22/04/2025 | 18:55
Què ha suposat el pontificat de Francesc per a l’Església catòlica i per al món?
El papa Francesc no ho ha tingut fàcil: era un outsider al Vaticà. Han estat 12 anys d’intents de reformes importants, com a mínim de plantar la llavor. Ha enfocat l’Església envers els pobres, els refugiats, els immigrants, les dones i el col·lectiu LGTBIQ. Ha estat el primer papa ecologista de la història, ha predicat la justícia social i ha criticat el capitalisme salvatge. Ha estat una pedra a la sabata per al projecte neoliberal i neofeixista que vol canviar el nostre món.
Però les normes bàsiques de l’Església segueixen igual, sobretot en relació amb el gènere i la diversitat sexual: una moral sexual rígida, les dones excloses del sacerdoci, l’oposició a l’avortament… Per què el papa Francesc no ha anat més lluny?
Aquest papa ha tingut una acollida extraordinària per part de l’esquerra, dins i fora de l’Església. Al principi aquest sector pensava que les reformes anirien molt més ràpid; hi ha hagut decepció. Però els tempos al Vaticà són diferents dels que hi ha fora dels seus murs. L’Església és una institució profundament conservadora, amb més de 2.000 anys d’història.
Existeixen dues ànimes a l’Església: una ànima conservadora, que no vol canvis ni perdre privilegis, i una ànima que demana canvis perquè l’Església s’adapti al segle XXI. Quan Francesc entra al Vaticà, intenta conciliar aquestes dues ànimes, fins que s’adona que això no és possible. El sector més tradicional de cardenals i de bisbes d’arreu del món ha posat bastons a les rodes constantment en les seves reformes, ha intentat desprestigiar-lo qualificant-lo d’heretge, de comunista, de ser l’Anticrist que volia destruir l’Església.
Francesc ha projectat reformes importants que no ha pogut acabar. No ha permès l’ordenació de dones sacerdots, però ha posat dones al capdavant de dicasteris, els ministeris de l’Església. Això és un fet revolucionari al Vaticà. Ha dit claríssimament que es poden beneir les parelles de persones divorciades i d’homosexuals; una altra cosa és acceptar la paraula matrimoni. A la primera cimera sobre la família que va convocar va trencar tabús en considerar que les famílies no són formades només per un home i una dona amb fills, sinó que hi ha diversitat (dones divorciades, marits divorciats, parelles homosexuals que han adoptat fills, mares solteres…). Això és un pas importantíssim a l’Església.
“El papa ha tingut una gran acollida de l’esquerra, però els ‘tempos’ per reformar l’Església són molt lents”
Fins a on ha arribat Francesc en la lluita contra la pederàstia?
De manera molt intel·ligent, amb una estratègia jesuítica, va convocar una cimera sobre els abusos, una cosa tabú que no havien fet mai els papes, i ha fet fora de l’Església cardenals importants. El català Jordi Bertomeu, que ha estat la seva mà dreta en el tema de la pederàstia, ha investigat a fons i ha aconseguit coses tan importants com decapitar la cúpula de l’Església xilena, implicada en abusos o encobriment d’abusos sexuals. Fins i tot essent a l’hospital, Francesc va ordenar la dissolució del Sodalicio de Vida Cristiana, una organització criminal, per abusos sexuals.
Ha canviat el Codi canònic per imposar penes extremament severes, fins a l’expulsió dels clergues que cometin abusos o els encobreixin. Ha donat normes claríssimes als bisbats de tot el món per acollir les víctimes de pederàstia i les ha animat a acudir també a la justícia civil, no només a la justícia canònica. És el primer papa que ha afrontat directament aquest autèntic càncer de l’Església. Serà difícil que el nou papa, encara que sigui molt conservador, pugui desfer les reformes sobre la pederàstia.
“Alguns cardenals rebien una maleta amb milions d’euros del crim organitzat, que reciclaven a través de la banca vaticana”
Una altra prioritat de Francesc va ser la lluita contra la corrupció al Vaticà, després del cas Vatileaks. Ha aconseguit frenar les irregularitats financeres?
Hi ha intervingut d’una manera molt seriosa. Alguns cardenals habitualment rebien una maleta amb milions d’euros provinents del crim organitzat, que reciclaven a través de la banca vaticana. Ha tret el Vaticà de ser considerat un paradís fiscal a través de la Banca Vaticana, que ha tingut escàndols fins fa molt poc (com la compra d’un edifici a Londres fa un parell d’anys per especular, amb fons dedicats als pobres). Ha adaptat la Banca Vaticana als estàndards de transparència que tenen els altres bancs i n’ha modificat el codi de conducta perquè no es produeixin aquests casos de corrupció.
La Santa Seu és un Estat amb una gran influència internacional. Fins a quin punt Francesc ha canviat la política internacional del Vaticà?
El Vaticà és l’Estat més petit del món, però la seva geopolítica sempre ha estat important. Hi ha tres personalitats del món que són rebudes per tots els caps d’Estat: el secretari general de les Nacions Unides, el president del Comitè Olímpic Internacional i el papa.
Francesc ha aconseguit acords en la lluita contra el canvi climàtic, va intervenir com a mediador per la represa de relacions diplomàtiques entre Cuba i els Estats Units a l’època de Barack Obama i va fer possible com a mediador de pau el desarmament de la guerrilla a Colòmbia. També ha intentat buscar una entesa per la pau a Ucraïna i al Pròxim Orient, però hi ha fracassat. El papa ha criticat el genocidi d’Israel a Gaza i ha tingut com un dels seus millors amics el rabí de Jerusalem.
S’ha apropat més a les postures del Sud global que a les d’Europa occidental, comparat amb els papes anteriors. Joseph Ratzinger, quan era cardenal, va ser el principal inquisidor contra la teologia de l’alliberament, que [defensava] la idea d’una Església pobra al costat dels pobres, i va represaliar personatges tan importants com el bisbe Pere Casaldàliga. Joan Pau II va fer un pacte tripartit amb Ronald Reagan i el líder del sindicat Solidaritat a Polònia per destruir el règim comunista.
Francesc s’ha trobat en un món cada cop més hostil, amb aquest avenç constant de l’extrema dreta. S’ha enfrontat directament amb les forces del neofeixisme, amb Donald Trump. El dia abans de morir va retreure al vicepresident Vance la deportació de migrants, com un fet anticatòlic.
“El projecte Red Hat Report, finançat per magnats catòlics dels Estats Units, fa dossiers manipulant les biografies dels cardenals progressistes”
Al teu llibre Vaticangate descrius un complot de l’extrema dreta per guanyar el pròxim conclave. En què consisteix?
Des de fa gairebé 10 anys hi ha un projecte en marxa, finançat per organitzacions i magnats catòlics nord-americans, que pretén manipular el pròxim conclave, perquè el successor no estigui en la línia del papa argentí. El projecte es diu Red Hat Report (pels barrets vermells dels cardenals) i suposa fer un dossier de cadascun dels cardenals papables, manipulant les biografies dels cardenals més progressistes. [L’objectiu] és fer-los xantatge amb encobriments d’abusos sexuals, casos de corrupció, inversions en paradisos fiscals…
Aquests informes ja estan acabats i començaran a circular des d’avui mateix, quan els cardenals comencin a arribar al Vaticà per assistir a les reunions prèvies a tancar-se a la Capella Sixtina per al conclave. L’organització que està fent aquests informes ha dit públicament que, si haguessin existit l’any 2013, Francesc no hauria estat elegit mai.
Quins candidats tenen més possibilitats de ser escollits al conclave?
Hi ha cardenals reformistes que crec que no seran papes, com Luis Antonio Tagle, exarquebisbe de Manila, o l’italià Matteo Zuppi, vinculat a la Comunitat de Sant Egidi. Tampoc ho serà el cardenal Robert Sarah, que pràcticament ha titllat Francesc d’heretge, ni Raymond Burke, que ha estat durant anys l’enemic número u del papa, ni Gerhard Müller, que va ser prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe durant el pontificat del papa Benet XVI i ha rebutjat totes les polítiques [de Francesc], com ara posar sobre la taula el tema del celibat.
L’actual secretari d’Estat, Pietro Parolin, encarna la possibilitat d’un nou papa en aquest món actual, on el Vaticà buscarà tenir una veu pròpia. No una veu enfrontada directament als poders actuals, però sí que recrimini les polítiques migratòries, la pobresa… Parolin ha estat al costat del papa i de les seves reformes, però sense ser-ne el més entusiasta; no aniria més enllà en les reformes. Té un perfil diplomàtic i una via de contacte amb el sector tradicionalista. Podria ser ell o podria ser un altre personatge amb un perfil similar.
Voldria fer-te una darrera pregunta sobre la teva novel·la Potser no hi va haver mai primavera (Proa, 2025), que està ambientada en la Segona República espanyola, però que pot ajudar a entendre el que està passant aquests dies dins i fora dels murs del Vaticà. En quin sentit?
És una novel·la històrica, ambientada a Barcelona, sobre el complot contra la República espanyola, que —com el complot contra el papa— va començar des del minut zero, des del 14 d’abril de 1931, amb les mateixes forces que avui s’estan conjurant per destruir les nostres llibertats: l’extrema dreta, jutges, policies, un sector financer important… També l’Església catòlica: el Vaticà va intervenir d’una manera molt clara en contra de la República. Al llibre, un grup d’amics intenten avortar aquest complot.
