02/06/2020 | 06:00
Al llibre ‘Ecoanimal’ comences explicant una cosa que em va sorprendre molt: vas néixer sense sentit de l’olfacte.
Sí, però em sorprèn que la majoria de la gent, fins i tot alguns metges, m’han dit sempre que no passa res pel fet de no tenir olfacte perquè és un sentit que els humans ja no fem servir gaire… No s’adonen que, quan no tens olfacte, no pots detectar si una samarreta fa mala olor, no saps si hi ha una fuita de gas a la cuina, no detectes que hi ha un incendi prop teu…
Potser t’ho diuen perquè estem obsessionats amb la vista: tot el que no entra pels ulls no existeix. Això té un rerefons important.
Hi ha qui em diu que l’olfacte només el necessiten els animals: però als humans ja no ens cal. He entès que el menyspreu a l’olfacte, i tota aquesta ideologia que hi ha darrere, té a veure amb el desig dels humans de no ser animals. Els humans ens hem donat molta importància i no volem ser animals.
Tu anomenes això: “desig de fugida”, oi?
Els humans volem estar per sobre dels animals i, per això, ens hem inventat fantasies com que ens han creat els déus, que tenim un esperit immortal o que som molt més intel·ligents que la resta dels animals. És tot completament fals. Això és a l’origen del pensament occidental: ho deia Plató o el cristianisme. Aquest desig de dominar, de controlar, té a veure amb la nostra por i el nostre egoisme. Això es va retroalimentant per construir la ideologia de l’antropocentrisme.
“Els humans creiem que dominem la natura, però la nostra civilització és prop del col·lapse”
Precisament, ets un cas curiós acadèmic: ets una filòsofa que es dedica a pensar la natura…
Jo no sóc científica. El que m’ha interessat estudiar és com es relaciona l’espècie humana amb els ecosistemes, i en concret amb els animals, des d’una perspectiva ètica. La meva gran pregunta és: per què els humans tractem tan malament la resta de les espècies?
Ah, i per què?
És una barreja de raons: per por, per egoisme, per orgull, per ignorància, per estupidesa. Però no ens adonem d’aquest maltractament perquè hem fabricat una ideologia antropocèntrica i tendim a pensar que els altres animals i plantes són esclaus al nostre servei i podem fer el que vulguem amb ells.
Aquest coronavirus de la Covid-19, que probablement va aparèixer a la Xina en un mercat d’animals, seria una ‘venjança’ de la natura contra els humans?
La biosfera no es venja dels humans. Però, a la biosfera, totes les espècies estem entrellaçades. Els humans pensem que no estem lligats a les vides de les plantes, dels altres animals i dels microorganismes; però, quan nosaltres fem mal a la biosfera o a la resta dels animals, el mal ens acaba tornant cap a nosaltres. Maltractar la natura és fer-se un tret al peu. No estem per sobre! De vegades sembla que els humans no vulguem assumir-ho…
El poeta T. S. Eliot deia que els humans no podem assumir tanta realitat. Assumir-ho implicaria canviar radicalment els nostres hàbits de consum, d’alimentació, de transport, de vacances, d’oci…
No podem assumir la realitat perquè vivim en un món de mentida. Els humans ens hem cregut que dominem la natura i que ho tenim tot controlat gràcies a la tecnologia. La nostra civilització és prop del col·lapse. En canvi, les cultures de caçadors-recol·lectors viuen més en la realitat que nosaltres.
Per què?
Ells coneixen el comportament i les relacions de les espècies d’animals i de plantes del seu entorn. Entenen el món natural. En canvi, la immensa majoria de la gent del món occidental no sap gairebé res del seu entorn natural. No tenim ni idea ni tan sols de les espècies d’ocells que habiten el nostre barri ni del tipus dels arbres que hi ha al carrer. Hem desconnectat tant del món natural que no podem ni tan sols entendre situacions tan greus com l’extinció d’espècies o el canvi climàtic. És una desconnexió absoluta.
“Una de les causes del virus és que els humans patim superpoblació. Però ningú s’atreveix a dir-ho”
David Quammen, divulgador científic, autor de ‘Contagio’, llibre de referència per entendre la crisi del coronavirus, va explicar això en una entrevista a ‘El País‘: “Estamos destruyendo los hábitats de los animales salvajes y ellos buscan comida en áreas humanas donde haya huertos y árboles frutales. Todo esto les acerca a los humanos, lo que, a través de sus heces y su orina, aumenta las posibilidades de que los virus se extiendan directamente o a través de los animales domésticos”. Una de les causes dels coronavirus és la destrucció dels ecosistemes?
Aquí una de les qüestions clau, tot i que pocs en volen parlar, ni tan sols els ecologistes, és que els humans patim superpoblació. La biosfera funciona amb uns equilibris, i les espècies tenen uns nínxols de població determinats i, quan pugen massa, acostumen a caure. Això està desordenant el planeta: extingim espècies d’animals i, les que queden, les arraconem. No hi ha hagut un desastre així a la biosfera en milions d’anys. Els animals tenen patògens, i sempre se’ls han contagiat entre ells, però les dinàmiques pròpies de la biodiversitat els acaben frenant. Les espècies es controlen les unes a les altres. Nosaltres, però, hem desordenat els ecosistemes, i els patògens ara ho tenen més fàcil per generar noves malalties.
Me’n podries posar algun exemple, per entendre-ho millor?
Un bon exemple són els mercats d’animals salvatges vius a l’Àsia: allà hi ha animals de moltes espècies, domèstics i salvatges, moribunds, que estan molt estressats i que estan immunodeprimits. Allò són fàbriques de patògens. Serps, gats, rèptils, gossos i altres animals salvatges estan junts, amb poques defenses i quan a la natura no estarien mai junts. Els virus estan encantats perquè van saltant d’un individu a un altre. I, per acabar de completar el quadre, apareixen els humans: som molts i som tan prop d’aquests animals que s’han quedat sense hàbitats, i, per tant, els virus troben en els humans un organisme perfecte per créixer.
Això no és el primer cop que ens passa, però, a la humanitat, oi?
Al llibre ‘Armas, gérmenes y acero’, el biòleg Jared Diamond explicava ja a finals dels anys noranta que les societats de caçadors-recol·lectors, com són formades generalment per grups petits i sense gaire contacte amb altres comunitats, no solen patir malalties infeccioses perquè els patògens no tenen prou massa crítica per atacar-los. Per exemple, a l’edat mitjana, les societats de caçadors-recol·lectors de l’Amèrica del Nord no tenien gairebé cap malaltia infecciosa, mentre que a les ciutats d’Europa estaven patint contínuament per la pesta i altres infeccions perquè vivien amuntegats i amb relacions poc sanes amb els animals, sobretot per la ramaderia (que fins i tot la tenien dins de casa). Per tant, com que els humans actuals tenim superpoblació, vivim amuntegats en ciutats i ens movem per tot el planeta amb avió, els virus tenen moltes facilitats per expandir-se.
Tampoc hi ha ajudat l’actual sistema agrícola industrial, oi?
És clar! Els patògens creixen molt quan hi ha monocultius. Hem destruït boscs biodiversos i hem plantat blat com a monocultiu. Si allà hi entra un insecte que menja blat, destrueix tot el conreu. Es busquen insecticides, però els insectes acaben fent-s’hi resistents. És una guerra permanent. Però, si sembréssim cultius de diferents espècies, no hi hauria una bestiola que s’ho mengés tot. Quan tens moltes espècies en un mateix ecosistema, es controlen entre elles. Quan tens una espècie que es dispara en població, atrau plagues i epidèmies.
“Si no canviem el model de consum alimentari, patirem per les pandèmies i pels virus contínuament”
Un dels científics assessors del Govern d’Alemanya deia això en una entrevista publicada a ‘eldiario.es’: “Los coronavirus tratan de cambiar de organismo de acogida cuando se presenta la oportunidad. A través de nuestro uso de los animales, contrario a los principios de la naturaleza, nosotros creamos esa oportunidad. Los animales de granja están en contacto con animales salvajes. El modo en que se los almacena en grandes grupos amplifica el contagio del virus. El ser humano entra en intenso contacto con esos animales, por ejemplo, a través del consumo de carne”. Ho diu un assessor d’Angela Merkel, no un ecologista radical. Això posa en qüestió tot el model alimentari i de consum?
Si no canviem el model de consum alimentari actual, patirem per les pandèmies contínuament. El que no es vol admetre és que societats majoritàriament veganes no tindrien aquest tipus de problemes, o els tindrien a molta menor escala.
Ets crítica amb la ramaderia. Fins i tot amb la ramaderia ecològica.
La ramaderia ecològica és una mentida. La ramaderia és dolenta per moltes raons.
Per què dius que és dolenta la ramaderia ecològica?
La ramaderia, sigui suposadament ecològica o no, és una de les causes principals dels gasos d’efecte d’hivernacle: contamina el mateix que tots els avions, cotxes, trens i vaixells junts. Per tant, la ramaderia afecta moltíssim el canvi climàtic. A més, la ramaderia necessita moltíssima extensió de terra: el 75% de la terra cultivable la destinem a la ramaderia, tant cultivant els aliments que els dónes com per la seva presència. La ramaderia també competeix pels recursos amb la vida salvatge: l’any 2018 es va fer un estudi que demostrava que de tots els mamífers que hi ha a la Terra, només el 4% són animals salvatges. El 96% restant som humans i ramaderia. Però caldria recordar a la gent que els animals salvatges són els que fan funcionar la biosfera: no són només decoració, sinó que treballen perquè els ecosistemes funcionin i no es degradin. Hi ha una cosa que ens costa entendre perquè estem educats així: els ecosistemes sense llops es degraden molt… i, en canvi, les ovelles no contribueixen que l’ecosistema funcioni millor. Millor els llops que les ovelles! El que necessita la natura són animals salvatges, no animals domèstics.
“Les properes dècades seran les pitjors que ha patit l’espècie humana”
Ja no queda gaire vida salvatge a Europa…
La humanitat porta 50.000 anys exterminant espècies al planeta. El grau de destrucció dels ecosistemes que portem acumulat està arribant a un punt crític. Quan els primers Homo sapiens van arribar a Europa, es van dedicar a extingir espècies d’animals, sobretot la megafauna: aquí hi havia mamuts, elefants i molts animals de mida gran similars als que ara només viuen a l’Àfrica.
Hi ha qui pensa que no podem estar pitjor. Però molts científics diuen que el canvi climàtic serà molt pitjor que la crisi del coronavirus.
Tenim una societat que està malbaratant els recursos. Estem esgotant la fertilitat de la terra. Avançarem cap a situacions de sequera i ens faltarà aigua en moltes regions. Som una màquina amb una voracitat extrema. No tenim manera de mantenir aquesta civilització tal com és ara. I el canvi climàtic serà l’hòstia definitiva. La gent hauria de començar a entendre que les properes dècades seran les pitjors que ha patit l’espècie humana.
La majoria de la gent no vol destruir la natura, però alhora pocs realment volen reduir el seu consum i deixar de comprar tanta roba, aliments, cotxes, motos, joguines… Per què ens fa feliços consumir, consumir, consumir tant?
Jo no crec que ens faci feliços de debò. És una fugida endavant buscant allò que ens podria fer feliços i mai acabem de trobar. La meva impressió és que la majoria de la gent no és feliç. Hi ha molta gent que pren ansiolítics, drogues o alcohol per estar millor, i hi ha molta gent que pateix uns nivells d’estrès a la feina o en la seva vida que li provoquen fins i tot malestars físics. Busquem la felicitat amb solucions ràpides. Però potser busquem en el lloc equivocat. Les coses que realment et poden fer feliç sovint no són al mercat i poden ser gratuïtes o molt barates. Però impliquen un canvi de mentalitat, i aquest canvi de mentalitat és el més difícil de fer.
“El contacte amb la natura ens va bé, ens fa alegria i ens treu l’estrès”
Un dels llibres que més m’han ‘frapat’ últimament ha estat ‘Los últimos niños en el bosque‘, de Richard Louv (Capitán Swing). Ell reivindica, amb tot d’estudis científics, el benestar físic, emocional, mental, que ens aporta el bosc, sobretot als nens i joves. En canvi, vivim en societats amb el que ell anomena “trastorn per dèficit de natura”.
El contacte amb la natura i estar a l’aire lliure, com animals que som, ens va bé, ens fa alegria i ens treu l’estrès: al bosc podem jugar, córrer, passejar, mirar ocells, comptar papallones; s’hi poden fer mil coses… La millor recepta contra l’estrès és una mica de natura. Richard Louv explica que alguns casos de gent que es medica per culpa de l’estrès millorarien tenint més contacte amb la natura. A Espanya es va fer un estudi que va comprovar que viure a menys de 300 metres d’un parc disminueix les possibilitats de patir càncer de mama.
Tant de pessimisme pot fer que els que ens llegeixin pensin que no hi ha res a fer. Què podem fer ara per transformar, per canviar coses en positiu, aprofitant aquesta crisi del coronavirus?
Doncs, mira, podem sortir a veure ocells al camp o, si no poden, que vagin a qualsevol parc urbà.
Com?
Cal buscar entre tots millors relacions amb la natura. Pots agafar una guia dels arbres de la teva ciutat i sortir amb la família a descobrir quin és quin. Pots plantar un hort, encara que sigui al teu balcó enmig de la ciutat. Aquest contacte amb la terra et donarà un xut d’energia positiva espectacular. Aquest aturar-te per observar i tocar la natura et farà connectar amb la realitat. I aleshores, quan tornem a connectar amb la terra, potser podrem canviar coses.
“El que anomenem normalitat és una cursa accelerada cap a l’autodestrucció”
T’agradaria tornar a la normalitat?
No!
Per què no?
Perquè això que anomenem normalitat és una cursa accelerada cap a l’autodestrucció.
Però era millor que ara que tenim milers de morts, contagiats per un virus desconegut i amb els hospitals col·lapsats.
Sí, és cert, però cal entendre que aquesta epidèmia és conseqüència d’allò que anomenem normalitat. I, si no canviem la nostra manera de viure, tornarem a tenir una altra pandèmia global.
I a la nova normalitat?
Depèn del que vulgui dir això.
