16/07/2026 | 18:57
La sentència del TJUE avala que la Llei d’amnistia s’ajusta al dret europeu, malgrat que els seus detractors, incloent-hi bona part de la cúpula judicial, ho negaven. Què implica, en aquest sentit?
És molt important políticament, i evidencia la desconnexió d’una part important del món jurídic espanyol amb el món jurídic internacional. No és el primer moment en què això passa: amb diverses causes que s’han portat a tribunals d’altres països, la resposta i l’actitud han estat molt diferents de les que té la judicatura espanyola. El poder judicial ha quedat novament en evidència, però és que potser tampoc li importa gaire.
“La sentència del TJUE evidencia la desconnexió del món jurídic espanyol amb el món jurídic internacional”
És un baló d’oxigen per al Govern espanyol?
Crec que sí, en el sentit que el contrari hauria estat un revés fort. Al final, aquesta sentència és la ratificació que una de les mesures políticament més rellevants que s’han pres en aquesta legislatura també era correcta des d’un punt de vista jurídic.
També t’ho pregunto perquè el TJUE s’ha expressat en termes similars a com ho fa el Govern de Pedro Sánchez: “L’amnistia és un instrument adequat per apaivagar un conflicte polític o social”. L’any vinent se celebraran eleccions a l’Estat espanyol: Sánchez en traurà rèdit, d’això?
Això és més dubtós, des del meu punt de vista. Aquí hi ha diverses coses. Els votants per als quals és molt important la qüestió de l’amnistia són els de la dreta –en el sentit negatiu, perquè la rebutgen– i una part de votants independentistes. Cap d’aquests dos grups no votarà Pedro Sánchez. Per als votants del PSOE, això de l’amnistia és una mesura que van acceptar, però que clarament no era prioritària, ni era la seva aposta política. De fet, ni tan sols era una aposta del partit inicialment; hi va arribar arrossegant els peus i li va generar algun maldecap intern, també des del punt de vista demoscòpic: al principi, es veia com una part de l’electorat del PSOE era molt reticent a l’amnistia. Per tant, no crec que tingui un gran premi electoral, però l’aval europeu sí que pot mitigar aquestes reticències o aquests efectes negatius que a l’inici s’apreciaven en una part de l’electorat socialista. Dit això, a priori veig poc probable que sigui un gran tema de campanya en les pròximes eleccions generals. Crec que les eleccions aniran d’altres coses.
I a Catalunya, Illa traurà pit d’aquesta resolució del TJUE?
És que tinc la sensació que, electoralment, això pertany una mica al passat. Més enllà de l’efecte que pugui tenir sobre Junts, si finalment torna Puigdemont, o sobre ERC, si Junqueras és el candidat –que són dues coses importants!–, jo dubto que les pròximes eleccions vagin d’això. Els tempos judicials i els tempos polítics, i per descomptat els mediàtics, són molt diferents, i hi ha hagut un desajust. Des del punt de vista electoral, l’aval a l’amnistia serà important en la mesura en què impliqui el retorn i la participació activa en les eleccions de Puigdemont i de Junqueras, perquè és molt diferent si es presenten i fan campanya que si no poden fer-ho.
“Veig poc probable que l’amnistia sigui un gran tema de campanya en les pròximes eleccions generals; aniran d’altres coses”
Tal com defensen el Govern espanyol i el TJUE, l’amnistia ha estat efectivament una eina que ha desactivat el conflicte polític i l’independentisme?
L’amnistia és una eina per resoldre una part de les conseqüències del conflicte, i en aquest sentit ha tret molta pressió, però jo no crec que això sigui el que ha desactivat l’independentisme. És a dir, en absència d’amnistia, per a l’independentisme, segurament la història no hauria estat gaire diferent.
Quin escenari polític obre aquesta resolució? Aplana l’aplicació de l’amnistia als líders del procés i el retorn de Carles Puigdemont?
No tinc més informació que la que ha sortit publicada als mitjans, però entenc que sí, que ho facilita, però que no és automàtic. Probablement, el Tribunal Suprem no s’hi posarà bé i dilatarà el procés.
“Puigdemont era fort políticament en un moment, però pot ser que cada vegada ho sigui menys”
De fet, el Tribunal Constitucional (TC) ha de resoldre els recursos d’emparament que els líders de l’1-O van presentar, degut al fet que el Suprem no els està aplicant l’amnistia. Si el TC els dona la raó i ordena al Tribunal Suprem l’aplicació de l’amnistia, el Suprem pot fer dues coses: acatar o posar-hi traves, fent una nova consulta al TJUE. Si acatés, s’aixequen les ordres de detenció contra els exiliats i també les inhabilitacions. De quina forma això condicionaria el panorama polític?
Fins a quin punt seria important, sobretot en el tema del retorn de Puigdemont, és una incògnita. En el cas de Junqueras, és cert que està inhabilitat i que no es pot presentar, però és a Catalunya, està present, fa rodes de premsa i fa campanya quan hi ha eleccions. Si Puigdemont tornés i estigués actiu com a líder de Junts, això podria tenir un impacte electoral. La meva hipòtesi, però, és que serà menor del que hauria estat si això hagués anat més ràpidament. Els temps polítics i la lògica de competició han canviat molt, i ell era fort políticament en un moment, però pot ser que cada vegada ho sigui menys. A més, la competició que afronta Junts ja no és tant amb ERC i amb altres partits independentistes, sinó cada vegada més amb l’Aliança Catalana. I això no s’explica per qüestions vinculades amb l’independentisme, sinó amb la immigració i la seguretat.
És a dir, aquella idea del “retorn del president legítim”, que en un moment determinat va mobilitzar una part important dels votants independentistes, ara no tindria el pes que va tenir llavors?
Jo crec que serà políticament important, sense dubte, però crec que bastant menys que si aquest retorn s’hagués produït fa un parell d’anys.
