Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Marta Vilalta “Aquest no és un acord com el que feia CiU als anys noranta: per primer cop parlarem del conflicte”

L’actual secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta (Torregrossa, 1984), aborda l’escenari polític d’alta tensió que s’obre arran de l’acord entre el PSOE i ERC per la investidura de Pedro Sánchez. La jove dirigent independentista va ser una de les tres negociadores dels republicans en les reunions amb el PSOE durant les últimes setmanes. Té tota la informació del que hi va passar, de les tensions, de les frustracions i del que s’hi van dir els uns i els altres. El pes de l’exili i de la presó es palpa en una seu d’ERC mig tancada per les amenaces rebudes en els últims temps. De fet, tal com diu Vilalta, l’entrevista amb CRÍTIC “la fem al despatx de la Marta Rovira”, avui exiliada a Suïssa. 

08/01/2020 | 18:35

Vas estar a l’equip negociador d’ERC amb el PSOE i el PSC. Mai, fins ara, havies estat en unes negociacions de tan altíssim nivell i alt voltatge. Hi va haver molt de secretisme. Va estar a punt de trencar-se la corda en alguna ocasió. Negociar amb el PSOE és possible?

El primer que volíem fer era saber si l’altra part tenia voluntat real de negociar o només era ‘postureig’ per acabar passant al seu pla B de pactar amb les dretes. Vam passar moltes hores abans d’entrar en concrecions. Nosaltres volíem dedicar temps a explicar-los la nostra visió del país, sense intermediaris: algú els havia de dir que a l’Estat espanyol hi ha presos polítics i que això no era un conflicte de convivència, sinó un conflicte polític. Hi va haver moments en els quals avançàvem… i hi va haver moments de dificultats, de tensió, d’estar encallats.

Pocs dies abans de començar la negociació, Pedro Sánchez havia dit que no li tremolaria el pols per tornar a aplicar el 155 sobre el Govern de la Generalitat i que portaria Carles Puigdemont a Espanya per ser empresonat.

Vam veure un PSOE amb una cara ben diferent de la que havia mostrat en la campanya electoral. Ens vam trobar el PSOE amb voluntat d’activar una via política per resoldre el conflicte. Si hagués aparegut l’altre PSOE, la negociació s’hauria acabat i ja està. Ara bé, seguim mantenint un punt molt gran d’escepticisme.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Per primera vegada, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat s’asseuran per parlar del conflicte, i no de competències o inversions”

Tot i això, al final, arribeu a un acord en què ERC dona la investidura a Pedro Sánchez amb la confiança que ells compleixin. Et refies del PSOE? Han incomplert en el passat promeses fetes al catalanisme, fins i tot al mateix Pasqual Maragall, o compromisos legals tan rellevants com la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Nosaltres prioritzem l’acord perquè no és un acord d’estabilitat ni tampoc és un acord polític normal com els que feia CiU als anys 90 i 2000. L’acord al qual hem arribat només serveix per obtenir una mesa de negociació, res més. Per tant, és un acord per retornar a la política allò que era als jutjats i en el terreny repressiu. Penseu que abans d’aquesta negociació no teníem res. Només teníem la via judicial contra els dirigents independentistes i una negativa de l’Estat a qualsevol plantejament independentista. Ara tenim l’oportunitat d’asseure, per primera vegada, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat en una taula que no és per parlar de transferències, ni d’inversions, ni de competències, sinó només per resoldre la qüestió política a Catalunya. I, per part nostra, els hi plantejarem parlar de l’autodeterminació i de l’amnistia.

Sí, sí, però confieu que aquesta mesa es farà i servirà per a alguna cosa?

A partir d’ara, la cosa és molt clara: si la mesa avança, la legislatura podrà avançar; si la mesa no avança, ens plantejarem la nostra participació en l’estabilitat del Govern del PSOE i de Podem.

ERC —sobretot amb Gabriel Rufián en concret— va ser duríssima amb els Comuns de Xavier Domènech i d’Ada Colau durant els últims anys per haver intentat assolir pactes amb el PSOE que no incloïen el referèndum d’autodeterminació. Què ha canviat perquè ara sí que es pugui pactar amb el PSOE sense un referèndum?

Hi ha un canvi: la sentència judicial que condemna a gairebé un centenar d’anys de presó els líders independentistes. Després de la sentència, tot canvia radicalment. Aquí comença una nova etapa. I aquí calia un compromís del Govern espanyol per iniciar la via política i abandonar la via judicial que ens ha portat a unes condemnes inhumanes i injustificables. Però cal fer un matís rellevant: la mesa de negociació no és l’objectiu: la mesa és l’instrument per aconseguir el referèndum. Fins ara no s’havien aconseguit les condicions per iniciar el “Sit and talk”.

Potser una part de l’independentisme que demanava el “Sit and talk” no entenia de la mateixa forma que entén ERC la seva traducció, no al català, sinó la seva traducció política.

Jo crec que és molt clar: cal asseure’s i parlar, i, traduït políticament, cal activar la via política i negociar. La mesa és l’oportunitat per a l’independentisme i per a l’Estat per fer política. Nosaltres ens vam presentar a eleccions reclamant un retorn al diàleg i per activar la via política.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“JxCat hauria d’explicar la seva estratègia. Nosaltres no aplicarem el ‘com pitjor, millor'”

El president Quim Torra i els principals dirigents de JxCat, que són els vostres socis de Govern, han criticat l’acord entre el PSOE i ERC per fer un pacte amb un partit partidari del 155 i de les condemnes a presó dels polítics independentistes. Com valores la posició que ha tingut JxCat?

Jo, a diferència del que han fet ells, entenc i respecto la seva decisió, que em sembla que entra dins la seva lògica. De la mateixa manera, demano que respectin la decisió que hem pres a ERC. M’agradaria que haguéssim tingut una estratègia unitària dins de l’independentisme a l’hora de negociar amb el PSOE.

Quina és l’estratègia de Junts per Catalunya, segons tu?

Ho hauran d’explicar ells. Els toca a ells explicar la seva estratègia. Ara bé, el que nosaltres no farem és aplicar el ‘com pitjor, millor’. En la situació actual, com pitjor estem, és pitjor. Nosaltres apostem per una estratègia que treballi en les institucions i, alhora, mobilitzi el carrer.

Doncs, precisament, segons la CUP, tal com va expressar la portaveu al Congrés, Mireia Vehí, “l’acord entre ERC i el PSOE pot desmobilitzar” l’independentisme al carrer.

No ho crec. L’independentisme ha arribat tan lluny precisament gràcies a la capacitat mobilitzadora de la gent al carrer. No veig que sigui incompatible arribar a acords polítics i, alhora, seguir mobilitzant-nos al carrer. De fet, al revés, si volem arribar a acords, necessitem que hi hagi mobilització al carrer. Les institucions i el carrer han d’anar de la mà, com han anat fins ara.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Si la mesa de negociació política s’encalla, que no ens busquin per aprovar els pressupostos”

A banda de l’eix nacional, per a molta gent, votants d’ERC actuals inclosos, hi ha la qüestió social, de gènere o ecologista. Estareu a favor de les reformes polítiques socials, de gènere, climàtiques i d’esquerres que pugui proposar el Govern del PSOE i de Podem? Estareu a favor de regular el lloguer, d’una nova llei contra l’emergència climàtica, de les mesures en favor de les víctimes del franquisme… o no?

Nosaltres som un partit d’esquerres. I sempre, al Congrés o al Parlament, hem votat a favor de totes les lleis o mesures que fossin de caràcter progressista i a favor de la majoria dels ciutadans. Contribuirem a aprovar allò que millori la vida de la gent, i tant.

En el ‘mentrestant’… fins que suposadament no arribi la independència… estareu a favor del bloqueig del Govern espanyol o els donareu suport en polítiques socials?

Malauradament, la majoria de les competències encara estan en mans de l’Estat i, per tant, si hi ha lleis o reformes que vagin d’acord amb el nostre programa electoral, no ens hi oposarem. Però cal dir una cosa: això no s’ha parlat en les negociacions amb el PSOE, no hi ha cap acord sobre aquestes qüestions socials, ecologistes o feministes amb el PSOE. Sempre ens trobaran en les qüestions que millorin la vida de la gent en el ‘mentrestant’, però ja els hem dit que hem vingut aquí a solucionar el conflicte polític que viu Catalunya, que fa massa anys que dura. Amb Esquerra, les pressions i els xantatges no funcionen. Després no podran fer els sorpresos si no els aprovem els pressupostos.

I, aleshores, aprovaríeu els pressupostos de l’Estat? El PSOE i Podem diran que han presentat uns pressupostos socials, els més d’esquerres en 40 anys de democràcia, etc. Si fos així, hi votareu en contra?

Caldrà veure’ls quan els presentin. Ja veurem les xifres. Si volen aprovar els pressupostos i fer lleis progressistes, caldrà avançar en la mesa de negociació política. Si la mesa de negociació s’encalla, que no ens busquin per aprovar els pressupostos.

Durant aquests anys de Procés, hi ha hagut moltíssima tensió, crítiques i insults entre el món d’ERC i el món dels Comuns. S’han trencat tots els ponts?

Ideològicament, ERC i els Comuns podem ser propers en l’eix ideològic, som partits d’esquerres, progressistes, estem d’acord a introduir una nova fiscalitat per redistribuir millor la riquesa del país, etc. Però és evident que en els últims anys han passat coses que han dificultat molt les nostres relacions polítiques. Sense anar més lluny, jo recordo el que va passar a Barcelona quan l’alcaldessa Ada Colau va preferir pactat amb el PSOE i rebre el suport de Manuel Valls abans de donar suport a Ernest Maragall, tot i que ERC havia guanyat les eleccions. Això no ajuda a teixir complicitats i aliances. Hi ha una ‘motxilla’ de conflictes important. Tot i això, la nostra voluntat, a banda de seguir prioritzant les aliances dins de l’independentisme, passa per ampliar en el futur els punts d’acord amb l’espai que representen Catalunya en Comú i Podem.

Albires que aquest canvi de majories de progrés i plurinacional (el PNB, ERC, els Comuns, Bildu, les marees gallegues, el BNG, Terol Existeix…) es pugui traslladar a Catalunya o als seus municipis, o és només conjuntural i momentani per ara i per al Congrés? Sembla que ressuscita el fantasma d’un possible tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns.

Qualsevol aliança de govern, a Catalunya o als municipis, depèn sempre de si els números sumen o no. No sempre es pot decidir l’aliança que a un li agradaria més. A mi, però, que sóc de Torregrossa, per tant, de prop de Lleida, m’agrada molt el govern que s’ha forjat a l’Ajuntament de Lleida, que va aconseguir el suport d’ERC, de Junts per Catalunya i d’El Comú de Lleida, que van saber donar una alternativa a la ciutat després de molts anys de govern del PSC. Van saber, tot i les seves lògiques diferències ideològiques, trobar un mínim comú denominador per poder tirar endavant un nou projecte polític. I només hi faltaria la CUP, però perquè va quedar fora del consistori.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier CRÍTIC 6, 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació