Francesca Bria “Les infraestructures clau del nostre temps estan en mans de 10 empreses tecnològiques”

Som cada dia més dependents de la tecnologia?

Sí, la pandèmia ha accelerat encara més la ja ràpida digitalització de tots els aspectes de la nostra vida, des de l’educació fins al treball a distància, passant pel comerç electrònic. La connectivitat, les dades o la intel·ligència artificial són les infraestructures clau del nostre temps. L’accés a Internet avui en dia s’hauria de considerar un dret fonamental de les persones.

Quins són els desafiaments principals que tenim avui a l’era digital?

El gran repte és posar la tecnologia al servei de les persones i dels grans temes que afrontem com a societat: el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats, la transformació de les ciutats o la democràcia. Hem d’utilitzar la tecnologia, les dades i la intel·ligència col·lectiva dels ciutadans per afrontar els grans temes d’avui dia. D’altra banda, la gent ha de poder participar més i millor en la presa de decisions de temes que l’afecten.

La tecnologia pot ser la solució de problemes tan complexos?

No, hem d’abandonar la ideologia promoguda per Silicon Valley que la tecnologia ho solucionarà tot amb un clic. Això no és cert. La tecnologia no és un procés de progrés lineal. Per això és crucial que sigui modelada per la societat. Hem de tenir una idea del model polític, social i econòmic que volem aconseguir. I, després, assegurar-nos que la innovació no augmenti les desigualtats, sinó que les redueixi. Que serveixi per millorar la vida dels ciutadans, els drets dels treballadors o les normes ambientals, per exemple.

“És important impulsar la sobirania tecnològica i que les dades estiguin en mans dels ciutadans”

Estem generant dades contínuament i, sense ser-ne gaire conscients, les posem en mans d’empreses que ens ofereixen serveis aparentment gratuïts.

Si, regalem les nostres dades contínuament, sense gaires regles, i aquestes dades tenen molt valor. Són la matèria primera de la nostra època, absolutament estratègiques per a qualsevol presa de decisions. Per això és important impulsar la sobirania tecnològica i que les dades estiguin en mans dels ciutadans.

Quines conseqüències té que les nostres dades estiguin en mans d’unes quantes empreses?

La concentració de poder en les grans empreses tecnològiques és un problema enorme. Controlen la connectivitat, el núvol, la intel·ligència artificial i, cada cop més, la computació quàntica. Les infraestructures crítiques de la societat estan avui en mans de menys de 10 grans empreses tecnològiques: d’una banda Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft (GAFAM) ubicades als Estats Units, i de l’altra Baidu, Alibaba, Tencent i Xiaomi (BATX) a la Xina. Estan governant el món.

I amb la pandèmia el poder d’aquestes grans empreses encara ha augmentat més?

Efectivament. Durant la crisi de la Covid-19, tot el sector econòmic ha rebut un xoc negatiu, mentre el valor de mercat d’aquestes empreses s’ha disparat. Així doncs, tenim un gran problema de concentració de diners, poder i mercat, i, per tant, una major concentració de poder social.

“A Europa calen noves regles antimonopoli per decidir la mida que poden tenir les grans empreses tecnològiques”

Com podem posar fre a aquesta oligarquia digital que no para d’augmentar el seu domini?

L’alternativa, que pot impulsar-se des d’Europa, ha d’incloure necessàriament tres elements: regulació, fiscalitat i impuls de la nostra pròpia tecnologia. Pel que fa a la regulació, Europa té molt clar que l’economia digital ha de ser governada pel poble sobirà, pels governs escollits democràticament i pel poder judicial. Facebook, per exemple, no hauria de ser capaç de vetar usuaris sense cap control democràtic. També calen noves regles antimonopoli per decidir la mida que poden arribar a tenir aquestes empreses. Amazon compra moltes empreses petites només per aconseguir les seves dades i alimentar la seva intel·ligència artificial, de manera que cada cop és més gran i pot anar dominant sectors diferents. Google, per exemple, ja ha entrat amb força en camps tan importants com la mobilitat elèctrica, la salut o l’educació.

Quant a la tributació, és molt positiu que, gràcies a l’impuls de l’Administració de Joe Biden, els ministres de Finances s’hagin posat d’acord a la cimera del G-7 per impulsar un impost corporatiu mínim a les multinacionals. Les plataformes digitals han de pagar impostos on obtenen beneficis i on tenen els usuaris dels quals reben les dades. Finalment, hem de competir impulsant la nostra pròpia tecnologia feta a Europa i fer créixer les nostres empreses en sectors estratègics de futur, com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, els xips o els microprocessadors. Per exemple, ara tenim un programa per crear un núvol europeu, GAIA-X, on la seguretat, la interoperabilitat i la sobirania de les dades estan garantides.

Què passarà si a Europa no invertim en tecnologia?

No tenim cap altra opció si no volem que Europa sigui una colònia digital esclafada entre Washington i Pequín. Avui existeixen dos models i hem d’impulsar-ne un tercer. El model de la “Gran Tecnologia de Silicon Valley” (amb un control cada cop més privat de l’educació, la sanitat, la mobilitat, les ciutats o el comerç electrònic al detall), i el model del “Gran Estat xinès”, amb càmeres i reconeixement facial a tot arreu, agregació de les dades de tots els ciutadans i rànquings relacionats amb el comportament social. Aquest model basat en l’autoritarisme digital va ser eficaç durant la pandèmia, però no és compatible amb els nostres drets individuals. Per tant, Europa ha d’impulsar una tercera via, la de la “Gran Democràcia”, que significa posar al centre la participació ciutadana, la protecció dels nostres drets fonamentals, el dret a la privacitat i a la informació. I això pot començar des de ciutats.

“El model de negoci dels gegants tecnològics està basat en l’obtenció d’ingressos i en la manipulació d’informació i de dades personals”

Europa té la capacitat de liderar aquest esforç?

Sí, Europa pot i ha de marcar la diferència perquè tenim un problema relacionat amb la democràcia. Els grans gegants tecnològics han pres el lloc de l’esfera pública de Habermas, de l’àgora de l’espai democràtic. I, cada cop més, veiem notícies falses, discursos d’odi, teories de la conspiració o casos de manipulació de les eleccions. Aquestes són les externalitats creades pel model de negoci dels gegants tecnològics, basat en l’obtenció d’ingressos i la manipulació d’informació i de dades personals. Això està donant lloc al que Shoshana Zuboff ha anomenat “Capitalisme de Vigilància” i aquesta no pot ser la via europea. A l’agenda d’Europa, la sobirania digital és avui una prioritat. I a Barcelona també.

Parlem del paper de les ciutats en aquest procés i de Barcelona en particular, on vostè va ser comissionada de Tecnologia i Innovació Digital durant el primer mandat de Barcelona en Comú. Com ha canviat BCN en els darrers anys respecte a com enfoca la tecnologia?

Crec que aquest model actual de Barcelona, que combina la participació ciutadana amb la democràcia de dades i l’ús de la tecnologia per afrontar els grans reptes del nostre temps, és un bon model. La transformació digital no és només tecnològica, sinó un canvi cultural. Projectes participatius com Decidim, amb la participació de 400.000 ciutadans i prop del 70% de les propostes provinents directament dels ciutadans, han demostrat ser un èxit. La ciutat també ha posat molt èmfasi a retornar el control de les dades als ciutadans. Per exemple, el projecte europeu DECODE permet als ciutadans tenir el poder de decidir si mantenir les dades privades o compartir-les per al bé públic.

Quan jo era la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, a l’Ajuntament vam introduir clàusules de sobirania de dades en tots els contractes públics, i això continua fins avui. Qualsevol empresa que guanya un contracte públic ha de retornar les dades a l’Ajuntament. Aquest és un canvi cabdal: totes les dades que produeix la ciutadania relacionades amb el Wi-Fi i la connectivitat, el Bicing, la gestió de residus o l’aigua, són ara un bé públic que pertany a les persones que produeixen aquestes dades. Estan disponibles per a tothom al portal de dades obertes Open Data BCN.

Aquestes dades poden servir per combatre el canvi climàtic o planejar la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona?

Sí, per exemple tenim dades sobre emissió de CO₂ que es poden encreuar amb dades sanitàries i de mobilitat, i així podem conèixer l’impacte de la contaminació en temps real. Aquestes dades són clau per decidir sobre serveis públics, planificar i prendre millors decisions. A banda, aquestes dades públiques poden produir molt valor econòmic, ja que les cooperatives i empreses locals les podran usar per decidir i crear nous serveis.

“Europa pot liderar una tecnologia que inclogui la privacitat, la seguretat i l’ètica en el mateix disseny”

Com s’assegura la privacitat d’aquestes dades públiques?

La mateixa tecnologia ho permet amb protocols criptogràfics. A banda, a Europa entenem el dret a la privacitat com un dret fonamental protegit per la llei. Per això, des d’aquí podem liderar una tecnologia que inclogui la privacitat, la seguretat i l’ètica en el mateix disseny.

Sou membre de la taula d’experts d’alt nivell de la Nova Bauhaus Europea, un projecte interdisciplinari de la Comissió Europea per pensar un futur sostenible. En què consisteix aquesta iniciativa i en quin punt és ara?

Europa té un gran objectiu, anomenat Pacte verd europeu: ser el primer continent del planeta neutre amb el clima el 2050, la qual cosa comporta reduir les emissions un 55% l’any 2030. Aquest pla visionari necessita un moviment cultural i artístic per arribar a tothom, i per això involucra dissenyadors, artistes o arquitectes per treballar conjuntament amb experts en clima, ciència i tecnologia. La idea és promoure projectes concrets per passar del formigó als biomaterials, per fer tornar els boscos i el verd a les ciutats, per disminuir les emissions de CO2 o deixar de malbaratar plàstic. Més de 2.500 idees s’han presentat al premi de la Nova Bauhaus Europea i aviat començaran els primers projectes pilot. Estic segura que Barcelona hi participarà en aquesta iniciativa perquè s’està convertint en un model de ciutat a seguir en molts aspectes relacionats amb el clima.