18/03/2020 | 07:00
Vivim confinats a casa des de fa dies, però molta gent ha de sortir a treballar tot i que les seves feines no són les que les administracions han considerat imprescindibles. Quina valoració fas de la gestió política que s’ha fet fins ara amb el coronavirus?
Amb el pretext de la Covid-19 s’han pres determinades mesures que no pensen en la classe treballadora, sinó en els interessos del capital. Per això hi ha hagut mesures contradictòries: hi ha restricció de moviments, però alhora no s’impedeix que una bona part de la classe treballadora vagi als seus llocs de treball sense les mesures de protecció adients. Amb aquesta crisi sanitària s’ha vist més clar com afecten la població les privatitzacions de serveis que hi ha hagut especialment els últims anys. Hi ha drets bàsics com l’aigua, la llum, el gas o l’habitatge que no es poden cobrir perquè estan en mans de multinacionals. No patiríem tant per assegurar-los si estiguessin en mans públiques.
Abans del confinament, ja vau demanar que molts dels llits que estaven en mans de la sanitat privada passessin a la pública… sense cost. Tant el Govern espanyol com el català ja han dit que usaran aquests serveis, però no han parlat de les condicions.
Hem de parlar directament de nacionalització. Hem de tenir uns serveis sanitaris i sociosanitaris 100% públics quant a provisió, titularitat i gestió per posar-los a la disposició de la gent en un moment d’emergència com la que tenim.
“Les empreses s’haurien de corresponsabilitzar de la situació actual i mantenir el sou de les seves treballadores”
El Govern espanyol es planteja una moratòria de pagament de les hipoteques per a aquelles famílies més vulnerables. No ha parlat de cap pla de xoc més ampli…
No n’hi ha prou. Nosaltres posem sobre la taula reivindicacions que ja s’han fet des del sindicalisme combatiu i de barri. Els sindicats en favor del dret a l’habitatge ja demanaven aquestes moratòries per al pagament de la hipoteca i també el demanen per al lloguer. S’ha d’anar més enllà; amb mesures tímides no anirem enlloc. Cal pensar a mitjà termini i expropiar els pisos buits que estan en mans dels grans tenidors per augmentar el parc públic d’habitatge. La crisi sanitària ens deixarà en una situació molt pitjor que la que hi havia abans, i hem de pensar en mesures més enllà d’aquestes setmanes. Hem d’aconseguir que el dia de demà la vida de la majoria de la població sigui millor.
Paral·lelament, el Govern estatal ha recentralitzat algunes de les competències que fins ara estaven en mans de les autonomies.
Nosaltres no creiem en la centralització del poder. Creiem que el millor que es pot fer es descentralitzar-lo i estar més a prop de la gent i de les seves necessitats. En tot cas, el que cal és una bona coordinació entre organismes. A més, la centralització del poder ha servit per prendre mesures en favor d’uns quants i no de les majories. Ho veiem quan faciliten els expedients temporals d’ocupació però no pensen mesures per defensar els drets dels treballadors.
Precisament cada dia hi ha més empreses que s’acullen a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO)…
Ens arriba que grans empreses com Burger King volen fer ERTO quan realment aquestes multinacionals tenen unes plusvàlues i uns beneficis enormes. S’haurien de corresponsabilitzar també d’aquesta situació mantenint el sou de les seves treballadores. L’Estat els dona cobertura en lloc de demanar-los responsabilitats.
“Ara el que toca és que les administracions posin tots els mitjans al seu abast a favor de la comunitat”
Som a l’avantsala d’una nova crisi econòmica?
No sé si hem sortit mai de l’anterior, però és cert que molts economistes ja parlaven d’una nova crisi abans del coronavirus. Aquesta crisi sanitària ha fet que el capitalisme, que ja estava a punt d’entrar en col·lapse, es trenqui. Però n’hi ha a qui sempre van bé aquests pretextos per justificar mesures de restricció de drets o que van en contra de la majoria. Ara el que toca és que les administracions posin tots els mitjans que tinguin al seu abast a favor de la comunitat. Que tothom tingui pa, sostre i treball.
Encara que fer-ho signifiqui apujar el sostre de deute dels governs?
Sí. Inevitablement aquesta partida ja pujarà. La qüestió és fer una revisió del deute que tenim acumulat fins ara i veure com s’ha contret i per quins interessos. Nosaltres veiem que una bona part del deute s’ha acumulat per inversions de dubtós interès general. No estem en contra de generar deute, sinó que ens fixem en on s’ha destinat aquest augment de deute. Per exemple, s’està proposant reduir impostos, però no es fa cap mena de distinció entre multinacionals i petit comerç. Es parla d’assumpció pública de determinats serveis a càrrec de l’Administració… S’està desresponsabilitzant els actors privats d’aquesta situació de risc. Però, quan hi ha beneficis i plusvàlues milionàries, no es reparteixen entre la gent. És el clàssic capitalista de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.
Precisament el vicepresident Pere Aragonès va presentar la proposta de pressupostos de la Generalitat assegurant que recuperaven els nivells de despesa previs a la crisi.
Potser sí que recuperen els nivells de despesa d’abans de la crisi, però les necessitats i el cost de la prestació dels serveis públics no són els mateixos que el 2010. No hi ha res en aquests pressupostos que sigui nou i que no s’hagi aprovat al Parlament en legislatures anteriors. Són els mateixos que l’any passat excepte en les partides de deute, i no entenem com s’augmenta tant la partida de deute sense una auditoria prèvia de com està tot plegat, una demanda que, per cert, feien ERC i Catalunya en Comú en els seus programes electorals.
Votareu, doncs, en contra d’aquests pressupostos?
Sí. Entenem que són necessaris uns pressupostos i n’hem presentat uns d’alternatius que són viables i que plantegen mesures de mínims. Per exemple, en educació, plantegem que es reverteixin retallades en mesures concretes: que, si se’ls ha tret l’hora lectiva als docents, que es recuperi. En canvi, demanem que mesures com les d’avalar el Circuit de Montmeló o determinats aspectes de la Llei de pressupostos que volen desregular el sector turístic no s’hi prevegin.
“Les institucions s’han demostrat absolutament incapaces de respondre a les reivindicacions populars”
Quan es faci el ple dels pressupostos, ara posposat pel coronavirus i perquè Ciutadans hi ha recorregut en contra al Consell de Garanties Estatutàries, sembla que s’aprovaran perquè tenen l’aval d’ERC, de JxCat i dels Comuns. Si la seva aprovació hagués depès dels vots de la CUP, els hauríeu avalat d’alguna manera?
Quan ens vam reunir amb els responsables tècnics de la conselleria, els vam dir que per a nosaltres era cabdal que es deixés de transferir capital públic a empreses privades. No els demanàvem la lluna, sinó que planifiquéssim conjuntament un pla d’internacionalització d’aquells serveis que s’havien anat privatitzant.
Els pressupostos de la legislatura anterior amb Puigdemont i Junqueras al capdavant tampoc preveien aquestes internalitzacions ni revertien del tot les retallades, però la CUP va donar el vot per aprovar-los.
Mai vam dir que fossin els pressupostos que mereixia la gent ni que revertien les retallades, però és cert que vam decidir posicionar-nos-hi a favor per diversos motius. Un dels més importants fou posar a l’agenda el referèndum d’autodeterminació, que va ser un dels embats més grans contra el règim del 78 i una de les demostracions de desobediència civil massiva més àmplies que hi ha hagut al sud d’Europa. També vam pactar la internalització d’Aigües Ter-Llobregat, un fons per a l’economia social i solidària, la recuperació de moltes de les condicions laborals del professorat… En la proposta actual, ningú ens ha ofert cap negociació.
Fa alguns mesos t’encaraves amb Florentino Pérez al Parlament. Creus realment que el poder polític té poder real davant les grans empreses?
Les institucions s’han demostrat absolutament incapaces de respondre a les reivindicacions populars. Jo l’autonomia sempre l’explico com un triangle. Quan al Parlament es promouen polítiques que són favorables als interessos econòmics, l’autonomia s’obre i et situes a la part ampla d’aquest triangle. En canvi, quan vols fer polítiques contràries a aquests interessos, et vas situant a la punta estreta del triangle. Un exemple ha estat el darrer decret d’habitatge: primer hi va haver una proposta del conseller Damià Calvet feta a esquena dels moviments socials, que van sortir a fer-hi una campanya en contra; després es va acabar aprovant un decret molt de mínims, i, finalment, al Ple, vam tenir una discussió no sobre el dret a l’habitatge, sinó sobre si tenim o no competències per regular això o si és o no estatutari. Ara resulta que això no és constitucional. En canvi, que els fons voltor especulin i facin fora les veïnes sí que ho és. El Parlament només té capacitat de legislar si no toca els interessos dels poderosos.
“S’ha imposat la via pragmàtica, però no ha aconseguit ni més autodeterminació, ni que s’aturin els desnonaments”
Si el panorama és aquest… què hi fa la CUP, al Parlament?
No vull ser catastrofista. Hi ha marge de maniobra, i hem de treballar per aconseguir que les polítiques que es fan des de la Generalitat siguin les millors possibles estirant els marcs competencials que tenim. És una obligació per a nosaltres ser-hi i guanyar més drets.
Una altra de les coses que es poden fer des del Parlament és fiscalitzar els poders públics. Per exemple, vau presentar una pregunta a la Comissió d’Interior perquè Miquel Buch comparegués per explicar els seus sobresous a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), com vam denunciar a CRÍTIC.
Nosaltres efectivament vam demanar que comparegués a la Comissió d’Interior, la seva, però la resta dels grups no ho van creure així i van preferir que comparegués a la Comissió d’Afers Institucionals. Vam tornar a presentar una nova sol·licitud de compareixença a aquesta segona Comissió i ara estem en l’espera que es voti. La capacitat de fiscalització dels grups parlamentaris al Govern és poca, però mirem que estigui al màxim sempre. Ho vam fer amb les preguntes sobre la condonació del deute que l’Institut Català de Finances va fer a favor del Grupo Zeta, o quan vam sol·licitar les inspeccions de treball que s’han fet a la Pobla de Mafumet i a Tarragona pel tema de la petroquímica o les preguntes que hem fet sobre els serveis privatitzats i prorrogats a empreses com les de Florentino.
Ha estat una legislatura molt tensada políticament i judicialment amb poca activitat de Govern. Com la valores?
Aquesta legislatura va començar amb un discurs dels dos partits del Govern que demanaven deixar enrere el 155 i recuperar les institucions. D’aquesta manera “farem República”, deien. Finalment, durant la legislatura s’ha acabat imposant la via pragmàtica, i nosaltres no veiem que aquesta hagi aconseguit més autodeterminació, ni que s’aturin els desnonaments, ni que s’hagin conquerit més drets.
La CUP no va creure que això també era possible si es va presentar a les eleccions post-155?
Nosaltres enteníem que aquell era un moment per explicar que la independència no arribaria “de la llei a la llei” ni amb un relat d’independentisme màgic, sinó que requeria accions polítiques per aconseguir un Estat fort abans d’un nou embat. Això implicava recuperar serveis públics com l’aigua, per exemple, perquè, com vam veure, els serveis que estaven externalitzats van intentar fer guerra econòmica al Govern amb el canvi de seu social.
“A la CUP vam creure que amb Quim Torra hi hauria l’opció d’obrir una escletxa al règim del 78”
Aquesta legislatura s’acaba amb una taula de diàleg entre els dos governs.
Aquesta taula de negociació ja parteix d’un error: posar el dret d’autodeterminació com a element a negociar. Per nosaltres, aquest dret no és negociable: és el mínim que ha de regir qualsevol diàleg. Què aconseguirem en una taula on el dret a l’autodeterminació s’explica pràcticament com una posició negociadora? Intentar reencaixar dins l’Estat espanyol? Un nou pacte de finançament? No és el nostre objectiu polític i, si és el d’algú, que ho digui.
Amb la valoració que fas d’aquests dos anys i vist en perspectiva… creus que va ser una bona decisió abstenir-vos i, per tant, facilitar la presidència de Quim Torra?
El vam investir en un context excepcional. En aquell moment, els compromisos d’aquest Govern eren molt diferents dels que han acabat fent. Entre el discurs retòric i la pràctica d’aquest Govern hi ha una distància absoluta. Ara mateix no podem donar suport a aquest Govern ni revalidar la nostra posició.
En aquell moment sí que us vau creure les propostes de Quim Torra?
Dins de totes les possibilitats que hi havia, a la CUP vam creure que hi hauria l’opció d’obrir alguna altra escletxa al règim del 78. A poc a poc, ens adonem que, més enllà dels discursos simbòlics, el que fa el Govern és seguir desenvolupant polítiques neoliberals.
Però els partits del Govern no han amagat la voluntat de fer aquest tipus de polítiques.
No; però, amb mig Govern a la presó i amb una ràtzia repressiva de l’Estat espanyol per haver defensat el dret d’autodeterminació, el Govern ens promet defensar els motius pels quals els seus companys estan represaliats. I no ho compleix.
“Totes a la nostra organització ens hem trobat amb actituds masclistes i amb el que es podria considerar un assetjament masclista”
Fa poques setmanes, el conseller Alfred Bosch va dimitir per no haver actuat abans en un cas d’assetjament sexual que hi havia al seu equip. Abans, l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que havia militat a la CUP, també va dimitir del càrrec després que es fessin públics alguns casos d’assetjament que l’incriminaven. Com funciona el protocol contra la violència masclista de la CUP en aquests casos?
El protocol vol crear espais segurs per a la nostra militància. Es tracta d’una guia que ha estat elaborada amb assessorament d’expertes i ha sigut debatuda en el si d’una assemblea de dones i després a l’Assemblea Nacional de la CUP. Però sabíem que amb el paper no n’hi hauria prou i, per això, es va crear també la Comissió Nacional Feminista, que s’encarrega de vetllar pel fet que s’apliqui aquest protocol des d’una perspectiva de reparació i de transformació, que els agressors assumeixin responsabilitats i les corregeixin.
Quantes vegades s’ha aplicat el protocol des que es va aprovar?
No tinc aquesta dada.
I saps quantes expulsions hi ha hagut?
Tampoc tinc aquesta informació.
Tu has patit algun tipus d’assetjament masclista a la CUP o en entorns de l’Esquerra Independentista?
[Pensa.] Jo, directament, no n’he patit cap. Però, si l’hagués patit i el volgués denunciar, sé que tinc un espai a la meva organització per denunciar això i segurament no ho faria mitjançant una entrevista.
L’assetjament masclista té moltes derivades que no només impliquen l’abús sexual…
Sí, evidentment, totes a la nostra organització, tenint en compte que les dinàmiques estan travessades per aquest capitalisme patriarcal, ens hem trobat amb actituds masclistes i amb el que es podria considerar un assetjament masclista. Per mi, que em parlin amb condescendència pel fet de ser dona ja seria una forma d’assetjament, però, si demà surt un titular que diu que he patit assetjament masclista per això, en el conjunt de la societat això s’entendrà d’una manera diferent. A la nostra organització tenim les eines suficients per tractar-ho.
Per tant, per aclarir-ho: has patit actituds masclistes dins de l’organització però cap que t’hagi portat a demanar l’activació del protocol?
Exacte.
Fa poc, en una entrevista, Carles Riera feia autocrítica i deia que potser les víctimes no s’havien sentit del tot acompanyades.
És clar, no som perfectes i necessitem millorar. Som en un procés d’aprenentatge i de transformació. Fa 10 anys, a la nostra organització potser era impensable fer un protocol així, però tot és un procés i l’hem d’anar treballant per millorar.
“Quan vam aprovar els pressupostos, hi havia un horitzó nacional compartit que ara no hi és”
Del Consell Polític extraordinari a Barcelona de l’1 de març passat en va sortir la idea que la CUP voleu ser “decisius en la pròxima legislatura i condicionar la política en clau institucional”. Això implica poder entrar al Govern de la Generalitat?
Quan diem que volem ser decisius, diem que, quan la CUP té força al Parlament, hem aconseguit posar al centre de l’agenda política determinades reivindicacions socials. Això comporta entrar en un Govern? En cada moment es prendran les decisions oportunes en funció del context. Avui dia, la CUP no entraria en el Govern actual amb tot el que està fent.
Encara que la CUP fos decisiva per a un Govern de majoria independentista?
Qualsevol valoració la faríem d’acord amb les propostes polítiques que es presentin. Però segurament amb diversos grups polítics mai compartirem propostes. En el moment que vam aprovar els últims pressupostos hi havia un horitzó nacional compartit que ara no hi és amb cap dels altres dos grups independentistes.
L’altre dia, Carles Riera deia que Carles Puigdemont seguia sent el president legítim. Jo pregunto: fins i tot si es tornés a presentar?
No es tracta de qui té el poder dins d’una institució autonòmica; en tot cas, hauríem de parlar de qui legítimament ha de prendre les decisions en aquest país. I qui ho hauria de fer és el poder constituent (el poble), i el poder constituït (les institucions) l’hauria d’obeir. I aquesta no és la realitat. No vull donar una resposta que ens portaria més a un moment de simbolisme que no pas de realitat. Les institucions sempre han de ser la imatge de la voluntat popular.
Però considereu que, després de tot el que va passar, Carles Puigdemont és el representant de la voluntat popular, ni que sigui d’aquell moment?
En aquell moment va haver-hi una intervenció per part de l’Estat espanyol que va ser una ingerència més en la capacitat de decisió del Parlament. Per tant, volem defensar la capacitat de decidir d’aquesta institució? Sí. Si això va de qui ho encapçala i de qui no, jo crec que és evident que hem de parlar de nous lideratges.
Com es presentarà la CUP a les eleccions? Treballeu per fer una plataforma més àmplia?
Volem interpel·lar el conjunt de la unitat popular.
Què és la unitat popular?
Totes aquelles persones que, en espais de decisió comunitaris en ciutats i viles, decideixen al marge d’aquestes imposicions de què parlàvem fins ara. Els sindicats de barri, per exemple, decideixen al marge de les institucions i en benefici dels veïns. Volem fer una crida a tota la gent organitzada i mobilitzada arreu dels Països Catalans que treballen des del feminisme, la justícia social, contra l’emergència climàtica, etc.
Qui ho liderarà? Hi pot haver exdiputats cupaires liderant-ho?
Sí, podria ser. Ara mateix tot és obert.
