11/06/2015 | 06:00
Una frase de ‘The Wire’, que cita l’escriptor Kiko Amat en una entrevista a CRÍTIC, deia: “Pots muntar-t’ho com vulguis, pots fer veure que ets una altra persona, però la teva història als 17 anys és la teva història!”. Com era Jordi Évole a l’adolescència?
No és l’època més feliç de la meva vida. Portava ulleres des dels 3 anys. Vaig ser un nen “de parche”, que això sempre marca. Un d’aquells nens que tenien un ull tapat.
Burles?
Sí, sí, alguna, però em defensava amb la dialèctica. Amb el físic no podia. Vaig haver d’espavilar-me amb la llengua més que amb els punys. Després d’adolescent era massa responsable. Si em pogués operar, m’extirparia la responsabilitat. Això ens mata massa.
Tu vas mamar aquella cultura obrera del Cornellà de Llobregat de finals dels setanta i principis dels vuitanta. Això marca?
Queda l’esperit de lluita. El meu barri, Linda Vista, a la Gavarra, era un barri de blocs grocs. Quan tenia 7 o 8 anys, hi va haver manifestacions molt potents per un problema que hi havia en uns pisos i es va pintar l’Ajuntament de dalt a baix. Un altre dia la mare em va dir que el pare no vindria a sopar perquè era a la comissaria. Coses d’aquestes marquen.
És un clixé? Periodista, de classe obrera, castellanoparlant, d’esquerres?
Si és un clixé, benvingut sigui. Fa molt de temps que reivindiquem, com deia Guillem Martínez, el ‘xarnego power’.
“Els meus pares van venir de fora i volien ser un més a Catalunya. Altres, en canvi, parlen en to despectiu dels que marxen ‘al pueblo’ de vacances”
Vas dir en una entrevista a ‘Eldiario.es’ que “Cornellà és el més semblant a una pàtria” per a tu. Explica’t.
Cornellà és com jo m’imagino una pàtria. M’agradaria que el pedigrí dels animals en el món de les persones fos identificat amb la barreja. Cornellà representa aquest pedigrí ple de barreges. No m’agrada la puresa. Els meus pares venien de fora de Catalunya, la mare de Granada i el pare de Càceres, i van aprendre a parlar català de seguida. A casa hem conviscut amb les dues llengües d’una forma, com dirien els polítics, modèlica. No he tingut la percepció mai de pertànyer a cap gueto castellanoparlant. Jo de petit ballava a la colla sardanista de Cornellà. Era una manera que tenia la gent de fora d’integrar-se: es feien del Barça, portaven els nens a ballar sardanes… Els meus pares volien ser un més en aquest país. Altres sí que han volgut marcar categories a Catalunya, i això no m’agrada. Felip Puig va dir allò dels que marxen “al pueblo” de vacances en un to despectiu.
Parles de quan alguns donaven carnets de catalanitat?
Jo no vaig anar aquell dia i no me’l van donar.
D’aquell guionista del Buenafuente als anys noranta fins ara amb ‘Salvados’, la teva vida ha canviat moltíssim, no?
No! Què dius! Aquesta nit me’n vaig a sopar a un ‘xiringuito’ del Prat com sempre. Faig una vida molt normaleta.
Estàs fent una ‘pose’?
Ja m’agradaria fer una ‘pose’ i avui anar-me’n a un palau a sopar amb no sé qui. Jo crec que la meva vida no ha canviat. No tinc gaires amics dins la professió. L’única cosa que és diferent és que durant la temporada treballo i viatjo molt.
“Em fa ràbia que, quan critiques TV3, estiguis criticant Catalunya. Em recorda quan per criticar Pujol deien que criticaves Catalunya”
Tu has explicat sovint que estàs a favor del dret a decidir però no de la independència. Com ho vius?
Amb normalitat i relativitzant tot el que es munta al voltant d’aquest tema.
Deies a Twitter fa poc: “Em critiqueu per parlar en català i per criticar els excessos sobiranistes de TV3”. Et trobes al mig?
Doncs és que no sé on és el mig. El tema del procés sobiranista és un tema que em comença a cansar una mica. Em fa ràbia que, quan critiques TV3, estiguis criticant Catalunya. Em recorda quan per criticar Pujol deien que criticaves Catalunya. Em rebel·lo contra això. Hi ha un sector ara molt mobilitzat que veu qualsevol crítica com una ofensa. Però jo continuaré criticant. Perquè vull dir-hi la meva. Vull opinar. Encara que després, segons qui, et pugui matxucar. Tot i que també és veritat que no hem de donar tanta importància al que et diuen per ser crític. A mi pel carrer ningú m’ha preguntat pel meu últim tuit. Ningú! Som una comunitat molt petita i, quan sóc a casa mirant les mencions…
No em diguis que mires les teves mencions a Twitter!
Sí, home, de tant en tant les miro. Però és veritat que hem de relativitzar perquè podria passar que un dia ens acabem autocensurant per por dels insults a Twitter. Jo crec que alguns a Catalunya voldrien que ens autocensurem: sembla que alguns volen que els que discrepem d’una opinió que avui és majoritària en aquest país deixem de discrepar.
“Negar que TV3 és un factor clau del procés sobiranista és negar una evidència”
Però quina és la teva posició sobre la qüestió de la independència?
A mi em pot molestar tant la banderassa d’Espanya a la plaça Colón de Madrid com pujar a qualsevol muntanya de Catalunya i trobar-me una estelada. Aquesta presència constant de les banderes no és una cosa que a mi em faci especialment feliç. Perquè les banderes, excepte la del Barça, no em fan especialment feliç. El tema territorial és un tema que no em treu la son. Me la treuen altres temes. Per això critico o protesto quan alguna vegada la ‘tele’ pública que paguem entre tots no ens representa a tots. Crec que és criticable que TV3 en el seu gran debat setmanal just després d’unes eleccions que han canviat el panorama polític tracti la qüestió del sobiranisme i no parli del canvi polític que poden suposar aquestes municipals. I per això vaig protestar tot i ser conscient que rebria crítiques. Vull que TV3 representi la majoria dels catalans. I crec que això avui no passa. Igual que no passa a Televisió Espanyola, igual que no passa a Andalusia ni a Madrid, però a mi em preocupa la meva. Perquè continua sent la meva. Perquè em vaig formar allà. I no cediré en aquesta crítica.
Què penses de TV3? Creus que està tenint un posicionament massa nacionalista o independentista?
Negar que TV3 és un factor clau del procés sobiranista és negar una evidència. Que cadascú pensi el que vulgui. Aquesta és la meva opinió. Les línies editorials de qualsevol mitjà, les marca la direcció del mitjà i, a vegades, els professionals que fan el mitjà. Tots els mitjans tenen el seu biaix concret. Si mirem amb què obren els ‘Telenotícies’ els últims quatre anys, tindríem una resposta sobre allò de què jo em queixo.
“Per ‘Salvados’ han passat Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez, voluntaris de l’ANC o Lluís Llach”
Un informe del Grup de Periodistes Ramon Barnils va concloure, però, que les tertúlies i els debats de TV3 són més plurals que els de TVE.
Però és que per a mi no és un factor decisiu només fixar-se en la qüestió dels debats. La línia editorial, no la marca el nombre de tertulians que puguin anar als debats de TV3. És un tot. S’han d’analitzar els informatius, els reportatges i els documentals. TV3 ha emès reportatges com ‘Adéu, Espanya’ o ‘Hola, Europa’ en ‘prime time’, de manera que fins i tots els més ferms defensors del procés podien pensar: “No sé si ens fa gaire bé, això”. Passar-se de frenada pot ser contraproduent.
I creus que La Sexta porta independentistes a les seves tertúlies i explica a fons el fenomen sobiranista català als informatius?
Les cadenes de televisió són com els hotels. Tenen moltes habitacions i no han d’agradar-te totes. La meva habitació, que és una hora de La Sexta la setmana, la intento decorar com puc i com sé. En l’última temporada del nostre programa hi han passat Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez, voluntaris de l’ANC o Lluís Llach… Si algú troba algun programa d’àmbit estatal que hagi fet més perquè el procés sobiranista s’entengui a Espanya, que m’ho digui.
“Quan governin Ada Colau i Manuela Carmena, molts periodistes haurem de demostrar que seguim sent periodistes i que seguirem fiscalitzant el poder”
Canvio de tema! També t’has posicionat com un periodista compromès socialment i amb un punt de vista d’esquerres. Creus que posicionar-se políticament és un problema per als periodistes?
Si el dia que torni a entrevistar Ada Colau li faig un homenatge, tindré un problema. Ara vindrà un moment molt important per a molts periodistes, de Madrid i de Barcelona, perquè haurem de demostrar que seguim sent periodistes.
Sobretot els periodistes que presumim de ser crítics amb el poder.
Sí, sí! Hem de seguir fiscalitzant el poder. Ara serà una oportunitat d’or. A La Sexta, tot i que ens van posar l’etiqueta de la cadena del PSOE i de Zapatero, hem estat crítics amb ells. Jo he tingut trobades amb Zapatero de les quals ell no està gens content. Espero que, quan els que arriben ara al govern cometin alguna errada, que segur que cometran alguna errada, estiguem a l’altura i podrem fiscalitzar el poder com hem fet fins ara.
L’editor Eduard Voltas ens va dir un dia que li agradaria llegir CRÍTIC quan Ada Colau governés Barcelona per veure si seguiríem sent igual de crítics. Tens alguna recomanació per a nosaltres?
Doncs les mateixes que em podries fer tu a mi…
Va, però, fes-nos una recomanació.
El que no hem de perdre, i amb vosaltres més que amb ningú, és l’esperit crític. Si veiem que a Ada Colau o a Manuela Carmena se’ls en va l’olla, les haurem de criticar. Això ha de ser així. Jo no he tingut problemes per criticar governs d’esquerres, o suposadament d’esquerres, com el del PSOE.
No t’han censurat mai a ‘Salvados’?
Mai.
Mai?
Mai. Però, a veure, sí he tingut converses amb directius de la cadena i m’han fet veure que un tema no el teníem prou contrastat. Per mi, això no és censura, sinó que ells estan fent bé la seva feina. I jo ho agraeixo. M’he sotmès a un tercer grau amb directius per temes molt incòmodes per a ells i, quan han vist que jo tenia el tema contrastat i treballat, hi han donat l’OK. Nosaltres hem entregat un programa a la cadena sobre les empreses d’energia pensant que ens el tombarien perquè Endesa, Gas Natural, Iberdrola o Cepsa en sortien malparades i no va passar res.
“A mi les pressions sobre ‘Salvados’ em posen ‘catxondo’. Publicar allò que algú no vol que publiquis és un incentiu”
I pressions?
Sí, evidentment. A mi les pressions em posen ‘catxondo’. Quan veus que toques un tema que desperta la preocupació d’algú, ja m’agrada. Això significa que estàs arribant a unes línies vermelles i que hi passaràs per sobre. Això posa! Publicar allò que algú no vol que publiquis sempre és un incentiu.
Quan has entrevistat Mas o Junqueras, has rebut alguna pressió política?
M’ho he passat molt bé. Mas i Junqueras són polítics que tenen bones entrevistes. Amb el president he estat tres vegades i em sembla un polític que té una manera magnífica d’atendre els mitjans. Tant de bo ens rebés igual Mariano Rajoy. Té un respecte total pels mitjans fins i tot sabent que el qüestionari no serà còmode. I el mateix ens va passar amb Junqueras quan va venir a Sevilla a passar uns dies amb una família andalusa. No era fàcil per a ell i no hi va posar cap problema.
Mònica Terribas em va dir en una entrevista que li vaig fer que el pitjor problema dels periodistes no era la censura, sinó l’autocensura. Us heu autocensurat?
Més que autocensura, és sentit comú. Però a ‘Salvados’, que és un programa que es fica en tres o quatre jardins cada temporada, no hem tingut cap problema per dir el que volíem dir. Intentem aplicar el sentit comú. Davant de cada programa, pensem: cal documentar-se millor? El tenim prou contrastat? Estem segurs del que diem?
“El millor que ens ha donat l’audiència és la llibertat per poder dir el que pensem”
Creus que ‘Salvados’, pel fet de tenir audiència, èxit i generar diners, té més facilitat per ser crític que un periodista precari amb contracte temporal en una redacció?
Totalment d’acord! Jo sóc un privilegiat. No demano que periodistes de base i en precari siguin els que han de portar la bandera de la llibertat i de la crítica. Aquesta bandera, l’hem de portar els que tenim una posició de privilegi. Tot i que en qualsevol moment jo puc perdre aquesta posició. El millor que ens ha donat l’audiència és la llibertat. Però, a més, l’audiència ens esperona a no ‘apalancar-nos’. Per mi seria trist que d’aquí a alguns anys un dia m’aturessin pel carrer i em diguessin: “Com us heu afeblit… Us heu tornat molt tous… Vosotros antes molabais”.
Què deuen pensar els directius de La Sexta de vosaltres…
Nosaltres formem part d’un grup de comunicació enorme, que és A3Media. Ells tenen uns interessos que segurament no són els mateixos que els nostres. Però, de moment, els directius de la cadena han aturat tots els cops que han arribat contra nosaltres.
“Si jo et digués que sóc el periodista més rebel i el més incorrecte, m’estaria tirant un moc innecessari”
Pascual Serrano va escriure al llibre ‘Desinformación’ que “els ciutadans creuen que hi ha debat plural sobre política als mitjans de comunicació mentre la discussió es manté en els marges del pensament correcte”. Com ho veus?
Segurament té raó.
Aleshores ‘Salvados’ és dins els límits “correctes”? Tindreu llibertat mentre no creueu cap de les línies vermelles? Potser podeu criticar les empreses energètiques però no podeu criticar A3Media?
Jo és que he criticat A3Media i ningú m’ha fet fora. L’he criticat públicament arran de com havien descontextualitzat una notícia nostra sobre Pablo Iglesias. Però segurament Pascual Serrano té raó. Nosaltres intentem explorar on són els límits. Això s’hauria de jutjar des de fora. Si jo et digués que sóc el periodista més rebel i el més incorrecte, m’estaria tirant un moc innecessari. Fem el que podem i, de moment, coincideix que el que podem fer és el que volíem fer.
“La relació entre la política i la televisió ha existit sempre. Recordo que als vuitanta, quan sortia Felipe González a la ‘tele’, era l’hòstia”
Un 70% dels catalans, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, s’informen sobre política a través de la televisió. Què opines de l’auge de l’anomenada nova política i de la influència de la televisió?
Aquesta relació entre la política i la televisió ha existit sempre. Recordo que als anys vuitanta, quan sortia Felipe González a la ‘tele’, era l’hòstia. M’agradaria fer un estudi sobre com va ser la campanya perquè guanyés el sí al referèndum de l’OTAN. Quina influència hi va tenir la televisió? Crec que l’últim dia de campanya hi va haver una entrevista a González a TV1 en ‘prime time’ que la devien veure milions d’espanyols. El que ha passat és que durant algun temps els que governaven han preferit amagar-se i deixar el camí de la televisió per a uns altres que ho han aprofitat. El PP i el PSOE s’amagaven de les càmeres, i, en canvi, les forces emergents hi estaven desitjant aparèixer.
I què en penses, de tot això que es diu que Podem és un producte creat per La Sexta i totes aquestes bajanades?
Sí, sí, és veritat. Ho he d’admetre. Hi va haver una reunió a La Sexta en què es va dir: “Hem de treure molt a aquest professor amb cueta que no coneix ni Cristo i convertir-lo en un líder polític…”.
I en aquella reunió hi éreu tu, El Wyoming, Ana Pastor…
Sí, sí, és clar, i Iñaki López pensant en com treure’l a ‘La Sexta Noche’ cada dissabte…
He, he, he!
Espero que es noti la ironia!
Ja ho posaré i diré que tot era broma.
Però el que sí és cert és que Podem i altres nous partits han aprofitat l’oportunitat que els van deixar en un moment en què el debat polític creixia a la televisió. Els que governaven no es van adonar que les audiències creixien a aquelles hores. Els parlaments es van traslladar als platós de televisió. Això és una tragèdia i s’ha de canviar. Però Pablo Iglesias ho va aprofitar. Ell em va dir en una entrevista: “La Sexta va veure que els donàvem audiència i van tirar de nosaltres”. Va ser un matrimoni de conveniència.
Ara, però, creus que hi haurà una campanya mediàtica contra Colau, Carmena i Podem?
Sí, sí. Com les pressions en el periodisme, els recomano que es posin ‘catxondos’ amb les campanyes en contra. Veure segons qui criticant-te t’ha d’enorgullir. Si no et critica, malament.
I quan et critiquen els teus?
Això normalment et preocupa més. Però també està bé que et preocupi que et critiquin els teus. Les crítiques del “foc amic” són aquelles que escolto més. I segurament les entrevistes més difícils i on m’he pogut autocensurar més són les entrevistes a companys de la professió.
