Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

La Calòrica “No tindrem un futur millor si no lluitem per imaginar-nos-el”

Si t’esclata el lavabo de casa, pots escandalitzar-te i no fer res, però també t’ho pots prendre amb humor. A la companyia de teatre independent La Calòrica se li va omplir de femta el local d’assaig i van aprofitar l’avinentesa per escriure una obra que establís una metàfora amb l’emergència climàtica. De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda fa un any i mig que gira pels teatres catalans per posar en evidència la poca capacitat que tenim per sacrificar els interessos personals i trobar solucions a una crisi que està canviant el present a marxes forçades. Aquest Nadal, del 21 de desembre al 8 de gener, passaran amb aquest espectacle pel Teatre Borràs. Com a acte de cloenda de l’Escola de Tardor 2022 de CRÍTIC, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ens hem trobat amb els actors i les actrius de la companyia per parlar, una vegada per totes, sobre com encarar aquesta merda des de l’àmbit de la cultura.

09/12/2022 | 06:00

La vostra darrera obra, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, fa més d’un any que tracta de l’emergència climàtica pels teatres dels Països Catalans. Sembla que heu tocat la tecla. Com sorgeix que aquest en sigui el tema central?

Esther López: La crisi climàtica anava sortint en tots els espectacles que anàvem fent, ens travessava. Quan vam posar-nos a pensar un nou espectacle, vam voler parlar només d’aquest tema, perquè fos central i per poder abordar-lo amb profunditat. Tot això sorgeix a partir d’un problema que tenim al local d’assaig i d’on en traiem una metàfora per explicar el canvi climàtic.

És una obra basada en fets reals?

Júlia Truyol: Sí. El vàter es va encallar i va començar a inundar-se tot el local de merda. Arran d’una reunió de veïns de l’escala, vam adonar-nos de les poques ganes de sacrificar privilegis que tots tenim, també respecte a la crisi climàtica. Quan vam decidir abordar aquest tema a la nova obra, vam veure que l’embús del vàter ens era perfecte per explicar-ho.

Marc Rius: Sobretot perquè és un problema estructural que afecta tota comunitat. Tot i això, els altres veïns tenen problemes que els importen més i els volen posar al davant. Per als altres, que un local s’ompli de merda és només un problema que afecta els del baix; pensen que l’edifici no caurà i que abans és més important solucionar el tema de l’ascensor o dels cartells que posem a la bústia.

Xavi Francés: Aquesta és la part d’autoficció de l’espectacle, basada en fets reals; però, com que era un tema molt ampli, hi vam afegir una trama amb l’actriu Mònica López, en què s’explica que a Barcelona s’està fent un congrés de negacionistes del canvi climàtic. Hi barregem les dues trames.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Utilitzem l’humor perquè és una eina molt eficaç per arribar al públic”

La manera com interpreteu tot això determina el missatge que el públic s’emportarà a casa després de la funció. Des de quin to vau escriure l’obra?

Aitor Galisteo-Rocher: Com que no tenim respostes, la millor forma és plantejar un tema. Normalment, quan posem un conflicte sobre la taula, és perquè creiem que la societat n’ha de parlar i l’ha de discutir, però no sabem ni ens agrada posar-nos seriosos. Nosaltres utilitzem l’humor, que és una eina molt eficaç per arribar al públic. Això que va passar al nostre local realment va ser dramàtic; quan ens va petar el lavabo, teníem dues opcions: plorar pels racons o prendre’ns-ho amb humor.

L’humor és molt present també al capítol “Snegovik”, que vau gravar per al programa Incidents, de TV3, que mostra una crisi de govern vinculada a la falta de subministrament de gas natural durant les festes de Nadal. La del “teatre climàtic” en clau humorística s’ha convertit en la vostra especialitat?

Esther López: Per més que no parlem d’això, és una problemàtica que existeix i sempre serà en la capa de fons. Si la crisi climàtica arriba a desaparèixer de les nostres vides, també ho farà dels nostres espectacles i hi entraran altres temes que siguin urgents. No ens basarem només en aquest tema perquè hi ha altres realitats en les quals també cal posar el focus.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

De moment, però, cal continuar parlant-ne. Creieu que la ciutadania segueix posposant trobar solucions a la crisi climàtica o noteu més consciència entre el vostre públic?

Júlia Truyol: A la porta del teatre ens trobem debat, i això ens fa pensar que la feina que fem no està tan malament, si la postfunció genera discussió. Però penso que tots estem vivint en una espècie de nebulosa en què ens creiem l’emergència climàtica però no del tot: la intuïm, però no sacrifiquem certes coses. Calen accions dràstiques i urgents. 

Esther López: Moltes vegades vivim en la nostra bombolla ideològica; al nostre voltant tothom està preocupat per això, però hi ha molta gent a qui li és completament indiferent i ni s’ho planteja. La setmana passada vam anar a un institut de Mallorca molt pijo, d’aquells que parlen en anglès, i una alumna va comentar que tot el seu entorn li deia que la crisi climàtica era mentida.

Aitor Galisteo-Rocher: Fa una mica de basarda el negacionisme perquè hi ha molt “negacionisme del no pot ser”: ho nego perquè, si ho accepto, l’abisme és massa gran. Significaria un canvi de vida dràstic i entendre el nostre fracàs com a societat, que el sistema ens ha enganyat. És negacionisme des de la por.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“El suport mutu és una manera de lluitar contra el monstre del capitalisme i de l’emergència climàtica”

Vosaltres feu relat sobre aquest tema en el vostre sector, el del teatre. S’està creant prou cultura al voltant de la crisi climàtica i del que vindrà?

Júlia Truyol: Mai és prou. En un col·loqui vèiem que ara la crisi climàtica és molt més present en els mitjans, també als carrers amb les mobilitzacions de Fridays for Future. Hi és en alguns estadis socials, però no sé si hi és a les converses de bar. No hi serà prou fins que no sigui un tema que realment activi. No sé si és una utopia en una societat en què anem tan cansades i en què fem el que podem. Tot i això, cal dir que hi ha temes com l’emergència climàtica o el feminisme en què la cultura sí que hi està començant a posar l’accent.

Marc Rius: És important que aquest relat no quedi només en certs espais concrets d’exhibició cultural, sinó que passi a teatres de gran format i públic. Quan es generen debats fora de l’escenari, ja és una petita victòria: sentim que val una mica la pena el que estem fent. Nosaltres no donem respostes perquè no les podem donar, però volem que aquest debat entri als bars i a les vides de la gent.

Quines propostes plantegeu des de La Calòrica per salvar el planeta?

Aitor Galisteo-Rocher : No n’hi ha. Anem com els cavalls: malauradament només mirem el que passarà immediatament. Estem deixant molts problemes a les generacions que viuran d’aquí a 100 anys, i em sembla una irresponsabilitat absoluta. 

Xavi Francés: Una solució pot ser organitzar-se. Els darrers anys el capitalisme ens ha fet pensar i actuar de manera individual. Tothom té un wifi a casa seva, però per què no el compartim entre tots els veïns? Ens hem capficat que tothom tingui el que és seu. El suport mutu i el compartir serien maneres de lluitar contra el monstre del capitalisme i de l’emergència climàtica.

Esther López: El capitalisme et fa veure que així com estàs ara és millor que com estaràs en un futur caòtic: em quedo aquí, que almenys no em trauran res. Hem de donar veu als joves i a la gent que té la capacitat d’imaginar, que és el que ens fa falta. Si no lluitem per imaginar, no tindrem un futur millor.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies