Crític Cerca
Foto: BEATRIZ V. ÁVILA
Entrevistes

Rubén Sánchez “Les elèctriques fan fraus contínuament i ningú no actua”

Rubén Sánchez (Sevilla, 1974) és el portaveu de FACUA, una organització sorgida del moviment veïnal andalús que agrupa un quart de milió de consumidors a tot l’Estat. Ha escrit Timocracia: 300 trampas con las que empresas y gobiernos nos toman el pelo, i col·labora habitualment amb diversos mitjans. Sánchez és conegut, d’altra banda, pel fet de protagonitzar enganxades amb la dreta a les xarxes, als mitjans i als tribunals. Les topades van sovint molt més enllà de l’àmbit de les compres. En aquesta entrevista també deixa entreveure la concepció política del consum quan explica que la seva organització no es dedica només “a comparar quin cotxe o quina batedora és millor”.

21/12/2021 | 06:00

Acabem de deixar enrere el Black Friday i s’acosta el Nadal. Què passa realment amb els preus durant aquestes setmanes?

Tant en Black Friday com en rebaixes, el gran problema és el falsejament dels descomptes. En molts casos, o s’inventen que han aplicat un descompte a un producte, o bé en van apujar el preu ahir per tornar a abaixar-lo avui. Hem arribat a veure productes apujats de preu durant algunes hores de la nit per poder dir l’endemà al matí que hi havien aplicat un gran descompte. Això és frau, però aparentment no hi ha control ni multes, i, si n’hi ha, no han transcendit públicament. Per Nadal, molts productes d’alimentació pugen de preu, però això sí que és legal i té sentit des de la perspectiva de l’oferta i la demanda.

Molts anuncis ens proposen comprar productes sense plàstics per canviar el món. Això és útil? Les eleccions de consum poden ser transformadores?

Cada consumidor decideix individualment, i les organitzacions que representem els seus interessos no tenim la capacitat de cohesió per provocar grans canvis. Podem tenir una certa influència en canvis de comportament, en donar-se de baixa d’unes certes empreses, però no amb un nivell d’impacte suficient. Per exemple, nosaltres estem traslladant un missatge que cal abandonar l’oligopoli elèctric perquè estan inflant les tarifes. Però no cala suficient per provocar grans canvis en el mercat.

Foto: BEATRIZ V. ÁVILA

Fa dos anys que el ministre de Consum és un comunista. Què ha canviat?

No ha canviat gran cosa. Si mirem enrere, en protecció del consumidor, els quatre o cinc ministres anteriors van tenir una labor molt reduïda o absolutament nul·la. Hi ha fet més Alberto Garzón? És clar, però és que fer menys era gairebé impossible. En comparació amb el no-res és molt. Més enllà de les reformes, no està fent un discurs polític contra el frau dels bancs, de les telecos, de les asseguradores o de les elèctriques. Sí que ho fa sobre apostes i alimentació, i està molt bé. Però és que està sent més un ministre de joc i alimentació que de Consum en general.

“Garzón està sent més un ministre de joc i alimentació que de Consum”

Quines coses concretes han millorat?

El ministeri s’ha dotat de capacitat sancionadora. És a dir, podrà posar multes pels fraus als consumidors quan siguin massius i d’escala estatal. Això és positiu, entra en vigor a inicis de l’any que ve. Però hem de dir que, de les 58 denúncies que hem enviat al ministeri d’aquest tipus, no ens n’ha contestat gairebé cap. Si bé encara no podien multar-les, sí que podien dirigir-se a elles i instar-les a cessar les pràctiques fraudulentes. O podrien haver pres accions judicials. O es podria haver utilitzat l’altaveu del ministre per denunciar-ho públicament. Però el ministeri està absolutament callat. Nou de cada deu denúncies que hem presentat no han tingut resposta. No pot ser que un ministeri d’Unides Podem no tingui un discurs contra el frau; l’estan desaprofitant.

També sou crítics amb la proposta del ministeri sobre atenció al client.

És que és nefasta. El ministeri ha copiat el text d’un avantprojecte de la ministra Ana Mato, del Govern de Rajoy, que havia quedat en un calaix, i n’ha fet algun retoc. No és un text propi d’un ministre d’esquerres. Està fet a mida dels interessos de les grans empreses. Ni tan sols s’hi recull el dret a ser indemnitzat si una empresa no et dona resposta a les teves reclamacions en el termini que marca la norma. I el termini que marca són trenta dies. És un disbarat: si t’han tallat la llum per un error, poden trigar trenta dies a contestar-te. Amb aquesta llei ens hem emportat una veritable decepció.

“Nou de cada deu denúncies que hem presentat no han tingut resposta”

La vostra prioritat per al que queda de legislatura seria canviar aquesta proposta de llei?

Es podrien canviar moltes lleis, però abans fa falta el control del mercat. Que els organismes de consum, també els de les comunitats autònomes, avaluïn de veritat les pràctiques fraudulentes que s’estan cometent. I per a això fa falta que tinguin pressupost suficient; ara mateix aquests pressupostos són molt limitats. El Ministeri de Consum necessita un gran cos d’inspectors per monitorar el que passa al mercat i prendre mesures. I aquest cos d’inspectors no existeix: només hi ha un cos de funcionaris extremament reduït, i amb això no n’hi ha ni per començar.

Llavors ningú controla els abusos del mercat?

No, de manera efectiva no. Són nivells de control molt deficitaris. Per exemple, hi ha alguns avenços legals en obsolescència programada i el dret a reparació. Però si en un telèfon mòbil hi ha un xip que fa que vagi més lent amb les actualitzacions de programari, com va fer Apple amb els iPhone… No tenim cap administració amb tècnics, laboratoris i experts que ho pugui detectar. És impossible; no estan capacitades perquè no hi ha tècnics que investiguin aquests fraus. I, a més, quan nosaltres detectem un d’aquests fraus, no actuen. Som a anys llum del que caldria per tenir de veritat administracions amb capacitat de control dels drets dels consumidors. Cal augmentar exponencialment el cos d’inspectors. 

Foto: BEATRIZ V. ÁVILA
Foto: BEATRIZ V. ÁVILA
Anterior Següent

El pla seria tenir un cos de treballadors públics equivalent a la Inspecció de Treball o la d’Hisenda?

Com més inspectors d’Hisenda hi ha, més frau es detecta, i més recapta l’Estat. Els sous dels inspectors d’Hisenda es paguen sols; el mateix passa amb els inspectors de treball, i el mateix passaria amb els inspectors de consum i els fraus. Però hi ha una espècie de política de no molestar massa les grans corporacions, tant a les comunitats autònomes com a l’Estat.

Posa’m un exemple de com funcionaria.

Les clàusules terra, que van representar un benefici il·lícit de milers de milions d’euros per als bancs. Imagina que les administracions autonòmiques n’haguessin observat l’impacte i, analitzant la jurisprudència, haguessin establert una multa de tres vegades els diners defraudats, proactivament. Abans de començar, la banca ja hauria retornat tots els diners a tothom sense obligar totes les víctimes a anar a processos llarguíssims als tribunals. Les administracions no fomenten que els consumidors denunciïn, ni sancionen d’ofici amb la quantia òptima.

“No es dona importància als milions que roben les grans empreses cada dia als ciutadans”

Si és tan positiu per a tots, per què no passa?

És una visió política sobre com es governa el país, una visió en què no es dona importància als milions que roben les grans empreses cada dia als ciutadans. I no és una visió política d’esquerres. Si això es fes seriosament, el país seria molt diferent: hi hauria molta més massa d’estalvi, molts productes serien més barats i hi hauria més nivell de competència real. És un tema de model de societat, de quins interessos es prioritzen.

Quins són els fraus més habituals? Quines empreses els cometen?

El més habitual és en el sector de les telecomunicacions, la banca, l’energia… però amb la pandèmia han augmentat molt els fraus en l’aviació. Les aerolínies es van negar a retornar els diners a milions de passatgers per vols que s’havien cancel·lat. S’ha permès al sector aeri quedar-se diners il·lícits de persones a les quals els han donat un val per viatjar més tard.

A Espanya hi ha càrtels, pactes entre grans empreses per apujar preus?

És clar. En això sí que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha detectat alguns casos, encara que també està bastant limitada en nombre d’inspectors. El que passa en aquests casos és que es condemna els consumidors a batallar en els tribunals contra les empreses perquè es retornin els diners. Ara estem treballant el cas dels més de vint fabricants d’automòbils que van inflar el preu entre el 2006 i el 2013. Això dona dret als ciutadans que van comprar cotxes nous llavors que els retornin diversos milers d’euros.

A Itàlia acaben de multar Amazon amb 1.128 milions d’euros pel fet d’abusar del seu poder de mercat. Podria passar a Espanya?

No. Perquè a Espanya no s’estan aplicant sancions elevades. Podria ocórrer el mateix, es podrien aplicar multes, però les quanties que veiem a Espanya per part de la CNMC són molt per sota d’aquests imports. Cal revisar la norma perquè les xifres de les multes siguin més elevades. La norma, de fet, ja preveu que es pugui multar amb un percentatge dels beneficis anuals.

Foto: BEATRIZ V. ÁVILA

Ara mateix surt a compte saltar-se les lleis de protecció al consumidor?

Sí, sempre surt a compte. En tots els casos de càrtels que han estat multats, ha sortit a compte haver comès aquestes pràctiques. El cas d’Amazon a Itàlia el desconec. Nosaltres entenem que, quan a Espanya es multa un càrtel o una gran empresa per un frau massiu, gairebé sempre acaben guanyant diners malgrat la sanció. És com un petit peatge que paguen només quan se’ls enxampa.

“A les grans empreses els surt a compte saltar-se les lleis de protecció als consumidors”

Què podem fer per pagar menys en el rebut de la llum?

Canviar la política. Van dir que no podien fer res, però després van abaixar l’IVA. Van dir que intervindrien els beneficis extraordinaris de les elèctriques en milers de milions, i després això es va reduir a només centenars de milions. Van prometre que almenys igualarien els preus del 2018, que ja eren molt elevats, i no serà així. A més, les elèctriques estan fent fraus contínuament i ningú no actua. Portem així des que Aznar va liberalitzar el sector.

Concretament, quins són aquests fraus de les elèctriques?

Des del mes de juny, no emeten milions de factures perquè han estat incapaces d’adaptar-se al nou sistema de trams horaris, i aquí no passa res. I, quan ho fan, cobren de cop sis rebuts. Hi ha altres consumidors a qui se’ls estan cobrant incorrectament les quantitats; hem vist factures de cobraments que no tenien res a veure amb la realitat. Denunciem una altra elèctrica, Podo, perquè es va comprometre a mantenir la tarifa invariable un any i al cap de poques setmanes va apujar el preu. Tampoc tenim resposta de Consum ni de les comunitats autònomes. Són moltíssimes irregularitats.

“Si FACUA es dediqués només a fer estudis comparatius de quina batedora és millor, no rebríem atacs”

Sovint es comenta que la lluita contra l’emergència climàtica implica apujar preus als carburants o als vols d’avió, impedint que molts consumidors hi puguin accedir. Hi estàs d’acord?

No s’han d’encarir els preus dels productes, sinó fer que les empreses paguin per contaminar. Si aquests impostos es repercuteixen al preu, llavors les empreses contaminaran igual però el consumidor n’haurà pagat els plats trencats. Una altra cosa és limitar directament el nivell de contaminació. Per exemple, prohibir els vehicles de dièsel no és el mateix que pagar per usar-los. No sé si hi estaria d’acord, perquè es perjudicaria a qui no pot canviar-se el cotxe, però és diferent que un impost. En aviació, cal prohibir directament uns certs nivells de contaminació perquè això no generi més desigualtat.

T’has caracteritzat per opinar de moltes coses no relacionades amb el consum, i per això has tingut forts xocs i fins i tot denúncies encreuades amb l’extrema dreta. És això compatible amb el teu paper de defensor del consumidor?

Per què no m’he de posicionar com a ciutadà davant coses tan greus com això del jutge i la sentència contra Juana Rivas? Més enllà d’això, parlant de FACUA com a organització, és veritat que, si ens dediquéssim exclusivament a fer estudis comparatius de quin cotxe o batedora és millor, no tindríem atacs. Si qüestionem determinades pràctiques i toquem el viu, això sí que provoca crítica. Rebem més atacs quan entrem més en el discurs polític.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies