Crític Cerca
Foto: ISAAC BUJ
Entrevistes

Toni Noguera “Ja m’han caigut nou o deu querelles dels ‘lobbies’ i de les grans empreses; l’última, per limitar el lloguer turístic a Palma”

Antoni Noguera (Palma, 1979) és l’alcalde de la capital de Mallorca i de les illes Balears. Militant de la sobiranista, progressista i ecologista Més per Mallorca (coalició estable del PSM, IniciativaVerds i independents molt semblant a Compromís), el 2015 va obtenir els millors resultats de la història democràtica de la ciutat per al mallorquinisme d’esquerres: cinc regidors i quasi 24.000 vots; tercera força. El seu referent és Emili Darder, batlle màrtir de Palma assassinat pels feixistes el 1937. Fa poc, la patronal FEVITUR de lloguer turístic va acusar-lo de prevaricació per haver iniciat la històrica i controvertida prohibició dels lloguers plurifamiliars al centre de Palma.

11/03/2019 | 19:00

De perfil un punt ‘outsider’ i molt social, aquest nadiu del barri de Pere Garau ha estat alcalde els darrers dos anys de legislatura mercès a un acord amb el PSIB-PSOE i Som Palma (marca municipal de Podem).

El teu pare és de Porreres, un poble de la Mallorca agrària i catalanoparlant, i la teva mare de Jaén…

Som fill del ‘boom’ turístic a Mallorca. Mon pare era d’aquí, però ma mare va venir de Jaén amb una germana seva a fer feina en el món del tèxtil. Ells dos es van conèixer en una discoteca. És una escena molt del moment turístic. [Riu.] Jo sempre dic que sóc d’una família de classe mitjana però humil.

Ton pare a què es dedicava?

Era el cap del magatzem de la cooperativa d’apotecaris. I ma mare feia feina al tèxtil. Després va tancar, va haver-hi una vaga, i recordo que es quedaven a dormir a la fàbrica. Jo devia tenir cinc o sis anys. Va ser una lluita important en clau sindical. Ma mare té un bon record d’aquells moments, tot i que no és una persona polititzada. Manolo Cámara —dirigent històric de CCOO i d’Esquerra Unida de Mallorca— va estar sempre allà fent-los suport.

Això era a mitjan anys vuitanta, oi?

Sí. Després d’allà ma mare no va tenir més una feina estable. Es va dedicar a cuidar-nos a la meva germana i a mi. Mon pare sempre treballava. Nosaltres fèiem vida amb ma mare, i això va fer que, durant la infància i l’adolescència, la nostra llengua vehicular fos el castellà. Fins i tot mon pare ens parlava en castellà.

Va interrompre la transmissió lingüística…

Sí.

Deies que a casa no hi havia gaire consciència política.

Ma mare, no. Qui sí que tenia consciència de classe era el seu pare. Era socialista de la vella escola: obrerista i andalusista, estimava molt la seva terra. Ell treballava al camp, a les olives. Els meus ‘tiets’ tenen ramats d’ovelles: un clàssic andalús. Un dels darrers cops que el vaig veure el recordo solidari amb la causa del Sàhara.

La part paterna deu ser un altre món…

El meu padrí mallorquí era militar, amb arrels eivissenques, i especialment conservador. Molt recte i de costums. Afí al franquisme, encara que després ho anés suavitzant. La meva padrina era una dona intel·ligent. Mon pare té una certa consciència de país, regionalista i moderada.

El teu pas cap a la vida associativa, cap a prendre consciència de la importància d’allò comú i del col·lectiu, quan el vares fer?

Crec que hi ha un punt d’inflexió per a mi amb el moviment escolta.

L’escoltisme és important a Mallorca. A Catalunya també, però a Mallorca especialment per a unes classes populars i mitjanes.

Sempre dic que vaig connectar amb la llengua a través de l’escola —importantíssima—, amb els dibuixos animats de TV3 i amb l’escoltisme. Mai agrairem prou als pioners de l’escoltisme a Mallorca, activistes mallorquinistes com Aina Moll, Paquita Rigo i Josep Maria Magrinyà, la feina que feren perquè des dels anys cinquanta hi hagi hagut escoltisme a l’illa. Un moviment molt potent d’educació no formal, de trepitjar el territori, d’estimar-se el país d’una manera diferent: el coneixement de la natura, la cultura popular, la gent…

El teu barri de Palma, Pere Garau, quin rol té en la teva politització?

És un dels barris que tenen més població de Palma. És un barri que sempre ha estat de classes populars, de gent mallorquina treballadora. Els fluxos migratoris també han fet que ara sigui un dels barris més multiculturals. L’escola era un reflex del barri.

Foto: ISAAC BUJ

“L’ecologisme i el moviment per la llengua han estat els dos moviments socials més crucials a Mallorca”

Quin record tens de la Palma de la segona meitat dels noranta? Com va ser la teva adolescència?

Era una Palma governada amb comoditat pel PP. L’esquerra hi era minoritària, amb pocs regidors. Sumant Esquerra Unida, el PSM i el PSIB-PSOE, no s’aconseguia tombar l’hegemonia conservadora. Qui plantava cara a la dreta eren els moviments socials. En destacaria dos. Un era el GOB, el Grup d’Ornitologia Balear, que, malgrat el que pugui suggerir el nom, és un moviment unitari de l’ecologisme social i possiblement una de les entitats d’aquests tipus més potents d’Europa; i l’altre era l’Obra Cultural Balear, OCB (i la seva branca juvenil, els Joves per la Llengua), l’homòleg d’Òmnium a les Illes. L’ecologisme i el moviment per la llengua han estat crucials. Per això crec que ens falta memòria històrica quan algunes vegades s’afirma que els moviments socials només fan política quan hi ha l’esquerra al govern. No és cert, i la història recent ens ho demostra. A Mallorca, l’esquerra ha estat els darrers 40 anys estretament vinculada a les lluites socials i, molt especialment, a l’ecologisme. Ara penso en l’illa de sa Dragonera, per exemple, que, gràcies al col·lectiu anarcoecologista Talaiot Corcat —que la va ocupar!— en cooperació amb el GOB i l’esquerra mallorquinista, va poder ser salvada de l’urbanisme desmesurat de les elits locals.

Això era el 1977. Ha plogut molt. En aquesta legislatura, la cooperació que anomenes s’ha trencat.

Hi ha hagut un trencament. Sens dubte. Ens ha faltat que tots els processos polítics estiguessin realment participats pels moviments socials. No n’hi ha prou, com fan algunes esquerres institucionals, a anar-los a explicar el resultat als moviments. Se’ls ha d’implicar des del primer moment. A escala de ciutat, per exemple, en relació amb la protecció d’espais naturals com ses Fontanelles, Can Tàpera o el Molinar Port Petit, en tot moment hi hem compartit l’estratègia política amb les xarxes, plataformes i entitats. El cas de Can Tàpera em fa sentir especialment orgullós d’aquesta col·laboració perquè hem salvat 48.000 metres quadrats de bosc d’especuladors voraços.

Palma sembla ser una mica l’excepció de tot això. Ni al Consell de Mallorca (govern de l’illa equivalent a una Diputació a Catalunya) ni al Govern, aquesta fluïdesa en les relacions entre un executiu progressista i moviments socials s’ha donat…

Potser les relacions han grinyolat més amb el tema del projecte de l’autopista de Campos. Però vull reconèixer la tasca del conseller de Medi Ambient, que ha aconseguit ampliar la protecció al parc de Cabrera, així com l’impuls de la Llei de residus, que arreu del món ha estat referenciada, i de la Llei de canvi climàtic.

Foto: ISAAC BUJ

“No hi ha cap partit ecologista a Europa que hagi aconseguit aprovar res de semblant a la Llei de residus o a la del canvi climàtic de les Illes”

El GOB, Terra Ferida (un grup d’agitació ecologista amb molta presència a les xarxes) o Ciutat per qui l’Habita (una plataforma contra la turistificació de Palma) fan crítiques dures. Afirmen que estructuralment s’ha transformat ben poc, aquesta legislatura.

Crec que tenim un problema: no sabem explicar les mesures positives. I allò negatiu i els problemes s’amplifiquen. La Llei de residus o la Llei de canvi climàtic que he esmentat no són mesures menors. No hi ha cap partit ecologista o d’esquerra a Europa que hagi aconseguit que s’aprovi res de semblant. Sortint del tema ambiental, la Llei LGTBI va ser valoradíssima pels moviments en defensa de la diversitat sexual, igual que la Llei de fosses, en el cas de les entitats memorialistes, que la van defensar.

Hi ha un cert relat que plana bastant en el mallorquinisme d’esquerres, que és la imatge d’en Noguera, un batle valent, ‘versus’ altres companys que estan en altres institucions. Tu, per exemple, la polèmica autopista de Campos, que el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, deia aquests dies que “li ha fet perdre la son”, l’hauries impulsat?

Possiblement aquest projecte no hauria tirat endavant.

“A diferència d’altres persones del PSM, la sensibilitat d’esquerres m’ha pesat més que la pota sobiranista”

De l’escoltisme fas el pas a entrar a un partit polític, el PSM. En uns moments, entrats els 2000, en què la política de partit estava molt desprestigiada.

Per a mi, incorporar-me als Joves d’Esquerra Nacionalista (JEN-PSM) va ser una mena de pas natural venint de l’escoltisme: drets socials, defensa de la llengua i del territori, autodeterminisme, cultura de pau i internacionalisme. Palma i la seva defensa en clau municipalista esdevingueren prioritat.

Parles de municipalisme. El mallorquinisme ha estat essencialment municipalista. En aquella època tens poca relació amb el món de l’esquerra radical, l’independentisme anticapitalista, el món llibertari…

No venc del seu espai. La meva cultura política qualla en l’educació no formal i en altres tipus d’activisme.

En l’àmbit laboral, treballes des de ben prest com a educador social, encara que no acabessis els estudis.

Abans, de monitor de menjadors. Després, de dinamitzador sociocultural en un centre cívic, a Flassaders, i com a educador als barris de la Soledad i del Nou Llevant

Com va ser l’experiència en aquests barris amb una forta i evident desigualtat social?

Els primers dies et costa una mica agafar el son. Te n’adones que en una Palma econòmicament emergent hi ha barris molt castigats. Amb pobresa i problemes estructurals greus. A diferència d’altres persones al meu partit, el PSM, la sensibilitat d’esquerres m’ha pesat més que la pota sobiranista.

Parlem del PSM (Partit Socialista de Mallorca). Una formació força desconeguda a Catalunya. En un reportatge que vaig signar a CRÍTIC el definia així: “Més roig que ERC, més nacionalista que ICV, més institucionalista que l’Esquerra Independentista, i, sobretot, menys ‘interessant’, per al catalanista mitjà, per al progre mitjà, que el valencianisme polític, tot i ser més rellevant al seu territori, ubicar-se a la seva esquerra i defensar els Països Catalans més acèrrimament que els seus germans del país del taronger”. El perfil de la militància són classes mitjanes i populars, il·lustrades, amb formació universitària, especialment preocupades pel medi ambient i per la cultura, en un moment, abans de la crisi del 2008, en què sembla que la part social no és urgent. Un partit bàsicament nacionalista i moderadament d’esquerres.

L’origen del PSM, uns joves universitaris que tornen de Barcelona i decideixen que muntaran un partit d’esquerres i autocentrat, va ser una xamba i una sort. La Mallorca que sortia de la nit franquista estava feta pols. Molts d’aquells al·lots venien de militàncies en grups de l’esquerra radical (l’exsenador i exvicepresident de la CAIB Pere Sampol, per exemple, famós pel seu “És es ‘colmo’” popularitzat per ‘APM?’, era del PSAN). El PSM rebutja la Constitució espanyola el 1978 i té posicionaments rupturistes. Després, però, es va adaptant a la realitat sociològica del país i esdevé progressivament un partit nacionalista, ecologista —verd quan no hi havia partits verds a l’Estat!— i d’una esquerra tradicional tendent a la socialdemocràcia. Ha de fer molts dels papers de l’auca. I no és fàcil. Jo això ho admiro i ho poso en valor. Hi ha qui deia que el PSM era un partit de “mestres d’escola, pagesos i capellans”. Això ja fa una idea de quina era la seva composició, no?

Segurament una persona de Cardona, de Reus o de Badalona ho poden entendre, sí.

De tota manera, per a mi allò més destacable del PSM és que sempre ha estat un espai polític que ha prioritzat el país. Si vas a un poble qualsevol, la gent del PSM està multiassociada i és al centre del teixit cívic del seu entorn. Renunciant a fer proselitisme. En la cosa electoral, passa igual. Durant aquest darrer cicle llarg, en què jo hi he militat, sempre ha prioritzat cercar què l’unia a altres actors per construir eines més potents. D’aquí vénen les coalicions i els pactes amb Esquerra Unida, Els Verds i ERC que a la llarga han donat lloc al que avui és Més per Mallorca.

Foto: ISAAC BUJ

“A mi només em queden quatre anys més a l’Ajuntament de Palma. No ho allargaré”.

Quants anys fa que estàs dedicat a la política?

Quatre d’oposició, tres de govern municipal i dos o tres anys amb el senador Sampol. Gairebé deu anys.

Una dècada és molt per a una persona nascuda el 79. Però en política als 40 anys s’és quasi un ‘teenager’. Hi ha una part dels nous projectes de les esquerres i els moviments socials que han reivindicat la idea de no viure de la política. Què en penses?

Aquests debats s’han de tenir pausadament. A l’Ajuntament, per exemple, crec que hi has de ser temps. Si passes quatre anys a l’oposició i quatre més en el govern, és poc per crear i consolidar.

A Catalunya, la CUP marca el topall en quatre anys.

Ho respecto. Però molta gent hauria volgut que en David Fernàndez hagués continuat en política. Crec que el David va canviar el llenguatge de la política, va donar prestigi a la CUP i ens va ensenyar una cosa molt important: com compaginar la vida política amb la vida de carrer. I això no és fàcil. En tot cas, a MÉS tenim un codi ètic signat i a mi només em queden quatre anys més a l’Ajuntament de Palma. No ho allargaré.

“Hem de ser valents per tirar endavant. Els ‘lobbies’ tenen els millors advocats, i nosaltres tenim la gent”

Els límits institucionals són un altre dels debats de l’esquerra. Quin potencial tenen les institucions per transformar la realitat?

Sincerament, crec que tenen un poder molt real de transformació. Ser a l’oposició i governar és molt diferent. Nosaltres hem tingut alguns problemes en la gestió del consistori per culpa d’un cas de corrupció de l’etapa del PP i, sobretot, el que ha afectat la nostra gestió ha estat la ‘llei Montoro’. Estem limitats econòmicament. Els ajuntaments han pagat l’estafa de la crisi. Però, tot i això, hem pensat la ciutat per tal que, en vuit anys, hi hagi canvis profunds. Només en aquesta legislatura, per totes les decisions preses, ja m’han caigut nou o deu querelles. De grans empreses o de grans ‘lobbies’. Per prendre decisions. La darrera ha estat per la decisió de limitar el lloguer turístic. Em van posar una querella criminal per una decisió que es va aprovar en el plenari. Ho va presentar el moviment veïnal, que a Palma sempre ha estat ben viu, i nosaltres la vam vehicular.

Se sol dir, des de fa dues dècades, des de l’eclosió de la globalització neoliberal, que el poder econòmic està per sobre del polític. Amb l’experiència que tens ara, i després de la demanda que la patronal FEVITUR ha interposat contra tu, quina impressió tens dels ‘lobbies’ econòmics a les Balears?

Ells han patit un canvi amb nosaltres. Abans governaven partits amb qui estaven connectats per interessos polítics i econòmics. I ara ha entrat un partit que ha fet canvis de veritat, sense tenir-los en compte. Ells sempre practiquen la mateixa ‘praxi’: et volen fer por a través de declaracions de premsa molt agressives. I després ja interposen la querella. Te’n puc dir quatre qüestions on han fet aquesta pràctica: amb les Fontanelles, on van demanar de reprovar-me; amb el Port Petit, que vam rebre una amenaçada de querella; amb el tema del lloguer turístic, en què s’ha materialitzat, i amb les llicències de segons quins locals. Hem de ser valents per tirar endavant. Els ‘lobbies’ tenen els millors advocats, i nosaltres tenim la gent.

Foto: ISAAC BUJI

“Hi ha una part de l’esquerra descontenta, però és més pel funcionament burocràtic que no per falta de valentia”

Un govern popular, progressista, transformador, que vulgui governar per les classes populars, pot fer res?

Jo crec que sí. Nosaltres hem pres decisions molt importants. Hem prohibit els plurilloguers del negoci més rendible del món: el lloguer turístic. Hem restringit l’aparició de nous hotels. Són només dues coses, però crec que són rellevants. El problema que hem tingut de descontentament d’una part de l’esquerra ha estat pel funcionament burocràtic de l’Ajuntament més que no pas per falta de valentia.

L’Administració pública i la burocràcia. Com funciona? Calen canvis? Quin és el rol del funcionariat?

Jo crec que el repte més important en aquest sentit és modernitzar l’Administració. No pot ser que les llicències d’obres encara s’entreguin en carpetes enormes amb un llaç de tela vermella. No pot ser que tot no estigui informatitzat, que no hi pugui haver seguiment i que tot sigui, sovint, un caos. El funcionariat és el millor que té l’Ajuntament perquè no hi ha cap partit polític que pugui portar un govern municipal ell sol, els necessita i fan bé la seva feina. Però hem de fer una reflexió compartida. Els processos han de ser continus, hi ha coses que els polítics no poden gestionar perquè van i vénen i és feina dels funcionaris continuar la roda, que sovint no funciona bé. Ells són una part important de les millores dels processos de l’Ajuntament.

“A Catalunya tinc relació amb gent d’ERC, d’ICV, del món convergent i de la CUP”

La teva relació amb Catalunya, la personal i la política, quina ha estat? Ha canviat al llarg dels anys? Quina relació tenies amb les diferents tradicions catalanistes?

Per la composició del PSM que abans comentàvem, ens hem relacionat, des del punt de vista humà i polític, amb quatre famílies polítiques: ERC, ICV, el món convergent i, amb menys intensitat, amb algunes persones de la CUP. Generacionalment puc dir-te noms com Janet Sanz, David Cid i Ernest Urtasun, d’ICV; Pere Aragonès, d’ERC; Gerard Figueras, Laura Costa o Jordi Cuminal, del sobiranisme liberal, i Eulàlia Reguant, Roger Bujons o Marc Faustino, de l’esquerra independentista. Hi he fet molta vida, a Barcelona. És una ciutat que estimo. Durant una etapa, quan vaig estar vinculat al Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB), clausurat, per cert, pel PP en l’etapa de Bauzá, hi anava sovint i vaig poder aprendre del seu ric teixit juvenil.

I amb la resta de l’Estat?

Sobretot amb valencians, per vincles evidents, i amb gallecs. Del valencianisme progressista, de l’univers del Bloc i de Compromís, m’agradaria destacar un gran tipus com en Pere Fuset, actual regidor de Festes i Falles de la ciutat de València. Un personatge bastant semblant a mi pels orígens, per la manera de fer i per no venir de l’ortodòxia i el dogmatisme. És un tipus que admiro, que en un context molt complicat ha fet front a l’extrema dreta. Els gallecs del BNG i de Galiza Nova, la seva organització juvenil, ens varen donar lliçons de lluita feminista molt abans de l’onada actual. No ho oblidaré mai.

Foto: ISAAC BUJI

“Tinc dos referents en les ciutats del canvi, en Joan Ribó, de València, i n’Ada Colau, a Barcelona”

Treus València a la conversa. Venim del ‘boom’ de les batlies del canvi. Quina perspectiva en tens? Sovint als mapes “estatals” dels ajuntaments del canvi Palma no hi surt. Potser perquè governau amb el PSOE.

Podria ser. Si tenc dos referents en aquest sentit, són, sobretot, en Joan Ribó, de Compromís, batlle de València, i, òbviament n’Ada Colau. Amb en Joan hi ha una gran complicitat que s’ha afermat. És sagaç i un home savi. N’Ada Colau és un ‘tsunami’ polític, amb una gran xarxa internacional. Governar un monstre com l’urbs de Barcelona i transformar-la amb només 11 regidors de 39 s’ensenyarà a les facultats. Com si jo fos batlle de Palma amb 5 de 29!

I Madrid?

No hi ha hagut interès per part d’ells. En canvi, hem tingut relació amb Santiago de Compostel·la, amb Saragossa i amb Badalona.

La turistificació i els seus efectes sobre la vida nadiua/autòctona i les seves economies és el gran problema de moltes de les ciutats de les quals parlem. Un cavall de batalla clau. I el blanc de les crítiques que se us fan als equips de govern del canvi des de l’esquerra (la CUP, en el cas de Barcelona; la candidatura Crida per Palma, en el cas de la capital mallorquina…).

Palma comparteix amb Barcelona, València, Madrid, París, Venècia o Amsterdam els mateixos problemes. És un drama global que necessitaria més cooperació. Hem mirat, des del municipalisme, d’oferir solucions. Som la primera ciutat al món que prohibeix el lloguer turístic a plurifamiliars. Cap ciutat de l’Estat o d’Europa no ho ha fet. En el tema de la presència dels creuers, molt contestada, nosaltres malauradament no hi tenim competències. Però amb molta pressió creiem que podrem limitar-ho a tres creuers diaris i 10.000 passatgers.

Ciutat per qui l’Habita i Terra Ferida afirmen que la taxa turística, emulant la vella ecotaxa del Govern de 1999-2003, el primer Pacte de Progrés, és insuficient. El GOB, també.

Objectivament, és un gran avenç. La limitació dels preus dels lloguers al centre, també. Als barris on l’especulació està disparada hem de poder fer feina. Cal aturar la sagnia de gent que s’ha sentit expulsada i ajudar que els palmesans i les palmesanes puguin repoblar la ciutat.

La gentrificació és un fet. L’antropòleg Marc Morell l’ha estudiada, a Palma, amb deteniment. La nostra generació podrà viure al centre de la ciutat?

Cal aclarir conceptes. De gentrificació, n’hi ha fa una quinzena d’anys. Un cop dit això, cal reconèixer que tenim un problema greu, que és la substitució del resident pel turista.

Aquest espai on realitzam l’entrevista era Llibres Mallorca, la llibreria històrica propietat de l’Editorial Moll… Ara és una botiga de vins… Un aparador ‘hipster’ per a turistes… A mi, això m’entristeix.

Que hi hagi aquesta tenda no és una mala notícia per a la ciutat. Tenen molta oferta en producte ecològic, de quilòmetre zero i vins de la terra. Promouen un model de comerç que redunda en aquest país. A veure, entrar dins la qüestió privada és complicat, però la gentrificació és un procés emmarcat en un sistema, el capitalisme neoliberal, que transcendeix moltes coses. Podem ajudar, sí. Nosaltres facilitam la defensa del comerç emblemàtic. Però cal reforçar els relleus generacionals. Ho vull aprofitar per recordar que un antic batlle conservador de Palma especulava i pressionava un comerç cabdal sentimentalment per als palmesans fins que va tancar. Combatre la bombolla del capitalisme és difícil.

L’accés a l’habitatge esdevé una bogeria.

Si tinguéssim un Estat a favor, et diria que de l’habitatge se n’ha de fer una “qüestió d’Estat”. La Llei d’arrendaments urbans és estatal i la d’habitatge és autonòmica. Sense competències, com a Ajuntament, miram de fer front al problema de l’habitatge. No hi ha pitjor cosa per a un batlle que el fet que un veïnat no pugui seguir vivint a la ciutat. Tenim dos reptes, ara mateix: l’habitatge i la mobilitat sostenible. Com a persona que va col·laborar amb la PAH als seus inicis a la ciutat, per a mi una de les mesures que més orgull em fan és haver posat en marxa l’Oficina Antidesnonaments, que ha aturat 1.000 desnonaments!

Foto: ISAAC BUJI

“A Catalunya votaria que sí en un referèndum… però la proposta de la DUI no em va agradar”

Com a batlle de Palma, com veus el futur de Catalunya i d’Espanya els propers anys?

Caldrà dialogar.

Tu ets independentista?

Jo ara, a Catalunya, votaria sí. Ara bé, si hi hagués una oferta sincera federalista, podríem entre tots repensar-ho. La proposta de la DUI no em va agradar. Però d’entrada et dic, ho he dit sempre, que votaria que sí. Sóc sobiranista. La Transició va ser una oportunitat perduda. S’hauria pogut anar cap a un Estat plurinacional i plurilingüístic, i s’ha anat cap a una recentralització. Cada cop hi ha més odi a la diversitat i més confrontació.

La monarquia…

Jo sóc republicà.

Des que sou batlle sempre heu rebut el Borbó, cada estiu…

Jo sóc l’alcalde de tots els ciutadans. A l’audiència hi vaig, però no al convit que es fa posteriorment. Especialment el segon any, pel que havia passat a Catalunya. La monarquia és corresponsable del que està passant. Després de l’1-O, el paper de Felip VI va ser paupèrrim.

“Ara mateix, si fos català, votaria per Oriol Junqueras”

Acabam amb Catalunya, què hi votaríeu?

Ara mateix, si hagués de votar allà, ho faria per una candidatura que encapçalés Oriol Junqueras. Per a mi, és un referent. Tristament, l’Estat Espanyol el manté empresonat. És un home de pau, un conciliador. Dipositaria les meves esperances en ell.

A Palma hi ha racisme?

A Palma hem tingut la sort que no hi ha hagut la ultradreta que hi ha a València. Però apareixen, com en tantes bandes d’Espanya i de Catalunya, idees perilloses. Amb un missatge preocupant que va contra la democràcia, els migrants, la diversitat o la llengua catalana. Hem d’apel·lar a fronts comuns. Els hereus del franquisme van contra els drets civils bàsics del nou palmesà que acaba d’arribar del Senegal i contra la llengua catalana, que va arribar aquí fa 700 anys. Som un país, Mallorca i les Balears, de migrants. Independentment d’on hagi nascut tot aquell que viu a Palma és palmesà. Hem d’apoderar la nova ciutadania i millorar el vincle. Volem que Palma sigui una ciutat d’acollida. Volem acollir. I l’Estat en això, com en tantes altres temàtiques, no hi està col·laborant.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació