Laura Pérez “En política he callat molt, però també he tingut un altaveu privilegiat”

No seràs a les llistes de Barcelona en Comú en les pròximes eleccions municipals. Per quin motiu?

És una decisió personal. Hem de normalitzar la renovació, i més en el nostre espai. Mai em vaig imaginar passar més de vuit anys dedicada a la política institucional. Una tinença d’alcaldia és molta responsabilitat i requereix molta energia. Ha estat un privilegi i una aventura magnífica governar la ciutat de Barcelona. Però també és molt dur.

La política és una trituradora?

He passat per la trituradora, però no marxo amb desencís. En aquest mandat hem vist com una cap de llista molt consolidada com Elsa Artadi feia un pas enrere. Recordo veure aquella roda de premsa amb un nus a la gola. Pots arribar a extrems de dir “No puc més”. Durant aquests vuit anys he estat entregada al que m’ha tocat: he canviat d’àrees, de districte, hem governat en solitari i en coalició… Però marxo contenta i orgullosa del que he fet. No vull arribar a dir “No puc més”.

T’has presentat a l’entrevista amb una samarreta amb un vers de Rocío Jurado: “Jamás duró una flor dos primaveras”. Molt simbòlic…

Vull que traguem pes a aquesta mena de decisions. En la vida has de dur una maleta petita. Marxo amb molta tranquil·litat, perquè hi ha un relleu segur dins l’organització. I també reivindico les folklòriques perquè crec que han estat molt infamades, però van tenir un paper revolucionari per al feminisme de les nostres mares. Rocío Jurado, en un moment històric molt diferent de l’actual, reivindicava el divorci, parlava de violència a les seves cançons o tallava el seu marit en una entrevista per dir-li que era un masclista.

“Si no fas aliances, no pots fer cap canvi efectiu. I això de vegades genera incomoditat”

Com has vist els pactes dels Comuns a l’Ajuntament?

M’hauria agradat molt tenir una majoria més àmplia. Però som en un moment en què, si no tens la capacitat de teixir aliances, no pots fer cap canvi efectiu. I això de vegades pot generar incomoditat o frustració. Els últims anys he estat en un govern de coalició. En política he callat molt, però també he tingut un altaveu privilegiat. I crec que l’he fet servir per posicionar-me sobre temes compromesos i arriscats, des de la llei del sí és sí fins a debats com la prostitució.

Te’n vas perquè has hagut de callar massa?

No! Jo, com tota la gent dels Comuns, poso els meus principis i conviccions per davant. Però, si vols guanyar coses, no pots ser un vers lliure: necessites una estratègia, també dins del teu propi espai. Una de les coses que valoro molt d‘Ada Colau, i més després de l’experiència d’haver militat també a Podem, és que, si fem un debat i al final la teva postura no és la que guanya, no t’obligarà mai a dir una cosa que no penses. Jo no he dit mai una cosa que no pensava. I això en política és dir molt.

T’haurien agradat aliances més a l’esquerra?

ERC no ha estat dins del govern en aquest mandat, però ha fet una oposició molt responsable i ha donat suport a tots els pressupostos i plans urbanístics del govern. Però he trobat a faltar que la CUP no tingués representació a l’Ajuntament en aquest segon mandat. Sabent que mai van voler governar amb els Comuns, plantejaven debats que posaven en tensió i ajudaven a col·locar temes a l’agenda.

“Hem demostrat que hi ha un feminisme institucional diferent del del PSOE”

Creus que l’Ajuntament ha posat el feminisme prou al centre de les seves polítiques?

Quan vam entrar a l’Ajuntament, hi havia una Regidoria de Dona, en singular, que ja diu molt de la política pública que s’hi feia. Vuit anys després hem consolidat una proposta de feminismes i diversitat sexual i de gènere que ha posat al centre la lluita contra el masclisme i l’homofòbia. Barcelona s’ha situat com una ciutat capdavantera en aquest àmbit a Europa i al món. Hem fet una política enfocada a les qüestions econòmiques i de classe, dirigida a dones migrants, cuidadores, treballadores de la llar… I apostant per la transversalitat. Tenim 40 persones al consistori treballant pel feminisme fora de l’àrea de Feminismes. Hem demostrat que existia un altre feminisme institucional diferent del del PSOE.

Quin és aquest feminisme del PSOE?

Fins fa poc, el feminisme que coneixíem en l’àmbit institucional era la proposta del PSOE, molt basada en la paritat, la representació pública, la dona blanca d’una classe social determinada… Però a mi no em serveix que hi hagi paritat al Consell d’Administració d’Endesa si igualment s’acaba tallant la llum a les famílies vulnerables. Al PSOE cal agrair-li la primera llei d’igualtat i de violència de gènere, la paritat a les llistes electorals… Però ha viscut malament haver de coexistir amb altres postures polítiques del feminisme; per exemple, en àmbits com la llei trans. Crec que en aquest tema ha guanyat la pulsió que hi ha en la societat espanyola d’avançar en drets i no de retrocedir. No tenim la llei trans que voldria el moviment, però tenim una llei trans.

La llei trans és, de fet, una qüestió que ha generat un debat feminista intens. Hi ha altres debats recurrents, com tot el que fa referència a les treballadores sexuals. Veus el feminisme molt dividit i enfrontat?

Barcelona és un exemple que, quan els debats es donen en els espais feministes, es pot dialogar sempre que no es vagi contra els drets de ningú. Podem debatre la prostitució, però una cosa és això i una altra anar contra els drets de les treballadores sexuals. Podem debatre l’essència femenina, sobre el sexe i el gènere, sobre l’abolició del gènere… Però una altra cosa és abolir les persones trans. Si aquests debats es fan a través de les xarxes socials, això no ajuda.

“Els atacs més virulents que he rebut a les xarxes han estat en nom del feminisme”

Tu has patit atacs a les xarxes. Com els has viscut?

Una esperaria que aquests atacs vinguessin del masclisme. I òbviament des del masclisme se m’ha insultat molt… Però els atacs més virulents sempre han estat en nom del feminisme. Sobretot el feminisme abolicionista, que ataca i organitza campanyes. M’ha dit que formo part del lobby proxeneta, que no soc prou feminista… Però jo vinc d’una família i d’una classe social i mai estaré per atacar unes dones que exerceixen la prostitució per guanyar-se la vida. I també crec que al final soc en un lloc de privilegi. Si jo rebo aquesta violència, què no han de rebre elles.

Què opines sobre les darreres mesures anunciades pel ministre Fernando Grande-Marlaska, sobre que les dones que denuncien siguin informades dels antecedents dels seus marits o companys?

Em sembla populista i poc efectiu. La dona ja sap que està en risc quan posa una denúncia. Si apostem per receptes fàcils, ens equivoquem. Quan posem la solució en les mesures policials o en el Codi penal, en lloc de les educatives, estem apostant per donar resposta un debat públic, però no estem transformant. Ni reduirem les xifres esgarrifoses de violència masclista ni estarem avançant un pas més. Modificar el Codi penal és gratis. Però no és efectiu. Transformar és més difícil i més car.

Quin balanç fas de mesures que han estat polèmiques com el Centre de Noves Masculinitats? Et van acusar de crear centres de “reeducació” d’homes…

Sí, de fet, algú va arribar a dir que era un “gulag per a homes”! És una política que vam tirar endavant amb molta convicció i sabent que generaria debat, també dins del feminisme. És important dir que no ho vam impulsar quan vam entrar al govern, sinó en un segon mandat en què ja havíem consolidat una aposta per millorar els serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere, i després d’abordar les desigualtats econòmiques amb una estratègia a vuit anys contra la feminització de la pobresa. Si haguéssim començat amb un Centre de Masculinitats, jo també hi hauria estat en contra. Però el feminisme ha d’afectar també la part privilegiada de l’equació. Cal interpel·lar l’altre 50% de la població que no som dones. Si volem avançar cap a una ciutat feminista, cal la complicitat dels homes.

Has sentit el suport del moviment feminista a la teva gestió?

A Barcelona hi ha un moviment feminista molt autònom i poc institucionalitzat, i això ens ha posat les coses fàcils. Quan vam entrar, el moviment estava fort. Això ens va ajudar, perquè no vam trobar grans resistències dins de la institució per aplicar noves polítiques en clau feminista. L’onada era molt potent, i ho dic amb nostàlgia. Ara tot és més difícil. Tot es mira més al detall. Quan hi ha un gran moviment al carrer, a dins ho tens més fàcil.

Les mesures feministes de l’Ajuntament han arribat per quedar-se, o dependrà de quin color polític hi hagi?

Crec que Ada Colau tornarà a ser alcaldessa de la ciutat de Barcelona i treballaré perquè així sigui. També crec que a Barcelona és difícil que algú pugui retirar polítiques feministes que s’han implantat sense pagar-ne un preu alt. El risc, però, sempre existeix.

“A Podem li ha faltat comprensió de la diversitat territorial”

Tu vas ser membre de Podem, i el 2018 vas ser escollida secretària general a Barcelona. Però l’any 2020 et vas desvincular de l’organització. Quin balanç en fas?

No va ser un moment fàcil, però em va servir per aprendre’n molt. Podem va néixer com un partit moviment, però cada cop més ha evolucionat cap a ser un partit polític. Ara, quan sentim veus rellevants de Podem entorn del debat sobre Sumar, veiem que ja es reivindiquen com a partit. És quan això passa que jo em despenjo de Podem, després del procés de confluència a Barcelona, que per mi sí que era important. Era una forma de demostrar que Podem havia d’estar amb l’instrument que era més útil per guanyar Barcelona.

Com veus el projecte de Yolanda Díaz?

Il·lusionant. Una de les coses que m’avorreixen de la política és l’excés de guió i de gesticulació. Yolanda Díaz representa algú que té un lideratge basat en la prova: ha aconseguit el salari mínim, la reforma laboral, la ratificació del conveni de l’Organització Internacional del Treball de les treballadores de la llar… Però em preocupa l’actitud de Podem. Ara Podem haurà de demostrar si és un partit eina al servei de la gent i de la transformació. L’alternativa a Sumar és la pèrdua de drets, com veiem aquests dies a Castella i Lleó.

En què es va equivocar Podem? Han estat massa centralistes?

L’evolució de Podem és un replegament, i el centralisme és un dels elements. Hi ha hagut una falta de comprensió de la diversitat territorial, però també de les diferents necessitats de cada territori. I això ens va portar al recel, i del recel a la intervenció als territoris. Això ha fet Podem més petit.

Prendràs part a Sumar?

Venen mesos de molta feina per tornar a guanyar les eleccions a Barcelona, i els mesos vinents estaré treballant perquè Ada Colau sigui alcaldessa de nou, fent campanya de forma activa. La meva idea és no ser en llistes electorals, però sí contribuir amb la meva experiència allà on sigui necessari. Tenim la responsabilitat envers el nostre espai polític de tornar tot aquest aprenentatge que implica passar per la institució.