no és el responsable últim de tot el que està passant”

L’alternativa a l’extinció, segons dius, és culminar el procés d’humanització. Creus que no som humans?

No, encara no. El procés d’humanització culminarà quan la socialització de la tecnologia sigui integradora i hi hagi una consciència crítica d’espècie.

Dius que la socialització de la tecnologia és un element bàsic per assolir la humanització. Però la tecnologia també ens pot fer menys humans, oi?

Menys humans és impossible. No hi ha cap animal que tingui tecnologia. Per tant, la tecnologia és el que ens fa humans. Com més en tenim, més humans som. Una altra cosa és quin tipus d’humà ens fa. El problema de la tecnologia és que està mal socialitzada i no està integrada en la nostra manera de viure. El 99% de la població no sap com funciona un telèfon mòbil, i és una tecnologia que tothom fa servir. En canvi, abans tothom sabia què menjava un ruc, com cagava i com fer-lo treballar.

Dius que el canvi climàtic no és el que ha portat la nostra espècie al límit de l’abisme. Què ens hi ha dut, doncs?

De canvis climàtics n’hi ha hagut sempre, però el d’ara és diferent, perquè nosaltres l’estem accelerant. Els negacionistes diuen que aquest és igual que els altres, i això no és cert. Però el canvi climàtic no va ser el que va fer caure l’Imperi romà: va ser la deslocalització de l’agricultura. Els canvis en el clima van ser un factor accelerador. Ara passa el mateix. És la nostra desestructuració i la mala gestió que hem fet del nostre entorn el que ha provocat el canvi climàtic. Però el canvi climàtic no és el responsable últim de tot el que ens està passant.

Les energies fòssils s’estan acabant, hi ha minerals bàsics que s’estan esgotant, l’escalfament global és un fet… Però la tecnologia no trobarà formes de resoldre aquestes limitacions materials?

Suposant que tot va bé, d’aquí a uns quants anys els xinesos tindran una base a la Lluna. El 2030 s’ha projectat una base a Mart. Amb la impulsió iònica, totes les terres rares de la Lluna i de Mart les podrem exportar a tones i explotar-les. Ja s’estan fent proves per desviar un asteroide. Qui diu desviar-lo diu capturar-lo, i si està carregat de níquel, portar-lo i fer-ne ús. A partir del moment en què hi hagi bases extraterrestres, el creixement serà exponencial. La conquesta de la Terra per part de la nostra espècie va funcionar igual fa 30.000 anys. La tecnologia pot solucionar moltes limitacions materials, però necessita temps. Sempre hi haurà solucions tecnològiques si no ens extingim abans.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Potser nosaltres serem la primera espècie que no s’extingirà”

Aquests canvis tecnològics arribaran amb prou rapidesa?

Aquesta és la qüestió. Totes les espècies s’extingeixen, però potser nosaltres serem els primers que no, si la tecnologia va molt de pressa i som capaços de prendre consciència crítica d’espècie. Una consciència gairebé còsmica del que som

En què consisteix això de la consciència crítica d’espècie?

És tenir consciència de com els humans sobrevivim i ens reproduïm en el planeta. Ha de ser una consciència global i universal del fet que som la mateixa espècie, independentment de la diversitat que tenim a dins. La diversitat de l’espècie, però, és bàsica.

Per què és tan important?

Perquè tens molts punts d’escapament i un espectre més ampli per fer front als problemes que puguin sorgir. Si una branca de l’espècie fracassa, alguna altra se’n sortirà. Si els qui vivim a la Mediterrània ens haguéssim d’adaptar a viure a 30 graus sota zero, segurament desapareixeríem. Però, per a un inuit, viure a 30 sota zero gairebé és un clima càlid. Per això la diversitat cultural i adaptativa és rellevant i s’ha d’incrementar.

És crucial adaptar-se, doncs.

Els humans som un subsistema del sistema natural. Si ens desadaptem del sistema natural sense tenir un sistema propi, ja hem llepat. Si fóssim capaços de crear una Terra diferent i fer-la funcionar com volguéssim, per exemple, respirant CO₂, doncs collonut. Però, mentre no ho puguem fer, som subsidiaris del sistema Terra, i ens hi hem d’adaptar.

Dius que les societats patriarcals són anacròniques i que s’ha de produir una feminització pràctica “per coherència evolutiva”. 

En el món en què vivim, les femelles no han tingut una aportació social a conseqüència de l’estructura patriarcal. En aquestes condicions d’asimetria entre la femella i el mascle, perdem el 50% de l’aportació intel·ligent a les solucions evolutives.

L’evolució ens porta a la desaparició dels gèneres?

En algun llibre he dit que el sexe també desapareixerà.

També? Una mala notícia més en ple col·lapse…

Potser arribarà un moment en què no farà falta per reproduir l’espècie.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La globalització és l’error més gran que hem comès: ha creat una disrupció evolutiva”

Ets crític amb la globalització; però, en canvi, defenses un altre concepte: la planetització. Quina diferència hi ha?

La globalització és uniformitzadora, i la planetització és diversificadora. No tenen res a veure. El pensament únic és negatiu: ho ha destruït i uniformitzat tot. La globalització és l’error més gran que hem comès. Els nòduls d’informació del sistema, si volen sobreviure, han d’estar en xarxes molt diversificades. Si poses tots els ous a la mateixa cistella, ja has llepat. Les economies de monocultiu en són un exemple. Una economia basada en el turisme massiu pot funcionar com un tiro… Fins que arriba un virus, el turisme cau i tot s’ensorra. La globalització ha xuclat i concentrat recursos i ha creat una disrupció evolutiva.

Dius que el capitalisme ja no serveix en aquesta nova fase de la humanitat, que és un sistema obsolet. Per què creus que el capitalisme està morint?

Perquè té 250 anys i és un sistema vell. És un sistema que imita el procés de selecció natural, i això ja no funciona. Quan un sistema, sigui familiar o econòmic, no soluciona els problemes que genera, és que està acabat. Mort. Queda obsolet. I l’has de canviar o, si no, aniràs a pitjor.

Però tots els països del món, o quasi tots, s’organitzen d’acord amb el capitalisme. 

El tenim integrat en l’animalitat humana, però és un sistema molt poc evolucionat humanament. No té criteri, estructura ètica ni consciència. I el sistema humà incorpora tots aquests elements: té en compte la compassió, la diversitat… Els sistemes naturals això no ho desenvolupen. El sistema humà ha matisat la selecció natural a partir d’una selecció cultural que ha fet progressar l’espècie. Si no hagués estat així, probablement tu i jo no seríem aquí, perquè els nostres avis o pares haurien passat una grip forta i ja serien morts. El capitalisme, en canvi, és un sistema que està aquí per atzar. Macron deia que havíem de refundar-lo, però… qui és el fundador del capitalisme? Jo conec el fundador del comunisme i els qui el van dur a la pràctica. Però, quan Adam Smith va teoritzar sobre el capitalisme, el capitalisme ja funcionava.

El socialisme, però, no ha acabat de funcionar allà on s’ha implantat…

La ciència és assaig i error, però no funciona amb animals amb un cervell poc desenvolupat. Pots tenir una teoria collonuda; però, si no s’ajusta al que som, és massa avançada i no funciona. Amb el socialisme ha passat això. Hi ha hagut errors importants en la seva aplicació. Per exemple: s’ha amagat l’individu. Pots socialitzar els mitjans de producció, però no pots socialitzar les persones. No les pots tractar com a objectes i màquines que pots repartir entre tots. Si fas que les persones i les seves habilitats siguin promocionades, aconseguiràs fer una estructura col·lectiva amb gent motivada.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Els líders són un error d’adaptació: hi ha coses en la vida que no fan falta”

També critiques els líders. Dius que són una rèmora del passat. Però en política encara són molt importants, no?

Els líders són anacrònics, perquè són una facultat de la conducta ecològica dels primats i d’altres mamífers socials. Això pot estar molt bé en un zoològic d’animals, però no d’animals humans. El concepte de lideratge està tan sobrepassat que avui els líders són el pitjor de la societat: Bolsonaro, Trump… És un concepte ancorat en les religions. Totes n’han tingut. Els catòlics, què són? Un ramat de xais, i Crist, el nostre pastor. No ens consideren éssers intel·ligents i individuals, que pensem en la col·lectivitat. Sempre ens han pasturat. Avui en dia, els líders no tenen sentit.

Però l’esquerra sempre ha necessitat líders. Els comunistes han tingut líders forts.

Ha estat un error d’adaptació. Hi ha coses en la vida que no fan falta. Això també passa en la teva vida normal: de vegades et compres un cotxe que no necessites, però te l’has comprat. O tens la casa plena de coses que no fas servir. Amb els líders és el mateix: són una cosa que ja no es necessita perquè l’època dels dogmes i de les doctrines ja no existeix: és un anacronisme.

Dius que tenim un problema amb l’educació. Què hi ha de canviar?

A la mateixa universitat encara ensenyem i funcionem com al segle XIX. No s’ensenya a aprendre. El 90% dels professors no ho fan. No estem a l’altura dels canvis i de les transformacions del nostre entorn. Som com aquell primat que va repetint gestos perquè l’han condicionat que ho faci.

També diferencies entre competitivitat i competència. En què es diferencien?

Normalment, s’ha hagut de competir per ser competent; però, si quan ets competent competeixes, vol dir que en realitat no ho ets i no ho seràs mai. L’espècie ha hagut de competir per defensar-se, però ara mateix, per què hauria de continuar competint l’home? Si encara competim, és que som incompetents.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies