Crític Cerca
Foto: Oriol Daviu
Entrevistes

Jaume Asens “La derogació de la sedició no és una vareta màgica”

El PSOE i Unides Podem han registrat al Congrés dels Diputats una proposició de llei per derogar el delicte de sedició del Codi penal espanyol. Era una petició nascuda en el si dels Comuns i que ha treballat amb una intensitat especial Jaume Asens, president del grup d’Unides Podem i advocat amb una trajectòria dilatada en matèria de defensa dels drets humans. Hem parlat amb ell per mirar d’entendre les claus de la derogació de la sedició. Asens es mostra satisfet –”la via dels Comuns s’ha imposat”– i respon a les crítiques que diuen que el text posa en risc el dret a la protesta: “Hi ha aspectes de la reforma que no ens agraden, i no descartem presentar-hi esmenes”, afirma, però “la derogació de la sedició és innegable”.

11/11/2022 | 20:51

Per què és important la derogació del delicte de sedició del Codi penal?

Espanya va ser l’últim país de l’Europa occidental a constituir-se en democràcia després de la Segona Guerra Mundial. Aquí el feixisme no va ser derrotat. No hi va haver ruptura durant la Transició i perviuen moltes restes del franquisme i fins i tot de l’autoritarisme del segle XVIII. Aquest era el cas del delicte de sedició. Amb la seva derogació ens equiparem una mica més a Europa.

La dreta espanyola diu que el Govern de Pedro Sánchez s’ha rendit davant de l’independentisme.

Amb la derogació desactivem una amenaça que va molt més enllà de l’independentisme. La interpretació creativa i artificiosa que va fer el Tribunal Suprem del delicte de sedició arran de la sentència de l’1-O implicava que qualsevol vaga general o mobilització massiva pogués ser vista com un acte de sedició. Per això sindicats com la UGT i CCOO i col·lectius com la PAH o Amnistia Internacional en demanaven la supressió. Era una exigència d’Europa. Ara ha guanyat el dret a la protesta.

“Hem de reconèixer que hi ha aspectes de la reforma que no ens agraden; no descartem presentar-hi esmenes”

Alguns advocats defensors dels drets humans s’han mostrat crítics amb la reforma perquè creuen que pot posar en risc el dret a la protesta. També s’ha expressat en la mateixa línia Xavier Antich, president d’Òmnium, o Jaime Palomera, del Sindicat de Llogateres. És així?

Hem de reconèixer que hi ha aspectes de la reforma que no ens agraden. És el cas de l’article 557 bis, que considera desordres públics les protestes dels qui entren en domicilis de persones jurídiques públiques o privades, també en despatxos o oficines. Aquest delicte l’hauríem suprimit o redactat d’una altra manera. Ara mateix és el que més ens preocupa. Però amb el nou text també desapareixen alguns tipus penals. Per exemple, l’article 557 ter, que persegueix els qui difonen missatges i consignes per incitar als desordres públics i és el que es va aplicar en el cas de Tamara Carrasco. Nosaltres sempre hi havíem sigut molt crítics. També hi ha una rebaixa general de penes, i alguns articles milloren la seva redacció per evitar donar marge interpretatiu als jutges i que no facin disbarats.

Però la llei mordassa segueix vigent i la reforma del Codi penal del ministre Ruiz-Gallardón no ha estat derogada plenament.

Aquest Codi penal no és el nostre. El text que portem al Congrés és el resultat d’una negociació entre dues formacions [el PSOE i Unides Podem] que defensen projectes polítics i interessos diferents. Segueix havent-hi tipus penals que no ens agraden i tenen a veure amb el Codi penal de Ruiz-Gallardón, que es va aprovar per respondre a les mobilitzacions del 15-M. Un dels nostres compromisos també era posar fi a la llei mordassa, i això no ho hem aconseguit amb aquest text. Dir el contrari seria enganyar la gent. Cal dir també que ara entrem en una altra fase, i el text pot millorar en el tràmit parlamentari.

Però Unides Podem defensarà el text pactat amb el PSOE, oi?

Això s’ha de veure. Està en discussió. Hem arribat a aquest acord, però ara s’obre una altra fase de negociació amb la resta dels grups polítics del Congrés. No s’ha descartat la possibilitat de presentar esmenes al nostre propi text, sempre amb afany de millorar-lo. El PSOE també ha presentat esmenes al projecte de la llei trans, tot i que havia sigut presentat directament pel mateix Govern.

“Tothom sap que la dreta controla la cúpula judicial, i poden fer una revisió imaginativa de la sentència de l’1-O”

El president Puigdemont també ha estat molt crític amb l’anunci. Ha dit que en realitat no es deroga la sedició, sinó que només “se’n canvia el nom”. Com valores la seva reacció?

Junts també demanava la derogació de la sedició. I no es tracta d’una substitució com s’ha insinuat, ni tampoc es crea un delicte nou. L’exposició de motius ho diu clar. Els desordres públics pertanyen a una galàxia penal diferent de la sedició. La sedició és el germà petit del delicte de rebel·lió que s’instaura el 1880. Ara desapareix del tot, i el delicte de desordres públics, en el cas del judici de l’1-O, en teoria estaria descartat, perquè el Suprem i la Fiscalia van dir que els fets no eren desordres públics.

Però els jutges són molt imaginatius.

Per això no vull generar falses expectatives. Els jutges del Suprem van forçar la lletra de la llei per fer que els fets de l’1-O fossin considerats sedició. Tothom sap que la dreta controla la cúpula judicial. I no es pot descartar que ara els jutges, quan revisin la sentència de l’1-O, facin una interpretació imaginativa i de cop apareguin els desordres públics. Jo no ho veig possible i els juristes amb qui he parlat tampoc, però de la dreta judicial no se’n pot descartar mai res.

Has parlat de tot aquest procés amb Puigdemont o amb la resta dels exiliats? L’expresident ha dit que el Govern espanyol li va enviar emissaris.

No, fa molt temps que no parlo amb el president Puigdemont. Amb qui parlo regularment, però per una qüestió d’amistat més que política, és amb Toni Comín. Però gairebé mai parlem de política. De vegades comentem la jugada, però res més.

Aquesta reforma està pensada per satisfer les demandes dels exiliats?

Està pensada perquè ningú a partir d’ara pugui ser acusat i jutjat per un delicte de sedició. I això els afecta a ells i afecta la resta dels ciutadans.

Què passarà si Marta Rovira o Carles Puigdemont decideixen tornar a Catalunya?

Això és imprevisible, perquè depèn de com actuïn els operadors judicials. Hem d’anar pas a pas. La reforma no ho canvia tot de la nit al dia. No és la panacea ni cap vareta màgica. El conflicte ve de lluny i va per llarg. Caldrà veure, en primer lloc, la revisió de la sentència que farà el Suprem, i quines penes quedaran associades al delicte de malversació.

“La derogació fa més fàcil una resolució favorable del Tribunal d’Estrasburg del recurs contra la sentència de l’1-O”

Les inhabilitacions als condemnats de l’1-O també desapareixeran?

Les inhabilitacions són penes auxiliars de la pena principal, que és la presó. Quan cau la pena principal de sedició, cau la inhabilitació de la sedició. Hi podria haver inhabilitació pel delicte de malversació, i aquí el Suprem té un cert marge de maniobra. I també caldrà veure com queda, perquè la malversació era, segons la sentència, un delicte instrumental per aconseguir fer efectiva la sedició, que és el que ara ha caigut.

EL PSOE ha dit que la reforma del Codi penal podria facilitar l’extradició de Puigdemont i de Rovira. Ho veus així?

No, perquè per començar l’extradició de Bèlgica va ser denegada per una qüestió competencial. I la d’Alemanya es va denegar perquè els tribunals van considerar que els fets no eren delictius, no pel tipus penal concret. Penso que aquesta reforma fa més fàcil una resolució favorable del Tribunal d’Estrasburg en el cas dels condemnats de l’1-O. No és el mateix recórrer contra una sentència amb un delicte de sedició quan el delicte està vigent, que quan ja no hi és. Els jutges europeus ho hauran de tenir en compte.

Una gran part de l’independentisme estava en contra de la derogació de la sedició quan ho van proposar els Comuns.

Els Comuns ens vam presentar a les eleccions amb tres idees: diàleg, llibertat i solucions. I les solucions incorporaven dues propostes: els indults i la derogació de la sedició. Al principi estàvem molt sols perquè ningú més ho defensava, però aquella idea ara s’ha convertit en sentit comú i full de ruta. La via dels Comuns s’ha imposat.

Com valores el canvi de posició d’ERC?

Vull mostrar l’agraïment cap a tothom qui ha empès per aconseguir la derogació, i en això ERC ha tingut un protagonisme important. Ha fet falta la pressió des de fora. Sols no ho hauríem obtingut.

“A Catalunya hi ha sectors nacionalistes que operen de forma semblant a la de la dreta espanyola”

És una cessió per obtenir el vot favorable d’ERC als pressupostos espanyols?

No és una decisió vinculada als pressupostos. Era un compromís del president. Al PSOE se l’ha arrossegat bastant aquí, però el compromís i el convenciment hi eren des de feia temps, malgrat que els tempos polítics, amb crisis com la Covid o la guerra d’Ucraïna, no acompanyaven.

Quan es farà efectiva la reforma?

Si tot va bé i la negociació va ràpida, podríem començar el nou any polític amb això ja guanyat i anar a la pantalla següent. Dependrà del que ens costi posar-nos d’acord entre nosaltres.

La dreta espanyola ha reaccionat molt durament. Però… i la societat espanyola? També hi està en contra?

Hi ha una part de la societat espanyola que no entén la reforma, perquè els marcs mentals de la dreta són molt forts i els seus mitjans generen hegemonia cultural. La dreta necessita crear l’amenaça de l’independentisme per guanyar força. Quan el debat gira entorn de la qüestió nacional, ells se senten forts. El projecte de la dreta, més que radicalitzar els seus seguidors, implica radicalitzar els adversaris, amb l’objectiu de crear les condicions propícies per a una nova reconquesta. Ja ho van fer el 1936 quan l’”anti Espanya” va ser l’excusa que va moure el moviment de reacció i purificació espanyolista. La dreta a Espanya sempre s’ha comportat així: necessita que a l’altra banda passin coses en l’àmbit nacional per poder tirar endavant el seu projecte polític.

La dreta catalana funciona igual?

A Catalunya hi ha sectors nacionalistes que operen amb una dinàmica semblant, tot i que són molt diferents el nacionalisme espanyol i el català. El primer és ofensiu, i l’altre és de resistència. Però la dialèctica nacionalista d’alguns extrems facilita un clima de polarització nacional que beneficia els sectors més de dretes, d’una banda i de l’altra. I ho veiem amb l’ambient tòxic que genera la bombolla de Twitter, on s’instal·la l’esquema dels traïdors i dels covards. El discurs de “Roma no paga traïdors”, com va dir Mireia Boya en un acte públic, acaba engolint els seus propis creadors. Ara veiem pancartes que diuen “ERC, CUP i Junts traïdors”. Quan comences a repartir carnets de botifler, pot ser que n’acabis rebent tu.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies